15.5 Responsabilitat social i ambiental de l’empresa

En primer lloc, subratllem la lenta evolució de l’empresa des de la idea sociòpata de ser responsable només de maximitzar els beneficis dels seus accionistes («shareholders») fins a considerar els seus efectes no només econòmics sinó també sobre l’ecosistema i moltes persones (persones que aonomenem parts afectades, «stakeholders»). 

 

Després presentem les lleis que intenten reconduir els impactes no econòmics de les empreses: les primeres en aparèixer va ser les lleis d’impacte ambiental, i l’obligatorietat d'Avaluacions d’Impacte Ambiental, primer només per a grans obres públiques i després també per a grans projectes privats. A continuació, un parell de directives europees van fer obligatoris tant la reducció d’element tòxics en equipaments elèctrics i electrònics com el seu reciclatge i tractament responsable dels seus residus.

 

A banda de les legislacions, hi ha normes voluntàries sobre aspectes no financers, de nou les primeres a desenvolupar-se van ser les ambientals (certificables externament), mentre que les que afegeixen l’impacte social (només guies sobre com publicar la informació no financera) ho han fet de manera més  lenta i indecisa. La conseqüència és que fins ara les grans empreses només publiquen els seus impactes positius i intenten amagar els negatius.

 

Però finalment, i de forma molt recent, la Unió Europea comença a fer obligatòria, primer per a les grans empreses però després ho serà per a totes, la publicació d’aquesta informació no financera. La darrera directiva europea sobre aquest tema, la 2022/2464/UE, per fi porta el nom de Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD), i vol precisament facilitar la comparabilitat de les memòries, per fer possible que els consumidors puguem escollir les empreses amb plena consciència de tots els impactes de la seva activitat.

FRoHS

2. El llarg camí des dels accionistes fins a totes les parts implicades

Encara és habitual sentir que una empresa no té cap més funció ni responsabilitat que maximitzar els guanys dels seus accionistes. Efectivament aquesta era la visió més estesa fins no fa gaire, i fins i tot hi havia executius que arribaven a confessar que complien les lleis només com a mitjà per maximitzar aquests beneficis, i per tant si els sortís més rendible violar-les i pagar la multa corresponent ho farien. Òbviament estem davant d’una visió psicopàtica o sociopàtica de l’empresa. Un sol objectiu i una sola responsabilitat, tota la resta son mitjans per arribar-hi.

Fig 15.5.1 Pirata maximitzant el benefici dels accionistes. Font:  pixabay.com

L’evolució de les empreses acostuma a ser la següent:

 

1) Empresa sociòpata, centrada només a maximitzar el benefici econòmic dels accionistes (‘shareholders' en anglès).

 

2) Organització submisa, centrada només a complir normes, regles i ordres.

 

3) Organització cosmètica,  preocupada només per la imatge:

• davant dels clients o usuaris
• davant dels proveïdors i treballadors
• davant dels potencials clients (i proveïdors o treballadors), és a dir la comunitat més propera (però en temps d’Internet la proximitat no és només física).

 

4) Organització integrada, conscient que la seva activitat afecta molts actors (parts implicades, ‘stakeholders’ en anglès): clients o usuaris, proveïdors, treballadors, veïns, administració pública, ONGs…

• mostra alguna preocupació per les parts afectades
• dialoga amb les parts afectades (i també n’obté idees interessants)

 

i 5) Organització amb visió global, conscient dels seus efectes i de com està influïda i com influeix —a escala local i global— en la societat i el medi ambient, a curt, mitjà i llarg terminis.

[Tornar a la part superior]

3. La convergència entre Responsabilitat Corporativa i Sostenibilitat

El concepte de Desenvolupament Sostenible va ser definit per primera vegada en un document públic l’any 1980, l'informe “Estratègia per a la conservació mundial: conservació de recursos vius per al desenvolupament sostenible”, de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (IUCN), amb la Organització del Menjar i l’Agricultura (FAO) i la Organització de les Nacions Unides Educacional, Científica i Cultural (UNESCO), tres organismes dependents de la ONU (la IUCN només parcialment perquè també té ONGs com a membres). La seva definició va ser: “...perquè el desenvolupament sigui sostenible ha de tenir en compte els factors socials i ecològics a més dels econòmics, els recursos vius i no vius i les repercussions a llarg termini a més d'a curt termini per a les possibles accions alternatives”.

 

Però la definició que s’ha fet famosa és la de l’Informe Brundtland (el nom real de l'informe és “El nostre futur comú”, Gro Harlem Brundtland en va ser la màxima responsable) de 1987: “aquell que, cobrint les necessitats del present, preserva la possibilitat de que les generacions futures satisfacin les seves”.

 

Per tant, va partir de gent que des de l’estudi dels ecosistemes (i des de la ONU) van adonar-se de la necessitat d’integrar la gestió econòmica i els impactes sobre les persones en qualsevol projecte de futur que volgués tenir una llarga existència. 

 

Però paral·lelament, des de l’empresa algunes persones pioneres ja havien començat a a parlar de la seva responsabilitat social (i van trigar en estendre-la als ecosistemes) .  Tan aviat com 1953, el llibre “Social Responsibilities for the Businessman” (publicat per l’ecumènic “Consell Nacional d’Esglésies” d’EUA per fomentar una ètica empresarial cristiana), de Howard R. Bowen, va posar la primera pedra del concepte de la Responsabilitat Social Empresarial, definint-la com “les obligacions dels empresaris per impulsar polítiques corporatives … desitjables en termes dels objectius i valors de la societat”.

 

Aquesta idea va quallar i de mica en mica va créixer l’interès d’estudiar els impactes no econòmics de les empreses. Al 1968,  l’economista italià Giancarlo Pallavicini va insistir en la necessitat de registrar també les  qüestions ètiques, socials, culturals i mediambientals, que constituirien objectius "no directament econòmics". La terminologia “stakeholder” (part interessada o afectada) va començar a ser popular al 1984 amb el llibre “Strategic Management: A Stakeholder Approach” de  R. Edward Freeman. De manera que amb un origen molt diferent la idea va convergir en la publicació de memòries anuals revelant els efectes de l’activitat de les empreses, no només econòmics sinó també socials i ambientals. Aquestes memòries es poden anomenar tant de Sostenibilitat (terme preferit per la ONU) com de Responsabilitat Social Corporativa (terme preferit fins fa poc pel món empresarial), però com evidentment aquesta terminologia no és prou descriptiva (i la de Sostenibilitat té més força), ara el món empresarial comença a utilitzar “ESG reports”, memòries mediambientals, socials i de governança.

[Tornar a la part superior]

4. Primera legislació ambiental

Al 1969 als EUA s’introdueix la “National Environmental Policy Act” (NEPA) que fa obligatòria una Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA en català, EIA a la majoria del món) per a grans obres públiques. França adopta una llei semblant l’any 1976 i la (llavors) Comunitat Econòmica Europea aprova al 1985 la Directiva 337/85/CEE, que afectarà també alguns projectes privats.

 

Les directives europees obligatòriament han de transposar-se a lleis de nivell estatal, i de vegades subestatal i local, de cada país membre, ara de la Unió Europea. Òbviament s’han d’anar actualitzant a cada nivell i les darreres versions són la Directiva 2014/52/UE i la seva transposició en el RD 445/2023. Els seus annexos estableixen límits numèrics a partir dels quals les AIAs són obligatòries per a diferents projectes industrials (per exemple per a qualsevol aeròdrom que tingui una pista d’aterratge més llarga que 2.1 Km).

 

Per tant, abans de posar en marxa un nou projecte pot ser obligatòria per llei (o pot plantejar-se voluntàriament) la realització d'una Avaluació d'impacte Ambiental. Es tracta d'un procés administratiu que ha d'incloure un Estudi d'Impacte Ambiental (EIA o EsIA, document cientificotècnic de caràcter interdisciplinari en què es recullen els problemes ambientals, socials i patrimonials que una determinada activitat probablement generarà juntament amb una sèrie de propostes per corregir-los) i acabar amb una Declaració d’Impacte ambiental (DIA), el dictamen de l'administració que o bé autoritza una activitat tot fixant les condicions en què ha de ser realitzada o bé la denega. Aquesta terminologia és comuna a la Unió Europea, als EU és lleugerament diferent.

 

Les AIA es basen en dos principis: el de Precaució (millor evitar un efecte negatiu que corregir-ho) i “Qui contamina paga”.

 

El contingut mínim d'un EsIA es té en compte en la legislació vigent i podria constar de les següents parts:

• Descripció del projecte
• Definició de l'àmbit de l'estudi
• Inventari i Valoració Ambiental, així com síntesi (matriu d'encreuament)
• Previsió d'Impactes
• Avaluació d'Impactes
• Comparació d'Alternatives (incloent la de “no fer res”)
• Mesures Correctores
• Impactes Residuals
• Programa de Vigilància i Control
• Memòria de Síntesi no tècnica (resum fàcil d’entendre)

 

Encara que s’anomenin avaluacions ambientals hi ha també aspectes econòmics i socials inclosos. Així algunes variables estudiades serien:

• Medi Natural
• Clima
• Geologia i Geomorfologia
• Sòls i edafologia del terreny
• Fauna, Vegetació i ecologia (relacions) del medi
• Paisatge
• Hidrologia superficial i subterrània
• Qualitat de l'aire
• Emissions atmosfèriques
• Medi socioeconòmic
• Sociològiques (població, aspectes culturals i costums)
• Econòmiques (renda i lloc de treball, sectors productius, preu del sòl, etc.)
• Urbanístiques (poblament, ús i propietat del sòl, planejament urbanístic)
• Patrimoni (Històric, artístic, camins de pastura, etc.)

 

A la web hi podem trobar alguns exemples d’avaluacions d’impacte ambiental d’AENA (de tots els aeroports espanyols).

 

Veiem ara dues directives més, també relacionades amb l’ecosistema: des de 2002 la directiva europea RoHS (2002/96/CE, actualitzada com a 2011/65/UE) de reducció de substàncies perilloses “prohibeix” en els aparells elèctrics i electrònics amb excepcions i petits límits uns quants metalls pesants, molt tòxics: el cadmi (Cd), plom (Pb), mercuri (Hg), crom hexavalent (Cr (VI)), els polibromobifenils (PBBs) i polibromodifenilèters (PBDEs). A més al 2019 es van afegir 4 ftalats:

Material	On el trobem?	Màxima quantitat permesa
Cadmi	Bateries de NiCd, plàstics, contactes de formació d’arcs, sensors	0.01%
Plom	Soldadures, terminacions i revestiments de PCB, cristalls, ceràmica electrònica en dispositius actius i passius	0.1%
Mercuri	Bateries, làmpades fluorescents, interruptors, sensors, relés	0.1%
Crom Hexavalent	Recobriment de metalls, base per als metalls revestits, crom dur, plàstics metal·litzats	0.1%
PBB i PBDE	Retardants de flama en una varietat de plàstics	0.1%
DEHP, BBP, DBP i DIBP	Els ftalats són substàncies afegides a plàstics per fer-los més flexibles, transparents, resistents i duradors	0.1%

També des de 2002 la directiva europea de Residus d'Aparells Electrònics i Electrònics (RAEE, WEEE, 2002/96/CE) intentar obligar els fabricants (o actuals productors segons quota de mercat) a fer-se responsables del seu reciclatge (fins llavors el 90% acabaven en abocadors). Aquesta normativa mai no ha arribat a funcionar a plena satisfacció i ha estat actualitzada al 2012.

 

A Espanya ambdues directives, RoHS i WEEE, van ser transposades juntes al RD 208/2005, hi va haver una actualització al 2015 (RD 110/2015) i la darrera modificació  és el RD 993/2022, amb noves mesures RoHS (Restriction of Hazardous Substances) i RII RAEE (Registro Integrado Industrial y Registro de Aparatos Eléctricos y Electrónicos).

[Tornar a la part superior]

5. Normes voluntàries ambientals i de sostenibilitat

A banda de les directives sobre aspectes ambientals, que sempre són obligatòries i es transposen a lleis, existeixen normes voluntàries a les quals sotmetre's. Les organitzacions que compleixin tals normes obtenen un certificat, una etiqueta ambiental garantia de l'existència d'un sistema de gestió que minimitza i controla l'impacte sobre el medi de les seves activitats.

 

Les normes més conegudes són ISO 14001 (internacional) i EMAS (norma europea lleugerament més exigent), que regulen els sistemes de gestió ambiental i com es certifiquen (i les ISO 14040 s’ocupen de l’Anàlisi del Cicle de Vida de productes i serveis).

 

L'Anàlisi del Cicle de Vida és la garantia de que estudiem qualsevol producte o servei des de la idea inicial fins al seu desmantellament final. Per exemple, per a un sistema d’enginyeria això seria:

• el pre-projecte (primera idea)
• el disseny
• la fabricació, transport i muntatge
• l’operació, tant normal com de manteniment com d’emergència i retorn a la normalitat
• el desmuntatge final, la neteja, reutilització, reciclatge o emmagatzematge segurs

 

 

La gestió ambiental defineix les responsabilitats, objectius i procediments d'una organització relacionats amb el medi ambient. Un interès pel tema caracteritza l'economia ambiental (mentre que l'economia ecològica seria un sistema productiu en què ja no hi hagi residus materials, com un ecosistema: les plantes i els animals hem evolucionat junts, els nostres residus són les seves matèries primeres i viceversa).

 

Les organitzacions interessades es doten d'un sistema de gestió ambiental, i periòdicament realitzen auditories ambientals internes i externes per al seguiment d'aquesta política, anàlisi de les seves debilitats i propostes de millora.

 

Recordem, de tota manera, que una organització amb etiqueta ambiental, ISO 14001 o EMAS, no garanteix que contamini menys que una sense ella, el que garanteix és que sap quant contamina, i que hi dedica esforços i persones a intentar millorar-ho cada any, com ho certifica una entitat externa. 

 

Així, hi ha una sèrie de normes universalment acceptades sobre diferents aspectes relacionats amb la sostenibilitat:

• ISO 9001 per a la qualitat
• ISO 14001 i EMAS per a la gestió ambiental
• OHSAS 18001 per a la salut i seguretat laboral

 

Tanmateix no hi ha unes normes acceptades per a la sostenibilitat. Des de començaments d’aquest segle l'ONU ha plantejat unes recomanacions GRI (Global Reporting Initiative) per elaborar memòries de sostenibilitat i des de novembre de 2010 hi ha una norma ISO 26000 sobre el mateix (encara que aquesta norma, més lligada al món empresarial i menys a l’ONU, parla de Responsabilitat Social Corporativa)  però no és certificable. Sí que hi algunes altres iniciatives certificables més locals, fins i tot hi ha normes per a finances sostenibles com els principis d'Equador.

 

Per tant, la GRI i la norma ISO 26000 es van posar en marxa només com a recomanacions per a les organitzacions que volien voluntàriament publicar memòries sobre la seva actuació social i ambiental a més de l’econòmica. La idea era que aquestes memòries foren completes i comparables per facilitar a qualsevol part interessada escollir les més responsables, però, en ser voluntàries, les empreses es van dedicar al whitewashing o greenwashing: informar només del que haguessin fet de positiu social i ambientalment però amagar tot el que podien del negatiu...

Fig 15.5.2 Principis de les guies GRI. Font: globalreporting.org

I coma bona guia, ens pot indicar per exemple quan incloure una part de l’organització i amb quin nivell de detall:

Figura 15.5.3 Decisió d’incloure o no parts de l’organització. Font: globalreporting.org

I si tot funciona, idealment:

Fig 15.5.4 Objectius de les memòries segons la GRI. Font: globalreporting.org

Tant la guia GRI com la ISO 26000, que veurem després, mantenen un únic apartat ambiental però divideixen en molts subapartats els aspectes socials. La GRI en proposa quatre subseccions: Pràctiques laborals, Drets Humans, Societat i Responsabilitat sobre el Producte o Servei.

Fig 15.5.5 Seccions de les memòries segons la GRI. Font: globalreporting.org

La filosofia de la norma no certificable ISO 26000 és molt semblant, però ja no inclou la part econòmica i subdivideix una mica més la social:

Fig 15.5.6 Seccions de les memòries segons la ISO2600. Font: iso.org

Fig 15.5.7 Enfocament de les memòries de sostenibilitat segons la ISO2600. Font: iso.org

1. Drets Humans

• Diligència deguda
• Situacions de risc de drets
• Evitació de complicitat
• Resolució de greuges
• Discriminació i grups vulnerables
• Drets civils i polítics
• Drets econòmics, socials i culturals
• Drets fonamentals a la feina

 

2. Pràctiques laborals

• Lloc de treball i relacions laborals
• Condicions de treball i protecció social
• Diàleg social
• Salut i seguretat a la feina
• Formació i desenvolupament humà

 

3. El medi ambient

• Prevenció de la contaminació
• Ús sostenible de recursos
• Mitigació i adaptació al canvi climàtic (PRIMERA MENCIÓ EN UN DOCUMENT PÚBLIC EMPRESARIAL INTERNACIONAL, reconeix que existeix i cal adaptar-s’hi)
• Protecció i restauració del medi ambient natural

 

4. Pràctiques d'operació justa

• Anticorrupció
• Compromís polític responsable
• Competència justa
• Promoció i difusió de la responsabilitat
• Respecte dels drets de propietat

 

5. Relació amb els clients/usuaris

• Comercialització, informació i contractes justos
• Protecció de la salut i seguretat dels clients/usuaris
• Consum sostenible
• Servei d'ajuda i resolució de conflictes
• Protecció de dades i privadesa
• Accés a serveis essencials
• Educació i conscienciació

 

6. Compromís amb la comunitat i el seu desenvolupament

• Compromís amb la comunitat
• Educació i cultura
• Creació de llocs de treball i desenvolupament d'habilitats
• Desenvolupament tecnològic
• Creació de riquesa econòmica
• Salut
• Inversió social

[Tornar a la part superior]

6. Primera legislació sobre sostenibilitat

I finalment l’enfoc global de sostenibilitat comença a fer-se obligatori. La primera Directiva europea relacionada encara parla només sobre informes no financers (NFRD): 2014/95/UE, i va ser transposat a Espanya amb el RD 18/2017. Per tant des de 2019 totes les societats empresarials espanyoles amb més de 500 empleats (en ocasions més de 250) han de publicar informació no financera incloent aspectes:

(I) Mediambientals: contaminació; economia circular i prevenció i gestió de residus; ús sostenible dels recursos; canvi climàtic; i protecció de la biodiversitat.

 

(II) Socials i de personal: ocupació; organització de la feina; salut i seguretat; relacions socials; formació; accessibilitat universal de les persones amb discapacitat; i igualtat.

 

(III) Drets humans: procediments de diligència deguda aplicats en aquesta matèria; prevenció de riscos de vulneració de drets humans; o mesures per mitigar, gestionar i reparar possibles abusos, entre altres.

 

(IV) Lluita contra la corrupció i el suborn: mesures de prevenció adoptades; mesures contra el blanqueig de capitals; i aportacions a fundacions i entitats sense ànim de lucre.

 

(V) Societat: compromisos de la societat amb el desenvolupament sostenible; subcontractació i proveïdors; consumidors; i informació fiscal.

 

Els informes es publiquen anualment i són visibles durant 5 anys

 

I finalment,  molt recentment s’ha aprovat la segona directiva europea sobre el mateix tema i per fi amb el nom de Directiva 2022/2464/UE, d’Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD), per expandir la NFRD i facilitar la comparabilitat de les memòries.

Fig 15.5.8 Seccions proposades de les memòries de sostenibilitat Font:openriskmanual.org

Totes les empreses europees hi seran afectades gradualment, i encara no hi ha una transposició espanyola.

És interessant consultar com a exemples de memòries anuals de sostenibilitat les d’AENA, però qualsevol gran companyia europea ja las té publicades.

Figura 15.5.9 Resum de la legislació de la sostenibilitat empresarial. Font: PwC

7. Algunes activitats possibles

8. Reflexions Finals 

L’evolució des de l’empresa sociòpata que només pensa a maximitzar el guany dels accionistes fins a l’empresa implicada que es preocupa de la sostenibilitat de tota la Humanitat ha estat molt lenta i difícil. Hem vist una convergència entre el moviment empresarial d’arrels religioses que passava de la part econòmica a la social i força temps després a incloure l’ambiental, anomenat Responsabilitat Social Corporativa, i el moviment més acadèmic i ambientalista que va definir el Desenvolupament Sostenible, amb el recolzament de l’ONU.

 

La part ambiental és la primera que va passar a ser obligatòria, primer per als grans projectes públics i després també per als grans projectes privats, amb l’Avaluació d’Impacte Ambiental. A continuació s’hi van afegir més lleis per a la reducció de l’impacte (ambiental i òbviament social) de residus tòxics (en enginyeria ens afecten més les directives RoHs i WEEE, RAEE).

 

La integració de la sostenibilitat (impacte social i ambiental) a les memòries de les empreses va ser voluntària durant força temps (GRI i ISO 26000) i finalment estem al procés de fer-la obligatòria, ja hi hem arribat per a les grans empreses però totes les europees s’hi afegiran aviat. Mai més no tindrem l’excusa d’escollir un producte o servei només perquè és més barat sense la possibilitat de saber com tracta l’empresa als seus treballadors o al medi ambient...

9. Per saber-ne més

• Guía para la elaboración e implantación de Planes Directores de Sostenibilidad, elaborada por el Club de Excelencia en Sostenibilidad: https://clubsostenibilidad.org/wp-content/uploads/2023/11/Guia-planes-directores-sostenibilidad_v11-comprimido.pdf

[Tornar a la part superior]

10. Referències

Els documents s’han consultat en format electrònic (és un camp en ràpida evolució), el més interessant s’ha consignat a la secció d’ampliació de coneixements i tota la resta tenen els seus enllaços corresponents destacats dins del mateix text d’aquest document.

[Tornar a la part superior]

11. Crèdits

Com s' ha de citar aquesta unitat?

Aguado J. L'Etica en la Sostenibilitat. A. Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. Disponible a: https://is.upc.edu/tecnoisost/ca/unitats/15-5-empresa-i-gestio-sostenible-rsc-memories-de-sostenibilitat-ods-a-lempresa

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

     

[Tornar a la part superior]