4.2 Impactes a escala local

La urbanització, tot i els avantatges que ofereix en termes d'accessibilitat als serveis, desenvolupament econòmic i innovació, també comporta impactes negatius considerables. Els efectes adversos de la urbanització es fan evidents a escala local, presentant reptes significatius per als entorns urbans i les seves comunitats. A continuació, destaquem els principals efectes negatius del procés d’urbanització.

• Pèrdua d’hàbitats. Un dels aspectes crítics és la pèrdua d'hàbitats naturals. El procés d'expansió urbana implica la conversió d'espais naturals i rurals en àrees urbanes, desencadenant la fragmentació dels hàbitats i la desaparició d'espècies locals. Molts articles demostren com la pèrdua d'hàbitats naturals a causa de la urbanització afecta la biodiversitat i els ecosistemes locals (Brown et al., 2020).La pèrdua d'hàbitats naturals i la desforestació local són factors claus en la disminució de la biodiversitat i l'equilibri ecològic. Sens dubte, la desforestació té un impacte devastador en la fauna i flora locals, amb conseqüències directes en l'equilibri dels ecosistemes. De fet, els canvis en l'ús del sòl poden provocar pèrdua de terres agrícoles, fragmentació de hàbitats i canvis en els cicles naturals, afectant de forma especial la sostenibilitat a nivell local (Dale et al., 2011).

• Contaminació de l’aire. L’increment d'indústries, vehicles i activitats humanes en entorns urbans produeix emissions contaminants que afecten la salut pública i la qualitat de l'aigua. Els efectes d'aquesta contaminació estan ben documentats a diferents estudis, destacant els efectes negatius sobre la salut humana, especialment provocant problemes respiratoris i malalties cròniques i la biodiversitat. Això suposa una càrrega addicional per als sistemes de salut i la qualitat de vida dels residents en aquestes àrees.

   

  La congestió del trànsit és un altre aspecte crucial que afecta la vida quotidiana en àrees urbanes. Aquesta congestió genera problemes de mobilitat, augmenta els temps de viatge i produeix emissions addicionals, contribuint a l'empitjorament de la qualitat de l'aire i, de retruc, afecta negativament la salut dels habitants de les grans ciutats (Kumar, 2019). 

   

  Un estudi liderat per l´Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha determinat per primera vegada la càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació de l'aire a més de 1.000 ciutats europees, a partir de l’estudi de les partícules fines (PM2,5) i el diòxid de nitrogen (NO2) (Khomenko et al., 2021). Els resultats globals indiquen que si totes les ciutats analitzades fossin capaces de complir els nivells de PM2,5 i NO2 recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament. Les pitjors dades de mortalitat associada a NO2, un gas tòxic associat fonamentalment al trànsit rodat, es troben a ciutats grans de països com Espanya, Bèlgica, Itàlia o França. De fet, el percentatge màxim es troba a l'àrea metropolitana de Madrid, amb fins a un 7% de la mortalitat natural. Pel que fa a PM2,5, les ciutats amb més càrrega de mortalitat es troben a la regió italiana de la Plana Padana, al sud de Polònia i a l'est de la República Txeca. Això s'explica perquè aquestes partícules fines són matèria en suspensió producte de la combustió, no només dels vehicles motoritzats, sinó també d'altres fonts, com ara la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta.
  

• Seguretat Hídrica. La escassetat d'aigua és un altre desafiament inherent a la urbanització accelerada. Amb l'augment de la població urbana, l'ús excessiu d'aigua pot provocar tensions en la gestió d'aquest recurs. De fet, les àrees urbanes en ràpid creixement poden esgotar les fonts d'aigua disponibles, generant situacions d'escassetat (Weifeng et al., 2020). 

   

  L'escassetat d'aigua és un repte cada vegada més pronunciat, especialment a la Mediterrània. L'augment de la demanda d'aigua i la seva gestió ineficient condueixen a la deterioració de la disponibilitat d'aquest recurs essencial, fet que ja està afectant de forma greu, moltes de les ciutats, especialment a l’àrea mediterrània. Segons l’informe MedECC (MedECC, 2020), el mediterrani està experimentant una disminució de la disponibilitat d’aigua, degut a la disminució de les pluges, però al mateix temps un augment de la demanda que per irrigació s’estima entre el 4 i el 18% pel 2100, degut al canvi climàtic (Figura 4.2.1). Les previsions per al 2100 preveuen una disminució generalitzada de les pluges a tot el mediterrani per l’estiu, i una disminució entre el 20 i el 50% a l’hivern al sud del Mediterrani (Figura 4.2.2).
  

Figura 4.2.1. Increment de la demanda d’aigua i aliments i disminució dels recursos hídrics al Mediterrani. Font: MedECC, 2020

Figura 4.2.2. Principals forces motrius que afecten els canvis ambientals a la Mediterrània. Font: MedECC, 2020

•  Gestió inadequada dels residus.  És un altre aspecte que influeix directament en la qualitat de vida. Cal destacar com les pràctiques de gestió sostenible, implementant l’economia circular poden minimitzar els impactes dels residus en els ecosistemes locals (COTEC, 2021). L'evolució dels processos d'economia circular en entorns urbans és molt significativa en els darrers anys. Independentment de la seva grandària i població, nombroses ciutats, tant a Espanya com a altres països europeus, destaquen pels seus plans i programes de circularitat urbana partint inicialment de la gestió dels residus de béns de consum (en tot el cicle de vida), però incorporant progressivament també altres aspectes claus de circularitat com el malbaratament alimentari, la regeneració de l'espai públic i la mobilitat, l'ús de materials de proximitat, aigua, reducció d'emissions, etc. Tant és així, que l'economia circular és molt present en fulls de rutes urbanes claus, com les Agendes Urbanes (tant l'europea com l'espanyola i les de comunitats autònomes), els ODS (en aquest cas l'11), el pla de reducció d'emissions 2030 de la UE entre d'altres.
• La desigualtat econòmica i social és una altra conseqüència de la urbanització sense una gestió adequada. El procés d'urbanització sovint porta a l'aparició de comunitats marginals sense accés a serveis bàsics o oportunitats iguals (Adger et al., 2020).  Les desigualtats socioeconòmiques poden influir en l'accés als serveis de salut, educació i altres recursos fonamentals, afectant de manera desproporcionada certs grups socials, augmentant la seva vulnerabilitat.
• Patrimoni cultural i identitat local. La preservació de la cultura local és rellevant per al benestar de la comunitat. Conservar les pràctiques culturals és de vital importància per a mantenir un sentit d’identitat fort. Tanmateix, la UNESCO reconeix la importància de conservar, mantenir i aprendre del patrimoni cultural ancestral. En aquest sentit, cal destacar el valor i el potencial de les hidrotecnologies ancestrals per respondre a les emergències globals actuals (clima, biodiversitat, escassetat d'aigua, salut i alimentació). Les hidrotecnologies ancestrals tenen una baixa petjada energètica, de recursos i de carboni, i poden ser instrumentals per preservar i restaurar la biodiversitat i enfortir la prestació de serveis ecosistèmics. A més, les hidrotecnologies ancestrals poden servir per adaptar-se al canvi climàtic i a la reducció del risc de desastres. Les hidrotecnologies ancestrals es basen i s'inspiren en la natura, combinant el coneixement tradicional i la gestió dels ecosistemes, per tant les hidrotecnologies ancestrals es poden considerar plenament com a solucions basades en la natura. En aquest sentit, s'han de considerar no només com a infraestructures històriques i patrimoni cultural, sinó com a models de gestió sostenible de l'aigua per al present i el futur, i es poden millorar encara més utilitzant les últimes innovacions i tecnologies de disciplines socials, ecològica i d'enginyeria.

[Tornar a la part superior]

6. Referències

• Adger, W., Crépin, A., Folke, C., Ospina, D., Chapin, F., Sergeson, K., Seto, K., Anderies, J., Barrett, S., Bennett, E., Daily, G., Elmqvist, T., Fischer, J., Kautsky, N., Levin, S., Shogre, L., Van den Bergh, J., Walker, B., Wilen, J. (2020). Urbanization, Migration, and Adaptation to Climate. One Earth, 3(4), 396, 399.   https://doi.org/10.1016/j.oneear.2020.09.016 

• Dale, V.H., Efroymson, R.A. & Kline, K.L., (2011). The land use–climate change–energy nexus. Landscape Ecol, 26, 755–773. https://doi.org/10.1007/s10980-011-9606-2 

• Food and Agriculture Organization - FAO (2019). https://www.fao.org/news/story/en/item/1181196/icode/ 

• Kennedy C., Pincetl S, Bunje P., (2011). The study of urban metabolism and its applications to urban planning and design. Environmental Pollution, 159 (8–9), 1965–1973. https://doi.org/10.1016/j.envpol.2010.10.022.
• Khomenko, S., Cirach, M., Pereira-Barboza, E., Mueller, N., Barrera-Gómez, J., Rojas-Rueda, D., de Hoogh, K., Hoek, G., Nieuwenhuijsen, M., (2021). Premature mortality due to air pollution in European cities: an Urban Burden of Disease Assessment. The Lancet Planetary Health, 5 (3), e121-e134. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(20)30272-2  
• Kumar, S., (2019). Air Pollution and Traffic Congestion in Urban India. In Guanghua Wan, and Ming Lu (eds), Cities of Dragons and Elephants: Urbanization and Urban Development in China and India. Oxford; online edn, Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oso/9780198829225.003.0019.

• MedECC (2020). Climate and Environmental Change in the Mediterranean Basin – Current Situation and Risks for the Future. First Mediterranean Assessment Report [Cramer, W., Guiot, J., Marini, K. (eds.)]. Union for the Mediterranean, Plan Bleu, UNEP/MAP, Marseille, France, 632 pp., ISBN: 978-2-9577416-0-1, doi:10.5281/zenodo.4768833. 

• Morató, J., Jimémez L. (2021). Situación y evolución de la economía circular en España. Recuperat de: https://cotec.es/informes/economia-circular/ 

• Organization for Economic Cooperation and Development - OECD, (2022). Climate and resilience in cities. Recuperat de:  https://www.oecd.org/cfe/cities/cities-environment.htm. 

• Pincetl, S., Bunje, P., Holmes, T. (2012). An expanded urban metabolism method: towards a systems approach for assessing the urban energy processes and causes. Landscape and Urban Planning,107(3), 193–202. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2012.06.006 

• Weifeng L., Xia H., Lijian H., Jingqiao M., Mingming T., (2020) Does urbanization intensify regional water scarcity? Evidence and implications from a megaregion of China. Journal of Cleaner Production, 244, 118592, ISSN 0959-6526, https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2019.118592 

• Zhang, Y. (2023). Progress in Urban Metabolism Research. In: Urban Metabolism. Springer, Singapore. https://doi.org/10.1007/978-981-19-9123-3_2