3.2.3 L’energia eòlica
L'energia cinètica del vent pot ser aprofitada per transformar-la en energia elèctrica. Aquesta transformació la realitzen els molins eòlics, anomenats també turbines eòliques o aerogeneradors, que solen ser de dos tipus: d'eix horitzontal o d'eix vertical.
Figura 3.2.3.1. Molins eòlics d’eix horitzontal (esquerre) i d’eix vertical (dreta).
Les turbines d’eix horitzontal són les més utilitzades. N’existeixen models de baixa potència (entre 1 kW i 20 kW) destinats principalment a usos particulars. Aquesta tecnologia s’anomena minieòlica.
Per a la generació d’energia a gran escala i el subministrament de base als sistemes elèctrics nacionals, les turbines eòliques han anat incrementant la seva potència gràcies als avenços tecnològics, que han permès la construcció de molins més alts i amb pales més grans, augmentant així la superfície d’incidència del vent. A principis del segle XXI, la majoria de turbines instal·lades tenien una potència mitjana d’uns 2 MW (2000 kW), mentre que actualment se n’instal·len amb capacitats superiors als 10 MW, arribant fins als 15 MW en aplicacions offshore (el mar).
La potència eòlica instal·lada, així com l'energia total generada, al món, ha augmentat de forma sostinguda en les darreres dècades:
Figura 3.2.3.2. Esquerra: Potència eòlica instal·lada. Font: IRENA (2024) – dades processades per Our World in Data. Dreta: Evolució de l’energia elèctrica generada d’origen eòlic. Font: Energy Institute - Statistical Review of World Energy (2024) – dades processades per Our World in Data.
Comparteix: