16.6 Arquitectura

Els objectius de la unitat són :

• Conèixer els principis bàsics de l’arquitectura sostenible.
• Disposar d’una visió global de les eines i tecnologies disponibles perquè un edifici es pugui considerar sostenible.
• Comprendre la relació entre arquitectura, recursos materials, energia i salut.
• Conèixer les eines principals d’avaluació i certificació de la sostenibilitat d’edificis.

 

2. Arquitectura Sostenible

3. Eficiència Energètica

 

 

L'eficiència energètica és un aspecte fonamental de l'arquitectura sostenible. Es centra en la reducció de l'ús d'energia als edificis per minimitzar l'impacte ambiental i estalviar recursos i, alhora d'aconseguir un determinat grau de confort.  

Les edificacions sostenibles incorporen dissenys intel·ligents i tecnologies avançades per garantir un ús eficient de l'energia. A nivell constructiu destaca l'ús d'aïllaments tèrmics de qualitat i finestres d'alta eficiència que eviten la pèrdua de calor a l'hivern i bloquegen la calor a l'estiu, per mantenir una temperatura interior estable. Això redueix la necessitat d'ús de sistemes de calefacció i refrigeració, estalviant energia.

Els sistemes de climatització eficients inclouen bombes de calor d'aire (aerotèrmia) o terra (geotèrmia), que aprofiten les temperatures més estables de l'aire o el sòl per escalfar o refredar l'edifici. La gestió intel·ligent de la ventilació amb recuperadors de calor són altres estratègies d'eficiència energètica en els edificis conjuntament amb un alt grau d'estanquitat. La tecnologia d'il·luminació LED de baix consum energètic i electrodomèstics d’alta eficiència complementen les estratègies, reduint significativament el consum d'energia d’un habitatge. Conceptes bioclimàtics com la captació passiva de la radiació solar, la ventilació creuada, la inèrcia tèrmica ben emprada i la protecció solar optimitzada de les obertures contribueixen igualment a l’augment de l'eficiència energètica dels edificis en el seu conjunt.

 

Figura 16.6.2. Prototip LOW3 (UPC 2010), habitatge altament eficient, bioclimàtic i autosuficient energèticament (Font: UPC)

 

[Tornar al menú principal]

4. Materials sostenibles

 

 

 La selecció de materials és un factor crucial en l'arquitectura sostenible. L'ús de materials sostenibles implica utilitzar aquells que tenen un impacte ambiental reduït i que es produeixen i es gestionen de manera responsable. Un exemple paradigmàtic és l'ús de fusta certificada FSC que prové de boscos gestionats de manera sostenible. Aquesta fusta assegura que els boscos es regenerin i es mantinguin sans. Al mateix temps els arbres fixen durant el seu creixement diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera i, per tant, la fusta permet emmagatzemar CO2 durant el seu cicle de vida.

Altres materials de baix impacte ambiental son els biomaterials com els blocs de terra compactats (BTC), la paia o la tova. 

Els materials reciclats són un altre component clau de l'arquitectura sostenible. La reutilització de materials com ara el vidre reciclat i els enderrocs de construcció disminueix la quantitat de residus i l'ús de recursos naturals. Aquests materials es poden considerar ecològics pel seu reduït cost energètic. Els materials sostenibles permeten formar part d’una economia circular on es busca mantenir el valor dels productes i materials, minimitzant els residus i conservant recursos en reutilitzar-los, repetidament, al final de la seva vida útil per continuar creant valor. La rehabilitació del parc d’edificis existent és la millor manera de preservar materials a través de la reutilització d’estructures, envolvents i altres components i materials, allargant la seva vida útil i disminuint l'esforç energètic i material per a crear i mantenir habitabilitat.

 

Figura 16.6.3. Esquema d’economia circular en el sector de l’edificació (Font:CONAMA 2018) 

 

[Tornar a la part superior]

5. Ús eficient de l’aigua

 

 

La gestió eficient de l'aigua potable és una consideració crítica en l'arquitectura sostenible. Això implica l'ús d'aparells domèstics d'alta eficiència, com aixetes d'estalvi d'aigua, vàters d'alta eficiència i rentadores i rentaplats d'ús eficient d'aigua. 

Les tecnologies estalviadores i eficients en l’ús de l’aigua s’han de complementar amb actituds favorables a la cura de l’aigua i comportaments i hàbits estalviadors dels usuaris.

La captació i l'ús d'aigua de pluja són pràctiques importants per a la gestió sostenible de l'aigua. Aquests sistemes permeten recollir l'aigua de les precipitacions i utilitzar-la per a finalitats no potables, com la irrigació de jardins o la descàrrega dels vàters. L'ús d'aquesta aigua redueix la demanda d'aigua potable la qual, sovint, està subjecta a restriccions i regulacions. També es pot considerar la reutilització d’aigües grises en els edificis, instal·lant circuits separatius d’aigua, sistemes de filtratge i depuració així com dipòsits pel seu emmagatzematge i recirculació per usos determinats com els vàters, la neteja o el reg. 

Finalment els edificis poden contribuir a la resiliència de les ciutats referent la gestió de l'aigua de pluja, retenint temporalment aigües en cobertes d’aljub i cobertes verdes, protegint així les infraestructures urbanes de gestió de l'aigua en situacions d'adversitats meteorològiques, cada cop més i més freqüents.

 

Figura 16.6.4. Gestió de l'aigua en un edifici públic - Fàbrica del Sol, Barcelona (Font: Ajuntament de Barcelona)

 

[Tornar a la part superior] 

6. Arquitectura i Salut

 

 

 

 Figura 16.6.5. Model de determinants de la salut i l'equitat desenvolupat a partir d'un concepte de Dahlgren & Whitehead, Font (Barton and Grant 2006)

 

L’urbanisme i l’arquitectura tenen una influència molt important en els determinants de la salut. Es pot afirmar que el sentit primer i últim de l’activitat arquitectònica és la de preservar la salut de l’ésser humà, procurant la seva protecció contra les agressions externes, però, al mateix temps, tenint cura que aquestes edificacions no produeixin agressions contaminants ni per al medi ambient ni per als ocupants dels edificis. Per tant, els edificis s’han de dissenyar amb criteris ecològics i sostenibles, però també pensant en la salut dels seus ocupants. 

 

Si tenim en compte que en els països industrialitzats, actualment, passem entre el 85% i el 95% a l’interior dels edificis, els arquitectes i urbanistes tenim una gran oportunitat per a convertir l’eco-disseny i els criteris sostenibles en actors primordials en la prevenció dels riscos per a la salut de les persones i, per extensió, del medi ambient.

 

Per tant, la salut humana, l'eficiència energètica i la conservació dels recursos naturals actuen com els tres eixos que configuren de manera equilibrada el camp del disseny ambientalment sostenible. La salut, doncs, representa la dimensió humana dels edificis eco-sostenibles mentre que l'eficiència energètica i la conservació dels recursos reflecteixen una dimensió més global.

 

En aquest context, l’habitatge és un dels espais on l’home és més susceptible a les condicions ambientals. Així, els problemes de salut que semblen associats a l’habitatge –i en general a tots els edificis–  van des d’al·lèrgies, nàusees, asma i d’altres trastorns respiratoris fins a fatiga crònica, sensibilitat química múltiple, vertigen i irritacions de la pell. També se sospita que molts materials i acabats sintètics actuals poden ser cancerígens. (Rubio 2008)

 

És per això que l’OMS ha reconegut els ‘entorns urbanitzats’ –condicions d’habitatge i carreteres– com un dels factors determinants de la salut juntament amb factors com la contaminació de l’aire i de l’aigua, les pràctiques agrícoles, el soroll ambiental, els agents químics, la radiació, els riscos laborals i el canvi climàtic.(Ribera Rodríguez 2022)

 

D'aquesta manera l'habitatge saludable ha de ser entès amb una nova mirada holística que integri la promoció de la salut de les persones alhora que considera el medi ambient i la preservació dels recursos naturals dins d'un marc econòmicament  accessible per a tothom, promovent la transició cap a una arquitectura i construcció autènticament verda, sostenible i ecològica. (Rubio 2008).

 

Figura 16.6.6. Les 25 pautes de la bioconstrucció de l’Instituto Español de Baubiologie serveixen com a indicadors i llista de control per al treball de professionals de l'arquitectura i la construcció. (Font: l’Instituto Español de Baubiologie (IEB)https://www.baubiologie.es/25-pautas/).

 

[Tornar a la part superior]

7. Confort Ambiental

 

 

La Qualitat de l’aire interior, és un factor determinant en el confort de l’interior dels edificis, juntament amb el confort tèrmic i el confort visual, i està regida pels següents paràmetres:

 

• Temperatura i humitat relativa.
• Contaminants físics (gas radó, contaminació acústica i contaminació electromagnètica).
• Contaminants químics (COVs, formaldehid, partícules i nanopartícules).
• Contaminants biològics (fongs, àcars…).

 

Tots aquests factors estan estretament relacionats amb l’impacte sobre la salut de les persones. 

 

Els materials utilitzats en l'interior d'un edifici també tenen un impacte significatiu en la qualitat de l'aire interior. L'ús de materials que no emeten substàncies tòxiques, com pintures, revestiments de les parets i els paviments, mobiliari, etc. sense emissions de compostos orgànics volàtils (COVs), és crucial per a la salut dels ocupants, entre d’altres aspectes a considerar.

L'arquitectura sostenible selecciona materials que compleixen amb els estàndards de salut ambiental. Per exemple, s'utilitzen pintures anomenades ecològiques –que no necessàriament tenen l'etiqueta ecològica europea– fabricades amb productes no derivats del petroli, en molts casos d'ús tradicional.

Poden ser minerals (a base de silicats, calç o argila); vegetals o contenir tots dos tipus de components (mixtes). (Observatorio DKV de salud y medioambiente 2015).

 

Alguns exemples d’etiquetes de pintures ecològiques europees i d’altres avals serien: 

el segell EU ECOLABEL; el segell amb l’aval de la SEAIC (Sociedad Española de Alergología e inmunología Clínica) –adequades per a persones asmàtiques i al.lèrgiques– i l’etiquetatge d’orígen francès “Emissions dans l’air intérieur”.

 

No podem deixar de nomenar aquí la Síndrome de l'Edifici Malalt (SEE, o SBS, Sick Buildings Syndrome, en anglès), que va ser definit el 1982 per l'OMS com a un conjunt de malalties originades o estimulades a, com a mínim, el 20% dels ocupants dels edificis, degut a la contaminació de l'aire interior en espais tancats, fonamentalment oficines i similars. Es calcula que fins a un 30% dels edificis d'oficines poden tenir problemes importants en aquest sentit. (Observatorio DKV de salud y medioambiente 2015).

 

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) diferencia entre dos tipus d'edifici malalt: els edificis temporalment malalts, en què s'inclouen edificis nous o de recent remodelació on els símptomes disminueixen i desapareixen amb el temps, i els edificis permanentment malalts quan els símptomes persisteixen, sovint  durant anys, malgrat haver pres mesures per solucionar els problemes. (INSST - Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo 1991). 

 

Figura 16.6.7. Factors que poden determinar la qualitat d’aire interior dels edificis. Font: OBSERVATORIO SALUD Y MEDIOAMBIENTE de DKV. Hogares saludables, edificios sostenibles. Licencia: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/deed.es 

 

[Tornar a la part superior] 

8. Disseny basat en el lloc

 

 

Un dels principis fonamentals de l'arquitectura sostenible és el disseny basat en el lloc. Cada ubicació té característiques úniques, com el clima, la topografia i la cultura local. L'arquitectura sostenible es basa en aprofitar aquestes característiques per crear edificis que siguin més adaptats al seu entorn i el microclima de la seva ubicació. Un exemple és l'ús d'elements de disseny com ràfecs o la vegetació per proporcionar ombra a edificis en zones de clima càlid i assolellat. Aquests elements ajuden a reduir la necessitat d'aire condicionat i fan que l'edifici sigui més eficient des del punt de vista energètic. La ventilació creuada, aprofitant vents dominants del lloc és un altra estratègia de la denominada arquitectura bioclimàtica. Mecanismes més sofisticats com els murs trombe, l'activació i l'optimització de la inèrcia tèrmica, els espais intermedis o les cobertes verdes poden ser altres estratègies que es dissenyen d’acord a les condicions del lloc, optimitzant el funcionament energètic dels edificis. 

Els materials de construcció tradicionals o l'ús de tècniques de construcció sostenible pròpies de la regió, són igualment part integral d’un disseny basat en el lloc. Això no només respecta la cultura local sinó que també redueix l'impacte ambiental en disminuir la necessitat d'importar materials i tecnologies, contribuint, al mateix temps, a evitar les emissions contaminants derivades del transport.

  

Figura 16.6.8. Funcionament bioclimàtic del prototip RESSÒ (UPC 2014) amb doble façana, comportes de ventilació creuada i inèrcia activada (Font: UPC) 

 

 [Tornar a la part superior]

9. Energies Renovables

 

 

 

L'ús de fonts d'energia renovable és una característica important de l’arquitectura sostenible. Els estàndards actuals exigeixen que els edificis tinguin un nivell d'eficiència energètica molt alt, cobrint la seva demanda energètica restant amb fonts renovables in situ o ubicades a l'entorn proper. Aquesta pràctica implica l'ús de tecnologies com sistemes solars tèrmics i fotovoltaics,  d'energia geotèrmica o de biomassa per a la generació d'energia. L'energia generada pot cobrir part o la totalitat de les necessitats energètiques de l'edifici, reduint així la seva empremta de carboni i fins i tot es pot generar i vendre els excedents a la xarxa elèctrica. 

La generació d’energia pot ser a nivell d'un edifici, a nivell de conjunt d’edificis o a nivell de barri, aprofitant les sinergies que pot haver-hi entre ells i optimitzant la relació entre producció i consum d’energia en un lloc. 

 

Les energies renovables han impulsat la transformació de les xarxes elèctriques, permetent als usuaris consumir i generar electricitat a través d'una xarxa bidireccional intel·ligent (en anglès: smart grid). Aquesta tecnologia digital permet gestionar de manera eficient la producció descentralitzada, el consum i l’emmagatzematge d’energia en un lloc, cosa que estalvia energia, redueix costos i millora l’eficiència del conjunt.

 

Referent a la generació de fred i calor, els sistemes de district heating and cooling permeten la seva distribució mitjançant xarxes urbanes a un conjunt d’edificis interconnectats. La generació centralitzada pot basar-se per exemple en plantes de cogeneració de biomassa o geotèrmia.

 

Finalment, els sistemes d'aprofitament d’energia solar poden estar integrats en façanes i cobertes dels edificis i axií formar part d'un nou llenguatge arquitectònic que reflecteix l'autosuficiència i la sostenibilitat de l'arquitectura.

 

Figura 16.6.9. Prototip energèticament autosuficient LOW3 amb col·lectors solar tèrmics verticals i coberta fotovoltaica (Font: UPC)

 

[Tornar a la part superior] 

10. Certificacions i Estàndards

 

 

Les certificacions i els estàndards són eines claus per a la definició i l'avaluació de l'arquitectura sostenible. Més enllà de la certificació energètica bàsica d’edificis, les certificacions com DGNB-VERDE (Segell del Green Building Council Spain en combinació amb el DGNB alemany), LEED (Leadership in Energy and Environmental Design) i BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment Method) avaluen l'impacte ambiental des d'una perspectiva multidimensional. Per aconseguir aquestes certificacions, els edificis han de complir amb criteris específics relacionats amb l'eficiència energètica, l'ús de materials sostenibles, la generació de residus, la producció d'energia renovable, la gestió de l'aigua entre d’altres aspectes.

Els diferents sistemes de certificació utilitzen majoritàriament edificis de referència que compleixen amb la normativa local com a punt de comparació, la qual cosa dificulta l'establiment de paràmetres comuns en diferents zones climàtiques i normatives nacionals.

Aquests estàndards proporcionen una guia per al disseny tenint en compte factors ambientals, econòmics i socials; promouen la construcció sostenible i fan visibles edificis especialment respectuosos amb el medi ambient.

 

Figura 16.6.10. Certificació DGNB  – avaluació multicriteri de la sostenibilitat (Font: DGNB)

 

[Tornar a la part superior]

 11. Cicle de Vida

 

 

 

El sector de l'edificació es troba davant d'un repte profundament transformador: conjugar el compromís social de generar les condicions d'habitabilitat socialment necessàries amb el deure de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle dels edificis en totes les fases del cicle de vida, per tal d'assolir la neutralitat climàtica el 2050. (GBCe 2022)

 

Les emissions de CO2 relacionades amb la construcció s'alliberen en diferents etapes, no només durant l'ús de l'edifici, sinó també durant la fabricació, el transport, la construcció, la renovació i el desmantellament, cosa que es coneix com a "carboni embegut". La suma d’aquestes emissions permet calcular l’empremta de carboni total del cicle de vida d’un edifici.

El carboni embegut als edificis representa aproximadament un terç de les emissions totals del sector de la construcció. A nivell global, això equival al voltant del 10 al 12% de totes les emissions de CO2. Es preveu que per al 2050, les emissions de CO2 alliberades abans que un edifici entri en ús seran responsables de la meitat de la petjada de carboni de les noves construccions. És essencial reconèixer l'impacte dels materials i processos de construcció en edificis nous i renovats.

La Comissió Europea ha llançat el Pacte Verd Europeu, que estableix un full de ruta per a una economia sostenible i emfatitza el paper fonamental del sector de la construcció, a través de l'Onada de Renovació i el Pla d'Acció per a l'Economia Circular, promovent els principis de circularitat a la construcció. La revisió proposada de l'EPBD introdueix la consideració de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEI) al llarg de tot el cicle de vida d'un edifici, abordant tant el carboni operatiu com l’embegut.

L'enfocament principal ha de centrar-se en la renovació del parc d'edificis existents com a mitjà per reduir dràsticament les emissions operatives a Espanya. És fonamental accelerar el ritme de les renovacions, tant en termes de quantitat com de profunditat, per assolir estàndards propers a la descarbonització abans del 2050. (GBCe 2022).

 

Figura 16.6.11. Carboni de cicle de vida, sumant carboni operatiu i carboni embegut d’un edifici (Font: Building Life - Hoja de ruta de la descarbonitzación, GBCe 2022)

 

[Tornar a la part superior]

12. Reflexions Finals

En resum, l'arquitectura sostenible és un enfocament integrat que aborda la relació entre els edificis, el medi ambient i la societat de manera holística. Incorpora la gestió eficient de l'energia, l'ús de materials sostenibles, la gestió de l'aigua i la qualitat de l'ambient interior. Al mateix temps, considera la ubicació i l'adaptació als factors locals, utilitza fonts d'energia renovables, compleix amb certificacions i estàndards mediambientals i pren en compte tot el cicle de vida de l'edifici. Aquest enfocament busca crear edificis que siguin més saludables, més eficients i amb menys impacte ambiental, contribuint a un futur més sostenible.

 

Per concloure, un dels reptes fonamentals del segle XXI és tenir una mirada transversal i interdisciplinària amb l’objectiu de dissenyar i construir els nostres edificis i entorns residencials aconseguint avenços significatius en la millora de la nostra salut i qualitat de vida, alhora que vetllar per la sostenibilitat del planeta i els seus recursos.

 

[Tornar a la part superior]

13. Per saber-ne més

• Report “Our Common Future” (1987) https://sustainabledevelopment.un.org/content/documents/5987our-common-future.pdf
• Edificis de consum d’energia gairebé zero (ICAEN 2017)
  https://icaen.gencat.cat/ca/detalls/publicacio/Quadern-pratic.-Num.-11-Edificis-de-consum-denergia-gairebe-zero
• Economía circular en el sector de la construcció (CONAMA 2018) http://www.conama.org/conama/download/files/conama2018/GTs%202018/6_final.pdf
• Constitució, Organización Mundial de la Salud (OMS), 1946  https://apps.who.int/gb/bd/pdf_files/BD_49th-sp.pdf#page=7
• Calidad de Aire Interior, Guía OSMAN
  https://www.osman.es/project/calidad-del-aire-interior/
• Les 25 pautes de la bioconstrucció de l’Instituto Español de Baubiologie: https://www.baubiologie.es/25-pautas/
• OBSERVATORIO SALUD Y MEDIOAMBIENTE de DKV. Hogares saludables, edificios sostenibles
  https://dkv.es/corporativo/observatorio-hogares-saludables-edificios-sostenibles-2015
• EU ECOLABEL: https://www.ecolabel.net/es/index
• SEAIC (Sociedad Española de Alergología e inmunología Clínica): https://www.seaic.org/
• Emissions dans l’air intérieur: https://www.eco-institut.de/en/portfolio/emissions-dans-lair-interieur/
• Solar Decathlon 2014 http://www.solardecathlon2014.fr/ftp/docs/SDE2014_Projects_Profiles.pdf
• DGNB System: https://gbce.es/certificacion-dgnb-system/
• VERDE: https://gbce.es/certificacion-verde/
• LEED: https://www.usgbc.org/leed
• BREEAM: https://breeam.es/
• Ley de Cambio Climático y Transición Energética
  https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2021-8447
• Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2021-2030
  https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/ministerio/planes-estrategias/plan-nacional-integrado-energia-clima/plannacionalintegradodeenergiayclima2021-2030_tcm30-546623.pdf
• Building Life - Full de ruta per la descarbonització del sector de l’edificació (GBCe 2022)
  https://gbce.es/wp-content/uploads/2022/02/BuildingLife_Hoja-de-Ruta-para-la-Descarbonizacio%CC%81n-de-la-Edificacio%CC%81n.pdf
• BEDEC - Base de dades sobre materials de construcció i el seu impacte ambiental: https://metabase.itec.cat/vide/ca/bedec/itec

 

[Tornar a la part superior]

14. Referències

• Barton, Hugh, and Marcus Grant, (2006). A Health Map for the Local Human Habitat. Journal of The Royal Society for the Promotion of Health, 126 (6), 252–53. DOI:10.1177/1466424006070466.
• Berenguer-Subils, M^a José, and M^a Carmen Martí Solé, (1989). NTP 243: Ambientes Cerrados: Calidad Del Aire. Notas Técnicas de Prevención. INSHT, 11. Recuperat de: https://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=c7389bc9-6b7b-4711-bdec-3ead4bc9a68b&groupId=7294824.
• CONAMA, (2018). Economía Circular En El Ámbito de La Construcción. Congreso Nacional Del Medio Ambiente, 1–63.
• Cuchí Burgos, A., (2005). Arquitectura i Sostenibilitat. Temas de Tecnología y Sostenibilidad CITIES.
• GBCe, (2022). Hoja de Ruta Para La Descarbonización de La Edificación En Todo Su Ciclo de Vida. Recuperat de: https://gbce.es/wp-content/uploads/2022/02/BuildingLife_Hoja-de-Ruta-para-la-Descarbonización-de-la-Edificación.pdf.
• ICAEN, (2017). Edificis de Consum d’energia Gairebé Zero. Col·lecció Quadern Pràctic,11, 188.
• INSST - Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo, (1991). NTP 289: Síndrome Del Edificio Enfermo - Factores De Riesgo. Notas Técnicas de Prevención. INSHT, 1–8. Recuperat de: http://www.ugt-cat.net/subdominis/ajlleida/images/stories/documents/salutlaboral/lipoatrofia_semicircular/ntp_289__sindrome_del_edificio_enfermo_factores_de_riesgo.pdf.
• Keeble, B., (1988). The Brundtland Report: ‘Our Common Future. Medicine and War,4 (1), 17–25. DOI:10.1080/07488008808408783.
• Observatorio DKV de salud y medioambiente. (2015). Hogares Saludables, Edificios Sostenibles.
• OMS, and ONU-Habitat, (2021). Integrar La Salud En La Planificación Urbana y Territorial : Manual de Consulta.
• Ribera Rodríguez, T., (2022). Plan Estratégico de Salud y Medioambiente. Ministerio Para La Transición Ecológica y El Reto Demográfico (ed.).
• Rubio, F., (2008). Construcción Sostenible Como Inversión En Salud: Vivienda y Entornos Residenciales Saludables. Recuperat de:  https://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=ae734961-693f-41e1-a157-52bebb4a0f28&groupId=7294824. 

 

[Tornar a la part superior]

15. Crèdits

Com s'ha de citar aquesta unitat?

Masseck, T. Arquitectura. A. Segalàs, J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Universitat Politècnia de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. Disponible a: https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/16-6-arquitectura

El contingut d'aquesta unitat ha estat elaborat per:

 [Tornar a la part superior]

 

 

.