Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat

Comparteix:

7.7 Teoria del Decreixement i Economia del Bé Comú

1. Objectius

Els objectius de la unitat són:

  • Analitzar l’origen i context històric de la Teoria del Decreixement: Comprendre les conseqüències de la industrialització sobre el medi ambient i la desigualtat social; Identificar els fonaments de la teoria del decreixement i els seus objectius principals.
  • Conèixer les polítiques i estratègies del decreixement: Reconèixer les polítiques proposades per limitar el consum de recursos naturals i reduir les emissions de carboni, com la garantia de llocs de treball verds, la reducció del temps de treball, etc.
  • Diferenciar el decreixement del desenvolupament sostenible: Entendre les diferències conceptuals entre ambdós models en relació amb el creixement econòmic i la sostenibilitat.
  • Identificar els impactes del model consumista: Analitzar el concepte d’obsolescència programada i percebuda com a factors que impulsen el consumisme; Reflexionar sobre les alternatives sostenibles plantejades pel decreixement.
  • Explorar la filosofia i pràctica de l’Economia del Bé Comú (EBC): Comprendre els principis bàsics de l’EBC, com la dignitat humana, la sostenibilitat ecològica, la justícia social i la participació democràtica; Conèixer el Balanç i la Matriu del Bé Comú com a eines de mesura i avaluació l’impacte de les organitzacions en el benestar col·lectiu.
  • Valorar l’impacte de les propostes del decreixement i l’EBC: Reflexionar sobre els beneficis socials, ambientals i econòmics d’aplicar models alternatius al creixement econòmic tradicional.
  • Fomentar el pensament crític sobre els models socioeconòmics actuals: Debatre sobre els límits del creixement econòmic i la necessitat de transitar cap a models més sostenibles i equitatius; Contribuir a promoure actituds de consum responsable i hàbits alineats amb la sostenibilitat i el bé comú.

[Tornar a la part superior] 

2. El moviment de la teoria del decreixement

Les conseqüències de la industrialització sobre el medi ambient i la cada vegada més evident desigualtat en la distribució de la riquesa, van portar als anys 70 a diferents economistes i teòriques a una profunda reflexió sobre el model socioeconòmic consumista. Amb independència del signe polític i/o afiliació, aquestes persones admetien  que  l’augment de la producció de béns i serveis provocaria forçosament l’increment  del consum de recursos naturals, i podria desembocar en pocs anys al seu esgotament. La teoria del decreixement apareix precisament com una proposta de mesures per a frenar aquesta tendència.

Figura 7.7.1. Decreixement econòmic per a països. Font: https://www.overshootday.org/newsroom/visuals/#infographics

El preu d'aquest dèficit ecològic cada vegada és més evident. Pren forma de sequeres perllongades, de desertificació del territori, de desforestació, d'erosió del sòl, de pèrdua de biodiversitat, d'esgotament de les pesqueries, de contaminació dels oceans i, altres fenòmens extrems que s’engloben dins d’un canvi climàtic planetari. Segons la Global Footprint Network, actualment vivim com si tinguéssim 1,75 planetes Terra a la nostra disposició, tal com mostra la Figura 1.

En altres paraules, estem utilitzant els recursos naturals a un ritme tal, que requeriria 1,75 planetes per a permetre el manteniment d’un equilibri sostenible entre producció i consum.

[Tornar a la part superior] 

3. Què és la teoria del decreixement?

En aquest context, la teoria del decreixement proposa que, especialment  les economies desenvolupades han d'abandonar l'enfocament en el creixement del producte intern brut (PIB) com a objectiu principal; que cal, reduir les formes de producció que siguin destructives i innecessàries per tal de minimitzar l'ús d'energia i materials; i que és urgent orientar l'activitat econòmica cap a la satisfacció de les necessitats i el benestar de la humanitat. En resum, és imperatiu reintegrar l'activitat econòmica als límits planetaris (Latouche, 2009, D’Alisa et al. 2018).
 
El decreixement és una estratègia decidida per a estabilitzar les economies, assolir objectius socials i ecològics i disminuir el consum de béns i energia. Es diferencia de la recessió, que és caòtica i socialment desestabilitzadora i ocorre quan les economies dependents del creixement no aconsegueixen créixer.

El concepte de decreixement, doncs, és un corrent de pensament que preconitza la disminució regular i controlada de la producció, amb la finalitat d'establir una nova relació d'equilibri entre els éssers humans i la natura.

[Tornar a la part superior] 

4. Polítiques de Decreixement 

Les polítiques per a donar suport a la lluita contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat inclouen el següent:

  1. Reduir la producció menys necessària . Això vol dir reduir sectors destructius com els combustibles fòssils, la carn i els productes làctics produïts en massa, la moda ràpida, la publicitat, els automòbils i l'aviació, inclosos els avions privats. Alhora, cal acabar amb l'obsolescència programada dels productes, allargar-ne la vida útil i reduir el poder adquisitiu dels rics.
  2. Millorar els serveis públics . És necessari garantir l'accés universal a serveis de salut, educació, habitatge, transport, Internet, energies renovables i aliments nutritius d'alta qualitat. Els serveis públics universals poden generar resultats socials sòlids sense alts nivells d'ús de recursos.
  3. Introduir una garantia de llocs de treball verds . Això capacitaria i mobilitzaria mà d'obra al voltant d'objectius socials i ecològics urgents, com ara la instal·lació d'energies renovables, l'aïllament d'edificis, la regeneració d'ecosistemes i la millora de l'atenció social. Un programa d'aquest tipus acabaria amb la desocupació i garantiria una transició justa fora de la feina per als treballadors en indústries en declivi o 'sectors en extinció', com els que depenen dels combustibles fòssils. Es podria combinar amb una política de renda universal.
  4. Reduir el temps de treball. Això es podria aconseguir reduint l'edat de jubilació, fomentant la feina a temps parcial o adoptant una setmana laboral de quatre dies. Aquestes mesures reduirien les emissions de carboni i alliberarien les persones per participar en la cura i altres activitats de millora del benestar. També estabilitzarien la feina a mesura que disminueixi la producció menys necessària.
  5. Habilitar el desenvolupament sostenible. Això requereix cancel·lar els deutes injustos i impagables dels països de baixos i mitjans ingressos, frenar l'intercanvi desigual al comerç internacional i crear les condicions perquè la capacitat productiva es reorienti cap a l'assoliment d'objectius socials.

Alguns països, les regions i les ciutats ja han introduït elements d'aquestes polítiques. Moltes nacions europees garanteixen atenció mèdica i educació gratuïtes; Viena i Singapur són famosos pels seus habitatges públics d'alta qualitat; i gairebé 100 ciutats a tot el món ofereixen transport públic gratuït. Moltes nacions han utilitzat esquemes de garantia d'ocupació en el passat, i s'estan fent experiments amb ingressos bàsics i jornades laborals més curtes a Finlàndia, Suècia i Nova Zelanda.

La teoria enunciada per Nicholas Georgescu a la seva obra “The Entropy Law and the Economic Process” (1971) constitueix l'eix argumental de la teoria del decreixement, així com el pensament d'altres figures com Günter Anders, Hanna Arendt, Ivan Illich o el Club de Roma.

La teoria del decreixement no s'ha de confondre amb el concepte de desenvolupament sostenible, ja que, atès l'esgotament dels recursos terrestres, seria insostenible que totes les nacions del món busquessin assolir el nivell de consum occidental.

Tot i compartir la preocupació per l'esgotament dels recursos naturals, la teoria del decreixement i el desenvolupament sostenible difereixen en les estratègies. El desenvolupament sostenible busca equilibrar creixement econòmic, equitat social i conservació ambiental, mentre que el decreixement proposa reduir el creixement econòmic i el consum per assolir la sostenibilitat. Actualment, s'estima que el 20% de la població mundial consumeix aproximadament el 85% dels recursos naturals disponibles.

Els defensors del decreixement, per tant, parteixen de la creença que la solució no rau en augmentar, ni de bon tros igualar, el nivell de consum a tots els països, sinó en l'adopció de principis de moderació, la reducció de la producció i el processament de recursos. L'objectiu és assolir un decreixement sostenible.

[Tornar a la part superior]

5. Impactes del model consumista: obsolescència programada i obsolescència percebuda

S'anomena obsolescència programada a la planificació deliberada del final de la vida útil d'un producte, establint per endavant un període de temps pel fabricant. Aquesta estratègia comercial provoca que el producte es torni inútil o inservible en expirar aquest període.

L'obsolescència programada està en sintonia amb un estil de vida consumista i la recerca constant del creixement a qualsevol cost, ja que implica una demanda contínua de nous productes, cosa que alhora estimula de manera significativa la producció.

L’obsolescència percebuda genera una demanda artificial fent que els productes semblin obsolets o desactualitzats per al consumidor, fet que fomenta la compra freqüent i un creixement econòmic basat en la renovació constant de béns.

L’obsolescència percebuda i l’obsolescència programada són pràctiques que alimenten el paradigma del creixement econòmic constant, caracteritzat per un estil de vida consumista i la recerca del creixement a qualsevol preu. Aquestes pràctiques impliquen una demanda contínua de nous productes, estimulant significativament la producció. Així es manté un cicle de consum perpetu, on els consumidors es veuen obligats a adquirir productes nous per seguir les últimes tendències, encara que els actuals siguin plenament funcionals. En contraposició, el decreixement pretén qüestionar aquestes pràctiques i orientar-se cap a un sistema més sostenible i equitatiu per a tothom.

Figura 7.7.2. Funcionament de l'obsolescència programada davant de la teoria del decreixement. Font: emprendre-fàcil.com

D'altra banda, els partidaris del decreixement rebutgen l'obsolescència programada i advoquen per la reducció de l’ús, el reciclatge i la reutilització com a alternatives més sostenibles.

Entre els economistes que s’han alineat amb aquest pensament destaca el francès Serge Latouche. En les seves paraules “el decreixement és un concepte molt simple que pretén cridar l'atenció de la població mundial. Actualment ens trobem davant d'un greu problema d'escassetat de recursos naturals, i molts científics i experts alerten del risc a llarg termini si no reduïm urgentment el nostre nivell de consum domèstic”. 

Figura 7.7.3: Serge Latouche. Font: Crooked Magazine

Estableix el cercle virtuós de les vuit erres:

  • Reavaluar els valors individualistes i també els consumistes.
  • Reconceptualitzar l'estil de vida actual
  • Reestructurar els sistemes de producció i les relacions socials en funció de la nova escala de valors
  • Relocalitzar: per reduir l'impacte generat pel transport de mercaderies i per potenciar la producció local
  • Redistribuir la riquesa
  • Reduir el consum
  • Reutilitzar i reciclar

Figura 7.7.4: Postulats de les 8 erres. Font: Idees imprescindibles - Decreixement econòmic.

En els temps del consumisme desaforat i l'obsessió per l'enriquiment econòmic, el decreixement no planteja un discurs gaire atractiu entre una població enlluernada per la brillantor dels grans luxes. Sens dubte, es tracta d’una proposta ideològica que promou hàbits més austers, recuperar el plaer de la connexió social i amb la natura, i fomentar les pràctiques humanes de solidaritat i empatia.

El consumisme s'ha erigit en una nova religió per a milions de persones de tot el món i aquesta addicció consumista, sumada al fonamentalisme financer, sosté un model econòmic que devora els recursos naturals. Com afirma Susan George, una prestigiosa activista nord-americana, “cada 25 anys l'economia mundial es duplica; cal acabar amb aquesta idea de créixer sense parar o acabarem amb el planeta; senzillament aquest sistema és insostenible”.

[Tornar a la part superior]

6. L'economia del bé comú?

L'Economia del Bé Comú (EBC), promoguda per l'economista austríac Christian Felber, és un moviment que pretén reorientar el model socioeconòmic actual (basat en la maximització del benefici individual), i enfocar-lo al servei del bé comú.

Figura 7.7.5. Christian Felber. Font: Flickr- Mikel Agirregabiria, abril 2012

L'EBC es regeix per una sèrie de valors humans fonamentals que s'haurien d'aplicar a l'activitat econòmica com ara: la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat ecològica, la justícia social i la participació democràtica, entre d'altres.

A l'economia real actual es mesura l'èxit econòmic amb valors o indicadors monetaris com el producte interior brut i els beneficis. Aquests indicadors no reflecteixen les condicions en què s'assoleixen aquests èxits monetaris (massa sovint mitjançant la sobreexplotació del medi ambient, el creixement de la desigualtat, la vulneració de drets humans, etc.). De la mateixa manera, que una empresa tingui beneficis no ens indica res sobre les condicions laborals dels treballadors, el tracte als seus proveïdors, què produeix ni com ho produeix, ni sobre l'impacte ambiental, social o ètic derivat de la seva activitat.

En resum, la implantació de l'EBC equivaldria a adaptar l'actual economia real a una economia basada en els principis que ja recullen la majoria de constitucions i normes legals orientades al bé comú ia la cooperació.

Com funciona l'EBC?
Les empreses elaboren el Balanç del Bé Comú (BBC) i, a través de la Matriu del Bé Comú, exhibeixen la seva contribució al bé comú, reafirmant el compromís amb l'equitat, la sostenibilitat i la transparència.
Els productes exhibeixen una etiqueta EBC amb la puntuació obtinguda al BBC, permetent als clients prendre decisions informades sobre els productes i serveis que adquireixen i consumeixen.
Les polítiques econòmiques ofereixen beneficis a les empreses EBC. A través d'impostos i incentius, aquestes empreses es tornen competitives en preus i aconsegueixen un èxit més gran en el mercat.

Com es mesura l'impacte de l'EBC?

La matriu del bé comú (MBC) quantifica i avalua de quina manera una organització contribueix al benestar de les persones i del planeta. A les columnes, destaca valors essencials per aconseguir relacions reeixides i bona vida. A les files es representen els cinc grups d'interès amb què l'organització interactua regularment. Les cel·les de la matriu descriuen la contribució a través de 20 temes del bé comú. És una eina fàcil de comprendre que permet considerar totes les dimensions d'un comportament ètic.

Figura 7.7.6: Matriu del Bé Comú 5.0 Font: Catalunya Ecogood - L'EBC en 5 minuts

L'aplicació de la MBC dóna lloc a l'Informe del Bé Comú i al Pla de Millora, constituint el Balanç del Bé Comú, que els porta a la pràctica. Empreses, municipis i altres entitats tenen la possibilitat de crear la seva pròpia Matriu del Bé Comú per descriure com contribueixen al benestar general.

Tant el Balanç com la matriu se sustenten en valors universals com la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat, la codeterminació i la transparència.

[Tornar a la part superior]

7. Reflexions Finals

  • El decreixement qüestiona el creixement econòmic il·limitat com a model de progrés i proposa limitar el consum per respectar els límits del planeta. Viure com si tinguéssim 1,75 planetes és insostenible: cal reduir el consum i apostar per una economia dins dels límits naturals
  • El decreixement qüestiona el PIB com a mesura de progrés i prioritza el benestar humà i ecològic dins dels límits naturals.
  • Reduir la producció i el consum innecessari, posant fi a l'obsolescència programada, és essencial per avançar cap a una economia sostenible.
  • Redistribuir la riquesa globalment i millorar els serveis públics poden garantir una transició justa i sostenible.
  • L'economia del bé comú posa els valors humans, la justícia social i la sostenibilitat al centre de l'activitat econòmica.

[Tornar a la part superior] 

8. Per saber-ne més

Decreixement

 

Economia del Bé Comú (EBC)

[Tornar a la part superior] 

9. Referències

 [Tornar a la part superior]

    10. Crèdits

    Com es cita aquesta unitat?

    Tejedor, G. i Jacinto, S.M. Teoria del Decreixement i Economia del Bé Comú. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/7-7_decreixement_i_ebc>.

    El contingut d’aquest Unitat ha estat elaborada per:

    Gemma Tejedor Papell

    Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny

    Institut universitari de recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (ISST.UPC)

    Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat-CITES

    Subgrup de Recerca en Sostenibilitat, Educació i Tecnologia-GR7

    Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

    Universitat Politècnica de Catalunya

    gemma.tejedor@upc.edu

    https://futur.upc.edu/GemmaTejedorPapell

    Sergio Martín Jacinto Ruiz

    Institut universitari de recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (ISST.UPC)

    Universitat Politècnica de Catalunya

    sergio.jruiz88@gmail.com

     [Tornar a la part superior]

    .

    Índex de la Unitat

    Tornar al menú principal