Comparteix:

2.1 Població

1. Objectius

Els objectius de la unitat són: 

  • Analitzar el creixement de la població mundial i les variacions regionals.
  • Conèixer l'impacte dels moviments migratoris en la variació de població d'alguns països.
  • Analitzar els factors que influeixen en la variació de població d'un país o regió.

2. Creixement de la població mundial

Quan parlem de pressions sobre els sistemes terrestres, el creixement de la població n’és una de molt important, no només pel nombre de persones en si mateix sinó també pels impactes derivats del model de desenvolupament d’aquestes persones.

La població mundial ha crescut de forma exponencial al llarg del temps, sobretot des de la revolució industrial. Cap al 1800 la població mundial era de 1000 milions de persones i l’any 2022 el planeta sostenia gairebé 8000 milions de persones. El creixement més important va tenir lloc durant la segona meitat del segle XX, quan vam passar d’una població que no arribava als 3000 milions de persones l’any 1950, als 6000 milions de persones l’any 2000.

Figura 2.1.1 - Creixement de la població mundial (S’observa el creixement de la població mundial en bilions (milers de milions) al llarg dels últims 12000 anys. A més, es pot observar els anys que han transcorregut per augmentar cada bilió de persones, fins arribar als prop de 8 bilions actuals]). Font: OurWorldinData.org, llicència CC-BY-SA autor Max Roser

Per analitzar el ritme de creixement de la població, necessitem conèixer la taxa de variació anual, la qual s’expressa per cada 100 habitants, és a dir, en %. Les dades de la taxa de variació de la població mundial i per països es poden consultar a https://datos.bancomundial.org/indicator/SP.POP.GROW.

A fi de poder preveure l’evolució futura de la població, Nacions Unides (UN) ha desenvolupat diversos escenaris de futur. Els principals es poden observar a la Figura 2.1.2.

Figura 2.1.2 - Escenaris de futur de la població mundial segons UN (S’observa el ventall de possibles futurs escenaris de la població mundial. Els tres principal són el High, el Medium i el Low Variant). Font: OurWorldinData.org

L’escenari Medium Variant és la projecció més probable segons els investigadors de Nacions Unides. Les taxes de variació anual de la població mundial que es preveuen en aquest escenari es mostren a la Figura 2.1.3. Si es compleixen les previsions, les taxes de variació seguiran sent positives, encara que any rere any aniran disminuint.

Figura 2.1.3 - Taxes de variació de la població mundial escenari Medium Variant (Es preveu que la taxa de variació anual de la població mundial anirà disminuint, tot i que es mantindrà superior a cero). Font: OurWorldinData.org, llicència CC-BY-SA autor Max Roser

[Tornar a la part superior]

3. Variació de la població regional

La població no creix de manera uniforme en totes les regions del món. L’any 2022, les dues regions més poblades eren Àsia oriental i sud-oriental amb 2300 milions de persones, representant el 29% de la població mundial. La població d'Àsia Central i Meridional era de 2100 milions de persones, el 26% de la població mundial. Xina i Índia eren els països més poblats d’aquestes regions amb més de 1400 milions cada un l’any 2022 (UN, 2022).

Les dades de població a nivell regional i per països es poden consultar al web de Nacions Unideshttps://population.un.org/wpp/Graphs/

Les projeccions de Nacions Unides preveuen que el futur creixement de la població es produirà sobretot en els països del sud geopolític. Més de la meitat de l’augment previst de la població mundial, entre l’any 2022 i 2050, es concentrarà només en vuit països: República Democràtica del Congo, Egipte, Etiòpia, Índia, Nigèria, Pakistan, Filipines i la República Unida de Tanzània (UN, 2022).

                                             

Figura 2.1.4 - Població estimada (1950-2022) i projeccions de població (2022-2050) [Dades històriques de població i evolució de la projecció de població, en bilions (milers de milions) de persones, a les diferents regions del món] (UN, 2022).

[Tornar a la part superior]

4. Migració

Els fenòmens migratoris ens ajuden a entendre els canvis socials que hi ha en un món canviant com el que vivim. Encara que les migracions no afecten al global de la població mundial, són un factor important a l’hora d’analitzar la població d’alguns països.

Es defineix una persona migrant, segons la OIM (Organització Internacional per les Migracions), com qualsevol persona que es desplaça o s’ha desplaçat a través d’una frontera internacional o dins d’un país, fora del seu lloc habitual de residència. L’any 2020 al món hi havia 281 milions de migrants, xifra equivalent al 3,6% de la població mundial. A més, 89,4 milions de persones vivien desplaçades, considerant com a desplaçats els refugiats, els sol·licitants d’asil i els desplaçats interns per conflictes i violència o per desastres (McAuliffe iTriandafyllidou, 2021).

A la Figura 2.1.5 es poden observar els principals països de destí de persones migrades i els països d’origen, l’any 2020, així com el nombre de migrants que viu a cada un dels països considerats, en milions.

Figura 2.1.5 - Principals països de destí i d’origen dels migrants internacionals l’any 2020, i migrants per país en milions de persones (McAuliffe iTriandafyllidou, 2021).

[Tornar a la part superior]

5. Factors que influeixen en la variació de la població. Diagrama de transició demogràfica. Piràmides d’edat

Els principals factors que influeixen en la variació de la població d’un país o regió són la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat, a més de la migració. La taxa de natalitat fa referència al nombre de naixements per cada mil habitants en un període determinat, normalment un any, i la taxa de mortalitat a les defuncions per cada mil habitants en el mateix període, normalment un any.

El model que explica com es produeix el creixement de la població s’anomena diagrama de transició demogràfica (Figura 2.1.6). El diagrama descriu el patró d’evolució de la població que s’observa en els diferents països del món.

Figura 2.1.6 - Diagrama de transició demogràfica i piràmides de població. Font: OurWorldinData.org, llicència CC-BY-SA autor Max Roser

El diagrama de transició demogràfica consta de cinc etapes:

  • Etapa 1: és una etapa amb una alta taxa de mortalitat i de natalitat. En aquesta fase no s’observa una variació important de la població.
  • Fase 2: comença a disminuir la taxa de mortalitat ja que milloren les condicions de salubritat de la població (accés a aliments, aigua potable, antibiòtics, vacunes, ...), però la taxa de naixements es manté elevada. En aquesta fase la població comença a créixer de forma important.
  • Etapa 3: la taxa de mortalitat continua disminuint i la taxa de natalitat també comença a disminuir (sovint amb relació a una millor educació, especialment de les nenes i dones). La població segueix creixent, encara que ho fa a un ritme inferior al de la fase 2.
  • Etapa 4:és una fase que es caracteritza per una baixa taxa de mortalitat i una baixa taxa de naixements. Quan ambdues taxes tendeixen a igualar-se, la població tendeix a estabilitzar-se.
  • Etapa 5: es caracteritza per una baixa mortalitat i una estabilització de la natalitat. En el cas d’alguns països la natalitat pot disminuir o augmentar lleugerament. La població variarà en funció de la diferència entre les taxes de natalitat i de mortalitat.

Per a analitzar l’estructura de la població d’una regió, s’utilitzen les piràmides de població. Es tracta de representacions gràfiques de la distribució per edat i sexe de les persones d’una regió o país (part inferior Figura 2.1.6 i Figura 2.1.7). Cada franja d’edat de la piràmide de població representa una cohort de persones. Generalment, la població total de la regió es divideix en franges de 5 anys. La piràmide de població permet veure el percentatge de població o el valor absolut de població que hi ha en les diferents cohorts separat per sexe.

Figura 2.1.7 - Tipus de piràmides de població . Font: UN Population Division, WHO/UNICEF JMP, International Energy Agency

Hi ha tres formes característiques de les piràmides de població. A continuació s’exposa un exemple de cadascuna:

  • La piràmide de població en expansió, com per exemple la de Tanzania (Figura 2.1.7 esquerra), és una piràmide amb una base molt ampla, ja que hi ha molta població a les edats més primerenques. Aquesta és una característica dels països amb una alta taxa de natalitat i en alguns casos, amb una baixa esperança de vida. La població d’aquests països tendirà a créixer ràpidament.
  • La piràmide de població estable, com la de Perú (Figura 2.1.7 centre), és una piràmide en la que els percentatges de població (per edat i gènere) romanen aproximadament constants al llarg del temps, i les taxes de natalitat i mortalitat tendeixen a igualar-se.
  • La piràmide de població en declivi, la de Noruega (Figura 2.1.7 dreta), és una piràmide de població que s'estreny a la part inferior. En general, correspon a una població envellida, amb una esperança de vida elevada i una baixa taxa de mortalitat, però també una baixa taxa de natalitat. És la típica piràmide dels països més desenvolupats.

Generalment, les piràmides de població estan bastant equilibrades pel que fa al sexe masculí i femení. Ara bé, hi ha alguns casos en què això no passa, com per exemple la piràmide de Qatar (Figura 2.1.8). Qatar atreu molta població immigrant, com a mà d’obra, generalment homes, la qual cosa provoca un important desequilibri entre ambdós sexes.

Figura 2.1.8 - Piràmide de població de Qatar. Font: https://www.populationpyramid.net/qatar/2020/

[Tornar a la part superior]

6. Reflexions Finals

  • És necessària l’aplicació de polítiques demogràfiques per tal d’estabilitzar la població en algunes regions del món. Cal tenir en compte que això planteja reptes ètics que cal considerar i valorar en profunditat.
  • És essencial millorar l’accés a l’educació en alguns països, sobretot en el cas de les nenes, ja que hi ha una relació directa entre el grau d’educació rebuda i la taxa de fecunditat (Kebede et al., 2022).
  • En els països del sud geopolític més empobrits, població i pobresa són variables molt relacionades. Una població gran acostuma a comportar un percentatge més gran de població que viu sota el llindar de la pobresa. Igualment, la pobresa i la manca de desenvolupament són sovint la causa d’un creixement de la població. És, per tant, essencial, garantir el desenvolupament dels països més pobres per tal de poder estabilitzar la població.
  • És necessari estabilitzar la població mundial, ja que la capacitat de càrrega del planeta és limitada.

[Tornar a la part superior]

7. Per saber-ne més

  • [Population Division United Nations]:
    https://www.un.org/development/desa/pd/
  • [Census Bureau]:
    https://www.census.gov/data-tools/demo/idb/#/country?COUNTRY_YEAR=2022&COUNTRY_YR_ANIM=2022
  • [World Bank]:
    https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL
  • [Eurostat]:
    https://ec.europa.eu/eurostat/web/population-demography

[Tornar a la part superior]

8. Referències

  • Kebede, E., Striessnig, E., Goujon, A. (2022) The relative importance of women’s education on fertility desires in sub-Saharan Africa: A multilevel analysis. Population Studies. doi: 10.1080/00324728.2021.1892170. 
  • McAuliffe, M., A. Triandafyllidou (2021) Informe sobre las Migraciones en el Mundo 2022. Organización Internacional para las Migraciones (OIM). 
  • United Nations, Department of Economic and Social Affairs, Population Division (2022) World Population Prospects 2022: Summary of Results.  

[Tornar a la part superior]

9. Crèdits

Com es cita aquesta unitat?

Alcaraz, O.; Sureda, B.; Tejedor, G. Població. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/2-1-poblacio>.

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

Bàrbara Sureda Carbonell

Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny

Institut universitari de recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (ISST.UPC)

Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat-CITES

Subgrup de Recerca sobre Governament del Canvi Climàtic-GGCC

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Universitat Politècnica de Catalunya

https://futur.upc.edu/BarbaraSuredaCarbonell

barbara.sureda@upc.edu

  

Olga Alcaraz Sendra

Departament de Física

Institut universitari de recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (ISST.UPC)

Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat-CITES

Subgrup de Recerca sobre Governament del Canvi Climàtic-GGCC

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Universitat Politècnica de Catalunya

https://futur.upc.edu/OlgaAlcarazSendra

olga.alcaraz@upc.edu

Gemma Tejedor Papell

Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny

Institut universitari de recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (ISST.UPC)

Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat-CITES

Subgrup de Recerca en Sostenibilitat, Educació i Tecnologia-GR7

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Universitat Politècnica de Catalunya

https://futur.upc.edu/GemmaTejedorPapell

gemma.tejedor@upc.edu

[Tornar a la part superior]