L'Escola de Defensores visita la UPC: un diàleg necessari sobre conflictes socioambientals
08/05/2026
Líders socials de les Filipines i Colòmbia van compartir al Campus Nord de la UPC, amb els estudiants del Màster Universitari en Sostenibilitat i Estratègies per a una Transició Global Justa (MUSE), experiències de resistència davant de conflictes socioambientals globals.
En el marc de la cinquena edició de l'Escola de Defensores (21–29 d'abril), organitzada per la International Action for Peace, el passat 22 d'abril diversos líders socials van visitar el Màster Universitari en Sostenibilitat i Estratègies per a una transició global justa (MUSE) al nostre campus a Barcelona. Procedents de diferents organitzacions d'activisme ambiental de les Filipines i Colòmbia, van compartir realitats que, malgrat la distància geogràfica, presenten profundes similituds tant en les seves causes com en els seus efectes.
Què és l'Escola de Defensores?
L'Escola de Defensores s'ha consolidat com un espai internacional de referència per a la trobada, la formació i l'intercanvi d'experiències entre persones defensores de drets humans de diferents territoris del món. Aquest projecte reuneix persones defensores que treballen en contextos d'alta conflictivitat social i política, amb l'objectiu de enfortir les seves capacitats, teixir xarxes de solidaritat internacional i visibilitzar les múltiples formes de defensa de la vida, el territori i els drets fonamentals. Al llarg de les seves quatre edicions anteriors, l'Escola ha connectat experiències de països com Colòmbia, les Filipines, el Brasil, Palestina, la República Democràtica del Congo o el Kurdistan, abordant temes clau com la justícia climàtica, els drets culturals o els processos de pau.
En un context de crisi multiescalar, les pròpies contradiccions del nostre sistema econòmic, social i cultural canibalitzen els recursos dels quals depèn. Però aquesta canibalització no és igual per a tothom, sinó que el Nord Global s'ha beneficiat històricament de l'expropiació i l'explotació dels recursos naturals i la mà d'obra del Sud Global. Aquestes dinàmiques atempten contra els drets humans i destrueixen múltiples formes de vida, així com la possibilitat de viure amb dignitat a molts racons del món.
Aquesta perversa situació, entrellaçada amb els contextos polítics de cada regió, genera una sèrie de conflictes a múltiples nivells que resulta imprescindible comprendre en profunditat.
Conèixer les seves implicacions locals ens permet revelar en l'imaginari col·lectiu tots els vessants d'un problema que, lluny de ser purament "climàtic", destapa la interconnexió entre el que comunament s'entén sota el paraigua de l'"ecologia" i altres àmbits, com l'economia, la cultura o la política.
🇵🇭 Filipines: La paradoxa de la fam al paradís dels recursos
La sessió s'inicia amb el testimoni d'Ariel Casilao, president nacional de la Unió de Treballadors Agrícoles (UMA), president del partit camperol i obrer Anakpawis, i membre del Consell d'Administració del Consell pel Desenvolupament i la Governança dels Pobles (CPDG). L'Ariel exposa una realitat filipina tan crua com asfixiant.
L'arxipèlag del sud-est asiàtic posseeix una immensa riquesa en recursos i capacitat de producció: matèries primeres, metalls, energia solar, sòls fèrtils i àmplies reserves hídriques. Malgrat tot:
| 90% de la població filipina viu sota el llindar de la pobresa | 1% de la ciutadania concentra i augmenta el seu capital de forma excloent |
Com s'explica aquesta bretxa? L'Ariel ho resumeix de forma contundent:
"Els filipins treballen terres que no posseeixen"
Grans corporacions estrangeres, aliades amb una elit terratinent local, exploten el territori sota les lògiques del mercat global. Aquest escenari desposseeix la ciutadania de qualsevol agència sobre els seus propis recursos; una estructura de despossessió que, sumada a la conjuntura política i el pes històric del país, deixa un marge nul per a la llibertat i la dignitat.
"Hungry & Angry": Quan menjar és un acte polític
Sota el lema "Filipinos are hungry & angry", les comunitats reivindiquen la precarietat extrema d'un sistema on les famílies no poden costejar els elements més bàsics per a la seva subsistència. Associacions com la UMA o el CPDG lluiten pel que hauria de ser un dret elemental: la possibilitat d'una vida digna.
Aquesta defensa, però, topa amb la repressió estatal. La prohibició de l'organització ciutadana i sindical ha derivat en la catalogació d'aquests col·lectius com a "terroristes". Aquesta etiqueta funciona com una eina de legitimació per exercir una violència brutal i perseguir activistes ambientals, advocats i periodistes que arrisquen la vida en defensa de la terra.
Exportar sucre, importar arròs: L'absurd de la inseguretat alimentària
La sobirania alimentària a les Filipines és avui una contradicció dolorosa. Malgrat tenir capacitat per alimentar la seva població, les polítiques governamentals han desmantellat el cicle de producció local. L'arròs, pilar de la gastronomia filipina, ha estat desplaçat per cultius d'exportació que no es consumeixen al territori.
La regressió és alarmant: el païs que als anys 90 era un gran exportador d'arròs és avui el principal importador mundial. En definitiva, l'agricultura local s'aboca a alimentar altres territoris mentre el país es veu obligat a comprar a fora el que necessita per no morir de fam.
"Produïm plàtans, pinyes i sucre per a l'Orient Mitjà, però no produïm el nostre propi menjar" — Ariel Casilao
El costat fosc de les renovables: Sostenibilitat per a qui?
Cathleen Degz de Guzman, coordinadora nacional de Kalikasan (PNE), revela la cara oculta dels projectes que, sota el segell de la sostenibilitat, oculten dinàmiques extractivistes. A les Filipines, la proliferació de preses hidràuliques, plantes fotovoltaiques i parcs eòlics està deixant un rastre de devastació ambiental.
Aquestes intervencions no només degraden l'entorn, sinó que impliquen l'erradicació violenta de les comunitats locals. Els habitants d'aquests territoris són perseguits, assassinats o, en el millor dels casos, desplaçats forçosament. La Cathleen és taxativa: el problema no és el desenvolupament verd, sinó la propietat i el benefici. Qui posseeix l'energia?
La realitat és que aquest mercat només beneficia aquell 1% dominant, mentre el 99% restant pateix les conseqüències: sequeres, contaminació de sòl, aire i mar, i una repressió estatal sistemàtica.
"La veritat no es troba a les aules, sinó als carrers, a les granges i a les fàbriques. Vagin a veure-ho vostès mateixos." — Cathleen Degz de Guzman
🇨🇴 Colòmbia: La lluita camperola davant l'ofensiva del capital global
En la següent fase de la sessió, viatgem a 17.000 quilòmetres del sud-est asiàtic per aterrar a Colòmbia. Guillermo Antonio Quintero, membre de l'Asociación Campesina del Catatumbo (ASCAMCAT), ens apropa a la realitat d'aquesta regió fronterera amb Veneçuela.
El nom "Catatumbo" prové de l'enginy indígena i significa "la casa del tro", en honor al seu fenomen natural únic. No obstant això, aquesta riquesa simbòlica i natural conviu amb una amenaça constant: l'abundància de petroli, carbó i recursos hídrics ha convertit el territori en un botí per a interessos aliens.
En paral·lel, des d'Antioquia i la serralada dels Andes, Luis Francisco González Cabrera, activista a l'Asociación Campesina del Valle del Río Cimitarra - Red Agroecológica Nacional, exposa la lluita per protegir àrees vitals com la Serranía de San Lucas. La seva exigència és clara: un augment de les "Zones de Reserva Camperola (ZRC)". No és només una petició de terres, és una demanda de sobirania perquè qui habita el sòl sigui qui decideixi sobre el seu futur, frenant l'expansió d'indústries que operen sota una lògica de maximització de beneficis per sobre del dret a la vida.
Quines són aquestes problemàtiques?
|
1
|
Petroli i carbó: Un territori cedit a l'extractivisme En el cas del Catatumbo, actualment, el 80% del territori està cedit a empreses estrangeres per a l'extracció de cru. A això se suma la reserva de carbó més gran de Llatinoamèrica. En municipis com Cantagallo, la població suporta més d'un segle d'explotació petroliera ininterrompuda. Aquesta entrega massiva de sòl a mans privades no és només una dada econòmica; és un perill directe per a la supervivència. En deixar la gestió en mans de corporacions externes, s'anul·la la capacitat de les comunitats locals per protegir el seu entorn. El resultat és una dinàmica depredadora on el benefici surt del país i la devastació ambiental es queda a casa. L'impacte ambiental d'aquestes activitats extractivistes és molt greu en si mateix, però s'agreuja encara més quan el control local és tan limitat. |
|
2
|
La febre de l'or: Mineria, descontrol i conflicte armat Aquesta àrea i els seus voltants pateixen un intervencionisme feroç per l'extracció de minerals, especialment l'or. La indústria de l'or, i l'enorme benefici econòmic que genera per a uns pocs, s'entrellaça a Colòmbia amb un conflicte armat intern que es prolonga des de fa dècades, deixant més de 10 milions de víctimes i milions de desplaçats o en situacions d'extrema vulnerabilitat. Una de les derivades d'aquesta situació explosiva és que l'extracció minera es desenvolupa en un escenari d'absolut descontrol, sense cap tipus de gestió ambiental ni política. El resultat són àrees senceres amb escassetat d'aigua, contaminació severa de sòl i aire, i una pèrdua de biodiversitat que atenta directament contra la vida de la ciutadania, exposant-la a nivells crítics de precarietat i a una violència que prové de múltiples fronts. |
|
3
|
Agricultura: Cultius al servei del mercat global Una altra casuística neix dels tipus de cultius que s'han implantat a la zona com a resposta a les tendències de mercat globals que poc tenen a veure amb les necessitats del país d'origen. Estem parlant de l'arxiconegut oli de palma, el qual requereix extensas superfícies de plantacions dedicades a les fulles de palma africana, molt perjudicials per a l'entorn natural colombià (amb evidents diferències climatològiques respecte al continent africà). D'altra banda, és ja coneguda l'existència de plantacions de producció d'ús il·lícit, també supeditades a les relacions entre grups armats, empreses privades i governs estatals amb diferents interessos i capacitats d'exercir pressió entre uns i altres. Aquestes plantacions, principalment de fulla de cocaïna i algunes d'opi, suposen un altre focus més de cronificació de la violència inter i intraestatals, que acaben perjudicant l'última baula de la cadena de poder: el camperolat i la ciutadania de la regió. "Ja sabem tot el que implica el narcotràfic..." |
|
4
|
Control territorial i repressió de la llibertat En Guillermo exposa la repressió sistemàtica que pateixen els seus pobles: des de tocs de queda a les 18:00h fins a la prohibició expressa de qualsevol forma d'organització camperola que intenti millorar la situació de la seva terra. Malgrat aquest setge, el camperolat i les comunitats es mantenen organitzats des de finals dels 90, lluitant diàriament per revertir un sistema que prioritza el benefici econòmic d'una minoria a costa de la vida de les persones, els animals i l'entorn material del qual tots depenen. |
No podem tancar aquesta crònica sense expressar el nostre més profund agraïment a les i els líders socials que, en el marc d'aquesta Escola de Defensores, han creuat oceans per compartir els seus testimonis al nostre campus. La seva presència al MUSE no ha estat només una lliçó acadèmica, sinó un recordatori mobilitzador que la sostenibilitat no és un concepte tècnic, sinó una lluita política per la dignitat. Escoltar les seves realitats a les Filipines i Colòmbia ens obliga a mirar de cara les ferides d'un sistema depredador, però també ens regala l'esperança de la seva resistència. Vostès no només són referents de valentia en contextos d'extrema hostilitat; són el motor i la motivació absoluta perquè, des de l'acadèmia i l'activisme, seguim treballant per aquest futur més just, humà i habitable que tots mereixem.
Gràcies per ensenyar-nos que defensar la terra és, en última instància, defensar la possibilitat d'un futur.
Comparteix: