Comparteix:

4.5. Conflictes socioecològics i justícia ambiental

1. Objectius de la unitat

Els objectius de la unitat són :

Comprendre què són els conflictes socioecològics i quines en són les causes estructurals.
Identificar el paper dels actors locals i dels defensors ambientals en les lluites per la justícia ambiental.
Reconèixer la dimensió política dels impactes ambientals i la seva distribució desigual en contextos globals i locals.
Analitzar exemples reals de resistència socioecològica, com l’ambientalisme dels pobres o les mobilitzacions contra el racisme ambiental.
Valorar la importància d’eines com l’EJAtlas per visibilitzar i comprendre els conflictes ambientals arreu del món.

2. Introducció: la crisi global de justícia social

La crisi ecològica global que vivim no només es manifesta en termes biofísics —com l'esgotament de recursos, la pèrdua de biodiversitat o el canvi climàtic—, sinó també com una crisi de justícia social. L’explotació desigual de la natura genera greuges territorials, culturals i econòmics que afecten, especialment, comunitats vulnerables. Aquestes tensions i asimetries, sovint invisibilitzades, es materialitzen en conflictes socioecològics que tenen una distribució desigual, els quals han donat lloc a un moviment global per la justícia ambiental.

Aquest capítol analitza el concepte de conflicte socioecològic, les seves causes i manifestacions, i la resposta col·lectiva dels moviments per la justícia ambiental. A través de casos documentats i enfocaments teòrics de l’ecologia política, es posa en relleu el paper de les comunitats locals i els defensors ambientals com a agents clau en la defensa d’un futur més just i sostenible.

[Tornar a la part superior]

3. Què és un conflicte socioecològic?

3.1. Definició i caracterització

Els conflictes socioecològics són tensions socials derivades de l'accés, l’ús i la distribució dels béns naturals i dels impactes ambientals associats. No són només disputes per recursos, sinó que reflecteixen asimetries o desigualtats socials, espacials i temporals en l'ús que fan els humans dels recursos i serveis ambientals, comercialitzats o no, és a dir, en la disminució dels recursos naturals (incloent-hi la pèrdua de biodiversitat) i les càrregues de la contaminació (Martínez-Alier, 1997).

A diferència dels conflictes econòmics, en què es disputen salaris, preus o beneficis, els conflictes socioecològics posen en joc valors ambientals, territorials, culturals i de salut, sovint incommensurables segons criteris purament monetaris. Els conflictes socioambientals intractables es defineixen com “de llarga durada i molt resistents a la resolució” (Davis & Lewicki, 2003) i s'ha determinat que estan alimentats predominantment per un conflicte fonamental de valors, moralitat o visió del món (Caton Campbell, 2003). Es caracteritzen per:

Desequilibris de poder.
Alts nivells d'hostilitat i postures rígides.
Qüestions complexes, múltiples i interrelacionades.
Qüestions distributives d'alt risc.
Amenaces a les identitats individuals o col·lectives.
Intensitat, desordre i frustració.
Polarització entre les parts interessades.
Sistemes organitzatius ambigus.
Autoperpetuació destructiva.

(Caton Campbell, 2003; Davis & Lewicki, 2003; Putnam et al., 2003).

Aquest tipus de conflictes es poden donar en múltiples contextos: explotacions mineres, monocultius industrials, construcció de preses, infraestructures de transport, gestió de residus o projectes de conservació. Són freqüents als anomenats fronts d’extracció o commodity frontiers, espais en què el capital industrial hi arriba per extreure’n recursos, sovint en territoris del Sud global o en comunitats marginalitzades.

[Tornar a la part superior]

3.2. El conflicte com a expressió de la insostenibilitat

L’economia industrial és entròpica, no circular. Necessita fluxos constants de materials i energia, i genera residus i contaminació. Aquest metabolisme social insostenible se sosté desplaçant els impactes cap a comunitats menys poderoses, amb la qual cosa es generen conflictes ecològics de distribució (Martínez Allier, 2020).

La injustícia ambiental no és un accident, sinó un resultat sistèmic d’un model socioeconòmic que prioritza l’acumulació de capital per damunt de la sostenibilitat ecològica i la justícia social. Davant d’això, els conflictes són respostes legítimes que qüestionen el repartiment desigual dels costos i els beneficis ambientals.

[Tornar a la part superior]

4. Justícia ambiental: una lluita global

El concepte de justícia ambiental neix als Estats Units a inicis de la dècada de 1980, impulsat per comunitats afroamericanes i d’altres minories ètniques que patien desproporcionadament els impactes de la contaminació industrial. Un dels casos més emblemàtics és el de Cancer Alley, un corredor industrial situat entre Baton Rouge i Nova Orleans, a Louisiana, on es concentra una elevada densitat d’indústries petroquímiques properes a comunitats afroamericanes. Aquesta zona presenta una de les taxes més altes de càncer del país, fet que ha estat denunciat com una forma de racisme ambiental.

Figura 4.5.1. El corredor del càncer a Louisiana. Font: NATA, EPA a la BBC, 2021

El sociòleg afroamericà Robert Bullard, considerat el pare de la justícia ambiental als Estats Units, va donar visibilitat a aquests greuges i va encunyar el concepte de racisme ambiental per descriure com les polítiques ambientals afecten de manera sistemàtica les comunitats racialitzades i empobrides. A partir de 1991, amb la proclamació dels 17 Principis de Justícia Ambiental a Washington DC, el moviment adopta una dimensió global i interseccional, que incorpora els drets dels pobles indígenes, l’autodeterminació, el gènere i el reconeixement dels ecosistemes com a éssers vius (Martínez Alier, 2020)

A escala internacional, la justícia ambiental s’articula a través del que el professor Joan Martínez-Alier anomena ecologisme popular o ambientalisme dels pobres: mobilitzacions col·lectives de comunitats indígenes, camperoles, afrodescendents o urbanes que defensen la seva terra, l’aigua, l’aire i els mitjans de vida. Aquest tipus d’ambientalisme no parteix d’una preocupació estètica pel paisatge o la biodiversitat com a valors abstractes, sinó de la necessitat directa de protegir els ecosistemes que garanteixen la supervivència de les comunitats.

Un exemple clar és el del moviment Chipko a l’Himàlaia indi durant la dècada de 1970, liderat per dones pageses que abraçaven els arbres per evitar-ne la tala indiscriminada. Elles entenien que la destrucció del bosc implicava erosió, escassetat d’aigua i empobriment dels seus pobles. Aquest és un cas paradigmàtic de resistència arrelada al territori i als coneixements locals, que posa en relleu la dimensió social, de gènere i ecològica dels conflictes socioambientals.

Figura 4.2. El moviment ecofeminista Chipko (Índia, 1970)

Aquestes lluites no són “postmaterialistes”, com sovint s’ha suggerit des del Nord global, sinó profundament materials: responen a la defensa de condicions mínimes de vida, autonomia i dignitat (Martínez Alier, 2020).

[Tornar a la part superior]

5. Atles de Justícia Ambiental i ecologia política comparativa

El moviment per la justícia ambiental no és només una suma de lluites locals, sinó una expressió col·lectiva i global d’oposició a la distribució injusta dels impactes ambientals. Aquesta dimensió global s’ha fet visible gràcies a eines com l’Atles Global de Justícia Ambiental (EJAtlas, ejatlas.org), un projecte impulsat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) amb la col·laboració d’activistes i investigadors d’arreu del món.

L’ EJAtlas és un arxiu digital i obert que recopila i sistematitza milers de conflictes socioecològics a escala mundial. L’any 2024 ja contenia més de 4.200 casos registrats, documentats mitjançant fitxes descriptives i variables codificades: actors implicats, formes de mobilització, impactes ambientals i socials, fases del conflicte, resultats, entre d’altres (Martinez Alier, 2020). Aquest treball s’ha realitzat combinant fonts acadèmiques, informes d’ONG i coneixement activista i local, cosa que fa que l’EJAtlas sigui una eina de coproducció de coneixement i d’ecologia política comparativa, disciplina que combina l’anàlisi ecològica i les ciències socials per entendre les dinàmiques de poder en els conflictes ambientals.

Per a Joan Martínez-Alier, l’EJAtlas serveix per identificar un moviment global de justícia ambiental, encara que no estigui centralitzat ni organitzat de manera formal. El que uneix aquests conflictes dispersos és la seva arrel comuna: la lluita contra els impactes ambientals associats al metabolisme industrial global i a la creixent apropiació de recursos per part d’empreses, estats o elits.

L’atles permet fer anàlisis quantitatives i qualitatives de gran abast. Per exemple, s’hi ha identificat:

una elevada presència de mobilitzacions no violentes (més del 90 % dels casos),
una participació destacada de comunitats indígenes, dones i agricultors, i
una taxa d’èxit rellevant quan les estratègies combinen acció directa, aliances internacionals i litigi jurídic.

A més, l’EJAtlas actua com un altaveu per a les comunitats afectades, amb la qual cosa contribueix a fer-ne visibles les demandes, exposar la responsabilitat de les empreses i donar legitimitat als sabers locals. Com afirma Martínez-Alier, aquesta tasca és fonamental per construir una història social contemporània dels conflictes ambientals i per comprendre que la lluita per la sostenibilitat no és només tècnica, sinó també política i cultural.

Figura 4.5.3. Conflictes socioambientals publicats a l’EJAtlas (Font: ejatlas.org, 2025)

[Tornar a la part superior]

6. Reflexions Finals

Els conflictes ecològics no són anomalies, sinó indicadors clars d’insostenibilitat i injustícia sistèmica. Lluny de ser obstacles, poden ser oportunitats per reconfigurar el nostre model de desenvolupament. El moviment global per la justícia ambiental demostra que les respostes a la crisi climàtica i ecològica han d’incorporar la veu dels qui històricament han estat exclosos.

Els conflictes ambientals sovint reflecteixen disputes entre valors incommensurables: valor d’ús versus valor d’intercanvi, valor econòmic versus valor cultural, espiritual o ecològic. El que per a una empresa és un “recurs”, per a una comunitat pot ser “territori sagrat”. Aquesta pluralitat de llenguatges de valor desafia la lògica hegemònica del mercat i reclama nous marcs de reconeixement i participació.

Per a una enginyeria compromesa amb la sostenibilitat, entendre els conflictes ecològics implica reconèixer la dimensió política de la tècnica i col·laborar amb comunitats per construir solucions justes i duradores.

[Tornar a la part superior]

7. Per saber-ne més

Documental. Justícia ambiental. Aquí nos vamos a quedar.
https://www.youtube.com/watch?v=JSPBRG3GZDo
Observatori del Deute en la Globalització.
https://odg.cat/
Llibre. R. J. Lewicki, B. Gray i M. Elliott, ed., Making sense of intractable environmental conflicts: Concepts and cases. Washington, DC: Island Press, 2003.

[Tornar a la part superior]

8. Referències

J. Martínez-Alier, A global environmental justice movement: mapping ecological distribution conflicts, Disjuntiva, vol. 1, núm. 2, pp. 83-128, 2020. DOI: 10.14198/DISJUNTIVA2020.1.2.6.
A. M. Davis y R. J. Lewicki, “Environmental conflict resolution: Framing and intractability,” en Making sense of intractable environmental conflicts: Concepts and cases, R. J. Lewicki, B. Gray y M. Elliott, Eds. Washington, DC: Island Press, 2003, pp. 187–213.
M. Caton Campbell, “Intractability in environmental disputes: Exploring a complex construct,” en Making sense of intractable environmental conflicts: Concepts and cases, R. J. Lewicki, B. Gray y M. Elliott, Eds. Washington, DC: Island Press, 2003, pp. 62–93.
A. Scheidel et al., “Environmental conflicts and defenders: A global overview”, Global Environmental Change, vol. 63, 2020. DOI: 10.1016/j.gloenvcha.2020.102104.
J. Martínez-Alier, The Environmentalism of the Poor: A Study of Ecological Conflicts and Valuation, Edward Elgar, 2002.
R. Bullard, Dumping in Dixie: Race, Class, and Environmental Quality, Westview Press, 1990.
R. Guha and J. Martínez-Alier, Varieties of Environmentalism: Essays North and South, Earthscan, 1997.