9.3 La participació ciutadana

Els objectius de la unitat són :

• Presentar el context en què emergeix i s'institucionalitza la participació ciutadana en el marc de les polítiques ambientals i la presa de decisions.
• Descriure els diferents nivells i formes de participació ciutadana, i destacar les millors pràctiques per implementar-les.
• Identificar barreres i oportunitats clau per millorar la participació ciutadana en la presa de decisions públiques.

2. Què és la participació ciutadana?

La participació ciutadana en els assumptes públics es reconeix com un dret fonamental en diversos marcs legals internacionals, com ara la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, que a l'article 21 estableix el dret de tota persona a participar en el govern del seu país, directament o a través de representants escollits lliurement. A més, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1966, reforça aquest dret a l'article 25, en garantir que tots els ciutadans tinguin la capacitat de prendre part en els assumptes públics, votar i ser elegits en eleccions periòdiques i autèntiques.

Des d'una perspectiva clàssica de les ciències polítiques, la participació ciutadana s'entén com la capacitat d'influir directament en el procés de presa de decisions i en la implementació de polítiques públiques. Aquest concepte és ampliat per Font (2003), que defineix la participació com qualsevol activitat orientada a influir directament o indirectament en les polítiques.

Més enllà de la definició jurídica, la participació ciutadana implica un procés de compartir decisions que afecten tant la vida individual com la de la comunitat, com suggereix Hartin (2000). Es ressalta la importància d'involucrar els ciutadans en la gestió del que és col·lectiu.

Brugué et al. (1998) puntualitzen que la participació ciutadana implica el dret a ser informat, el dret a ser escoltat i el dret a prendre part en la presa de decisions. D'aquesta manera, la intervenció ciutadana, tant individual com col·lectiva, és clau per a la implementació de polítiques que reflecteixin les necessitats i les aspiracions de la societat, cosa que enforteix la democràcia participativa a escala internacional.

Per tant, és un pilar fonamental de la democràcia, ja que promou la transparència, la rendició de comptes i la legitimitat en la governança.

[Tornar a la part superior] 

3. Antecedents: de Rio 92 al reconeixement normatiu. Context polític, social i ambiental​

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, més coneguda com la Cimera de la Terra o Rio 92, celebrada el juny de 1992 a Rio de Janeiro, representa un punt d'inflexió en la història de la governança ambiental i la participació pública en temes de sostenibilitat. Aquesta conferència va reunir líders mundials, organitzacions no governamentals i actors de la societat civil, i aconseguí consensos crucials sobre com abordar els creixents desafiaments ambientals globals.

Un dels principals resultats de la Cimera va ser l'adopció de la Declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament, un document que, al principi 10, estableix la importància de la participació ciutadana en la presa de decisions ambientals. Aquest principi subratlla que “la millor manera de tractar les qüestions ambientals és la participació de tots els ciutadans que hi estiguin interessats, en el nivell que els correspongui”. Això va marcar l'inici d'un canvi significatiu en la manera com es percebia i practicava la participació pública en assumptes ambientals, i establí un estàndard global que reconeixia els ciutadans no només com a receptors de polítiques, sinó també com a actors clau en la formulació i l'execució.

Figura 9.3.1 – La Segona Cimera de la Terra es va celebrar a Rio de Janeiro, Brasil, entre el 3 i el 14 de juny de 1992. Font: The Asahi Shimbun.

El context polític, social i ambiental en què es va emmarcar Rio 92 era molt complex. La dècada dels noranta va comportar la fi de la Guerra Freda i una nova dinàmica de globalització, caracteritzada per la creixent interdependència econòmica i el sorgiment de problemes globals que requerien respostes col·lectives. En aquest entorn, les qüestions ambientals com el canvi climàtic, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat van començar a ocupar un lloc central en l'agenda internacional.

En l’àmbit social, la Cimera de la Terra també va abordar les profundes desigualtats que existien entre el Nord global, amb les seves economies industrialitzades, i el Sud global, que enfrontava desafiaments de desenvolupament. La inclusió dels drets dels pobles indígenes i altres comunitats marginades a les discussions va destacar la necessitat d'integrar aquests grups en els processos de presa de decisions, reconeixent-ne els coneixements tradicionals i el paper en la gestió sostenible dels recursos naturals.

El llegat de la Cimera de Rio es va materialitzar en diverses iniciatives normatives internacionals, l’objectiu de les quals era institucionalitzar la participació pública en la governança ambiental. El Conveni d'Aarhus, adoptat el 1998, és un dels exemples més representatius d'aquest llegat. Aquest conveni obliga els estats a garantir l’accés públic a la informació ambiental, a promoure la participació del públic en la presa de decisions i a assegurar l’accés a la justícia en assumptes ambientals. Aquestes mesures han estat fonamentals per empoderar els ciutadans i permetre'ls influir en les polítiques que afecten les seves vides i el seu entorn.

L'impacte d'aquestes normatives internacionals s'ha reflectit en la legislació estatal, autonòmica i local. Per exemple, la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat de Catalunya inclou mecanismes que garanteixen la participació ciutadana en el procés de planificació i presa de decisions sobre la mobilitat, cosa que promou un enfocament participatiu i col·laboratiu en el disseny de les polítiques de transport.

La legislació estableix que en l'elaboració d'aquests plans s'ha de garantir la participació del consell territorial de mobilitat o, si no n'hi ha, la consulta a organismes i sectors socials vinculats, cosa que subratlla la importància d'un enfocament participatiu en la planificació urbana.

Aquesta ha estat una tendència generalitzada que ha anat impregnant totes les polítiques, els programes i els plans que s'han desenvolupat en aquestes últimes dècades.

[Tornar a la part superior] 

4. Aspectes clau de la participació

La participació ciutadana ha esdevingut un pilar fonamental de la governança democràtica, especialment en contextos en què les decisions polítiques tenen un impacte directe en la vida quotidiana de les persones. Tot i això, l'efectivitat de la participació depèn de diversos factors, que inclouen el grau de participació, els actors involucrats, les metodologies utilitzades i el moment en què aquesta participació es du a terme.

Nivells de participació

Prenent com a referent la famosa escala d'Arnstein (1969), la participació ciutadana es pot manifestar en diferents nivells, cadascun dels quals ofereix un grau diferent d'influència sobre els resultats finals del procés de presa de decisions. Aquests nivells es poden categoritzar des de formes més passives, com la simple consulta o la informació pública, fins a formes més actives i col·laboratives, com la cogestió o la presa de decisions conjunta. En un extrem de l'espectre, la consulta pública permet als ciutadans expressar les seves opinions i preocupacions, però sense garanties que influiran directament en les decisions finals. A l'altre extrem, la cogestió implica una relació més equitativa entre les autoritats i els ciutadans, en què els dos grups comparteixen poder i responsabilitats.

La participació ciutadana ha esdevingut un pilar fonamental de la governança democràtica, especialment en contextos en què les decisions polítiques tenen un impacte directe en la vida quotidiana de les persones. Tot i això, l'efectivitat de la participació depèn de diversos factors, que inclouen el grau de participació, els actors involucrats, les metodologies utilitzades i el moment en què aquesta participació es du a terme.

Nivells de participació

Prenent com a referent la famosa escala d'Arnstein (1969), la participació ciutadana es pot manifestar en diferents nivells, cadascun dels quals ofereix un grau diferent d'influència sobre els resultats finals del procés de presa de decisions. Aquests nivells es poden categoritzar des de formes més passives, com la simple consulta o la informació pública, fins a formes més actives i col·laboratives, com la cogestió o la presa de decisions conjunta. En un extrem de l'espectre, la consulta pública permet als ciutadans expressar les seves opinions i preocupacions, però sense garanties que influiran directament en les decisions finals. A l'altre extrem, la cogestió implica una relació més equitativa entre les autoritats i els ciutadans, en què els dos grups comparteixen poder i responsabilitats.

Figura 9.3.2 – Aspectes de la participació. Esquema dels diferents nivells de participació duna comunitat. Font: S. Arnstein, 1969.

Qui participa? – Els actors, la ciutadania organitzada i els individus

L'èxit d'un procés participatiu depèn en gran mesura de la inclusió de tots els grups rellevants, de manera que s’asseguri que les decisions siguin equitatives i representin la diversitat de la societat. El repte és garantir que la participació no estigui dominada per un sol grup d'interès, sinó que incorpori una àmplia gamma de perspectives, incloent-hi grups històricament marginats com ara minories ètniques, persones amb discapacitat, immigrants i altres sectors en situació de vulnerabilitat.

Per abordar aquest repte, és fonamental definir i diferenciar clarament els actors que han de participar en cada projecte o política. En termes generals, els actors es poden dividir en tres grans categories: l'àmbit polític (que inclou els representants electes i responsables de la presa de decisions), l'àmbit tècnic (compost per experts i professionals del tema) i l'àmbit ciutadà (que inclou les organitzacions de la societat civil, associacions veïnals i ciutadans individuals). Cadascun d'aquests grups aporta una perspectiva única i essencial per al procés de presa de decisions, i la seva inclusió garanteix una legitimitat i una acceptació més grans de les decisions finals.

Com es participa? – Metodologies i tècniques participatives

Les metodologies per a la participació poden variar àmpliament, des de tècniques tradicionals com ara reunions presencials i consultes escrites, fins a enfocaments més moderns, com ara enquestes en línia, plataformes digitals i fòrums de discussió virtuals. La clau per a una participació efectiva és l'elecció de la metodologia adequada, que ha d'estar alineada amb els objectius del procés participatiu i les característiques dels grups involucrats.

Per exemple, en contextos urbans, els tallers comunitaris i les assemblees de veïns han demostrat que són eines eficaces per recopilar una àmplia gamma d'opinions i construir consensos sobre temes locals. Aquests mètodes permeten un diàleg directe entre els ciutadans i les autoritats, cosa que pot facilitar la identificació de solucions compartides a problemes comuns. Així mateix, l'ús de fòrums en línia i plataformes de participació digital ha augmentat l'accessibilitat, ja que ha permès que un nombre més gran de persones participi en el procés, especialment aquells que per raons de temps o mobilitat no poden assistir a reunions presencials.

Quan s’ha de participar? – Moments de la participació

El moment en què es permet la participació ciutadana és crític per a l’efectivitat. Idealment, la participació ha d'estar integrada en totes les etapes del procés de presa de decisions, des de la definició de l'agenda fins a la implementació i l'avaluació de les polítiques. Aquest enfocament garanteix que la participació no sigui merament simbòlica, sinó que tingui un impacte real en les decisions finals.

En molts casos, la participació ciutadana s'introdueix massa tard en el procés, cosa que limita la capacitat de la ciutadania per influir en les decisions. Per contra, quan la participació es du a terme des de les primeres etapes, com ara la fase de diagnòstic de problemes o la de definició de prioritats, es poden evitar errors costosos i es millora la qualitat de les decisions. A més, la participació contínua durant la fase d'implementació i avaluació assegura que les polítiques s'ajustin segons les necessitats i les realitats canviants, de manera que es manté la rellevància i l'efectivitat de les intervencions.

[Tornar a la part superior] 

5. Conclusions: El valor de la participació. Barreres i oportunitats de participació

Beneficis i valors de la participació

La participació ciutadana en les polítiques ambientals no és només un mecanisme d'inclusió, sinó que també millora la qualitat de les decisions, enforteix la governança i promou l'aprenentatge social, tal com es descriu a continuació:

• Enfortiment de la governança: La participació ciutadana reforça la legitimitat democràtica i fomenta una ciutadania activa, la qual cosa ajuda a reduir conflictes i millorar la cohesió social. Quan la ciutadania se sent escoltada en el procés de presa de decisions, es crea un ambient de col·laboració que facilita la resolució pacífica de diferències. A més, permet accedir a informació rellevant i l'opinió sobre polítiques, amb la qual cosa augmenta la responsabilitat institucional i es promou un clima de confiança, fonamental per a una democràcia saludable.
• Millora la qualitat de les decisions públiques: La inclusió de la ciutadania en la formulació de polítiques resulta en solucions més eficients i adequades a les necessitats socials. En incorporar la diversitat de perspectives en la societat, s'aconsegueixen polítiques que reflecteixen millor les demandes de la comunitat, amb la qual cosa es millora la qualitat de vida i s’optimitza la utilització de recursos a l'Administració pública.
• Promou l’aprenentatge social, la cohesió i l’entesa mútua: La participació contribueix al desenvolupament d'actituds positives i a la construcció de comunitats sòlides. Mitjançant el diàleg, es fomenta una entesa mútua que enforteix la cohesió social. A més, promou els valors de sostenibilitat i crea consciència sobre la importància de tenir cura del medi ambient, amb la qual cosa s’empodera els grups exclosos perquè les seves veus siguin escoltades en el desenvolupament sostenible de les seves comunitats. Aquests aspectes són essencials per al desenvolupament sostenible i la cohesió comunitària.

Barreres a la participació

Malgrat els seus beneficis, la participació ciutadana enfronta diverses barreres que en limiten l’efectivitat:

• Accés limitat a la informació. Sense una informació adequada, la ciutadania no pot participar de manera informada i significativa en els processos de decisió. Això s’agreuja quan les institucions no són transparents o quan la informació es presenta de manera tècnica i poc accessible.
• Falta de recursos i temps. Participar en processos polítics i comunitaris sovint requereix temps i recursos dels quals no tota la ciutadania disposa. Això és especialment cert per a aquelles persones en situacions de precarietat econòmica o social, les quals poden estar més preocupades per satisfer les seves necessitats bàsiques que per involucrar-se en processos participatius.
• Falta de capacitat tècnica. A algunes persones els manquen els coneixements o les habilitats necessaris per participar efectivament. Això inclou no només la comprensió dels temes tècnics que es discuteixen, sinó també les habilitats per participar en debats, formular opinions de manera articulada i col·laborar en la cerca de solucions. Per això, cal planificar tècniques i activitats participatives per a tots els perfils socials.
• Barreres culturals i lingüístiques. En comunitats multiculturals, les diferències en idioma, costums i pràctiques poden crear obstacles per a una participació inclusiva.
• Desequilibris de poder entre diferents grups poden comportar l’exclusió de les veus dels que estan en una posició més feble, com ara comunitats indígenes o grups minoritaris.

Oportunitats per millorar la participació

Per superar aquestes barreres, és essencial que les polítiques de participació es dissenyin de manera inclusiva i equitativa. Això pot incloure la millora de l’accés a la informació mitjançant la utilització de tecnologies digitals, la simplificació dels processos de participació i la provisió de recursos que facilitin la participació de tots els ciutadans.

Les tecnologies digitals han obert noves oportunitats per a la participació ciutadana, ja que permeten que les persones participin en processos de presa de decisions des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Plataformes en línia, aplicacions mòbils i xarxes socials s'estan utilitzant cada cop més per involucrar la ciutadania en debats i consultes públiques. Aquestes eines no només amplien l'abast de la participació, sinó que també permeten recopilar i analitzar dades de manera més efectiva, cosa que millora la qualitat de les decisions.

L'enfortiment dels marcs legals que requereixen la participació pública també pot proporcionar una base sòlida per a una participació efectiva. Aquests marcs han de ser clars i donar suport a polítiques que promoguin la inclusió i l'equitat en els processos participatius.

Finalment, la construcció de capacitats és crucial per assegurar que tota la ciutadania hi pugui participar de manera efectiva. Això inclou programes d'educació i formació que dotin els ciutadans de les habilitats i coneixements necessaris per involucrar-se en la presa de decisions. A més, les campanyes de sensibilització i educació pública poden augmentar la consciència sobre la importància de la participació i motivar més persones a involucrar-s’hi.

[Tornar a la part superior]

6. Reflexions finals

• Hi ha un gran reconeixement internacional que la societat i els diferents grups que la componen han de tenir veu en les polítiques i les decisions que els afecten, encara que no sempre es practica en el dia a dia de la presa de decisions.
• Per això és necessari que les administracions gastin més recursos i dediquin temps a millorar les tècniques que actualment s'utilitzen per dugui a terme de manera efectiva la participació ciutadana.
• A més, la participació és una eina essencial per apropar a les decisions polítiques aquells grups o comunitats exclosos o vulnerables dins de les nostres societats, alhora que es recullen diferents punts de vista i se n’informa els actors responsables de la presa de decisions.

[Tornar a la part superior]

7. Per saber-ne més

• [Diputació Barcelona]: [La participació ciutadana des d'una mirada inclusiva] https://www.diba.cat/web/participacio/jornada-mirada-inclusiva
• [United Nations]: [Participation, Consultation and Engagement: Critical Elements for an Effective Implementation of the 2030 Agenda] https://www.un.org/en/chronicle/article/participation-consultation-and-engagement-critical-elements -effective-implementation-2030-agenda
• [European Environment Agency]: http://www.eea.europa.eu/publications/the-case-for-public-participation

[Tornar a la part superior] 

8. Referències

• Arnstein, S. (1969). A Ladder Of Citizen Participation. Journal of the American Institute of Planners, vol. 35, n. 4, p. 216–224, doi: https://doi.org/10.1080/01944366908977225.
• Kaleidos.red i RECI, Ciudades Interculturales (2019). El desarrollo de procesos participativos interculturales de ámbito local. 
• Saüc, J. (2021). Les barreres a la participació política: una qüestió de democràcia i cohesió‌. Debats Catalunya Social Propostes des del Tercer Sector, n. 62.

[Tornar a la part superior] 

9. Crèdits

Com es cita aquesta unitat?

Giffard, E.; Roca, E. La participació ciutadana. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024 [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/9-3-la-participacio-ciudatana>.

El contingut d’aquest Unitat ha estat elaborada per:

 [Tornar a la part superior]

.