7.5 Desacoblament

Els objectius de la unitat són:

• Conèixer i entendre el concepte de desacoblament i la seva urgència.

• Entendre que l’acoblament del sistema socioeconòmic actual promou un impacte ambiental insostenible.

• Conèixer els criteris que poden facilitar el desacoblament

2. Introducció

3. El perquè del desacoblament

El benestar humà i la seva millora, actualment i per a una població mundial que encara creix en el futur, es basa en la disponibilitat de recursos naturals com energia, materials, aigua i terra.

El desenvolupament econòmic fins ara s'ha associat “acoblat”amb un ràpid augment de l'ús d'aquests recursos. Molts d'ells són cada cop menys abundants en relació a la demanda, i alguns corren el risc d'una escassetat crítica en un futur proper. Els impactes ambientals no desitjables poden derivar-se de qualsevol part del cicle de vida dels recursos: en les fases d'extracció, producció/fabricació, consum/ús o postconsum. Aquests impactes poden ser causats per intervencions deliberades en sistemes naturals com el canvi de coberta del sòl i l'extracció de recursos, o per efectes secundaris no desitjats d'activitats econòmiques, com ara emissions i residus. Per tant, centrar-se en el desacoblament requereix atenció tant a la quantitat d'ús dels recursos vinculats a l'activitat econòmica com als impactes ambientals associats amb aquest ús de recursos en totes les etapes del cicle de vida. Aquests impactes poden provocar una interrupció dels serveis ecosistèmics que són essencials per al benestar de l'ésser humà. Cal avaluar com podem “desacoblar” l'ús dels recursos i els impactes ambientals negatius de l'activitat econòmica. Abordar aquests reptes amb èxit contribuirà als objectius generals de satisfer les necessitats d'una població mundial en creixement, eradicar la pobresa i donar suport al desenvolupament social, amb un mínim de tensió sobre la base de recursos mundials i sense amenaçar els futurs serveis de la Terra i dels ecosistemes. Per assolir aquests objectius, l'ús dels recursos naturals i els impactes ambientals negatius associats, a nivell global i a llarg termini, s'han de desvincular en la mesura del possible de l'activitat econòmica necessària per donar suport a una població en creixement.

Es pot donar als recursos naturals una definició àmplia que inclou qualsevol cosa que es produeix a la natura que es pugui utilitzar per produir una altra cosa. Aquesta definició inclusiva pot incloure el cant d'un ocell que inspira un compositor, la brillantor d'una estrella utilitzada per un capità per trobar el seu camí o una pedra al camp d'un pagès. Els dos primers són ‘recursos immaterials’, l’ús dels quals no té cap efecte sobre les qualitats que els fan útils; ni se'ls pot donar fàcilment un valor econòmic. La tercera, la roca del camp, és un «recurs material» el valor del qual es caracteritza per les qualitats que el fan útil per a determinades aplicacions. El seu valor per construir un mur, per exemple, és diferent del seu valor si només és una molèstia per al pagès que intenta llaurar el seu camp. Però si la roca conté or, el seu valor augmenta sobtadament, suposant que el pagès reconeix aquest valor. 

L'ús de recursos immaterials no modifica les qualitats que els fan útils, ni redueix el ventall d'aplicacions disponibles. El mateix cant de l'ocell pot ser utilitzat per un altre compositor o donar un plaer molt valuós a un observador d'ocells, i la mateixa llum de les estrelles pot proporcionar informació a centenars de capitans i més tard proporcionar informació als astrònoms sobre la creació de l'univers. Amb els recursos materials, fer-ne ús pot eliminar almenys algunes de les qualitats que els fan útils per a la finalitat que ens ocupa. Una roca utilitzada per construir un mur no es pot utilitzar per construir un altre mur o convertir-se en joies d'or (si conté or) sense destruir la primera paret. Els recursos materials no desapareixen per transformació (la física bàsica no permet la desaparició d'energia/matèria), però la seva utilitat potencial per a la mateixa finalitat ja no està disponible. La quantitat d'un recurs que disminueix a mesura que s'utilitza (o es converteix d'un estat a un altre) depèn en gran mesura de quant es modifiqui el recurs mitjançant l'ús.

La majoria dels recursos materials són escassos en termes econòmics, fet que proporciona la base per determinar-ne el preu. Però alguns recursos materials, com el vent, el sol o l'energia de les marees, són tan abundants que no es poden esgotar. El seu preu econòmic no ve determinat pel seu subministrament, sinó pel cost de convertir-los en formes que després es poden aplicar a altres usos (per exemple, explotació de parcs eòlics, plaques solars o generadors d'energia mareomotriu).

L'àmplia definició proporcionada anteriorment fa que tot en el món material sigui potencialment un recurs material, i tot es pot donar a un nombre teòricament infinit d'usos. Perquè els recursos i l'ús dels recursos serveixen conceptualment com un dels vincles més importants entre el medi ambient i les activitats econòmiques. Es poden definir els recursos materials com: actius naturals extrets i modificats deliberadament per l'activitat humana per a la seva utilitat per crear valor econòmic. Es poden mesurar tant en unitats físiques (com ara tones, joules o àrea), com en termes monetaris expressant el seu valor econòmic. Un enfocament tan restringit permet generar una llista limitada i (al nivell més agregat) de "recursos materials" per als quals també, almenys en principi, existeixen esquemes de comptabilitat: energia, materials, aigua i terra.

El grau en què l'ús dels recursos provoca impactes ambientals perjudicials depèn no només de la quantitat de recursos utilitzats, sinó també dels tipus de recursos utilitzats i de les maneres en què s'utilitzen. (Veure unitat 1.  Antropocè)

El “Desacoblament” ens planteja les següents preguntes:

Si l'ús dels recursos naturals crea valor econòmic, com es crea més econòmic valor, tot consumint menys recursos?

L'impacte ambiental pot tenir diferents formes, inclosa la global escalfament, diferents tipus de contaminació i impacte en la biodiversitat: Com es crea més econòmic valor, alhora que es redueix l'impacte d’aquesta creació de valor?

Cal destacar que hi ha relacions directes i indirectes entre els impactes ambientals i el consum de recursos naturals. Això és especialment el cas de l'escalfament global provocat per l'home, principalment causat pel consum de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) i la desforestació.

[Tornar a la part superior]

4. Tendències en el Desacoblament

La literatura mostra clarament que no hi ha evidència empírica que aquest desacoblament es produeixi actualment. Aquest és el cas dels materials, l'energia, l'aigua, els gasos d'efecte hivernacle, el sòl, els contaminants de l'aigua i la pèrdua de biodiversitat per als quals el desacoblament és només relatiu i/o s'observa només temporalment i/o només localment. En la majoria dels casos, el desacoblament és relatiu. Quan es produeix un desacoblament absolut, només s'observa durant períodes de temps força curts, referits només a determinats recursos o formes d'impacte, per a llocs concrets, i amb índexs de mitigació molt reduïts.

Hi ha almenys set elements per ser escèptics sobre l'aparició d'un desacoblament suficient en el futur. Cadascuna d'elles presa individualment posa en dubte la possibilitat d'un desacoblament suficient i, per tant, la viabilitat de un "creixement verd". Per tant la hipòtesi que el desacoblament permetrà que el creixement econòmic continuï sense un augment de les pressions ambientals sembla clarament poc realista. Aquestes elements són:

1. Augment de la despesa energètica. Quan s'extreu un recurs, generalment s'utilitzen primer les opcions més econòmiques, l'extracció de les existències restants es converteix després en un procés més intensiu en recursos i en energia que resulta en un augment de la degradació ambiental total per unitat de recurs extret.
2. Efectes de rebot. Les millores de l'eficiència sovint es compensen parcialment o totalment per una reassignació de recursos i diners estalviats a més del mateix consum (per exemple, utilitzant un cotxe eficient en combustible més sovint) o altres consums impactants (per exemple, comprar bitllets d'avió per a unes vacances remotes amb els diners estalviats de l'economia de combustible). També pot generar canvis estructurals en l'economia que indueixen un major consum (per exemple, els cotxes més eficients en combustible reforcen un sistema de transport basat en cotxes a costa d'alternatives més ecològiques, com el transport públic i la bicicleta).
3. Nous impactes. Les solucions tecnològiques a un problema ambiental poden crear-ne de nous i/o agreujar-ne d'altres. Per exemple, la producció de vehicles elèctrics privats pressiona els recursos de liti, coure i cobalt; la producció de biocombustible genera preocupacions sobre l'ús del sòl; mentre que la generació d'energia nuclear produeix riscos nuclears i preocupacions logístiques pel que fa a l'eliminació de residus nuclears.
4. L'impacte subestimat dels serveis. L'economia de serveis només pot existir a sobre de l'economia material, no en lloc d'ella. Els serveis tenen una petjada important que sovint s'afegeix a, en lloc de substituir, la dels béns.
5. Potencial limitat de reciclatge. Actualment, les taxes de reciclatge són baixes i només augmenten lentament, i els processos de reciclatge en general encara requereixen una quantitat important d'energia i matèries primeres verges. El més important és que el reciclatge està estrictament limitat en la seva capacitat de proporcionar recursos per a una economia de materials en expansió.
6. Canvi tecnològic insuficient i inadequat. El progrés tecnològic no està orientat als factors de producció que són importants per a la sostenibilitat ecològica i no condueix al tipus d'innovacions que redueixen les pressions ambientals; no és prou innovador ja que no aconsegueix desplaçar altres tecnologies indesitjables; i no és en si mateix prou ràpid per permetre un desacoblament suficient.
7. Trasllat de costos. El que s'ha observat i s'ha denominat desacoblament en alguns casos locals, en general, només ha estat un desacoblament aparent resultant principalment d'una externalització de l'impacte ambiental dels països d'alt consum a països de baix consum facilitada pel comerç internacional. La comptabilitat sobre la base de la petjada revela una imatge molt menys optimista i genera més dubtes sobre la possibilitat d'un desacoblament consistent en el futur.

Per tant cal complementar les polítiques orientades a l'eficiència amb polítiques de suficiència, amb un canvi de prioritat i èmfasi de segones a les primeres tot i que totes dues tenen un paper a jugar.

[Tornar a la part superior]

5. Desacoblar-se és possible?

Necessitem un desacoblament que combini diversos criteris addicionals (Parrique et al., 2019; Mosse et al., 2021). 

Desacoblament absolut

Necessitem un desacoblament absolut, no només relatiu. A la pràctica, el terme desacoblament s'utilitza sempre que hi ha pèrdua de proporcionalitat entre les dues variables considerades. El desacoblament relatiu significa que les dues variables romanen acoblades, però "en menor mesura" que la tendència històrica, un augment del benestar humà significa, per tant, "només" un augment menor del consum de recursos i contaminació ambiental.

El desacoblament absolut significa que les variables esdevenen independents les unes de les altres i, per tant, són lliures d'anar en direccions oposades. Si una creix, això no impedeix que l'altre disminueixi i viceversa; un augment del benestar humà podria sorgir al mateix temps que una caiguda suficient, fins i tot massiva, del consum de recursos o de l'impacte ambiental.

Desacoblament total

A la pràctica, el desacoblament és total quan el benestar humà aumenta independentment del consum de qualsevol recurs finit i del dany ambiental. És parcial quan el benestar humà es desacobla d'un o més indicadors, mentre que l'acoblament persisteix amb altres indicadors de dany ambiental o consum de recursos finits.

Per exemple, podem imaginar el desacoblament del benestar humà i el consum de combustibles fòssils, però si això comporta un augment de la desforestació, les pressions ambientals persistiran. Per tant, es tracta de no traslladar el problema d'un repte a un altre. A la pràctica, és extremadament difícil garantir que el desacoblament sigui complet, ja que això requereix una visió holística dels impactes i extracció de recursos.

Desacoblament global

Una situació de desacoblament es pot definir a diferents escales geogràfiques. El desacoblament local s'observa dins d'una àrea geogràfica restringida. De fet, el canvi climàtic sorgeix d'un fenomen global: el desacoblament que necessitem s'ha de produir, per tant, a escala global.

Restringir l'anàlisi a escala local comporta una asimetria entre la consideració de les emissions i la del valor afegit. De fet, moltes activitats porten a un país –o grup de països– a beneficiar-se del valor afegit dins de les seves fronteres, amb emissions produïdes en altres llocs. El turisme internacional n'és un dels molts exemples: els visitants gasten els seus diners al país visitat, però les emissions que se'n produeixen es produeixen en un altre país o "per ningú" per als viatges aeris internacionals. El mateix passa amb el comerç (el marge es realitza al domicili social del comerciant, les emissions associades allà on es produeixen els béns o matèries primeres que es comercialitzen) i les activitats financeres.

Els països que importen molts productes manufacturats poden notar un desacoblament absolut al seu territori amb una visió d'"emissions domèstiques", cosa que no seria necessàriament el cas en una visió de "petjada de carboni". Per contra, els països exportadors produeixen dins de les seves fronteres emissions que no corresponen al seu consum final: en la visió de la “petjada de carboni”, el seu desacoblament millora més ràpidament que en la visió de les “emissions domèstiques”.

Desacoblament durador

Igual que amb l'àmbit geogràfic, el període de temps estudiat és important. De fet, és possible observar un desacoblament puntual, seguit d'efectes de rebot (que es podrien qualificar de re-acoblament). Tanmateix, per afrontar els reptes que planteja la desregulació climàtica, cal mantenir aquest desacoblament en el temps, fins a arribar a un equilibri sostenible entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle i els embornals (naturals o tecnològics).

Per exemple, el 2014 i el 2015, les emissions globals de CO2 degudes a la combustió de combustibles fòssils van disminuir molt lleugerament, mentre que el PIB (variable que és pot associar en certa mesura al benestar humà) va augmentar entre aquestes dues fites. Aquest desacoblament absolut puntual no es va mantenir al llarg del temps, ja que les emissions van tornar a augmentar l'any següent.

Desacoblament urgent

En sentit estricte, un augment del 2% anual del benestar humà concomitant amb una caiguda del 0,01% anual de les emissions de gasos d'efecte hivernacle compliria la definició de desacoblament absolut ja que  el benestar humà augmentaria mentre que el flux anual d'emissions baixaria. Però per limitar l'escalfament global per sota dels 1,5 °C en comparació amb els nivells de temperatura preindustrials, hem de reduir les nostres emissions de manera massiva i ràpida entre un -7 i un -8% a partir d'ara, cada any i almenys fins al 2030 a escala mundial. Si no seguim aquest ritme, la comunitat científica creu que no podrem fer front a la magnitud de les conseqüències de l'escalfament global i es pot arribar a certs punts de no retorn (IPPC, 2014) . És a dir, desencadenar certs bucles de retroalimentació com ara incendis forestals i descongelació del permafrost.

Pel que fa al consum de recursos naturals finits, el desacoblament també s'ha de fer a un ritme sostingut; a més, reduir el nostre consum de combustibles fòssils no significa necessàriament reduir l'extracció. Algunes alternatives als combustibles fòssils, ja siguin vehicles elèctrics, producció d'electricitat renovable o biomassa, porten, en igualtat de factors, a un augment de l'extracció de minerals i aigua. Per tant, substituir les tecnologies tèrmiques de combustibles fòssils per menys intensives en carboni han d'anar necessàriament acompanyades d'una reducció del nostre consum de materials, mitjançant gestos o mesures de suficiencia, sobretot tenint en compte que el reciclatge per si sol no és una resposta suficient.

[Tornar a la part superior]

6. Reflexions Finals

• L’acoblament actual entre el benestar humà i el consum de recursos i l’impacte ambiental es insostenible
• El desacoblament planteja trencar el vincle entre millores economiques i enpitjoraments ambientals.
• El desacoblament ha de ser urgent, global, total, durador i absolut.
• Cal passar de l’ecoeficiència a la suficiència.

[Tornar a la part superior]

7. Per saber-ne més

• Desacoplamiento del uso de recursos naturales y los impactos ambientales del crecimiento económico. Informe del PNUMA.s (https://www.resourcepanel.org/es/informes/desacoplar-el-uso-de-recursos-naturales-y-los-impactos-ambientales-crecimiento-econ%C3%B3mico)
• Decoupling debunked – Evidence and arguments against green growth as a sole strategy for sustainability (https://eeb.org/wp-content/uploads/2019/07/Decoupling-Debunked.pdf)

8. Referències

• Mosse, J., Ramos, C., Aulanier, H. M., Girard, T., Jancovici, J. M., Tapiero, S., Thevenin, R. & Badoche, L. (2021). Decoupling and green growth-offer subject to conditions, within the limits of stocks available.
• Pachauri, R. K., & Meyer, L. A. (2014). Climate Change 2014: Synthesis Report. Contribution of Working Groups I, II and III to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.
• Parrique T., Barth J., Briens F., C. Kerschner, Kraus-Polk A., Kuokkanen A., Spangenberg J.H. (2019). Decoupling debunked: Evidence and arguments against green growth as a sole strategy for sustainability. European Environmental Bureau.
• UNEP (2011) Decoupling natural resource use and environmental impacts from economic growth, A Report of the Working Group on Decoupling to the International Resource Panel. Fischer-Kowalski, M., Swilling, M., von Weizsäcker, E.U., Ren, Y., Moriguchi, Y., Crane, W., Krausmann, F., Eisenmenger, N., Giljum, S., Hennicke, P., Romero Lankao, P., Siriban Manalang, A., Sewerin, S.

9. Crèdits

Com es cita aquesta unitat?

Segalàs J. Desacoblament. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024 [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: < https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/7-5-desacoblaments>.

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

[Tornar a la part superior]