3.2.4 L'energia hidràulica
L'aprofitament de l'energia dels cursos d'aigua per transformar-la en energia mecànica, generalment de rotació, és una tècnica mil·lenària. Tradicionalment, s'han construït molins a les lleres dels rius que convertien l'energia cinètica de l'aigua en moviment per moldre gra o per elevar aigua cap a cotes superiors per a la seva distribució.
Actualment, l'energia hidràulica es basa en l'energia emmagatzemada en embassaments, on s'acumula l'aigua procedent de la xarxa fluvial. Quan es requereix generació elèctrica, l'aigua s'allibera i es dirigeix cap a una turbina. En aquest procés de descens, l'energia potencial gravitatòria es transforma en energia cinètica. En impactar el cabal sobre els àleps de la turbina, questa energia es converteix en energia cinètica de rotació. Atès que l'eix de la turbina és solidari amb el del generador, aquest gira i produeix energia elèctrica.
Figura 3.2.4.1. Esquema d'una central hidràulica.
Aquesta tecnologia presenta un rendiment molt elevat, ja que les pèrdues energètiques durant el descens i l'impacte amb la turbina són mínimes, cosa que permet aprofitar gran part de l'energia disponible. L'energia hidroelèctrica és una de les fonts renovables més consolidades i esteses arreu del món des de fa dècades; en països com Noruega o Costa Rica, representa la font principal de generació elèctrica.
Si comparem les principals fonts renovables, s'observa un creixement sostingut de la hidroelèctrica a llarg termini. No obstant això, en les darreres dues dècades, l'energia eòlica i la fotovoltaica han experimentat l'augment més intens i accelerat del mix energètic.
Figura 3.2.4.2. Comparació de l'energia renovable generada al món amb diferents tecnologies. Font: OurWorldInData.org/renewable-energy.
Comparteix: