3.5 Petjada Ecològica, Biocapacitat i Sobrecàrrega ecològica
1. Objectius de la unitat
Els objectius de la unitat són :
- Coneixer els conceptes de Petjada Ecològica (i els seus tipus), Biocapacitat i de Sobrecàrrega ecològica.
- Saber com es calculen aquests indicadors
- Ser conscient de l’actual sobrecàrrega ecològica sobre els ecosistemes naturals de les activitats humanes.
- Coneixer quines societats (paisos/regions) tenen petjades ecologiques més grans i nivells de sobrecàrrega superior i quin role hi juga el model neocapitalista actual.
- Coneixer estrategies de disminució de la petjada ecològica i augment de la biocapacitat.
2. Introducció
En el context de la (in)sostenibilitat global, la relació entre el consum de recursos i la capacitat del planeta per regenerar aquests recursos és clau. Tres conceptes científics fonamentals—”petjada ecològica”, “biocapacitat” i “sobrepassament ecològic”—ofereixen un marc per entendre com les activitats humanes afecten els ecosistemes terrestres. Aquests termes permeten quantificar la demanda humana sobre els recursos naturals i avaluar la sostenibilitat del desenvolupament humà.
3. Petjada Ecològica
La petjada ecològica és un índex ambiental de caràcter integrador de l’impacte exercit per una comunitat humana, ciutat, regió, país o persona sobre els ecosistemes de la Terra.
A l’any 1995 Mathis Wackernagel i William Rees (1995) de la Universitat de la Colúmbia Britànica, varen definir la petjada ecològica (footprint o ecological footprint) com la mesura la superfície terrestre i marina biològicament productiva necessària per proporcionar els recursos que una població consumeix (com aliments, energia, fusta) i per absorbir-ne els residus, incloses les emissions de diòxid de carboni. Usualment es calcula la Petjada Ecològica en hectàrees hectàrees globals. Atès que el comerç és global, la Petjada d'un individu o un país inclou terra o mar de tot el planeta.
Hectàrea global (gha) (global hectare (gha): Una àrea ponderada segons la seva productivitat, utilitzada per a reportar tant la biocapacitat de la terra, com la demanda sobre la biocapacitat (la Petjada Ecològica). L'hectàrea global es normalitza segons la productivitat mitjana ponderada pel tipus d'àrea de la terra i l'aigua biològicament productives en un determinat any.
Els components clau de la petjada ecològica inclouen Figura 3.5.1) :
- Petjada de carboni: la superfície necessària per absorbir les emissions de CO₂ derivades de l’ús d’energia.
- Terrenys de cultiu: la superfície utilitzada per a la producció d'aliments.
- Terrenys de pastura: el sòl necessari per produir productes animals.
- Productes forestals: la superfície necessària per a la fusta i la fibra.
- Zones pesqueres: la superfície marina necessària per a la pesca i altres recursos marins.
- Territori construït: terres ocupades per infraestructures humanes, com edificis i carreteres.
Figura 3.5.1 .Components clau de la petjada ecològica. Font: Adaptat de la Global footprint Network.
Però com es mesura la petjada ecològica? El Global Footprint Network i altres organitzacions utilitzen models matemàtics per quantificar tant la petjada ecològica com la biocapacitat a nivell global, nacional i individual. Aquests models es basen en dades com la mida de la població, el consum d'energia, els rendiments agrícoles, el creixement dels boscos i la capacitat de segrest de carboni.
Matemàticament:
Petjada ecològica de producció
La petjada de producció és la superfície, mesurada en hectàrees globals, necessària per la
obtenció d’un producte primari o elaborat, o per l’absorció d’un determinat residu. Es calcula amb la següent equació:
A on:
EFp - Petjada ecològica de producció o residus (gha)
P - Producte extret o residus generats, (t/any)
Yn - Rendiment mitjà nacional per a l'extracció de productes primaris o l'absorció de residus (t/nha any), “nha” és hectàrea nacional d’un tipus determinat.
YF - (Yield Factor) Factor de rendiment d’un tipus de superfície nacional, és la relació entre el rendiment a nivell nacional (t/nha) i el rendiment mitjà global d’aquest mateix tipus (t/wha), s’expressa com la relació (wha/nha). “wha” es hectàrea global d’un tipus determinat. (Per exemple, en el 2007, les terres de cultiu alemanyes eren 2.3 més productives que la mitjana de les terres de cultiu mundial)
EQF - (Equivalence Factor) Factor d'escala basat en la productivitat que converteix un tipus específic de terreny (com a terra de cultiu o bosc) en una unitat universal d'àrea biològicament productiva, o hectàrea global. (gha/wha)
Petjada ecològica de consum
La petjada de consum és el tipus de Petjada Ecològica normalment utilitzada. És l'àrea utilitzada per mantenir el consum d'una població definida. La Petjada de consum (en hectàrees globals) inclou l'àrea necessària per a produir els materials consumits i l'àrea necessària per absorbir les deixalles. La Petjada de consum d'una nació es calcula en els Comptes Nacionals de Petjada Ecològica com la Petjada de la producció primària nacional més la Petjada de les importacions menys la Petjada de les exportacions. Es calcula amb la següent equació:
A on:
EFc - Petjada ecòlogica de consum (gha)
EFp - Petjada ecològica de producció o residus (gha)
EFi - Petjada ecològica de les importacions (gha)
EFe - Petjada ecològica de les exportacions (gha)
La Petjada de consum nacional mitjana o per càpita és igual a la Petjada de Consum d'un país o regió dividida entre la seva població (gha/p) i ens permet comparar la petjada ecologica promig de cada persona que habita un pais o regió.
La petjada ecològica permet als científics avaluar la sostenibilitat de les activitats humanes comparant la demanda de recursos amb la capacitat de la Terra per regenerar-los. L’èxit d’aquest índex es basa en la seva senzillesa, la qual cosa el fa fàcilment assimilable pel gran públic. El seu valor clarificador i el seu potencial didàctic, fan que la petjada ecològica sigui una referència clau per a totes aquelles persones que es preocupen per la Sostenibilitat.
4. Biocapacitat
La “biocapacitat” és una mesura de la capacitat de la Terra per regenerar els recursos i absorbir els residus, especialment el diòxid de carboni, generats per les activitats humanes. Fa referència a la quantitat de terres i àrees marines biològicament productives disponibles per proporcionar recursos com aliments, fusta i energia, i per absorbir residus com el CO₂. Igual que la petjada ecològica, la biocapacitat s’expressa en hectàrees globals (gha), la qual cosa permet fer comparacions entre regions.
La biocapacitat depèn de:
- Productivitat dels ecosistemes: la velocitat a la qual una àrea pot generar recursos renovables, influenciada per factors com el clima, la fertilitat del sòl i la biodiversitat.
- Gestió del sòl: com utilitzen els humans el sòl per a l’agricultura, la silvicultura i el desenvolupament urbà, i si s’està sobreexplotant o degradant.
- Avanços tecnològics: innovacions que augmenten l'extracció de recursos o redueixen la generació de residus.
La biocapacitat varia segons els països i les regions en funció de la disponibilitat de recursos naturals i superfície terrestre. Els països amb grans extensions forestals, sòls rics i abundants recursos pesquers, per exemple, tenen una biocapacitat més alta que els països amb recursos naturals limitats o amb entorns degradats.
5. Sobrecàrrega Ecològica
La “sobrecàrrega ecològics” es produeix quan la petjada ecològica de la humanitat excedeix la biocapacitat del planeta. Això significa que consumim recursos més ràpidament del que la Terra pot regenerar-los i produïm residus més ràpidament del que els ecosistemes poden absorbir-los. Actualment, any 2022, la població humana global està en un estat de sobrecàrrega, utilitzant recursos equivalents a aproximadament 1,7 planetes Terra anualment (Global footprint Network, 2023)
Figura 3.5.2 Evolucio de la Sobrecarrega Ecologica en el mon des del 1961 fins el 2022 (les dades dels darrers 3 anys són estimacions). Font: Global footprint Network 2023.
La Sobrecàrrega provoca l’esgotament de recursos naturals i la degradació ambiental a llarg termini, com ara:
- Desforestació: la tala de boscos per a l’agricultura o el desenvolupament urbà, que redueix la captura de carboni i la biodiversitat.
- Sobrepesca: la reducció de les poblacions de peixos, que provoca el col·lapse dels ecosistemes marins.
- Degradació del sòl: la disminució de la fertilitat del sòl a causa de l'explotació excessiva, l'erosió i les pràctiques agrícoles insostenibles.
- Canvi climàtic: l'augment de les emissions de carboni i les temperatures globals com a resultat de la dependència excessiva dels combustibles fòssils.
Per il·lustrar la sobrecàrrega ecològica, els científics calculen el Dia de la Sobrecàrrega de la Terra, que marca la data en què el consum de recursos de la humanitat per a un any supera la capacitat de la Terra per regenerar-los en aquell any. A partir d’aquesta data, estem esgotant el capital natural.
Figura 3.5.3 Evolucio de del dia de la sobrecàrrega de la terra en el mon des del 1971 fins l’actualitat. El 2024 el dica del sobrepassament va ser el 1 de agost. I com es pot veure, aquesta data cada anys és abans, donat a l’increment anual de la petjada ecológica i la disminunico de la capacitat de càrrega globals. Font: Global footprint Network 2024.
Figura 3.5.4 Figura que mostra les diferències entre paisos en el dia de la sobrecàrrega del planeta. La data indica el día de la sobrecàrrega del planeta si tothom visquest com els habitants del país que s’indica. Font: Global footprint Network 2024.
6. Dinàmica Regional i Global
Globalment, la humanitat consumeix recursos a un ritme que supera la capacitat de regeneració del planeta, creant un desafiament significatiu per a la sostenibilitat futura (Figura 3.5.2), necessitant actualment 1.71 planetes Terra.
La petjada ecològica i la biocapacitat varien significativament entre països i regions (Figures 3.5.5 a 3.5.9):
- Els països d’ingressos alts (com els Estats Units, Austràlia, la majoria d’Europa) solen tenir grans petjades ecològiques a causa del consum elevat de recursos, encara que alguns puguin tenir una biocapacitat elevada.
- Els països d’ingressos baixos solen tenir petjades ecològiques més petites per càpita, però poden experimentar estrès ecològic si la seva biocapacitat és baixa o degradada.
Per exemple, països com Qatar i Luxemburg tenen algunes de les petjades ecològiques per càpita més grans a causa del consum elevat d’energia i recursos (figura 3.5.4 i 3.5.5). En canvi, països com l’Índia o Bangladesh tenen petjades més petites per càpita, però poden enfrontar-se a desafiaments ecològics a causa de la gran població i la biocapacitat limitada.
Globalment, la humanitat consumeix recursos a un ritme que supera la capacitat de regeneració del planeta, creant un desafiament significatiu per a la sostenibilitat futura.
Figura 3.5.5 Petjada Ecològica per paisos en hectarees globals (gha) el 2022. Font: Global footprint Network 2023.
Figura 3.5.6 Petjada Ecològica per càpita per paisos en hectarees globals persona (gha/persona) el 2022. La Biocapacitat global és de 1.6 gha/persona, per tant només els paisos de color mes clar no tenen una sobrecàrrega ecològica des de un punt de vista global. Font: Global footprint Network 2023.
Figura 3.5.7 Biocapacitat per paisos en hectarees globals (gha) el 2022. Font: Global footprint Network 2023.
Figura 3.5.8 Biocapacitat per càpita per paisos en hectarees globals persona (gha/persona) el 2022. Font: Global footprint Network 2023.
Figura 3.5.9 Sobrecàrrega ecològica per paisos al 2022. En verd els que tenen són creditors de biocapacitat, és a dir, que la seva biocapacitat és més gran que la seva petjada ecologica; en vermell els que són deutors de biocapacitat, és a dir, els que la seva petjada ecològica és més gran que la seva biocapacitat. Font: Global footprint Network 2023.
A nivell d'estat Espanyol les dades també indiquen que s'està sobrecarregan ecològicament el planeta (Figura 3.4.10) amb una Petjada ecologica de 3,8 gha i una biocapatiat de 1,7 gha el 2022. De fet analitzant la tendència es poden veure les diferent crisis financeres que varen portar a un descens del consum i per tant de la petjada ecologica i del sobrepassament ecològic.
Figura 3.5.10 Evolucio de la Sobrecarrega Ecologica a Espanya es del 1961 fins el 2022 (les dades dels darrers 3 anys són estimacions). Font: Global footprint Network 2023.
7. La Petjada de Carboni
En el marc del concepte de la petjada ecològica també es distingeixin tipus específics de petjades ecologiques. en aquesta secció analitzarem la petjada de carboni, que es considera un dels conceptes més importants en l’àmbit de la sostenibilitat i el canvi climàtic. Es refereix a la quantitat total d’emissions de diòxid de carboni (CO₂) i altres gasos d’efecte hivernacle que una persona, organització, esdeveniment o producte genera de manera directa o indirecta. Aquest concepte és clau per entendre com les activitats humanes contribueixen a l'escalfament global i al canvi climàtic.
La petjada de carboni es defineix com la quantitat total de gasos d'efecte hivernacle (GEH) alliberats a l'atmosfera com a conseqüència de les activitats humanes. Els gasos d’efecte hivernacle inclouen no només el CO₂, sinó també altres gasos com el metà (CH₄), l'òxid nitrós (N₂O), i els gasos fluorats, que tenen una capacitat molt més alta de retenir calor que el CO₂.
Tot i que aquests gasos varien en la seva capacitat d’escalfar l’atmosfera, la petjada de carboni normalment es mesura en tonelades equivalents de CO₂ (tCO₂e), un estàndard que permet comparar l’impacte climàtic de diferents activitats.
Les emissions de la petjada de carboni provenen de diverses activitats humanes que es poden classificar en dues categories: emissions directes i emissions indirectes.
- Emissions directes: Són aquelles que provenen directament de l’activitat d’un individu o empresa, com ara la combustió de combustibles fòssils per a la calefacció d’una llar o l’ús d’un cotxe privat. Aquestes emissions són fàcilment identificables i mesurables.
- Emissions indirectes: Són les emissions associades a la producció, transport i ús de béns i serveis, així com les emissions associades a la generació d’electricitat que s’utilitza a les llars, empreses o fàbriques. Per exemple, la petjada de carboni d’un ordinador inclou no només l’energia utilitzada per fer-lo funcionar, sinó també l’energia utilitzada per fabricar-lo i transportar-lo.
Les principals fonts d’emissions de la petjada de carboni són:
- Transport: Els cotxes, camions, avions, vaixells i altres mitjans de transport que utilitzen combustibles fòssils (gasolina, dièsel, querosè) generen grans quantitats de CO₂. El transport és una de les fonts més importants d’emissions per a individus i empreses.
- Energia: L'energia que s'utilitza per il·luminar, escalfar o refrigerar edificis, així com per fer funcionar aparells elèctrics, sovint prové de fonts de combustibles fòssils com el carbó, el gas natural i el petroli. Aquestes fonts d’energia contribueixen de manera significativa a la petjada de carboni global.
- Alimentació i agricultura: La producció i el transport d’aliments genera emissions significatives de GEH, especialment en el cas de productes d’origen animal com la carn i els làctics. El metà, alliberat pel bestiar, és un dels principals responsables.
- Indústria i fabricació: La fabricació de productes, especialment en sectors com la indústria del ciment, l’acer i la producció química, és una font important de CO₂ i altres gasos contaminants.
- Residus: Els residus, tant sòlids com líquids, generen gasos com el metà a mesura que es descomponen en abocadors o plantes de tractament de residus.
El càlcul de la petjada de carboni es pot fer a diferents nivells: individual, empresarial, productiu o fins i tot a escala nacional. A continuació, es descriuen els passos bàsics per calcular-la:
- Identificació de fonts d’emissions: Primer, s’identifiquen totes les activitats que generen emissions de GEH, com el transport utilitzat, el consum energètic, els productes alimentaris consumits, i els residus generats.
- Quantificació de les emissions: Cada activitat té un factor d’emissió que determina quina quantitat de CO₂ equivalent es produeix per unitat. Per exemple, un litre de gasolina genera aproximadament 2,31 kg de CO₂ quan es crema.
- Conversió a tones de CO₂ equivalents: Les emissions de diferents gasos es converteixen en el seu equivalent en CO₂, tenint en compte el seu potencial d’escalfament global. Així, es poden sumar per obtenir la petjada de carboni total en tCO₂e.
Figura 3.5.11 Petjada de carboni. Paisos amb petjada de carboni més gran per càpita el 2022. Font: Global Carbon Project 2023.
Hi ha moltes eines i calculadores en línia que permeten calcular la petjada de carboni, tant per a persones com per a empreses, tenint en compte factors com el transport, el consum energètic, i els hàbits alimentaris. (veure secció 11. Per saber-ne més).
8. La Petjada hídrica
La petjada hídrica és un concepte que mesura el volum total d'aigua dolça que es consumeix o contamina per produir béns i serveis, tant directament com indirectament. Aquest concepte és essencial per comprendre l'impacte humà sobre els recursos hídrics del planeta, un recurs finit i cada cop més estressat a causa de la creixent demanda, el canvi climàtic i la mala gestió de l'aigua.
La petjada hídrica es refereix al volum d'aigua dolça utilitzat per produir béns o serveis consumits per una persona o una comunitat, o per produir un producte específic. Aquest concepte inclou no només l'aigua que es consumeix directament, com l'aigua de beguda o la utilitzada per regar cultius, sinó també l'aigua usada en tota la cadena de producció.
La petjada hídrica es divideix en tres components principals:
- Petjada hídrica blava: Representa el consum d’aigua dolça procedent de fonts superficials o subterrànies (rius, llacs, aqüífers). Inclou l'aigua extreta per regadiu, usos industrials i aigua potable.
- Petjada hídrica verda: Inclou l'aigua de pluja que s’utilitza per a la producció de cultius o vegetació. És especialment rellevant per a l’agricultura de secà, que depèn de la pluja per al creixement de les plantes.
- Petjada hídrica grisa: És el volum d’aigua dolça necessari per diluir els contaminants i retornar l'aigua a la seva qualitat natural. Es tracta de l’aigua afectada per la contaminació, especialment per activitats industrials i agrícoles que generen residus químics o orgànics.
La petjada hídrica es pot atribuir a moltes activitats humanes, incloent-hi tant el consum diari com la producció de béns i serveis. Les fonts principals de la petjada hídrica són:
- Agricultura: L'agricultura és la major font de petjada hídrica a nivell mundial, representant aproximadament el 70% de l'extracció d'aigua dolça. Els cultius de regadiu i la producció de productes com el cotó, el blat de moro, l'arròs, i especialment la carn, requereixen grans volums d'aigua. Per exemple, per produir un quilogram de carn de vedella es necessiten aproximadament 15.000 litres d'aigua.
- Producció industrial: La indústria utilitza grans quantitats d’aigua per a la fabricació de productes com els tèxtils, l’electrònica, els automòbils i els productes químics. A més del consum directe d’aigua, moltes fàbriques generen contaminació d’aigua, augmentant la petjada hídrica grisa.
- Consum domèstic: Encara que representa una fracció menor comparat amb l'agricultura i la indústria, l'aigua que es consumeix a les llars, com per a la dutxa, la bugaderia o la cuina, també contribueix a la petjada hídrica global.
- Producció d'energia: La producció d'energia, especialment les plantes tèrmiques que utilitzen aigua per refredar-se, té una petjada hídrica significativa. Les energies renovables, com l'energia hidràulica, també depenen de grans volums d'aigua, encara que no la consumeixen en el mateix sentit que altres activitats.
El càlcul de la petjada hídrica requereix tenir en compte el volum d'aigua utilitzada durant tot el cicle de vida d'un producte o servei. A continuació es descriuen els passos bàsics per calcular-la:
- Identificació de les fonts d'aigua: Primer, s'identifiquen les fonts d'aigua utilitzades durant el procés de producció. Això inclou tant l'aigua extreta per a ús directe com l’aigua de pluja utilitzada per al creixement de les plantes.
- Estimació del volum d'aigua: A continuació, es calcula el volum d’aigua utilitzat per cada etapa de la producció. Per exemple, per calcular la petjada d’aigua d’una tassa de cafè, caldria comptabilitzar l’aigua necessària per al cultiu dels grans de cafè, el processament, el transport i la preparació final.
- Avaluació de la petjada d'aigua grisa: També s’ha de tenir en compte l'aigua necessària per diluir els contaminants generats durant el procés de producció. Per exemple, les aigües residuals industrials que s'han de tractar abans de ser retornades al medi ambient.
Figura 3.5.12 Petjada hídrica total del consum per pais en el periode 1996-2005 (m3/yr per capita). Paisos en verd tenen una petjada hídrica menor de la mitja global, Els mostrats en groc-vermell tenen un petjada hídrica major de la mitja global. Font: Mekonnen i Hoekstra (2011).
L'augment de la petjada hídrica té un impacte directe sobre els recursos hídrics del planeta. Alguns dels efectes més importants inclouen:
- Esgotament dels recursos hídrics: L’ús excessiu d’aigua, especialment en regions àrides o semiàrides, pot conduir a la sobreexplotació dels rius, llacs i aqüífers, provocant l'assecament de cossos d’aigua. Això posa en perill els ecosistemes aquàtics i redueix la disponibilitat d'aigua per a les comunitats locals.
- Estrès hídric: L’estrès hídric es produeix quan la demanda d'aigua supera la disponibilitat d'aigua en una regió determinada. Moltes parts del món, especialment el nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i zones d'Àsia, ja experimenten estrès hídric, afectant la producció agrícola i el subministrament d'aigua per a ús humà.
- Contaminació de l'aigua: L’agricultura intensiva i la indústria són responsables de gran part de la contaminació de l’aigua a través de fertilitzants, pesticides i productes químics industrials. Aquesta contaminació redueix la qualitat de l’aigua disponible per a les persones i els ecosistemes, afectant la biodiversitat i la salut humana.
- Impactes socials i econòmics: La manca d’aigua pot desencadenar conflictes socials, desplaçament de poblacions i reduir el creixement econòmic, especialment en regions on l’aigua és escassa i els recursos hídrics no estan ben gestionats.
Reduir la petjada hídrica és crucial per garantir la sostenibilitat a llarg termini dels recursos hídrics del planeta. Algunes estratègies per reduir-la inclouen:
- Millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua: Adoptar tecnologies més eficients, com el reg per degoteig en l'agricultura, pot ajudar a reduir el consum d'aigua. Així mateix, utilitzar electrodomèstics eficients a les llars, com rentadores o lavavaixelles de baix consum, també pot reduir la petjada hídrica domèstica.
- Optimitzar el consum d’aliments: El canvi cap a dietes menys intensives en aigua, com ara reduir el consum de carn i optar per productes vegetals, pot disminuir significativament la petjada hídrica associada a l'alimentació.
- Reciclar i reutilitzar l'aigua: L’ús d’aigües grises reciclades per a tasques com el reg o la neteja pot ajudar a reduir la demanda d’aigua dolça nova. Això pot ser especialment útil en regions amb escassetat d’aigua.
- Gestió integrada dels recursos hídrics: Implementar polítiques de gestió de l’aigua que considerin els recursos hídrics de manera holística, integrant la gestió de les conques hidrogràfiques, la protecció dels ecosistemes aquàtics i la participació de les comunitats locals, és clau per a la sostenibilitat a llarg termini.
9. Afrontar la Sobrecàrrega Ecològica
Reduir la sobrecàrrega ecològica requereix esforços coordinats a múltiples nivells, des de la política internacional fins al comportament individual. Les estratègies clau (veure unitats adhoc en aquest llibre digital) inclouen:
- Decreixement: Reduir de forma controlada i voluntària la producció i el consum, amb l'objectiu de reduir l'impacte ambiental i millorar el benestar humà.- Gestió sostenible dels recursos: millorar les pràctiques d'ús del sòl, augmentar l'eficiència energètica i protegir els ecosistemes naturals.
- Descarbonització: transitar dels combustibles fòssils a fonts d'energia renovable com l'energia solar, eòlica i hidràulica per reduir les emissions de carboni i la dependència dels recursos no renovables.
- Economia circular: passar d’una economia lineal de “prendre-fabricar-descartar” a una economia circular on els productes es reutilitzen, reciclen i regeneren.
- Estabilització de la població: abordar el creixement demogràfic mitjançant l’educació, l’accés a l’atenció sanitària i la planificació familiar per reduir la demanda de recursos en el futur.
- Innovació tecnològica: desenvolupar noves tecnologies que millorin l'eficiència de l'ús de recursos i redueixin els residus.
10. Reflexions finals
La interacció entre la petjada ecològica, la biocapacitat i la sobrecàrrega ecològica proporciona un marc científic per avaluar la sostenibilitat de les activitats humanes. En el món actual, la humanitat està superant la capacitat del planeta per sostenir-nos, la qual cosa provoca una sobrecàrrega ecològica. Per aconseguir una sostenibilitat a llarg termini, hem de reduir la nostra petjada ecològica, augmentar la biocapacitat mitjançant la conservació i la restauració, i adoptar pràctiques que permetin un equilibri sostenible amb els ecosistemes terrestres.
Entendre aquests conceptes és fonamental per als estudiants, científics i responsables polítics per desenvolupar solucions que assegurin un futur sostenible tant per a les persones com per al planeta.
11. Per saber-ne més
- Global Footprint network. Organització de referència en la mesura de la petjada ecològica amb dades púbiques de la petjada ecològica i la biocapacitat des del 1961 a nivell regional i global. https://www.footprintnetwork.org/
- Calculadores de petjada ecològia:
- Footprint Calculator: Calcula la petjada ecològica de manera agregada i la relaciona amb la biocapacitat disponible al pais on vius. (https://www.footprintcalculator.org/home/en)
- Cero CO2: Calcula la petjada de carboni per a avió, cotxe, transport col·lectiu, calefacció i acs i electricitat. (https://www.ceroco2.org/calculadoras/)
- WWF (anglès): Calcula la petjada ecològica (https://footprint.wwf.org.uk/)
- Myclimate.org (anglès): Calcula la petjada de carboni per a avió, cotxe, llar, events i creuers. (https://co2.myclimate.org/en/calculate_emissions)
- Carbon Footprint: Calcula la petjada de carboni de la llar, cotxe, vols, transport col.lectiu, i activitats i gustos personals de manera agregada. (https://www.carbonfootprint.com/calculator.aspx)
- LIving Plante report: El Living Planet Report (Informe Planeta Viu) és una publicació bianual elaborada per l'WWF (World Wildlife Fund) en col·laboració amb la Zoological Society of London (ZSL). Aquest informe ofereix una avaluació detallada de l'estat de la biodiversitat global i dels impactes humans sobre els ecosistemes, utilitzant diverses mètriques per monitoritzar la salut del planeta. https://www.footprintnetwork.org/content/uploads/2022/10/LPR_2022_Full-Report.pdf
- Water Footprint Network: Xarxa sense animm de lucre que te per objectiu utilitzar el concepte de petjada hídrica per promoure la transició cap a un ús sostenible, just i eficient dels recursos d'aigua dolça a nivell mundial. https://www.waterfootprint.org/
- Petjada de carboni de la UPC.: Informes de la petjada de carboni de la UPC. https://sostenible.upc.edu/ca/clima/comptabilitat-de-carboni/inventari-geh
12. Referències
- Mekonnen, M. M., & Hoekstra, A. Y. (2011). National Water Footprint Accounts: The Green. Blue and Grey Water Footprint of Production and Consumption, 1.
- Wackernagel, M., & Rees, W. (1995). Our Ecological Footprint: Reducing Impact on the Earth. Gabriola Island. British Columbia, Canada: New Society Publishers.
13. Crèdits
Segalàs, J. Petjada Ecològica, Biocapacitat i Sobrecàrrega ecològica. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024 [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <:https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/3-5-petjada-ecologica-biocapacitat-i-sobrecarrega-ecologica>.
El contingut d’aquest Unitat ha estat elaborada per:
Jordi Segalàs
Departament de Mecànica de Fluids
Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat
Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat - CITES
Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
Universitat Politècnica de Catalunya
jordi.segalas@upc.edu
https://futur.upc.edu/JordiSegalasCoral
.
Índex de la Unitat
- 1. Objectius de la unitat
- 2. Introducció
- 3. Petjada Ecològica
- 4. Biocapacitat
- 5. Sobrecàrrega Ecològica
- 6. Dinàmica Regional i Global
- 7. La Petjada de Carboni
- 8. La Petjada hídrica
- 9. Afrontar la Sobrecàrrega Ecològica
- 10. Reflexions finals
- 11. Per saber-ne més
- 12. Referències
- 13. Crèdits
Tornar al menú principal
Comparteix: