15.1 L’avaluació d'impacte ambiental de projectes

Els objectius de la unitat són: 

• Comprendre el concepte i la importància de l'avaluació d'impacte ambiental (AIA) com a eina per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

• Identificar les fases clau del procés d'AIA, incloent-hi l’screening, l’scoping, l’elaboració de l’estudi d’impacte ambiental, la participació pública i la declaració d’impacte ambiental (DIA).

• Descriure els components essencials d’un estudi d’impacte ambiental (EIA), com ara la identificació d’impactes, les mesures correctores i el pla de vigilància ambiental.

• Conèixer les metodologies per avaluar impactes ambientals, incloent-hi matrius causa-efecte, models predictius i sistemes d’informació geogràfica (SIG).

• Entendre el paper de la DIA com a resolució final de l’AIA i la seva influència en la presa de decisions ambientals i territorials.

[Tornar a la part superior] 

2. Origen de l'avaluació d’impacte ambiental

L'avaluació ambiental de projectes no és simplement una tècnica administrativa, sinó també una resposta institucionalitzada a la necessitat de protegir el medi ambient enfront de les transformacions territorials derivades de les activitats humanes. Històricament, els impactes ambientals han estat percebuts com una externalitat inevitable del progrés econòmic i tecnològic. No obstant això, a partir de la segona meitat del segle XX, amb l'expansió d'infraestructures i projectes urbanístics a gran escala, van sorgir nombrosos moviments socials en contra d'aquest model de desenvolupament, especialment als Estats Units i Europa.

L'origen de l'avaluació ambiental com a eina de gestió es remunta als anys seixanta i setanta, quan els conflictes socioambientals i la creixent preocupació per la degradació dels ecosistemes van provocar la institucionalització de mecanismes de control ambiental. El primer precedent normatiu va ser la National Environmental Policy Act (NEPA) de 1969 als EUA, que estableix la necessitat de realitzar estudis d'impacte ambiental (EIA) abans d'executar determinades obres i projectes. Aquesta llei va marcar un punt d'inflexió i va inspirar legislacions similars a Europa i altres regions del món.

A Europa, la primera regulació específica en matèria d'avaluació ambiental va arribar amb la Directiva 85/337/CEE de la Comunitat Econòmica Europea, que exigia la consideració dels impactes ambientals en els projectes públics i privats. Aquesta directiva ha estat modificada en diverses ocasions per incorporar nous criteris, fins que ha estat substituïda per la Directiva 2011/92/UE i la seva modificació més recent, la Directiva 2014/52/UE, que reforça la qualitat dels informes i amplia la participació pública en els processos de decisió.

A Espanya i Catalunya, la transposició d'aquestes directives ha portat a la regulació de l'avaluació d’impacte ambiental (AIA) i l'avaluació ambiental estratègica (AAE) com a eines fonamentals per garantir un desenvolupament sostenible i compatible amb la protecció ambiental. La normativa actual, encapçalada per la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, assegura que tots els projectes susceptibles de generar impactes significatius siguin sotmesos a un estudi detallat abans que s’aprovin.

L'avaluació ambiental de projectes, per tant, no és només una obligació legal, sinó també un instrument essencial per a la presa de decisions informades, cosa que en permet valorar els efectes sobre el territori, la biodiversitat i la qualitat de vida de les persones.

[Tornar a la part superior] 

3. Concepte i objectius de l'avaluació ambiental

3.1. L’avaluació ambiental: un enfocament integral

Els principals objectius de l'avaluació ambiental són:

• Identificar, predir i valorar els impactes ambientals.
• Integrar criteris ambientals en la planificació i gestió de projectes.
• Fomentar la participació ciutadana i la transparència.
• Proposar alternatives i mesures correctores.

L'avaluació ambiental es divideix en dues grans categories complementàries que responen a diferents escales i necessitats de planificació:

• L'avaluació ambiental estratègica (AAE) s'aplica a plans i programes amb un abast ampli i a llarg termini, a fi d’assegurar que les consideracions ambientals es tinguin en compte des de la fase inicial de planificació. Aquesta eina garanteix que les polítiques, els plans i els programes de desenvolupament s’alineïn amb els objectius de sostenibilitat abans que es defineixin projectes específics.
• L'avaluació d’impacte ambiental (AIA) s’aplica a projectes concrets i consisteixen a valorar els impactes ambientals específics de la implementació dels projectes. Aquesta avaluació es basa en estudis tècnics detallats i permet establir mesures correctores i compensatòries per minimitzar els efectes adversos sobre el medi ambient.
  • Dins de l’AIA, l’estudi d’impacte ambiental (EIA) és el document tècnic multidisciplinari que detalla els efectes previsibles d’un projecte sobre el medi ambient. Aquest estudi inclou l’anàlisi d’alternatives, la descripció de l’entorn afectat, la identificació i valoració dels impactes, i la proposta de mesures per mitigar-los.
  • L’EIA serveix de base per elaborar la declaració d’impacte ambiental (DIA), que és el dictamen administratiu que determina si un projecte pot executar-se i sota quines condicions ambientals.

La interrelació entre aquestes eines assegura un enfocament integral en la protecció ambiental: l’AAE orienta la sostenibilitat a llarg termini en la planificació, mentre que l’AIA i els EIA concreten aquesta sostenibilitat en la implementació de projectes específics, amb la qual cosa se’n minimitzen els riscos i se’n garanteix la compatibilitat amb el medi ambient.

[Tornar a la part superior] 

3.2. Focus en l’avaluació d’impacte ambiental (AIA) d’un projecte

L'avaluació d’impacte ambiental (AIA) és un procés estructurat que permet identificar, prevenir i minimitzar els impactes ambientals d’un projecte. Segons la Directiva 2014/52/UE i la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el procés es divideix en les etapes següents:

1. Screening: determina si el projecte requereix una AIA.
2. Scoping: defineix els impactes que s’han d’analitzar i les metodologies que cal aplicar.
3. Elaboració de l’EIA
1. Descripció del projecte i alternatives.
2. Caracterització del medi afectat.
3. Valoració dels impactes ambientals.
4. Mesures correctores i compensatòries.
5. Pla de vigilància ambiental.
4. Participació pública i consultes
1. Exposició pública per garantir la transparència.
2. Consultes amb administracions i experts.
5. Avaluació per part de l’autoritat ambiental
1. Revisió de l’EIA i mesures proposades.
2. Consideració d’alternatives.
6. Declaració d’impacte ambiental (DIA)
1. DIA positiva: aprovació amb condicions ambientals.
2. DIA condicionada: requereix mesures correctores.
3. DIA negativa: rebuig del projecte.
7. Execució i seguiment ambiental
1. Seguiment de les mesures correctores.
2. Auditories i informes periòdics.
3. Adaptació de mesures, si cal.

Figura 15.1.1 El procés d’AIA. Font: Prepp.in

[Tornar a la part superior] 

4. Fases de l’estudi d’impacte ambiental (EIA) d’un projecte

4.1. Descripció del projecte

Aquesta fase comprèn una descripció detallada del projecte, incloent-ne els objectius, la localització, les característiques tècniques, les fases de desenvolupament i els recursos necessaris. També es descriuen les accions previstes en cadascuna de les fases del projecte: construcció, explotació, manteniment i, si escau, desmantellament. Aquest procés de descripció és clau per entendre’n el potencial impacte ambiental.

Per determinar-ne el nombre més gran possible, cal procedir de manera sistemàtica a desglossar el projecte en accions elementals segons la seva capacitat de generar impactes. Se n’obté un llistat, la localització geogràfica i temporal i, en la mesura que sigui possible, la caracterització quantitativa (per. ex., moviments de terres, volums abocats, restriccions en les comunicacions, generació de sorolls, emissió de contaminants, ocupació del sòl, generació de residus, etc.). En el cas que el projecte plantegi diferents alternatives, aquest procés se segueix en totes.

[Tornar a la part superior]

4.2. Anàlisi d'alternatives

Segons de quin tipus de projecte es tracti, les alternatives seran:

• D’ubicació en el territori.
• De corredors o traçats.
• De processos (operacionals, industrials…).

Aquesta fase implica l'examen de diferents opcions per dur a terme el projecte amb l'objectiu de minimitzar-ne els efectes negatius sobre el medi ambient. Es consideren diverses alternatives, com ara canvis en la ubicació, variacions en el disseny i ús de tecnologies més sostenibles. L'anàlisi ha d'incloure una justificació de l'alternativa escollida basada en criteris ambientals, socials i econòmics.

[Tornar a la part superior]

4.3. Descripció del medi

S’entén com a tal l’inventari ambiental de l’entorn potencialment afectat pel projecte, el context social i l’econòmic. El fet de poder conèixer l’estat preoperacional i una predicció del seu futur ofereix una base sobre la qual es poden ponderar els impactes produïts per les accions del projecte. És bàsic determinar prèviament quins factors ambientals s’estudiaran i el grau de detall de la investigació per a cadascun d’aquests factors.

L’estudi que s’ha de fer del medi ha d’incloure treballs de camp acurats i realitzats específicament per al projecte, d’abast territorial delimitat, i que han d'identificar i descriure els elements que se’n veuran especialment afectats. Per exemple, espècies de flora protegides, hàbitats d’interès comunitari, formacions vegetals amb risc d’incendi, fauna protegida, cursos d’aigua o formacions geològiques. S’ha de fer de manera que permeti la representació cartogràfica del nombre més gran possible de factors ambientals i l’actualització i/o reciclatge de dades.

Els continguts estan especificats en la normativa vigent i de manera estructurada són:

1. Medi físic

• Geologia i geomorfologia: caracterització del terreny, tipus de sòls, estructura geològica i processos geomorfològics rellevants.
• Edafologia: tipologies de sòls i la seva vulnerabilitat a la degradació.
• Hidrologia i hidrogeologia: presència de masses d’aigua superficials i subterrànies, règim hidrològic, qualitat de l’aigua i possibles afectacions.
• Atmosfera i qualitat de l'aire: condicions meteorològiques, nivells de contaminació existents i emissions potencials del projecte.
• Soroll i vibracions: nivells de soroll existents i predicció de l’impacte acústic.

2. Medi biòtic

• Flora i vegetació: presència d’espècies protegides, comunitats vegetals afectades i connectivitat ecològica.
• Fauna: distribució d’espècies d’interès, hàbitats crítics i impactes previsibles.
• Ecosistemes i espais naturals protegits: identificació d'àrees sensibles, com ara espais de la Xarxa Natura 2000, parcs naturals o zones d’alt valor ecològic.

3. Medi humà

• Usos del sòl i ordenació del territori: identificació de zones urbanes, industrials, agrícoles i forestals.
• Patrimoni cultural i arqueològic: presència de jaciments arqueològics, edificis catalogats i altres elements de valor històric o cultural.
• Activitat socioeconòmica: efectes del projecte sobre sectors econòmics locals, com ara l'agricultura, la pesca, el turisme o la indústria.
• Qualitat de vida i salut pública: impactes sobre la població local, possibles riscos per a la salut i afectacions en els serveis públics.

4. Paisatge

• Caracterització del paisatge: descripció dels elements visuals dominants i la seva rellevància pel que fa a identitat territorial.
• Impacte visual: anàlisi de la modificació de l'entorn visual causada pel projecte i la percepció que en té la població.

Figura 15.1.2. La multidisciplinarietat de l’EIA. Font: Norni Lina Mohammed.

[Tornar a la part superior] 

4.4. Identificació i caracterització dels impactes

La identificació dels impactes implica: conèixer el projecte i les alternatives que té, conèixer el medi en què es desenvoluparà i establir la relació els impactes del projecte i el medi.

D’acord amb això, s’ha d’analitzar el projecte i s’han d’identificar les accions susceptibles de produir impactes; també cal estudiar l’entorn afectat per identificar els factors del medi que presumiblement quedaran alterats per aquestes accions (punt 3.3). De l'encreuament de les dues informacions s’obtenen els impactes o efectes del projecte. Hi ha diverses metodologies, com per eixample creuar les accions i els factors del medi, o bé elaborar gràfics de relació causa-efecte. La relació definitiva d'accions ha d’atendre els criteris següents: ser rellevant, independent, mesurable i/o quantificable.

Figura 15.1.3. Seqüència d’identificació dels impactes.

Per analitzar el projecte, cal diferenciar els elements del projecte o parts en què pot dividir-se per detectar millor les accions o causes que desencadenen l’impacte. Un exemple seria dividir el projecte en tres nivells diferents:

1. Fases de desenvolupament del projecte: estudis previs, construcció, explotació/funcionament i abandonament.
2. Elements o parts homogènies del projecte: trams d’una carretera, zones d’extracció, zones d’abocament, runams d’una explotació minera, etc.
3. Accions que causen directament l’impacte: desbrossament, moviment de terres, circulació de vehicles, obres de fàbrica, etc.

Per identificar les accions hi ha diversos instruments o metodologies:

• Llistes de comprovació sistemàtica i revisió. Són llistats amb els quals es comproven sistemàticament els aspectes que poden ser alterats amb un grau d’exhaustivitat més o menys gran segons el grau de detall de la llista. Són eficaces com a punt de partida en la selecció de les accions, factors i relacions causa-efecte. El seu defecte és que no detecten impactes indirectes, interrelacions entre efectes ambientals ni localitzacions espai-temps.
• Diagrames de xarxes o xarxes d'interacció. Estan orientats a posar en relleu la interacció entre factors ambientals i detectar efectes secundaris i terciaris.
• Qüestionaris generals o específics per a diversos tipus de projectes. Acostumen a utilitzar-se principalment per a l’emissió ràpida de judicis sobre els projectes als quals s’aplica; ajuden a la reflexió i la detecció dels principals conflictes.
• Consulta a grups d’experts, que han d’estar formats, si més no, per experts en el projecte, per experts en l’entorn i per representants dels grups d’interès afectats.
• Escenaris comparats, és a dir, anàlisis empíriques de situacions en què s’ha dut a terme un projecte semblant al que s'avalua.

[Tornar a la part superior]  

4.5. Caracterització dels impactes, descripció

Els efectes detectats s’han de descriure i caracteritzar amb els conceptes que estableix la normativa vigent, que distingeix entre:

• Mínim o Notable
• Posit o Negatiu
• Directe o Indirecte
• Simple, Accumulation o Sinèrgic
• A curt, mitja o llarg terminii
• Temporal o Permanent
• Reversible o Irreversible
• Recuperable o Irrecuperable
• Periòdic o Irregular
• Continu o Discontinu

Per caracteritzar-los segons aquesta llista, cal explicar-ne i descriure'n els efectes perquè sigui entenedor i comprensible com s’originen i les conseqüències que poden causar.

Figura 15.1.4. EIA d’un riu a Eslovènia. Font: ICF.

[Tornar a la part superior]

4.6. Avaluació i valoració dels impactes

Un cop es coneixen els impactes i se’n caracteritzen els efectes, s’han de valorar qualitativament o quantitativament segons les necessitats i possibilitats. En qualsevol cas, s’ha de definir la magnitud de l’impacte, sigui positiva o negativa, i classificar-lo d’acord amb la normativa vigent com a compatible, moderat, server o crític.

A banda d’avaluar els impactes concrets de les accions, s’ha de valorar amb aquests mateixos conceptes l’impacte global del projecte. La magnitud de l’impacte del projecte serà positiva si la valoració global és de compatible, moderat o sever: el projecte és realitzable. La magnitud de l’impacte del projecte serà negativa si la valoració global és crítica: el projecte no serà realitzable.

Per valorar els impactes, es poden utilitzar diferents metodologies:

1. Mètodes qualitatius

• Sistemes cartogràfics i eines GIS: es basen en la superposició d'elements del projecte amb factors ambientals i socioeconòmics mitjançant sistemes d'informació geogràfica (SIG). Aquestes eines han millorat amb l'ús de la intel·ligència artificial i la modelització en 3D per poder fer una previsió i una gestió millors de les dades ambientals.
• Matrius de relació causa-efecte (ex. matriu de Leopold): quadres de doble entrada en què es representen factors ambientals afectats i accions del projecte. Aquesta metodologia ha estat complementada amb tècniques de ponderació multicriteri per reduir-ne la subjectivitat i millorar la quantificació dels impactes indirectes.
• Diagrames de xarxes d'interacció: representació gràfica de les interaccions entre els impactes del projecte i els factors ambientals. Permet identificar efectes acumulatius i sinèrgics, és especialment útil per a projectes amb múltiples fases d'execució.

Figura 15.1.5. Exemple de matriu de Leopold per a l'EIA d’un parc eòlic a Sèrbia. Font: Boško Josimović.

2. Mètodes quantitatius

• Models de predicció i simulació: inclouen tècniques avançades de modelització matemàtica per predir impactes en la qualitat de l’aire, els nivells de soroll, la hidrologia, la biodiversitat i altres factors. L’ús d’eines com els models de dispersió de contaminants i simulacions hidrodinàmiques és cada vegada més comú.
• Anàlisi multicriteri: permet avaluar i comparar diferents alternatives d’un projecte assignant valors numèrics als impactes per facilitar la presa de decisions basada en criteris ambientals, socials i econòmics.
• Mètode Batelle-Columbus: originàriament desenvolupat per a projectes d’aprofitament de recursos hídrics, aquest mètode permet quantificar l'impacte ambiental de manera agregada. Actualment, s’ha actualitzat amb tècniques d’anàlisi de cicle de vida per avaluar impactes al llarg de tot el projecte.
• Estimació del cost ambiental: una metodologia cada vegada més emprada és la valoració econòmica dels impactes ambientals mitjançant tècniques com la disposició per pagar, els costos de restauració o la valoració d’ecosistemes afectats.

Aquestes metodologies, utilitzades individualment o de manera combinada, permeten comprendre i avaluar millor els impactes potencials, amb la qual cosa s’assegura una presa de decisions informada i alineada amb els objectius de sostenibilitat.

[Tornar a la part superior] 

4.7. Mesures correctores

Les mesures correctores són les modificacions o incorporacions que es fan a un projecte per evitar, reduir, modificar o compensar l’efecte del projecte en el medi ambient i adequar el projecte a les oportunitats que ofereix el medi per assegurar-ne l’èxit. Les mesures que es proposin han de ser tècnicament factibles i econòmicament viables i s’han d’adequar a la tipologia dels impactes i a les diferents fases del projecte. Les mesures correctores han d’estar pressupostades i s’han d’incorporar al mateix projecte com a noves unitats d’obra amb la partida pressupostària corresponent o en el plec de condicions.  

Tenint en compte el caràcter, les mesures correctores es poden classificar en:

• Mesures protectores: s’evita l’impacte modificant algun dels elements o processos del projecte. El més interessant és evitar l’impacte abans que corregir-lo, ja que això incrementa la complexitat del projecte i el seu cost econòmic. Hi ha moltes mesures preventives que es poden aplicar sobretot en la fase de les obres i en el moment de dissenyar i concebre el projecte i que eviten impactes posteriors.

• Mesures correctores o curatives: s’orienten a l'eliminació, reducció o modificació de l’efecte. Es poden aplicar en:
  • les causes o accions del projecte,
  • els processos productius (tècniques toves) o
  • els factors del medi com a vectors transmissors.

• Mesures compensatòries: es refereixen als impactes inevitables que no admeten una correcció, però sí una compensació mitjançant altres efectes de signe positiu. Poden ser del mateix tipus que l’impacte que es compensa (restituir una zona humida en un lloc proper) o completament diferents (compensacions econòmiques).

 [Tornar a la part superior]

4.8. Pla de vigilància ambiental (PVA)

És un document que cal elaborar d’acord amb la normativa vigent per planificar les tasques de recollida de dades i l'organització de la informació necessària per a l’estudi de l'evolució dels impactes ambientals en totes les fases del projecte. Es materialitza amb un treball intensiu i eficaç a peu d’obra per part de l’equip de vigilància.

Els punts que són objecte de vigilància seran:

• comprovar la naturalesa i la magnitud dels impactes previstos;
• assegurar la introducció correcta i el grau d’eficàcia de les mesures preventives, correctores i compensatòries incloses en el projecte i en la declaració d’impacte ambiental;
• mesurar els impactes residuals la correcció dels quals no sigui possible, tot comparant-los amb els que es preveuen fer en l’EIA, i
• mesurar altres impactes no previstos i que apareguin posteriorment a l’execució del projecte, i definir-ne les mesures correctores que cal aplicar.

El promotor ha de portar-ho a terme bé directament o bé a través d’empreses especialitzades, i ha d’informar periòdicament dels resultats obtinguts a l’Administració competent.

En teoria, aquest PVA serveix per: informar l’òrgan administratiu responsable dels aspectes del medi ambient i/o del projecte dels aspectes que han de ser objecte de vigilància (òrgan substantiu) i oferir a aquest òrgan un mètode sistemàtic per realitzar la vigilància d’una manera eficaç.

[Tornar a la part superior]

4.9. Document de síntesi

És un resum de l’estudi d’impacte ambiental, que s’ha de poder entendre si es llegeix independentment i que ha de tenir uns continguts mínims essencials. Aquest capítol ha de tenir un format independent de la resta de l’estudi d’impacte ambiental i s’ha de poder manejar fàcilment.

Un objectiu fonamental és informar la societat del cost ambiental de projecte. Atès el caràcter ampli i complex de l’estudi, és imprescindible elaborar un document de síntesi capaç de transmetre de manera clara, concisa i fiable els resultats a les persones que no en són especialistes. Això és indispensable per a l’èxit de la informació pública. Aquest document de síntesi ha de ser concebut, per tant, com un document de participació i de debat públic.

Haurà d’estar redactat en un llenguatge senzill, clar, progressiu en l’exposició, de manera que s’evitin termes tècnics difícilment comprensibles pel públic en general.

Perquè sigui comprensible haurà de contenir la informació següent:

1. Discussió de l’actuació proposada.
2. Conclusions relatives a la viabilitat de les actuacions proposades.
3. Conclusions relatives a l’examen i l'elecció de les diferents alternatives.
4. Impactes probables en què calgui aprofundir i/o dels quals s’hagi de fer el seguiment.
5. Impactes principals.
6. Impactes que no es poden evitar.
7. Proposta de mesures correctores i programa de vigilància ambiental, tant en la fase d’execució de l’activitat com en la de funcionament.
8. Opinió que mereix el projecte a la població afectada.
9. Plànols principals.

[Tornar a la part superior]

5. La declaració d’impacte ambiental (DIA) com a resolució final

L'avaluació d’impacte ambiental (AIA) no només consisteix a identificar i analitzar els impactes potencials d'un projecte, sinó que el resultat final es materialitza en la declaració d’impacte ambiental (DIA). La DIA és el document resolutiu emès per l'autoritat ambiental competent que estableix si un projecte es pot dur a terme i en quines condicions ambientals.

El procés d'AIA culmina amb aquesta declaració, la qual té caràcter vinculant i determina les obligacions que ha d'assumir el promotor del projecte per minimitzar, corregir o compensar els impactes negatius identificats. Aquesta resolució es basa en l'estudi d'impacte ambiental (EIA), així com en les observacions de les parts interessades i els criteris tècnics establerts en la normativa vigent.

Així, la DIA representa l'evolució del document de síntesi (punt 3.9), ja que no només resumeix els impactes i les mesures proposades, sinó que també estableix el marc normatiu que regirà el desenvolupament del projecte en termes de sostenibilitat i protecció ambiental. Aquesta resolució permet garantir que les accions previstes siguin compatibles amb la conservació del medi ambient i el benestar social, amb la qual cosa contribueix a una presa de decisions informada i transparent.

[Tornar a la part superior]

6. Aspectes legals i normatius

6.1. Fonaments i procediments

L'avaluació d'impacte ambiental és el conjunt d'estudis i anàlisis tècniques que permeten valorar els efectes que l'execució d'un determinat projecte pot causar sobre el medi ambient. L'avaluació d'impacte ambiental d’un projecte constitueix l'instrument més adequat per preservar el medi ambient. Aquesta tècnica d’avaluació introdueix la variable ambiental en la presa de decisions en els projectes que tenen una incidència important sobre el medi. Proporciona més fiabilitat respecte a les decisions que s'han d'adoptar, ja que permet escollir, entre diferents alternatives possibles, la que salvaguardi millor els interessos generals des d'una perspectiva global i integrada i tenint en compte tots els efectes derivats de l'activitat projectada.

Des de fa algunes dècades, diverses organitzacions internacionals, com ara les Nacions Unides, l’Organització Mundial de la Salut, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i la Unió Europea, recomanen aplicar la normativa, basada en el principi que val més prevenir les pertorbacions en l’origen que combatre’n després els efectes. La primera regulació europea en aquest àmbit va ser la Directiva 85/337/CEE, que ha estat derogada i consolidada en la Directiva 2011/92/UE, modificada posteriorment per la Directiva 2014/52/UE.

La decisió relativa a l’avaluació de projectes correspon als organismes de medi ambient que tinguin competències en cada cas (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya o els altres organismes autonòmics), els quals han d’elaborar una declaració d’impacte ambiental, que condiciona l’autorització del projecte per part de l’Administració responsable. Si la declaració és positiva, l’organisme de medi ambient fixa també les condicions en què s’ha de desenvolupar el projecte per garantir la protecció del medi. El procediment d’avaluació d’impacte ambiental inclou també la participació ciutadana i garanteix, d’aquesta manera, la integració de diversos sectors socials en el procés de presa de decisions.

[Tornar a la part superior]

6.2. Normativa multinivell

Normativa europea

• Directiva 2011/92/UE, sobre l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats en el medi ambient.
• Directiva 2014/52/UE, que modifica la Directiva 2011/92/UE per reforçar la qualitat dels informes d’impacte ambiental i millorar la participació pública.

Normativa espanyola

• Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que deroga i substitueix el Reial decret legislatiu 1/2008.
• Reial decret 1131/1988, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució del Reial decret legislatiu 1302/1986, d'avaluació d'impacte ambiental (en procés de revisió per adaptar-lo a la Llei 21/2013).

Normativa catalana

• Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, que regula l’avaluació ambiental a Catalunya.

Aquestes normatives estableixen el marc legal vigent per a l’avaluació ambiental de projectes i plans, cosa que garanteix la protecció del medi ambient i la participació ciutadana.

[Tornar a la part superior]

6.3. Àmbit d'aplicació i classificació de projectes subjectes a avaluació ambiental

La legislació actual estableix que determinades activitats amb un alt potencial d'impacte ambiental han de sotmetre's obligatòriament a un procés d’avaluació d’impacte ambiental. Aquests projectes es classifiquen en funció del risc ambiental que tenen i de la ubicació geogràfica.

Segons la Llei 21/2013 i la Directiva 2014/52/UE, aquestes activitats comprenen:

• Infraestructures de transport: autopistes, autovies, vies ràpides, carreteres convencionals, línies de ferrocarril, aeroports i ports.
• Instal·lacions energètiques: centrals nuclears i tèrmiques, refineries de petroli i emmagatzematge de residus radioactius.
• Indústria i explotació de recursos: plantes siderúrgiques, explotació i transformació de minerals, i instal·lacions químiques integrades.
• Obres hidràuliques: grans preses i projectes de gestió de l’aigua.
• Tractament i gestió de residus: incineradores, abocadors i infraestructures de reciclatge de materials perillosos.
• Urbanització i ocupació del territori: projectes d’urbanització, zones industrials i construcció d’infraestructures en àrees protegides, com ara la Xarxa Natura 2000.

Aquestes normatives estableixen el marc legal vigent per a l’avaluació ambiental de projectes i plans, de manera que garanteixen la protecció del medi ambient i la participació ciutadana. A més, estableixen la diferenciació entre avaluació ambiental estratègica (aplicable a plans i programes) i avaluació d’impacte ambiental (aplicable a projectes concrets), cosa que assegura una regulació més detallada i adaptada a les necessitats actuals.

[Tornar a la part superior]

7. Reflexions finals

L'avaluació d'impacte ambiental s'ha consolidat com una eina fonamental per garantir el desenvolupament sostenible, que assegura que els projectes no només siguin viables econòmicament, sinó que també en minimitzen els impactes en el medi ambient i la societat. Aquest mecanisme permet integrar la variable ambiental en la presa de decisions i millorar la transparència i la participació pública en la planificació territorial.

L'evolució normativa, des de les primeres regulacions fins a la Directiva 2014/52/UE i la Llei 21/2013 a Espanya, ha permès afinar els processos d'avaluació, ja que han establert criteris més estrictes i mecanismes de seguiment més eficients. La implementació de mesures correctores i compensatòries, així com l'ús de sistemes d'informació geogràfica i altres tecnologies, han millorat la capacitat de previsió i gestió dels impactes ambientals.

No obstant això, malgrat els avenços normatius i metodològics, l'eficàcia de l'EIA depèn en gran mesura el grau de rigorositat amb què s’aplica i de la voluntat política i empresarial d'assumir responsabilitats ambientals. Els reptes futurs inclouen l'adaptació de les avaluacions d'impacte als escenaris de canvi climàtic, la millora dels processos de participació ciutadana i l’harmonització de criteris a escala internacional.

L'avaluació ambiental de projectes és una eina imprescindible per assolir els objectius de desenvolupament sostenible i garantir un equilibri entre creixement econòmic, protecció ambiental i benestar social. L’aplicació continuada i una millora constant de la AIA seran clau per afrontar els desafiaments ambientals del segle XXI.

 [Tornar a la part superior]

8. Per saber-ne més

• Els recursos d’aigua dolça son vulnerables al canvi climàtic. L’augment de la temperatura té un efecte no només en el cicle hidrològic sinó també afecta la composició de l’aigua.
• La conca Mediterrània i en particular Catalunya té períodes recurrents de sequera, el que fa necessari una bona gestió dels recursos hídrics  
• L’escassetat de recursos hídrics fa necessari el que s’anomena “una nova cultura de l’aigua”
• Aquesta nova cultura no només ha de tenir en compte la necessitat d’un ús racional del recurs i del seu estalvi, sinó també d’acceptar com a societat l’ús d’aigua regenerada 

[Tornar a la part superior] 

9. Referències

• Informe Mundial de la Naciones Unidas sobre el Desarrollo de los Recursos Hídricos 2020 
  https://es.unesco.org/themes/water-security/wwap/wwdr/2020
• FAO, Aquastat. 
  http://www.fao.org/aquastat/es/
• Directiva Marco del AGUA 2000/60/CE
  https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX%3A32000L0060 
• WRI, AQUEDUCT.
  https://www.wri.org/aqueduct
• Mar de Aral.
  https://www.wearewater.org/es/aral-el-mar-perdido_253307

[Tornar a la part superior] 

10. Crèdits

El contingut d'aquesta unitat ha estat elaborat per:

Elsa Giffard

Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat

Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat - CITES

Universitat Politècnica de Catalunya

https://futur.upc.edu/ElsaMargauxGiffard

elsa.giffard@upc.edu

Míriam Villares

Department of Civil and Environmental Engineering

Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat

LESEC - Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil

Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat - CITES

Universitat Politècnica de Catalunya

https://futur.upc.edu/MiriamVillaresJunyent

miriam.villares@upc.edu

 [Tornar a la part superior]

.