10.2 Acord de París

Els objectius de la unitat són: 

• Reconèixer la importància de la política multilateral per abordar l’emergència climàtica
• Conèixer l’estructura de l’Acord de París, els seus objectius i el marc de funcionament.
• Entendre el significat de responsabilitats comunes però diferenciades en relació a la crisi climàtica.

2. La política multilateral contra el Canvi Climàtic

 Figura 10.2.1 - Seu de la UNFCCC a la cuitat alemana de Bonn.

Photo by IISD/ENB | Kiara Worth

• Per abordar una problemàtica global com el canvi climàtic, és imprescindible comptar amb un marc d’acció global on hi siguin representats i hi participin tots els països del món.
• La Convenció Marc per al Canvi Climàtic de Nacions Unides (UNFCCC), aprovada l’any 1992 a la Cimera de Rio per al Desenvolupament, és un tractat internacional que articula un espai de trobada multilateral per afrontar l’emergència climàtica.
• De la UNFCCC n’han sortit dos tractats internacionals: el Protocol de Kyoto, vigent entre 2008-2020, i l’Acord de París que està vigent des de 2020 endavant.
• Si feu un cop d’ull a la web de la UNFCCC veureu tot el que s’hi cou: https://unfccc.int/

2. L'Acord de París

Figura 10.2.4 - Laurence Tubiana, COP 21/CMP 11 Presidency; UNFCCC Executive Secretary Christiana Figueres; UN Secretary-General Ban Ki-moon;

COP 21/CMP 11 President Laurent Fabius, Foreign Minister, France; and President François Hollande, France, celebrate the adoption of the Paris Agreement. Font: Photo by IISD/ENB | Kiara Worth

• Tractat internacional jurídicament vinculant aprovat el 2015 a la 21ª conferència de la Convenció Marc per al Canvi Climàtic (UNFCCC) o COP21.
• L’Acord de París és el tractat sota el qual es desenvoluparà l’acció climàtica multilateral del 2020 endavant.
• Gairebé tots els estats del món han ratificat l’Acord de París i per tant són Parts de l’Acord.
• Al lloc web on hi ha el recull de tots els tractats de Nacions Unides podeu veure la llista de països que han signat i/o ratificat l’Acord.

El text de l’Acord

L’Acord és un text legal, us animem a fer-hi un cop d’ull!!!

 

La versió oficial en espanyol la podeu consultar a:

https://unfccc.int/sites/default/files/spanish_paris_agreement.pdf

 

 

I a l’Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya podeu descarregar-ne la versió en català:

https://canviclimatic.gencat.cat/web/.content/02_OFICINA/actuacio_internacional/Acord_de_Paris/acord_paris_maquetacio-v2_final.pdf

[Tornar a la part superior]

2.1 Estructura

• L’Acord de París comença amb un preàmbul i la definició dels seus objectius.
• Insta als països desenvolupats a liderar l’acció climàtica i a proveir de tecnologia i finançament als països en desenvolupament.
• Estableix una metodologia per assolir els objectius i sistemes per tal de fer seguiment del progrés en el compliment dels objectius.
• A més, recull i promou marcs de cooperació en la preservació de les masses forestals, transferència de tecnologia, construcció de capacitats en els països en desenvolupament per tal que puguin fer front al canvi climàtic, mecanismes de mercat i de no-mercat per a facilitar la mitigació, etc.

https://www.carbonbrief.org/interactive-the-paris-agreement-on-climate-change/

[Tornar a la part superior]

2.2 Objectius

Mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial molt per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials, i prosseguir els esforços per limitar aquest augment de la temperatura a 1.5 °C respecte als nivells preindustrials, reconeixent que això reduiria considerablement els riscos i els efectes del canvi climàtic;

 Finançament

Situar els fluxos financers en un nivell compatible amb una trajectòria que condueixi a un desenvolupament resilient al clima i amb baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

 

[Tornar a la part superior]

2.3 Metodologia

Estableix una metodologia estrictament bottom-up. És a dir, no dicta als Estats membres quines accions han d’emprendre ni cap percentatge de reducció d’emissions, sinó que deixa en mans dels Estats que ells estableixin els seus compromisos.

El cor de la metodologia està en les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDCs). Cada 5 anys (començant el 2020) els països elaboren i presenten a la Convenció Climàtica les seves NDC. En aquest document han de reflectir els seus objectius de reducció dels gasos d’efecte hivernacle i també les accions que emprendran per a adaptar-se als impactes adversos del canvi climàtic.

• Les NDCs presentades pels països són públiques i les podeu consultar en aquest link: https://unfccc.int/NDCREG
  

L’Acord també demana als Estats que formulin i comuniquin Estratègies a llarg termini per a un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

En aquestes estratègies cada país hauria de definir com farà la transició cap a una economia completament descarbonitzada en l’horitzó 2050.

• Les Estratègies presentades fins ara són públiques i les podeu consultar en aquest link: https://unfccc.int/process/the-paris-agreement/long-term-strategies

2.4 Sistemas de Seguiment

També estableix dos mecanismes diferents de seguiment i avaluació del progrés que es va fent en la consecució dels objectius.

2.5 El progrés temporal cap a l'objectiu

 Figura 10.2.5 - Progrés temporal cap a l'objectiu

L’acord de París neix al 2015, entra en vigor el 2016 i comença a funcionar a partir de 2020.

Per tal d’aconseguir estabilitzar l’escalfament global en 1,5 ºC, a nivell global hauríem d’assolir la neutralitat d’emissions cap al 2050. També a mitjans de segle hauríem d’aconseguir estar preparats per afrontar els efectes adversos del canvi climàtic.

Al 2020 ja hi va haver sobre la taula el primer conjunt de NDCs, i cada 5 anys els països han de definir i presentar les següents NDCs.

L’any 2023 es finalitzarà el primer inventari global, i a partir d’aquell moment es realitzaran cada 5 anys.

[Tornar a la part superior]

2.6 Som molt lluny de l'objectiu?

• L’anàlisi del primer conjunt de NDCs no ens situen en el camí d’assolir l’objectiu de temperatura de l’Acord de París.
• Al 2030 les emissions haurien d’estar un 45% per sota dels nivells de 2010, i les primeres NDCs ens situen un 16% per sobre.

Figura 10.2.6 - October 2021 - Nationally determined contributions under the Paris Agreement Revised synthesis report by theUNFCCC secretariat

[Tornar a la part superior]

3. Responsabilitats Comunes però Diferenciades

• Al text de l’acord de París s’esmenta un principi que és clau en tots els debats i la política multilateral per fer front al canvi climàtic. Es tracta del principi de Responsabilitats Comunes però Diferenciades.
• Aquest principi posa de relleu que tots els habitants del món, en menor o major mesura, hem contribuït a generar el canvi climàtic (i per tant en som tots responsables), però aquesta responsabilitat és molt diferent en funció del nostre estil de vida.
• La següent gràfica il·lustra molt bé les grans diferències que hi ha en les emissions lligades a l’estil de vida de les persones en funció del seu nivell d'ingressos.
• Els estudis indiquen que si endrecem la població mundial per nivells d’ingressos, el 10% de la població amb un nivell d’ingressos més elevat és responsable del 52% de les emissions, mentre que el 50% més pobre, tan sols és responsable d’un 7% de les emissions mundials.

Figura 10.2.7 - Percentatge de les emissions acumulades de GEI en relació amb el percentatge de població mundial en termes de riquesa, entre 1990 i 2015

Font: Future Earth, The Earth League, WCRP (2021). 10 New Insights in Climate Science 2021. Stockholm. https://doi.org/10.5281/zenodo.5639539 

[Tornar a la part superior]

4. Reflexions finals

• Molt sovint es critica la lentitud i manca d’eficàcia en l’acció que es porta a terme dins de la Convenció Marc del Canvi Climàtic.
• L’avenç és certament lent, entre d’altres factors perquè les decisions s’hi han de prendre per consens. Assolir consensos obliga a fer un exercici constant d’entesa entre visions i realitats molt diferents de tots els països del món.
• Cal també reconèixer que des de l’any 1992 s’ha fet moltíssima feina i és molt bo que al món hi hagi un espai de trobada i posada en comú de l’acció i els problemes derivats del canvi climàtic.
• Tampoc no hem d’oblidar que l’acció per fer front a l’actual emergència climàtica ha de ser una acció multinivell (internacional, estatal, subestatal, local i individual) i multisectorial (energètic, agroalimentari, industrial, residus, usos del sòl...).

 Figura 10.2.8- Family photo of young climate activists attending COP 25. Font: Photo by IISD/END | Kiara Worth

 

 Figura 10.2.9 - Manifestacions demanant accions urgents per combatre el canvi climàtic.

Font: Photo by IISD/ENB | Kiara Worth

 

 

 

 Figura 10.2.10 - Manifestacions demanant accions urgents per combatre el canvi climàtic.

Font: Photo by IISD/ENB | Kiara Worth

Figura 10.2.11 - Manifestacions demanant accions urgents per combatre el canvi climàtic.

Font: Photo by IISD/ENB

[Tornar a la part superior]

5. Per saber -ne mès...

• UNFCCC: The Paris Agreement

  https://unfccc.int/process-and-meetings/the-paris-agreement/the-paris-agreement

• Carbon Brief: Interactive: The Paris Agreement on Climate Change

  https://www.carbonbrief.org/interactive-the-paris-agreement-on-climate-change

• Connections between Paris Agreement and the 2030 Agenda

  https://www.sei.org/wp-content/uploads/2019/08/connections-between-the-paris-agreement-and-the-2030-agenda.pdf

  https://klimalog.die-gdi.de/ndc-sdg/

  [Tornar a la part superior]

6. Referéncies

•  UNFCCC secretariat. Disponible a: https://unfccc.int/ Darrer accés: 20/07/2024.
• Emissions gap report. Disponible a: https://www.unep.org/resources/emissions-gap-report. Darrer accés: 20/07/2024.
• Climate Action Tracker. Disponible a: https://climateactiontracker.org/ Darrer accés: 20/07/2024.
• Climate Watch. Disponible a: https://www.climatewatchdata.org/ Darrer accés: 20/07/2024.
• CAN: Climate Action Network. Disponible a: http://www.climatenetwork.org/ Darrer accés: 20/07/2024.

[Tornar a la part superior]

7. Crèdits

Com es cita aquesta unitat?

Alcaraz, O.; Sureda, B. Acord de París. A. Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. Disponible a: https://is.upc.edu/tecnoisost/ca/unitats/10-2-acord-de-paris-1

 Els continguts d’aquesta unitat han estat elaborats per:

 

Bàrbara Sureda Carbonell

Departament d'Enginyeria Gràfica i de Disseny

Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (ISST)

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Universitat Politècnica de Catalunya

barbara.sureda@upc.edu

 

Olga Alcaraz Sendra

Departament de Física

Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (ISST)

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Universitat Politècnica de Catalunya

olga.alcaraz@upc.edu

[Tornar a la part superior]