4.3 Impactes a escala global: pèrdua biodiversitat, forat capa ozò, pluja àcida.

Els objectius de la unitat són: 

• Analitzar els desafiaments globals associats a l'ús insostenible dels recursos: Explicar com l’explotació insostenible de recursos, com els combustibles fòssils, l’aigua i les terres agrícoles, afecta els límits ecològics del planeta i amenaça la salut dels ecosistemes.
• Identificar els límits planetaris i les seves implicacions per a la sostenibilitat: Reconèixer els "límits planetaris", com la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic i l’acidificació dels oceans, i explicar com el seu sobrepassament pot conduir a canvis irreversibles en els ecosistemes.
• Analitzar el canvi climàtic com a emergència global: Descriure les causes del canvi climàtic, com les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i avaluar els seus impactes a nivell global, incloent-hi l’augment de les temperatures, la fusió dels glaciars, les onades de calor i l’acidificació dels oceans.
• Reconèixer els impactes de la contaminació de l'aire i l’aigua: Analitzar els efectes de la contaminació de l'aire i de l'aigua, especialment en termes de salut pública, biodiversitat i ecosistemes, i la seva connexió amb les activitats industrials i la urbanització global.
• Examinar la pèrdua de biodiversitat com un problema global: Identificar les causes de la pèrdua de biodiversitat, com la desforestació i l’expansió urbana, i discutir les implicacions ecològiques i socials d'aquesta crisi.
• Explorar les repercussions globals dels conflictes i crisis sociopolítiques: Avaluar com els conflictes armats, les crisis polítiques i els desplaçaments massius de població afecten l’equilibri global de recursos, la cooperació internacional i la sostenibilitat.
• Analitzar les desigualtats econòmiques globals i el seu impacte ambiental: Reflexionar sobre com les desigualtats econòmiques i socials a nivell global exacerben la vulnerabilitat d'algunes comunitats als efectes del canvi climàtic, la contaminació i la degradació dels recursos naturals.
• Explorar la necessitat d'una resposta global cooperativa per afrontar els desafiaments ambientals: Comprendre la importància de la cooperació internacional i la governança global per abordar problemes com el canvi climàtic, la seguretat hídrica i la pèrdua de biodiversitat, i discutir solucions globals com les tecnologies verdes i les polítiques sostenibles.

2. Introducció

La globalització, un fenomen que ha interconnectat economies i cultures de tot el món, ha creat un escenari complex d'oportunitats i desafiaments. L'arribada d'aquesta era global ha portat l'acceleració del creixement econòmic i la facilitació del comerç internacional. No obstant això, amb aquestes oportunitats també han sorgit dilemes importants. D'una banda, la globalització ha proporcionat a moltes economies noves oportunitats de creixement, ha millorat l'accés als mercats internacionals i ha fomentat la cooperació global. Però, d'altra banda, l'equilibri entre aquest desenvolupament econòmic i la protecció del medi ambient i dels recursos naturals és una tasca complexa. L'augment de la producció i el comerç global han augmentat la demanda d'energia, recursos i matèries primeres, provocant una explotació insostenible d'aquests recursos. Aquesta sobreexplotació, si no es maneja de manera adequada, pot posar en perill la nostra capacitat de satisfer les necessitats de les futures generacions.

El dilema de la globalització resideix en trobar una forma de prosperar econòmicament sense agredir els límits dels recursos naturals. L'adopció de pràctiques econòmiques sostenibles, la promoció de tecnologies verdes, la consciència ambiental i la cooperació internacional són claus per resoldre aquest dilema. Només a través d'aquests esforços coordinats podrem reconciliar el desenvolupament econòmic amb la preservació del nostre planeta per a les futures generacions.

Oferir una vida digna i benestar a gairebé 10.000 milions de persones per al 2050, sense comprometre encara més els límits ecològics del planeta, és un dels desafiaments més seriosos que ha enfrontat la humanitat. Poblacions arreu del món depenen del bon funcionament dels sistemes de suport a la vida natural a la Terra. Un planeta sa és la base necessària per al benestar general i l'avenç de la humanitat (UNEP, 2015; OECD, 2017a).

Les activitats humanes estan causant una quantitat cada vegada més gran de contaminació, fins al punt de ser, avui en dia, reconegudes com el risc individual més gran per a la salut humana a tot el món (Landrigan et al., 2018). Per això, continuar vivint al límit o per fora dels límits ecològics, des de l’escala global fins a la local, dificultarà molt l'assoliment de la prosperitat, la justícia, l'equitat i una vida sana per a tots (Crutzen, 2002; Steffen et al., 2007; Steffen et al., 2011; Steffen et al., 2015; Steffen et al., 2018).  La necessitat que la humanitat romangui dins dels límits d'un espai operatiu segur per al planeta, junt amb la necessitat d’erradicar la pobresa i accelerar el desenvolupament social i econòmic estan vinculades pel concepte de “un espai segur i just per a la humanitat” (Raworth, 2012).

Fer front a aquesta gamma de danys induïts per l'home, entre els quals cal destacar el canvi climàtic, la desforestació, la desertització, la pèrdua de biodiversitat, l'escassetat de recursos naturals, la contaminació i els consegüents impactes naturals i ambientals associats, és un gran desafiament. Si bé és cert que molts antics i nous conflictes i confrontacions socials s'han de resoldre simultàniament (Beck, 2009; Beck, 2015; Raskin, 2016), aquests desafiaments acumulatius i omnipresents s'han d'abordar com el repte transformador de la humanitat (Beck, 2009), mitjançant la creació d'oportunitats que facin possible un major desenvolupament humà i, per tant, més benestar. 

Es a dir, aplicant els principis de sostenibilitat de forma universal, cap a un “Planeta Sa, Gent Sana”, sense que ningú no sigui deixat enrere i tractant d'arribar primer a qui més lluny es trobi (UNEP 2015).

En el rerefons de la vida quotidiana, la humanitat ha teixit una xarxa d'impactes que travessen fronteres i continents, teixint una història interconnectada de transformació i desafiaments. A través dels anys, els efectes de l'activitat humana s'han manifestat en diverses formes, transcendint fronteres polítiques i geogràfiques. Aquest capítol explora els impactes globals més urgents que ens afecten avui i la necessitat imperant d'una resposta cooperativa i sostenible.

La Figura 4.3.1 mostra el marc DPSIR (forces motrius-pressió-estat-impacte-resposta) per analitzar l’impacte humà sobre els ecosistemes (UNEP, 2007). Les fletxes indiquen les relacions generals de causa i efecte entre els components del marc. 

Les tensions i els conflictes internacionals poden tenir repercussions globals. Els conflictes armats i les crisis polítiques poden provocar desplaçaments massius de persones i afectar les economies dels països implicats. A més, les tensions entre països poden tenir conseqüències en cadena, afectant no només la pau mundial sinó també l'abastament de recursos i la cooperació global. La manca de col·laboració internacional enfront d'aquests desafiaments pot conduir a situacions d'incertesa i inestabilitat a nivell mundial.

Figura 4.3.1. Marc DPSIR de l’impacte de la societat humana sobre el medi ambient, desenvolupat per al GEO-4. Font: UNEP 2007

El canvi climàtic, els conflictes i les pandèmies com la COVID-19 poden provocar moviments massius de persones, creant reptes sociopolítics i humanitaris a nivell internacional. El canvi climàtic pot provocar fenòmens com les sequeres i les inundacions, que poden afectar la producció d'aliments i l'accés a l'aigua, obligant les persones a desplaçar-se en cerca de condicions de vida millors. A més, els conflictes armats i altres situacions de crisi poden obligar la gent a fugir dels seus països d'origen per buscar refugi en altres llocs. Aquests moviments de persones creen desafiaments polítics i socials als països que reben emigrants, incloent-hi la necessitat de gestionar els recursos i els serveis bàsics per a aquestes noves poblacions.

Les pandèmies com la COVID-19 també tenen repercussions globals. Aquestes malalties infeccioses poden propagar-se ràpidament a través dels viatges internacionals i afectar persones de tot el món. Les pandèmies posen a prova els sistemes de salut i tenen un impacte econòmic significatiu, ja que les restriccions de moviment i altres mesures per contenir la propagació de la malaltia afecten les economies nacionals i globals. 

L'explotació insostenible dels recursos naturals, com els combustibles fòssils, és una amenaça greu per a la salut dels ecosistemes. L'augment de la demanda de recursos per a la indústria i la producció d'energia ha conduït a una sobreexplotació dels recursos naturals. Aquesta sobreexplotació té dues conseqüències principals: l'esgotament dels recursos i la contaminació associada. L'esgotament dels recursos significa que els recursos naturals es consumeixen a una taxa més ràpida que la seva capacitat de regeneració, el que porta a la seva extinció eventual. A més, l'explotació d'aquests recursos sovint implica la producció de residus i contaminants que afecten els ecosistemes, la qualitat de l'aire, l'aigua i el sòl.

L'escassetat d'aigua és un desafiament crític, ja que en moltes regions del món, la demanda d'aigua supera l'oferta. Aquesta situació posa en perill la seguretat alimentària, ja que l'aigua és essencial per a l'agricultura i la producció d'aliments. La manca d'aigua pot provocar sequeres, reducció de collites i augment dels preus dels aliments. A més, l'escassetat d'aigua també pot provocar tensions i conflictes entre comunitats i fins i tot entre països per l'accés a aquest recurs vital.

A continuació, destaquem alguns dels principals impactes de l’activitat humana sobre el medi ambient a nivell global. 

[Tornar a la part superior] 

3. Pèrdua de Biodiversitat

Segons un dels articles més importants apareguts els últims 10 anys (Rockstrom et al., 2009), la pèrdua de biodiversitat és el principal problema que té el planeta Terra. L'article publicat com a editorial de la revista Nature, identifica una sèrie de llindars crítics del sistema Terra, coneguts com a "límits planetaris", que quan es superen poden provocar canvis irreversibles en els ecosistemes del planeta.

La pèrdua de biodiversitat és un dels desafiaments més grans que enfrontem com a societat global. Aquesta pèrdua és resultat directe de la desforestació, l'expansió urbana i altres activitats humanes que alteren els hàbitats naturals. La biodiversitat és crítica per a la salut dels ecosistemes i és un indicador de la salut de la Terra.

La pèrdua d'espècies i hàbitats naturals crea desequilibris dins dels ecosistemes, provocant canvis en les dinàmiques de la natura i afectant la disponibilitat d'aliments, la pol·linització de les plantes i la purificació de l'aire i de l'aigua. A més, la pèrdua de biodiversitat també té conseqüències culturals i socials, ja que moltes comunitats depenen de la biodiversitat per a la seva supervivència i la seva identitat

[Tornar a la part superior] 

4. Canvi Climàtic i l'Emergència Climàtica

El canvi climàtic és una amenaça mundial que s'ha convertit en una crisi global. La principal causa d'aquest fenomen és l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, com el diòxid de carboni (CO2) i el metà (CH4) provinents de l'ús d'energia fòssil, la indústria i altres activitats humanes. 

En general, alguns dels principals emissors de gasos d'efecte hivernacle són els països industrialitzats i altament desenvolupats com els Estats Units, la Xina, la Unió Europea (considerada com una entitat en els informes de les emissions), Índia, Rússia i altres països amb grans economies i/o poblacions importants (veure Figura 4.3.2). 

La contribució específica de cada país a les emissions de gasos d'efecte hivernacle pot canviar any rere any, ja que les polítiques, els canvis econòmics i altres factors poden influir en la quantitat d'emissions generades. En els darrers anys, hi ha hagut una major consciència sobre la importància de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle per mitigar els impactes del canvi climàtic. Com a resultat, molts països han adoptat objectius i compromisos per a la reducció d'aquestes emissions, amb l'objectiu final de limitar l'augment de la temperatura global i minimitzar els impactes negatius associats al canvi climàtic.

Entre els principals llindars planetaris relacionats amb l’emergència climàtica cal esmentar l'augment de les temperatures mitjanes i l'acidificació dels oceans, entre altres (Rockstrom et al., 2009). L'augment de les temperatures mitjanes té conseqüències directes, com l'acceleració de la fusió dels glaciars i l'augment del nivell del mar, el que pot provocar inundacions costaneres i la pèrdua de terres baixes. 

Segons el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), s'ha determinat que la temperatura mitjana global de la superfície terrestre ha augmentat aproximadament entre 0,8 °C i 1,2 °C des de la revolució industrial a finals del segle XIX (IPCC, 2023). Aquest augment ha estat atribuït principalment a les activitats humanes que emeten gasos d'efecte hivernacle, com el diòxid de carboni (CO2), el metà i altres gasos contaminants.

Cal destacar que aquest augment de temperatura no s'ha produït de manera uniforme a tot el món, i certes regions han experimentat increments més pronunciats de temperatura que altres. A més, l'efecte del canvi climàtic no es limita només a l'augment de les temperatures; també té implicacions en canvis en els patrons de pluges, la fusió dels glaciars, l'acidificació dels oceans i altres impactes ambientals.

A més, el canvi climàtic també ha donat lloc a onades de calor més freqüents i intenses, així com fenòmens meteorològics extrems, com tempestes i inundacions devastadores. Aquests esdeveniments extrems tenen un impacte profund en les comunitats i les economies, incloent-hi pèrdues humanes i danys materials significatius.

 L'acidificació dels oceans és un altre dels efectes del canvi climàtic, ja que l'augment de CO2 atmosfèric condueix a un major CO2 dissolt en els oceans. Les dades de l'IPCC mostren que els oceans han experimentat una acidificació significativa des de l'inici de l'era industrial, amb una disminució del pH d'aproximadament 0,1 unitats des de l'any 1750 fins a l'actualitat. Aquesta reducció pot semblar petita, però cal tenir en compte que el pH és una escala logarítmica, el que significa que una disminució de 0,1 unitats representa un augment del 30% en la concentració d'ions d'àcid hidrogeni en l'aigua del mar.

Aquesta acidificació dels oceans té conseqüències significatives per als ecosistemes marins, especialment per als organismes marins com els corals, mol·luscs, plàncton i altres formes de vida marina que depenen de la salut dels ambients marins. Els canvis en el pH poden afectar la formació dels exoesquelets i les estructures calcàries d'aquests organismes, posant en perill el seu creixement i la seva supervivència.

La pèrdua d'aquests ecosistemes marins té conseqüències a tota la cadena alimentària, afectant la disponibilitat d'aliments per a les comunitats costaneres i més enllà. És important reduir les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle per mitigar l'acidificació dels oceans i minimitzar els seus impactes negatius sobre els ecosistemes marins i la biodiversitat.

Cal destacar la urgència de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i transformar els nostres sistemes energètics per evitar repercussions irreversibles.

Figura 4.3.2. Emissió de gasos d’efecte hivernacle per països. Font: natgeo

[Tornar a la part superior] 

5. Contaminació de l'Aire i l'Aigua

La contaminació de l'aire i de l'aigua són problemes crucials per a la salut pública i el benestar dels ecosistemes. Les emissions contaminants d'origen industrial i de l'ús de vehicles afecten la qualitat de l'aire a nivell global. Les partícules contaminants a l'aire, com els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils, tenen efectes negatius sobre la salut humana, provocant malalties respiratòries i altres problemes de salut. 

A més, aquestes emissions també contribueixen a la formació de l'ozó troposfèric, que és un gas que provoca canvis climàtics i que té efectes negatius sobre la salut humana i els ecosistemes. Els nivells segurs d'ozó troposfèric establerts per a la salut humana i la protecció del medi ambient varien d'acord amb les diferents agències i estàndards. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres organismes reguladors defineixen límits permesos per a la concentració d'ozó en l'aire ambiental. En general, concentracions elevades d'ozó troposfèric poden tenir efectes negatius sobre la salut humana, causant problemes respiratoris, irritació pulmonar i agreujant malalties com l'asma i bronquitis.

Els nivells d'ozó troposfèric poden variar significativament segons la ubicació geogràfica, les condicions meteorològiques i els patrons de contaminació a escala local. És important monitorar i controlar els nivells d'aquest gas per garantir la salut pública i la qualitat de l'aire.

La contaminació de l'aigua és un altre dels desafiaments crucials. Els productes químics contaminants, incloent-hi metalls pesants i altres substàncies tòxiques, tenen un impacte greu sobre els ecosistemes aquàtics i sobre la qualitat de l'aigua. Aquesta contaminació afecta la salut dels rius, llacs i oceans, i també té ramificacions per a la salut humana, ja que moltes comunitats obtenen l'aigua potable d'aquestes fonts. La contaminació de l'aigua provoca morts massives d'organismes aquàtics i desequilibris en els ecosistemes aquàtics, un fenomen conegut com a eutrofització.

Els oceans estan sotmesos a una amenaça greu a causa de la contaminació per plàstics. Els plàstics, que es descomponen lentament en el medi ambient, s'acumulen als oceans, afectant la vida marina i infiltrant-se a la cadena alimentària global. Els animals marins poden confondre els plàstics amb menjar i ingerir-los accidentalment. Aquesta ingestió pot provocar danys interns i fins i tot la mort dels animals. A més, quan els humans mengen peix i altres productes del mar, també estan exposats als efectes nocius dels plàstics.

La contaminació marina no només posa en perill la biodiversitat marina, sinó que també té un impacte directe sobre les economies costaneres. Moltes comunitats depenen de la pesca i del turisme marítim per al seu sosteniment, i la contaminació marina afecta negativament a aquestes industries. La necessitat d'una acció immediata i coordinada per reduir l'ús de plàstics i millorar la gestió dels residus és crucial per a la salut dels oceans i de les comunitats que en depenen.

[Tornar a la part superior] 

6. Reflexions Finals

Estem vivint una era de transformació, amb desafiaments que no coneixen barreres, ni nacions, ni continents. El canvi climàtic amenaça els fonaments mateixos del nostre planeta, i la crisi de biodiversitat ens recorda la fragilitat dels ecosistemes que ens donen suport. La contaminació de l'aire i de l'aigua no coneix fronteres, afectant la nostra salut i els nostres ecosistemes aquàtics en tot el món. L'escassetat d'aigua posa en perill la seguretat alimentària i pot provocar tensions internacionals. Les desigualtats socials i econòmiques creen divisió dins i entre les nacions, mentre que l'explotació insostenible dels recursos ens ha conduït a una crisi ecològica.

Les desigualtats socials i econòmiques (Figura 4.3.3) exacerbades a nivell global són una amenaça per a la cohesió social i la pau mundial. La manca d'igualtat en l'accés a serveis bàsics com la salut i l'educació crea divisions profundes dins de les societats. Les disparitats econòmiques entre països i dins d'aquests creen tensions i desconfiança, augmentant la divisió entre les nacions. Aquestes desigualtats també tenen un impacte directe en la capacitat de les comunitats més pobres per enfrontar-se als desafiaments ambientals. La manca d'oportunitats econòmiques i educatives fa que aquestes comunitats siguin més vulnerables als impactes del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i altres desafiaments.

Figura 4.3.3. Diferències d'ingressos entre el 10% superior i el 50% inferior a tot el món, 2021. Font: World Inequality Lab.

Com a conseqüència de l’activitat humana, s’han produït una sèrie d’impactes sobre els sistemes naturals i el medi ambient, que han afectat la salut del planeta. L’article de Rockstrom et al. (2009) marca un punt d’inflexió en la comprensió científica dels desafiaments ambientals globals. La seva revisió actualitzada el 2023, subratlla la necessitat d'una acció immediata i col·lectiva per preservar la integritat dels sistemes naturals del planeta. 

En última instància, aquesta investigació ens recorda que tots compartim un únic planeta, una llar que hem de protegir i preservar per al benestar de tots. La crida a l'acció és clara: és imprescindible una resposta cooperativa, basada en la ciència i guiada pel compromís global, per abordar aquests problemes. La resposta està en la nostra capacitat d'actuar com a una única humanitat, superant les divisions i treballant junts per un futur sostenible. Només així podrem teixir un futur on les generacions futures puguin viure en harmonia amb la natura i entre ells. És el nostre deure, i també la nostra oportunitat, fer d'aquest somni una realitat.

El futur del nostre planeta reposa en les nostres mans, en la nostra capacitat per superar les divisions i treballar junts. Les polítiques nacionals han de donar pas a la cooperació internacional, i les solucions han de ser tan interconnectades com els problemes que intentem resoldre. Només mitjançant una acció col·lectiva i una responsabilitat compartida podem esperar preservar la riquesa de la vida a la Terra per a les generacions futures.

[Tornar a la part superior] 

7. Per saber ne-més

• L'ONU ofereix informes i recursos sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el canvi climàtic, la pobresa i la desigualtat. L’informe United Nations Sustainable Development Goals Report és un recurs valuós per comprendre com s’aborden els problemes globals, incloent-hi la protecció del medi ambient. (https://sdgs.un.org/goals). Informe: Sustainable Development Goals Report (https://unstats.un.org/sdgs/report/2023/)
• IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change): L'IPCC és l'organització internacional més reconeguda en l'estudi del canvi climàtic i els seus informes són essencials per entendre l'impacte global de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com les polítiques de mitigació i adaptació. (https://www.ipcc.ch/). Informe: Sixth Assessment Report (AR6) (https://www.ipcc.ch/assessment-report/ar6/)
• OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): L'OCDE publica informes sobre les tendències econòmiques globals, el creixement sostenible, i els desafiaments ambientals que enfronten les economies mundials. Informe: OECD Environmental Outlook to 2050 (https://www.oecd.org/en/publications/oecd-environmental-outlook-to-2050_9789264122246-en.html)

[Tornar a la part superior] 

8. Referències

• Beck, U. (2009). World risk society and manufactured uncertainties. IRIS. European Journal of Philosophy and Public Debate, 1 (2), 291-299. 
• Beck, U. (2015). The Metamorphosis of the World: How Climate Change is Transforming Our Concept of the World. Cambridge: Polity Press. 
• Crutzen, P.J. (2002). Geology of mankind. Nature, 415 (6867), 23. https://doi.org/10.1038/415023a.
• Crutzen, P.J. y Stoermer, E.F. (2000). The “Anthropocene”. Global Change Newsletter 41, 17-18. Stockholm: International Geosphere–Biosphere Programme. 
• IPCC, (2023). Sections. In: Climate Change 2023: Synthesis Report. Contribution of Working Groups I, II and III to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Core Writing Team, H. Lee and J. Romero (eds.)]. IPCC, Geneva, Switzerland, pp. 35-115, doi: 10.59327/IPCC/AR6-9789291691647.
• Landrigan, P.J., Fuller, R., Acosta, N.J.R., Adeyi, O., Arnold, R., Basu, N., Baldé, A.B., Bertollini, R., Bose- O’Reilly, S., Boufford, J.I. et al. (2018). The Lancet Commission on pollution and health. The Lancet, 391(10119), 462-512. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(17)32345-0
• Organisation for Economic Co-operation and Development, (2017). Healthy People, Healthy Planet: The Role of Health Systems in Promoting Healthier Lifestyles and a Greener Future. Paris. https://www.oecd.org/health/health-systems/Healthy-people-healthy-planet.pdf
• Raskin, P. (2016). Journey to Earthland: The Great Transition to Planetary Civilization. Boston, MA: Tellus Institute. Disponible en: http://www.tellus.org/pub/Journey-to-Earthland.pdf
• Raworth, K. (2012). A Safe and Just Space for Humanity: Can We Live Within the Doughnut. Oxford: Oxfam. 
• Rockström, J., Steffen, W., Noone, K., Persson, Å., Chapin, F. S., Lambin, E. F., ... & Foley, J. A. (2009). A safe operating space for humanity. Nature, 461 (7263), 472-475. 
• Rockström, J., Steffen, W., Richardson, K., Lenton, T. M., Folke, C., Daily, G. C., ... & Schellnhuber, H. J. (2023). Planetary Boundaries revisited: An update from the Earth System Science Partnership. Science Advances, 9 (1), adh2458. [Llegir l'article] (https://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.adh2458)
• Steffen, W., Crutzen, P.J. y McNeill, J.R. (2007). The Anthropocene: Are humans now overwhelming the great forces of nature?. Ambio, 36 (8), 614-621. https://doi.org/10.1579/0044-7447(2007)36[614:TAAHNO]2.0.CO;2
• Steffen, W., Richardson, K., Rockstrom, J., Cornell, S.E., Fetzer, I., Bennett, E.M., Biggs, R., Carpenter, S.R., de Vries, W., de Wit, C.A. et al. (2015). Planetary boundaries: Guiding human development on a changing planet. Science 347 (6223), 1259855-1259855. https://doi.org/10.1126/science.1259855
• Steffen, W., Rockström, J., Richardson, K., Lenton, T.M., Folke, C., Liverman, D. et al. (2018). Trajectories of the earth system in the anthropocene. Proceedings of the National Academy of Sciences, 115 (33), 8252-8259. https://doi.org/10.1073/pnas.1810141115
• UNEP, (2007). Fourth Global Environment Outlook Report (GEO-4). United Nations Environment Programme. Earthprint, Nairobi
• UNEP, (2015). An Introduction to Environmental Assessment. Nairobi.
• UNEP, (2019). Global Environment Outlook – GEO-6: Healthy Planet, Healthy People. Disponible en: https://wedocs.unep.org/20.500.11822/27539 

[Tornar a la part superior] 

9. Crédits

Com es cita aquesta unitat?

Morató, J.; Villanueva, B. Impactes a escala global: pèrdua biodiversitat, forat capa ozò, pluja àcida. A. Segalàs, J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de recerca en Ciència i Tecnologíes de la Sotenibilitat, 2024. [Consulta: día mes any]. Disponible a: https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/4-3-impactes-a-escala-global

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

 [Tornar a la part superior]