Comparteix:

14.5 Gestió dels residus industrials

1. Gestió dels residus industrial: Els residus industrials a Catalunya

Els objectius de la Unitat són:

Identificar la tipologia dels residus industrials que es generen.
Identificar les principals vies de gestió aplicables als residus industrials
Reconèixer el sistema documental pel control, traçabilitat i vigilància de la gestió dels residus industrials.
Identificar els aspectes principals de la valorització de residus per incineració amb recuperació energètica, i del tractament de residus per deposició controlada
Reconèixer les implicacions que suposa la responsabilitat ampliada del productor.

2. Gestió dels residus industrial: Els residus industrials a Catalunya

Es consideren residus industrials aquells materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja la persona productora o posseïdora dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que, d’acord amb aquesta Llei, no poden ser considerats residus municipals (Diari Oficial de la Generatiltat de Catalunya, 2009). Així doncs, una substància esdevé un residu en el moment en que el posseïdor te intenció (o obligació) de desfer-se’n. La definició no fa referència al final de vida o a la no utilitat de la substància o objecte, si no a la intencionalitat o obligatorietat de desprendre-se’n per part de posseïdor.

A la Figura 1 es pot veure un esquema del model de gestió de residus industrials a Catalunya.

Figura 14.5.1. Esquema general del model de gestió de residus industrials a Catalunya.

Font: Generalitat de Catalunya, (2020)

S’entén per gestió la recollida, el transport, l’emmagatzematge, la valorització, la disposició del rebuig i la comercialització dels residus, inclosa la vigilància d’aquestes operacions i la vigilància dels llocs de descàrrega després de llur clausura o tancament. No es considera gestió de residus l’operació de reciclatge en l’origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat (Diari Oficial de la Generatiltat de Catalunya, 2009)

En el model actual de gestió de residus a Catalunya hi intervenen diferents actors: el productor o posseïdor del residu, el gestor i el transportista.

S’entén per productor qualsevol persona, física o jurídica, l’activitat de la qual produeixi residus com a productor o productora inicial, i qualsevol persona, física o jurídica, que efectuï operacions de tractament previ, de barreja o d’un altre tipus que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició d’aquests residus. S’entén per persona posseïdora la persona productora dels residus o la persona física o jurídica que els tingui en possessió i no tingui la condició de gestor o gestora de residus (Diari Oficial de la Generatiltat de Catalunya, 2009)

El gestor de residus és la persona física o jurídica que emmagatzema, valoritza i/o tracta residus. Les persones gestores han de garantir que les operacions de gestió es duen a terme sense posar en perill la salut de les persones; sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscos per a l’aire, l’aigua o el sòl, la flora i la fauna, o que provoquin molèsties per sorolls i olors, sinó que tinguin un impacte mínim o assumible quant a sorolls i olors i que això sigui quantificable; i sense atemptar contra el paisatge ni contra els espais i els elements especialment protegits (Diari Oficial de la Generatiltat de Catalunya, 2009)

Els Transportistes autoritzats de residus són les persones físiques o jurídiques que duen a terme operacions de recollida i transport de residus industrials dins de Catalunya (Diari Oficial de la Generatiltat de Catalunya, 2009)

[Tornar a la part superior]

3. Tipologia dels residus industrials

La UE classifica els residus en dues grans categories en base a la seva perillositat. Residus perillosos i els que no ho són.

Es consideren residus perillosos aquells que presenten una o varies característiques de perillositat, es a dir que siguin o presentin caràcter Explosiu, Comburent, Inflamable, Irritant (irritació cutània i lesions oculars), presentin una Toxicitat específica en determinats òrgans (STOT en la sigla anglesa)/Toxicitat per aspiració, Toxicitat aguda, Carcinogen, Corrosiu, Infecciós, Tòxics per a la reproducció, Mutagen, alliberin gasos de toxicitat aguda, Sensibilitzant, i/o Ecotòxic. A la Taula 14‑1 es poden veure les característiques que presenten els residus per a ser classificats com a perillosos segons la normativa europea.

Codis HP	Descripció
HP 1 Explosiu	Correspon als residus que, per reacció química, poden desprendre gasos a una temperatura, pressió i velocitat tals que poden ocasionar danys en el seu entorn. S’inclouen els residus pirotècnics, els residus de peròxids explosius i els residus autoreactius explosius.
HP 2 Comburent	Correspon als residus que, generalment alliberant oxigen, poden provocar o facilitar la combustió d’altres substàncies.
HP 3 Inflamable	Correspon a qualsevol dels residus següents: Residus líquids inflamables: residus líquids amb un punt d’inflamació inferior a 60 °C, o gasoil, carburants dièsel i olis lleugers per a calefacció usats amb un punt d’inflamació entre ≥ 55 °C i ≤ 75 °C Residus líquids o sòlids pirofòrics inflamables: residus líquids o sòlids que, fins i tot en petites quantitats, poden inflamar-se transcorreguts 5 minuts des que han entrat en contacte amb l’aire Residus sòlids inflamables: residus sòlids que s’inflamen amb facilitat o que poden provocar foc o contribuir a provocar foc per fricció Residus gasosos inflamables: residus gasosos que s’inflamen amb l’aire a 20 °C i a una pressió de referència de 101,3 kPa Residus que reaccionen en contacte amb l’aigua: residus que, en contacte amb l’aigua, desprenen gasos inflamables en quantitats perilloses Altres residus inflamables: aerosols inflamables, residus que experimenten escalfament espontani inflamables, residus de peròxids orgànics inflamables i residus autoreactius inflamables.
HP 4 Irritant, irritació cutània i lesions oculars	Correspon als residus que, quan s’apliquen, poden provocar irritacions cutànies o lesions oculars.
HP 5 Toxicitat específica en determinats òrgans (STOT en la sigla anglesa)/ Toxicitat per aspiració	Correspon als residus que poden provocar una toxicitat específica en determinats òrgans, bé per una exposició única, bé per exposicions repetides, o que poden provocar efectes tòxics aguts per aspiració.
HP 6 Toxicitat aguda	Correspon als residus que poden provocar efectes tòxics aguts després d’administrar-se per via oral o cutània o com a conseqüència d’una exposició per inhalació.
HP 7 Carcinogen	Correspon als residus que indueixen al càncer o n’augmenten la incidència.
HP 8 Corrosiu	Correspon als residus que, quan s’apliquen, poden provocar corrosió cutània
HP 9 Infecciós	Correspon als residus que contenen microorganismes viables, o les seves toxines, dels quals es coneix o existeixen raons fonamentades per creure que causen malalties en l’ésser humà o en altres organismes vius.
HP 10 Tòxic per a la reproducció	Correspon als residus que tenen efectes adversos sobre la funció sexual i la fertilitat dels homes i dones adults, així com sobre el desenvolupament dels descendents.
HP 11 Mutagen	Correspon als residus que poden provocar una mutació, és a dir, un canvi permanent en la quantitat o en l’estructura del material genètic d’una cèl·lula.
HP 12 Alliberació d’un gas de toxicitat aguda	Correspon als residus que emeten gasos de toxicitat aguda (toxicitat aguda 1, 2 o 3) en contacte amb l’aigua o amb un àcid.
HP 13 Sensibilitzant	Correspon als residus que contenen una o diverses substàncies que es coneix que tenen efectes sensibilitzants per a la pell o els òrgans respiratoris.
HP 14 Ecotòxic	Correspon als residus que presenten o poden presentar riscos immediats o diferits per a un o més àmbits del medi ambient
HP 15 Residus que puguin presentar una de les característiques de perillositat esmentades que el residu original no presentava directament	Quan un residu contingui una o diverses substàncies classificades amb una de les indicacions de perill o de les indicacions de perill suplementàries que figuren en la Taula 9[1], el residu es classificarà com a perillós per HP 15, a menys que es presenti en tal forma que en cap cas tindrà propietats explosives o potencialment explosives [1] Es refereix a la Taula 9 de l’annex del Reglament (EU) núm. 2017/997, reglament on es modifica l’annex III de la Directiva 2008/98/CE

Taula 14.4.1. Característiques de perillositat que presenten els residus classificats com a perillosos segons UE. Font: Agència de residus de Catalunya, (2009)

El llistat europeu de residus (European Comission, 2014) facilita la classificació en aquests termes (perillós i no perillós). Aquest llistat codifica tots els residus amb 6 xifres numèriques i identifica amb un asterisc aquells que presenten característiques de perillositat.

[Tornar a la part superior]

4. Vies de gestió de residus

Les vies de gestió, també anomenades indistintament vies de tractament o operacions de gestió, constitueixen el conjunt de possibilitats tècniques per gestionar un residu (Agència de residus de Catalunya, 2009)

El Catàleg de residus de Catalunya (veure apartat H d’aquesta unitat), derivat del llistat europeu de residus, i atenent a la normativa Europea i Espanyola sobre residus, ens dona informació sobre quines són les vies de gestió permeses per a cada residu.

Segons la normativa, les operacions de tractament de residus són :

Operacions de Valorització, identificades amb una R al catàleg de residus de Catalunya: Qualsevol operació el resultat principal del qual sigui que el residu serveixi a una finalitat útil en substituir altres materials, que altrament s'haurien utilitzat per complir una funció particular o que el residu sigui preparat per complir aquesta funció a la instal·lació o a l'economia en general.
Operacions d’eliminació o de disposició del rebuig, identificades amb una D al catàleg de residus de Catalunya: Qualsevol operació que no sigui la valorització, fins i tot quan l'operació tingui com a conseqüència secundària l'aprofitament de substàncies o materials, sempre que no superin el 50 % en pes del residu tractat, o l'aprofitament d'energia.

Segons la jerarquia per a la gestió de residus de la Unió Europea (UE) el productor de residus ha de prioritzar les operacions de valorització dels residus que genera front les d’eliminació o disposició.

Quan un residu es genera en el si d’una indústria, el productor ha de seguir els passos següents per tal que aquest residu es gestioni correctament a través de plantes externes (gestors autoritzats):

Ha de codificar el residu segons el Catàleg de residus de Catalunya (CRC. veure apartat H d’aquesta unitat).
Segons aquesta codificació, el CRC dona informació sobre:

Si el residu en qüestió es considera perillós (residus identificats amb la lletra “P”al Catàleg) o No perillós (residus identificats amb les lletres “NP” al Catàleg).
Si el productor no està d’acord amb la classificació que en fa el catàleg sobre el residu en qüestió, pot presentar una analítica duta a terme per un laboratori acreditat per l’Agència de Residus de Catalunya[1] (ARC) per tal que aquesta consideri la reclassificació del residu i en determini la via de gestió més adequada.

[1] L'Agència de Residus de Catalunya és una entitat de dret públic que té competència sobre els residus que es generen a Catalunya i els que es gestionen al seu àmbit territorial.
Quin és el tipus de valorització (R) o eliminació (D) més adient per al residu.

S’ha de posar en contacte amb un gestor autoritzat de residus per tal que valoritzi/tracti el residu en qüestió. L’ARC disposa d’una base de dades consultable en línia en què apareixen les dades de contacte de tots els gestors autoritzats de residus, classificats segons l’autorització (gestors de residus industrials).

Si és necessari, s’ha de posar en contacte amb un transportista autoritzat per tal que transporti el residu des del productor fins al gestor. L’ARC disposa d’una base de dades consultable en línia en què apareixen les dades de contacte de tots els transportistes autoritzats de residus, classificats segons la tipologia del residu que s’ha de transportar (transportistes de residus industrials).

Abans de començar a transportar els residus cap al gestor, ha d’omplir la documentació de control.

Hi ha una altra possibilitat per tal de gestionar correctament un residu i és que aquest pugui considerar-se un subproducte.

[Tornar a la part superior]

5. Residu recurs. Subproductes

Segons l’Agència de Residus de Catalunya:

“S'entén per subproductes, i per tant es poden gestionar com a tals, aquells residus que s'utilitzen com a substituts de productes comercials i/o de primeres matèries i que es poden recuperar sense necessitat de sotmetre'ls a operacions de tractament.

Les condicions perquè una substància o objecte resultant d'un procés de producció, l’objectiu del qual no és la producció d’aquesta substància o objecte, pugui ser considerada com un subproducte i no com un residu, són les següents:

Que es tingui la seguretat que la substància o objecte serà utilitzat ulteriorment.
Que la substància o objecte es pugui utilitzar directament sense haver de sotmetre’s a una transformació ulterior diferent de la pràctica industrial habitual.
Que la substància o objecte es produeixi com a part integrant d'un procés de producció.
Que l'ús ulterior compleixi tots els requisits pertinents relatius als productes així com a la protecció de la salut humana i del medi ambient, sense que la substància produeixi impactes generals adversos per a la salut humana o el medi ambient.”

Per tal que un residu industrial pugui ser gestionat com un subproducte ,cal presentar una sol·licitud a l’ARC i cal que aquesta emeti una resolució al respecte.

La gestió d’un residu com a subproducte és una opció per la gestió de residus industrials que contribueix d’una forma clara al tancament de cicles i per tant a l’economia circular.

[Tornar a la part superior]

6. Vigilància i control de la Gestió correcta dels residus industrials

Existeix un sistema documental pel control, traçabilitat i vigilància en relació a la gestió de residus industrials, del qual cal destacar la declaració anual de residus que els productors industrials han d’elaborar i que constitueix una eina bàsica de gestió i de planificació.

Els productors de residus industrials han de fer un cop l’any un inventari dels residus que han produït l’any anterior i presentar l’esmentat inventari a L’ARC. La declaració anual de residus industrials (DARI) és el document on es recullen aquestes dades. En la DARI el productor del residu ha de fer constar:

Les quantitats referents a matèries primeres i productes auxiliars utilitzats durant l’exercici.
La descripció dels processos productius.
Les quantitats, la tipologia i els tipus de gestió interna i externa que ha patit cadascun dels residus que ha generat l’empresa durant l’exercici. En el cas de la gestió externa, ha de fer constar el nom del gestor i transportista del residu.
La quantitat de residus que es gestionen via subproducte i el nom de l’empresa receptora del subproducte.
La quantitat de residus que l’empresa té emmagatzemats.

Al web de la ARC es pot consultar si una empresa que duu a terme una activitat determinada està obligada o no a fer la DARI, segons la CCAE o la descripció en paraules de l’activitat que duu a terme.

Per altres documents de control, traçabilitat i vigilància consultar la pàgina web de l’ARC.

[Tornar a la part superior]

7. Incineració de residus industrials. Recuperació energètica i material

Existeixen tres tipus principals de tractament tèrmic de residus industrials rellevants, sent la incineració la tècnica més àmpliament aplicada amb diferència:

Piròlisi: degradació tèrmica de matèria orgànica en absència d'oxigen.
Gasificació: oxidació parcial.
Incineració: combustió oxidativa total.

A la Taula 2 es poden veure les condicions de reacció típiques i productes dels processos de piròlisi, gasificació i incineració.

A diferència del procés d’incineració, mitjançant piròlisi o gasificació es pot recuperar valor químic del residu. Els productes químics derivats d’aquestes tècniques es poden utilitzar en alguns casos com a matèria primera per a altres processos

Incineració

Piròlisi

Gasificació

Temperatura de reacció (⁰C)

800-1450

250-700

500-1600

Pressió (bar)

1-45

Atmosfera

aire

inert/nitrogen

Agent de gasificació: O₂, H₂O

Relació estequiomètrica

Productes derivats del procés a la:

- Fase gas

- Fase sòlida

- Fase líquida

CO₂, H₂O, O₂, N₂

cendra, escòria

H₂, CO, hidrocarburs, H₂O, N₂

cendra, coke

olis pirolítics i aigua

H₂, CO, CO₂,CH₄, H₂O, N₂

escòria, cendra

Taula 14.5.2. Condicions de reacció típiques i productes dels processos de piròlisi, gasificació i incineració. Font:Neuwahl, F., et.al, (2020)

Com a resultat del procés d’incineració de residus s’obtenen uns gasos de combustió formats principalment per: CO₂, H₂O, O₂ no reaccionat, N₂ de l’aire utilitzat per la combustió i altres compostos presents en menor quantitat procedents, entre d’altres, dels diferents elements que formaven part dels residus, com ara:

Gasos àcids, com ara òxids de sofre, òxids de nitrogen, àcid clorhídric, àcid fluorhídric (SO_x, NO_x, HCl, HF, HBr, HI).
Dioxines i furans
Metalls volàtils
Partícules sòlides
...

Aquests gasos han de ser tractats abans de la seva emissió a l’atmosfera. D’altre banda de la incineració de residus es pot obtenir energia. Segons el Decret 152/2017 (Diari Oficial de la Generatiltat de Catalunya, 2017), perquè un residu industrial es pugui valoritzar energèticament mitjançant l’operació R1 (utilització principal com a combustible o una altra forma de produir energia ), el seu poder calorífic inferior (PCI) ha de ser superior o igual al valor obtingut per la fórmula següent:

PCI ≥ Kp (Ti - 20)

Kp és una constant que depèn del percentatge en volum d’excés d’oxigen en els gasos de combustió de sortida (O₂) que exigeix la normativa per a la instal·lació o la tipologia de residus, i de les pèrdues tèrmiques de la instal·lació (que es consideren d’un 10%). Els valors de Kp d’acord amb aquest percentatge d’oxigen són (Agència de residus de Catalunya, 2019)

Ti (°C) és la temperatura de procés del punt a partir del qual els gasos de combustió es mantenen com a mínim 2 segons per sobre de la temperatura mínima exigida en la normativa vigent per a la combustió de residus en la instal·lació de tractament tèrmic (850 °C per a residus no halogenats i 1.100 °C per a residus amb un contingut d’organohalogenats, expressats en clor, superior a l’1%).
PCI (MJ/kg) és el poder calorífic inferior del residu.

A part del procés de tractament tèrmic pròpiament dit, en una planta incineradora de residus, tenen lloc, entre d’altres, els següents processos:

Recepció, control i emmagatzematge dels residus que entren a planta.
Càrrega i tractament tèrmic dels residus.
Recuperació y conversió d’energia.
Neteja de gasos de combustió.
Monitorització, control i descàrrega dels gasos de combustió. (Emissió).
Gestió del residus que es generen en la etapa de neteja de gasos: aigües residuals i residus sòlids.
Gestió de les cendres/cendres de fons generades al procés de combustió.

La Figura 3. adjunta correspon a una incineradora de residus perillosos.

Figura 14.5.2. Esquema de la planta d'incineració de residus especials.

Font: Agència de residus de Catalunya

[Tornar a la part superior]

8. Deposició controlada

Segons la Llei reguladora de residus del Parlament de Catalunya (Diari Oficial de la Generatiltat de Catalunya, 2009) un Dipòsit controlat és una instal·lació de disposició del rebuig dels residus que s’utilitza per a la seva deposició controlada en la superfície o sota terra.

La ubicació d’un dipòsit controlat es selecciona basant-se en el resultat d’estudis geològics i hidrològics del terreny. El terreny triat s’aïlla hidrològicament, es tanca el i s’impermeabilitza. El dipòsit es divideix en cel·les, on es dipositen els residus i es cobreixen amb material de cobertura.

A mesura que s’obren i s’emplenen noves cel·les, es va construint un sistema de drenatge de lixiviats i una xarxa d’evacuació del biogàs. Els lixiviats es recullen i se’ls dóna un tractament fisicoquímic i/o biològic adequat. El biogàs es canalitza i s’incinera per recuperar-ne energia.

Segons els tipus de residus admissibles en un dipòsit, aquests es classifiquen en dipòsits de runes, de classe I, de classe II i de classe II. Els residus industrials es depositen en dipòsits de classe II o III depenent de si es tracta de residus perillosos o no perillosos. A la Figura 4 es poden veure les diferents capes d’impermeabilització i clausura en aquests tipus de dipòsits controlats.

Figura 14.5.3. Criteris d’impermeabilització i clausura.

Font: Agència de residus de Catalunya

[Tornar a la part superior]

9. Responsabilitat ampliada de productor

A fi de promoure la prevenció de la generació de residus i millorar la reutilització, el reciclat i la valorització d’aquests, els productors de productes[1], han d’ampliar la seva responsabilitat envers als productes que posen al mercat. Així els productors de productes han de (Jefatura del Estado Español, 2022):

Dissenyar productes i components de productes de forma que al llarg de tot el seu cicle de vida es redueixi el seu impacte ambiental i la generació de residus.
Acceptar la devolució de productes reutilitzables, l’entrega dels residus generats després de l’ús del producte i assumir la gestió d’aquests.
Oferir informació a les instal·lacions de preparació per a la reutilització sobre reparació i desballestament i a la resta d'instal·lacions de tractament per a la correcta gestió de els residus, així com informació fàcilment accessible al públic sobre les característiques del producte relatives a la durabilitat, capacitat de reutilització, reparabilitat, reciclabilitat i contingut en materials reciclats.
Establir sistemes de dipòsit que garanteixin la devolució de les quantitats dipositades i el retorn del producte per a la reutilització o del residu per al tractament.
Responsabilitzar-se totalment o parcialment de l'organització de la gestió dels residus, podent establir-se que els distribuïdors d'aquest producte comparteixin aquesta responsabilitat.
Utilitzar materials procedents de residus a la fabricació de productes.
Proporcionar informació sobre la introducció al mercat de productes que amb el ús es converteixen en residus i sobre la gestió d'aquests, així com fer anàlisis econòmics o auditories.
Informar sobre la repercussió econòmica en el producte del compliment de les obligacions derivades de la responsabilitat ampliada.
Augmentar els períodes de garantia dels productes, tant els nous com els reparats.
Complir les condicions necessàries per garantir el dret a reparar del consumidor.
Proporcionar informació sobre les característiques del producte que permetin avaluar possibles pràctiques d'obsolescència prematura.

[1] S’entén per productor de productes qualsevol persona física o jurídica que desenvolupi, fabriqui,

processi, tracti, ompli, vengui o importi productes de forma professional (Jefatura del Estado Español, 2022)

[Tornar a la part superior]

10. Reflexions Finals

La UE classifica els residus en dues grans categories en base a la seva perillositat. Residus perillosos i els que no ho són i el llistat Europeu de residus facilita la seva classificació ne aquests termes.
Segons la jerarquia per a la gestió de residus de la UE el productor de residus ha de prioritzar les operacions de valorització dels residus que genera front les d’eliminació o disposició d’aquests.
La gestió d’un residu com a subproducte és una opció per la gestió de residus industrials que contribueix d’una forma clara al tancament de cicles i per tant a l’economia circular.
Segons la jerarquia per a la gestió de residus, la disposició dels residus en abocadors i/o la incineració de residus sense recuperació energètica són les opcions de gestió menys desitjables.
La responsabilitat ampliada del productor (RAP) exigeix als productors de productes, l'aplicació de mesures que tenen com a finalitat la prevenció de la generació dels residus a què donaran lloc els productes un cop finalitzada la seva vida útil, així com la seva perillositat, assegurar-ne la recuperació i maximitzar-ne el reciclatge.

[Tornar a la part superior]

11. Per saber-ne més

[Tornar a la part superior]

12. Referències

Agència de residus de Catalunya, (2019). Guia sobre la codificació, la classificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya. Recuperat de: https://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/residus_industrials/guia_cataleg_CRC.pdf (últim accés: 23/09/2024)

Diari Oficial de la Generatiltat de Catalunya, (2009). Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels Residus. Recuperat de: https://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_1_2009.pdf (últim accés: 23/09/2024)

Diari Oficial de la Generatiltat de Catalunya, (2017). DECRET 152/2017, de 17 d'octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya. Recuperat de: https://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_152_17.pdf (últim accés: 23/09/2024)

European Comission, (2014). Decisión de la Comisión, de 18 de diciembre de 2014, por la que se modifica la Decisión 2000/532/CE, sobre la lista de residuos, de conformidad con la Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europeo y del Consejo. Texto pertinente a efectos del EEA. Recuperat de: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/HTML/?uri=CELEX:32014D0955&from=ES (últim accés: 23/09/2024)

Generalitat de Catalunya, (2020). Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya. Recuperat de: https://residus.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/planificacio/precat20_ca.pdf. (últim accés: 23/09/2024)

Jefatura del Estado Español, (2022). Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular. BOE num 85. 09/04/2022. Recuperat de: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2022-5809 (últim accés: 23/09/2024)

Neuwahl, F., Cusano, G., Gómez, J., Holbrook, S., Roudier, S.. (2020) Best Available Techniques (BAT) Reference Document for Waste Incineration; EUR 29971 EN. DOI:10.2760/761437.

[Tornar a la part superior]

13. Crèdits

Com s’ha de citar aquesta unitat?

Álvarez , D. Gestió dels residus industrials. A. Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. Disponible a: https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/14-5-gestio-dels-residus-industrials

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per: