Benvingudes al llibre digital "Sostenibilitat i Enginyeria"

1. Antropocé

L'Antropocè és una proposta per a una nova època geològica en què actualment vivim. Es defineix per la influència significativa que l'ésser humà té sobre els ecosistemes. El terme es va proposar el 2000 i ha guanyat acceptació a mesura que ha sorgit evidència del canvi climàtic causat pels humans i l'extinció massiva d'espècies. Cada vegada és més evident que el desenvolupament i el benestar de la humanitat depenen de la salut dels sistemes naturals, i no podem gaudir del primer sense el segon.

2. Pressions socials

Els canvis que ocorren a la societat, motivats per factors com el creixement de la població, la migració, la necessitat d'una planificació urbana adequada, la globalització i diversos desequilibris (econòmics, socials, entre d'altres), exerceixen pressió per assolir un desenvolupament social apropiat.

3. Pressions ambientals

L'ésser humà exerceix una pressió significativa sobre els recursos naturals, fet que fa necessari adoptar pràctiques més sostenibles per preservar l'aigua, l'energia, els materials, la biodiversitat i garantir la seguretat alimentària a llarg termini.

4. Impactes

Els impactes als cicles naturals a nivell local i global inclouen la pèrdua de biodiversitat, la pluja àcida que perjudica els ecosistemes i la disminució de la capa d'ozó que augmenta l'exposició a la radiació ultraviolada. A més, el canvi climàtic generat pels humans està causant crisis migratòries per l'escassetat de recursos, l'augment del nivell del mar i els desastres naturals relacionats amb el clima.

5. Causes de la Insostenibilitat

La insostenibilitat es deu a una combinació de factors, que inclouen l'esgotament de recursos naturals i la sobreexplotació, la contaminació ambiental, les pràctiques insostenibles de producció i consum, així com la manca de planificació a llarg termini i la manca de consideració dels límits del planeta. Aquestes causes contribueixen al deteriorament del medi ambient, la pèrdua de biodiversitat i la inestabilitat socioeconòmica.

6. Models de desenvolupament

El desenvolupament humà és concebut com un procés complex i variat que involucra les relacions socials i ambientals al llarg de la història. En aquesta Unitat, s'analitza el model de desenvolupament actual i les seves arrels històriques, sense fer esment dels tres models bàsics anteriors, i s'explora la possibilitat d'una alternativa sostenible en el context del desenvolupament humà.

7. Paradigma Sostenibilista

El paradigma sostenibilista cerca abordar els desafiaments ambientals i socials a través d'un enfocament holístic que promou l'equilibri entre el desenvolupament econòmic, la protecció del medi ambient i el benestar social. Per avaluar la sostenibilitat, es fan servir indicadors que mesuren aspectes com l'empremta ecològica, la qualitat de vida, l'equitat i l'eficiència en l'ús de recursos. A més, hi ha enfocaments alternatius com el decreixement i l'economia del bé comú, que qüestionen el creixement econòmic il·limitat i proposen models més equitatius i centrats en el benestar humà i la conservació dels recursos.

8. Economia

L'economia és una disciplina que estudia com s'assignen recursos escassos per satisfer les necessitats humanes. Els fonaments tradicionals de l'economia se centren en el creixement econòmic, l'eficiència i la maximització del benefici, mentre que l'economia ecològica i ambiental cerca integrar la sostenibilitat i la cura del medi ambient en els models econòmics, considerant els límits i la interdependència de els sistemes naturals.

9. Governança

La governança és un procés de presa de decisions i gestió que involucra diverses parts interessades, incloent-hi organitzacions internacionals com l'ONU, la participació ciutadana i els moviments ecologistes. Aquests actors tenen un paper important en la formulació de polítiques, la promoció de la sostenibilitat i la protecció del medi ambient, en advocar per la transparència, la rendició de comptes i la justícia social en la governança a nivell global i local.

10. Agendes internacionals

Les agendes internacionals sobre el canvi climàtic, com l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i l'Acord de París, busquen abordar el desafiament global de l'escalfament global i els impactes. Aquestes iniciatives estableixen metes i compromisos per reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, promoure l'adaptació al canvi climàtic i fomentar la transició cap a una economia baixa en carboni, amb l'objectiu de garantir un futur sostenible i resilient per a les generacions presents i futures.

11. Gestió energètica

La transició energètica és un procés fonamental que busca canviar el model actual de producció i consum denergia, caracteritzat per la dependència de combustibles fòssils i altes emissions de carboni, cap a un sistema més sostenible i lliure de carboni. Aquesta transició implica la descarbonització de l'economia, mitjançant l'adopció de fonts d'energia renovables, l'eficiència energètica i la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, per mitigar el canvi climàtic i promoure un futur energètic més net i resilient .

12. Gestió hídrica

Les tecnologies emprades per al tractament de les aigües tenen un paper crucial en la preservació i el subministrament d'aigua neta i segura. Des de sistemes convencionals com ara la potabilització i el tractament d'aigües residuals fins a tecnologies avançades com la dessalinització i la purificació mitjançant membranes, aquestes solucions contribueixen a protegir la salut humana i el medi ambient en millorar la qualitat de l'aigua i reduir la contaminació.

13. Gestió atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és un problema ambiental global que afecta la qualitat de l'aire que respirem. Provocada per diverses fonts, com ara la crema de combustibles fòssils, les emissions industrials i els vehicles, aquesta contaminació pot tenir impactes negatius en la salut humana, els ecosistemes i el canvi climàtic.

14. Gestió dels recursos materials

La gestió dels materials, incloent-hi l'economia circular, té un paper clau en la transició cap a una economia més sostenible i responsable. La implementació de pràctiques de gestió de residus municipals i industrials, com ara el reciclatge, la reducció de deixalles i la valorització de recursos, contribueix a minimitzar l'impacte ambiental i promoure un ús eficient dels materials.

15. Gestió ambiental

Les accions de gestió ambiental, com ara les avaluacions d'impacte ambiental de projectes, les auditories ambientals i els sistemes de gestió ambiental, són eines importants per avaluar, monitoritzar i mitigar els impactes ambientals de les activitats humanes. A més, l'anàlisi de cicle de vida i els objectius de desenvolupament sostenible proporcionen marcs i directrius per promoure la sostenibilitat i assolir un equilibri entre el desenvolupament socioeconòmic i la conservació del medi ambient.

16. Sostenibilitat sectorial

L'aplicació del concepte de sostenibilitat a diversos sectors és essencial per promoure pràctiques més responsables i respectuoses amb el medi ambient. Aquestes àrees poden adoptar enfocaments que inclouen la reducció de la petjada ambiental, leficiència en lús de recursos, la promoció denergies renovables, la minimització de residus i la conservació dels ecosistemes, contribuint així a un futur més sostenible i equilibrat.

Tornar a la part superior