Comparteix:

2.3 Globalització

1. Objectius de la unitat

Els objectius de la secció son els següents:

Disposar d’una perspectiva crítica sobre el concepte de globalització i la seva relació amb la sostenibilitat.
Conèixer les diverses aproximacions teòriques al concepte de globalització.
Conèixer els impactes del procés de globalització en els països del nord i sud geopolític.

2. Introducció

La globalització no és un concepte que es pugui definir d’una manera unívoca, ja que és un concepte polifacètic que integra diferent aspectes i pot tenir diverses interpretacions. En general, es pot definir com un fenomen complex que implica la interrelació d’aspectes tecnològics, socials i culturals, que contribueixen a la creixent interconnexió i interdependència entre els diferents països del món. Es va desenvolupar primerament en la seva vessant econòmica, amb la integració de les economies nacionals en una única economia de mercat mundial, impulsat principalment amb el creixent desenvolupament de les tecnologies del transport i de la comunicació. Progressivament, afavorit principalment per una sèrie de transformacions en les esferes socials, econòmiques i polítiques, aquest procés es va estendre als aspectes socials i culturals dels països (Scholte, 2005).

Des d'una perspectiva econòmica, la globalització es pot descriure principalment com un procés d'integració de les economies i mercats nacionals, impulsats pels avenços en el transport i la tecnologia de la comunicació. Els principals impulsors de la globalització des d'una perspectiva econòmica inclouen la liberalització del comerç, l'eliminació de barreres al flux de béns, serveis i capital a través de les fronteres nacionals, així com la creixent integració dels mercats financers .

Des d'una perspectiva política, la globalització es pot veure com un procés d'expansió de la influència política i el poder més enllà de les fronteres nacionals. Això pot prendre la forma de corporacions multinacionals que influeixen en les polítiques governamentals, organitzacions internacionals que contribueixen a la presa de decisions econòmiques i polítiques nacionals, o a través dels països més poderosos que poden exercir globalment la seva influència sobre els altres països (Stiglitz, 2004).

Des d'una perspectiva cultural, la globalització es pot interpretar com un procés de creixent intercanvi i integració cultural, impulsat pel creixement de la informació en temps real, principalment a través la difusió d’internet, i del transport. Els principals impulsors de la globalització des d'una perspectiva cultural inclouen la difusió de la cultura popular a través dels mitjans de comunicació i Internet. Això ha ajudat a crear una major consciència i comprensió entre persones de diferents països i cultures, així com a trencar barreres i a fomentar un major intercanvi cultural. Tanmateix, aquest mateix fenomen també es pot llegir en termes d’homogeneïtzació a cultures dominants (Bauman, 2001).

[Tornar a la part superior]

3. Efectes de la globalització

Un dels aspectes clau del procés de globalització és el creixement del comerç i de la inversió internacionals, gràcies a la creixent integració de les economies nacionals en una única economia de mercat mundial, i a la progressiva uniformització de les normes i les mesures que regulen les relacions econòmiques dins i entre els diversos països (Amin, 2004). En aquest sentit, es parla de processos globals de desregularització i liberalització dels mercats impulsats principalment per institucions econòmiques i polítiques internacionals, tal com el Banc Mundial, el Fons Monetari internacional, els grups de països del G8 i G20, etc. amb l’objectiu d’eliminar totes les possibles barreres a la lliure circulació dels capitals, de les mercaderies i els serveis (Stiglitz, 2004) (però no de les persones). Com a resultat d’aquest procés, les economies mundials es van progressivament integrant, amb països cada vegada més especialitzats en la producció de determinats béns i serveis. Això ha provocat una creixent interdependència entre països, ja que depenen cada vegada més dels altres per al funcionament de les respectives economies.

La globalització inicialment es va considerar com un procés inevitable i imparable, que donaria molts beneficis econòmics i socials per a tots els països, tant del nord com del sud geopolític, incloent un major creixement econòmic, millors nivells de vida i nivells més alts de productivitat. Aquesta visió, es recolza sobre la doctrina neoliberal, específicament en la promoció de totes aquelles condicions econòmiques i institucionals per tal que la competència entre els diferents agents econòmics que operen en el mercat es pugui donar en la màxima expressió, i pugui així beneficiar a tots els consumidors (Stiglitz, 2004). En permetre que els diferents països s'especialitzin en l’oferta de béns i serveis en els quals tenen un avantatge comparatiu, i en fomentar el flux de capital i les mercaderies a través de les fronteres nacionals, la globalització es va promoure com un procés fonamental que beneficiaria als consumidors dels països desenvolupats i impulsaria el creixement de les economies dels països més pobres contribuint, d’aquesta manera, a la reducció de la pobresa en moltes parts del món.

Figura 2.3.1. Mapa de rutes de les companyies aèries del món, any 2009. Font: Jpatokal - Obra pròpia, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=7127535

Si, per una banda, la globalització va contribuir a l’accés a productes més barats en els països desenvolupats i al creixement econòmic d’algunes economies dels països en desenvolupament; per l’altra,diversos estudis han destacat els efectes devastadors que les polítiques de lliure comerç van tenir, especialment en els països en desenvolupament, on se suposava que la globalització havia de tenir el seu efecte més beneficiós (Stiglitz, 2004; Domènech, 2002). També s’ha de remarcar que la liberalització financera es va sumar a les polítiques d'ajustament estructural aplicades als governs dels països en desenvolupament, que han contribuït a alimentar l’endeutament i la pobresa. En aquest sentit, l’aplicació estricta dels programes d’ajustament estructural era una condició necessària requerida per organismes internacionals, tal com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, per tal de concedir ajuts financers als països en desenvolupament. Aquest programes, basats en una concepció neoliberal ortodoxa, s’aplicaven sovint de forma general, independentment de la situació econòmica i social específica de cada país (Ramos, 2003). Polítiques d’austeritat econòmica es combinaven amb mesures extremes de liberalització dels mercats nacionals, com a millor forma d’estimular el creixement econòmic d’un país.

Figura 2.3.2. Programes d’ajust estructural. Vinyeta cómica de l’efecte dels programes d’ajust estructural implementats pel IMF a partir dels anys 80. Font: Polyp Cartoons:http://www.polyp.org.uk/

En línies generals, els estudis destaquen diversos efectes negatius de la globalització, que inclouen:

Reducció del poder de negociació i pèrdua de llocs de treball: La competència entre treballadors dels països desenvolupats i en desenvolupament va impulsar una progressiva reducció dels salaris, amb una conseqüent debilitació del poder de negociació general dels treballadors. La possibilitat de segmentar i deslocalitzar de forma relativament fàcil i ràpida la producció en països amb mà d'obra barata va impulsar moltes empreses a desplaçar la seva producció a altres parts del món, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball en les economies del nord geopolític.
Desigualtat econòmica: En línia general, la globalització ha contribuït a la creació d’una bretxa creixent entre rics i pobres, tant dins com entre els països. En aquest sentit, els beneficis del creixement econòmic no s'han compartit per igual, amb alguns sectors econòmics i països que s’han beneficiat més que uns altres. A més, no va contribuir a l’impuls de mecanismes de redistribució globals de la riquesa. De manera que es pot afirmar que el creixement econòmic en algunes parts del món, també ha contribuït a l’augment general de la desigualtat econòmica global.
Degradació/impacte ambiental: A través de l'augment generalitzat de l'activitat econòmica global, el transport internacional de mercaderies i l'explotació de recursos naturals, sobretot en els països en desenvolupament, la globalització ha contribuït a la degradació ambiental global. Les principals conseqüències d’aquest procés es poden resumir amb l’augment de la contaminació ambiental del medi natural terrestre i marí, la desforestació i l'esgotament progressiu dels recursos naturals.
Riscos per les economies locals: Les inversions corporatives es fan en un mercat global seguint principalment la maximització dels beneficis, buscant el mateix producte al millor preu a qualsevol lloc del món, sovint on la legislació ambiental i laboral és més laxa o més favorable. L’automatització de la producció i la rapidesa en el transport de les mercaderies permeten a les empreses desplaçar la producció d’un país a l’altre, de forma que els productors entren en una espiral de baixada constant dels preus, contribuint en general a l'augment de la desigualtat d'ingressos i l’empobriment dels sectors econòmics locals.
Explotació del treball: La recerca de beneficis i la necessitat d’optimitzar els costos de producció de les grans corporacions en una economia globalitzada, porta en molts casos a descuidar les condicions de treball dels seus empleats, sovint desplaçant la producció on la legislació laboral és més favorable i el preu de la mà d’obra més barat. Això sovint es reflexa en desatendre els criteris mínims de seguretat dels treballadors i de les estructures on es concentra la producció, amb la imposició de terminis i ritmes de treballs impossibles i l’oferta de salaris molt baixos.
Homogeneïtzació cultural: La globalització ha donat lloc a preocupacions sobre l'homogeneïtzació cultural, sobre tot als països en desenvolupament. Per una banda, les corporacions i els mitjans de comunicació globals dominen el paisatge cultural; per l’altra, l’accés a la informació immediata i global pot influir en les cultures locals. Això ha provocat temors que les cultures locals puguin ser erosionades i perdudes a mesura que la cultura global es fa més dominant.
Limitació de sobirania dels països: L’augment de la importància del capital financer dins el funcionament econòmic global, fenomen conegut com la ‘financiarització de l’economia’ ha creat les condicions per una creixent limitació de sobirania que afecta a alguns països, sobre tot del sud geopolític. A mesura que les corporacions globals i les organitzacions internacionals es fan més influents podent desplaçar la producció i les inversions d’un país a l’altre de manera relativament ràpida poden exercir pressions sobre els governs nacionals i influenciar les polítiques nacionals cap al propi benefici.
Inestabilitat financera: El creixement extraordinari del capital financer i la seva expansió a tots els mercats globals també pot afectar a l’estabilitat financera de països i sectors econòmics sencers. Cal remarcar que els mercats financers globals estan cada vegada més interconnectats i interdependents, això afavoreix les condicions per a una possible propagació de crisis financeres d'un país a un altre, així com a la possibilitat d'una crisi financera mundial.

Figura 2.3.3. Seu de l’Organització Mundial del Comerç, entitat impulsara del desplegament de la globalització arreu del món. Font:https://www.wto.org/english/res_e/photo_gallery_e/photo_gallery_e.htm

La globalització continua sent una força poderosa que conforma el món de forma profunda. Encara conviuen en el debat acadèmic i social perspectives molt diverses sobre els seus impactes negatius, incloent l'econòmica, política i cultural, cadascuna de les quals se centra en diferents aspectes del fenomen. Es destacable com en la visió neoliberal els efectes negatius descrits abans serien el resultat d'una llibertat de mercat insuficient. En altres paraules, el procés de globalització, tal com es va impulsar, no va permetre maximitzar la competència en el mercat global i, per tant, no es van donar les condicions inicials necessàries per a un desenvolupament positiu d’aquest procés (UNDP, 1999). En canvi, en la visió crítica impulsada pels moviments socials, l'augment de la desigualtat global és el producte d’un biaix dels acords internacionals cap als interessos dels països i corporacions occidentals. Aquests acords van permetre la generalització de pràctiques d'explotació ambientals i socials d’empreses i organitzacions transnacionals, afavorint la concentració dels beneficis del mercat lliure cap als més aptes i poderosos.

Conceptes Clau

Desregularització: És el procés amb el qual les institucions financeres i polítiques internacionals promouen normes específiques amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència del mercat i la lliure competència, eliminant totes aquelles normes i mesures que ordenen les relacions econòmiques dins i entre els estats.
Financiarització de l’economia: El terme es refereix a l'augment de la importància del capital financer dins del funcionament econòmic global, en el sentit que l'activitat financera s'expandeix vertiginosament, i altera els incentius i les pràctiques inversores empresarials, arribant a incidir en les relacions entre els actors econòmics i polítics internacionals.
Mercat únic global: És un mercat on les relacions econòmiques i financeres entre els diversos estats i organitzacions es caracteritzen per la lliure circulació de bens, serveis i capital financer. En línia general, el comerç en un mercat global es caracteritza per l’especialització dels països per produir/oferir béns o serveis a preus més competitius. Això és coneix com avantatge comparatiu.
Polítiques d’ajustament estructural: Es tracta d’un conjunt de mesures de política econòmica, impulsades pels organismes internacionals (FMI, Banc Mundial, etc.), basades en l'estabilització/reducció del deute exterior principalment dels països en via de desenvolupament – i la liberalització de l'economia per tal d’impulsar un creixement econòmic futur.
Tecnologies de la comunicació i del transport: El procés de globalització va ser possible gràcies al desenvolupament de les tecnologies de la comunicació i del transport a partir dels anys noranta, un factor determinant per la transformació de la economia d’una escala regional/nacional a una escala planetària.

[Tornar a la part superior]

4. Reflexions Finals

La globalització és un procés complex a gran escala, que implica la creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món, unificant els seus mercats, societats i cultures.
La globalització es impulsada per la progressiva desregularització i liberalització dels mercats mundial, la uniformització de les normes i de les mesures que regulen les relacions econòmiques dins i entre els diversos països.
Els suposats beneficis de la globalització s'han qüestionat des del món acadèmic i dels moviments socials, ja que els efectes positius no es distribueixen per igual entre els països i sectors econòmics i els efectes negatius comporten riscos importants per les economies, les societat i l’entorn natural dels països del nord i sud geopolític.

[Tornar a la part superior]

5. Per saber-ne més

United Nations Development Reports: Human Development Report 1999 - Globalization with a Human Face
https://hdr.undp.org/reports-and-publications
Institute for New Economic Thinking: breu video ‘Globalisation’s Discontents’ de Joseph Stiglitz
https://www.youtube.com/watch?v=wM8ZFnHSOyw
Institute for New Economic Thinking: video ‘What Is Wrong with Globalization?’ de Ha-Joon Chang
https://www.youtube.com/watch?v=HVGJDwEWIrI

[Tornar a la part superior]

6. Referències

J.A. Scholte. (2005). Globalization: A Critical Introduction. Palgrave.
E. Stiglitz. (2004). El malestar en la globalización. Taurus.
Bauman. (2001). La globalización: consecuencias humanas. Fondo de cultura económica de España.
Amin. (2004). Regulating economic globalization.Transactions of the Institute of British Geographers.
Ramos. (2003). El fracaso del consenso de Washington. Icaria.
Domènech, N. Chomsky, J. García-Albea, J. L. Gómez Mompart. (2022). Los límites de la globalización. Editorial Ariel.
United Nations Development Programme. (1999). Human development Report 1999: Globalization with a Human Face. Disponible a: https://hdr.undp.org/content/human-development-report-1999

[Tornar a la part superior]

7. Crèdits

Com es cita aquesta unitat?

Lazzarini, B. Globalització. A. Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. Disponible a: https://is.upc.edu/tecnoisost/ca/unitats/2-3-globalitzacio

El contingut d’aquest Unitat ha estat elaborada per: