Comparteix:

4.2 Impactes a escala local

1. Objectius

Els objectius de la unitat són:

  • Comprendre els impactes locals de les activitats humanes:Descriure com les activitats humanes, especialment la urbanització, afecten l'entorn local a nivell mediambiental, social i econòmic.
  • Analitzar el paper de les ciutats en el consum de recursos i en la generació d'impactes ambientals: Explicar com les ciutats contribueixen a l'ús de recursos, la generació de residus i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, i analitzar les seves responsabilitats en la transició cap a models de sostenibilitat i economia circular.
  • Identificar els efectes negatius de la urbanització sobre l'ecosistema local: Reconèixer i descriure els impactes adversos de la urbanització, com la pèrdua d'hàbitats, la contaminació de l'aire, la seguretat hídrica i la gestió inadequada dels residus.
  • Avaluar les conseqüències de la contaminació de l'aire i els seus efectes sobre la salut: Analitzar l'impacte de la contaminació de l'aire en la salut pública i la qualitat de vida a les ciutats, amb exemples d'estudis científics com els resultats de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
  • Explorar estratègies per a la gestió sostenible de les ciutats: Examinar les solucions per mitigar els efectes negatius de la urbanització, incloent-hi la gestió de residus basada en l'economia circular, el concepte de ciutat sensible a l’aigua, i altres pràctiques urbanes sostenibles.
  • Reflexionar sobre la relació entre desigualtat socioeconòmica i urbanització: Analitzar com la urbanització afecta diferents grups socials i crea desigualtats en l'accés als serveis bàsics, salut i altres recursos fonamentals.
  • Reconèixer el valor de la preservació del patrimoni cultural i tecnologies ancestrals en la sostenibilitat local: Reflexionar sobre la importància de les hidrotecnologies ancestrals i altres pràctiques tradicionals en la gestió sostenible dels recursos hídrics i en la conservació del patrimoni cultural local.
  • Explorar l'aplicació de models urbans sostenibles com el metabolisme urbà i la ciutat sensible a l’aigua: Comprendre els conceptes de metabolisme urbà i ciutat sensible a l’aigua com a models per gestionar els recursos urbans de manera sostenible i integrar-los en l'estratègia d'economia circular a les ciutats.

2. Introducció

L'impacte de les activitats humanes en l'entorn local és d'una importància crítica. D'acord amb els estudis científics realitzats sobre aquest tema, els impactes a nivell local es manifesten a través de diversos vessants que abasten des de qüestions mediambientals fins a aspectes socials i de salut. 

Les ciutats no són només el motor de l'economia i el lloc on resideix la majoria de la població mundial. Globalment, també consumeixen el 78% dels recursos, produeixen el 50% dels residus i són responsables de més del 60% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (OECD, 2022; FAO, 2019). Aquests grans impactes es sumen al repte del canvi climàtic i fan necessària la cerca d'un model urbà basat en la sostenibilitat per trobar respostes i solucions adequades.

El paper de les ciutats és essencial per progressar en les transicions de sostenibilitat i de circularitat. Segons la Fundació Ellen MacArthur, les ciutats tenen un gran poder catalitzador per impulsar l'agenda de l'economia circular i convertir-les en els beneficiaris més grans del nou model econòmic de cicles tancats. Per al 2050, el 75% de la població residirà a ciutats i el 85% del PIB mundial que es genera dins de les ciutats actualment es veurà augmentat notablement (COTEC, 2023). Un creixement tan ràpid exerceix una enorme pressió sobre els recursos urbans, la capacitat de càrrega i la qualitat de vida, així com una altra sèrie de factors que obliguen a repensar la manera com funcionen els nostres sistemes urbans actuals, de manera que es garanteixi la prosperitat a llarg termini, la suficiència de recursos, la viabilitat econòmica i la sostenibilitat urbana i territorial. 

Tot i que les comunitats autònomes són les que desenvolupen les estratègies d'economia circular, les competències en la gestió dels residus, de la qualitat de l'espai públic o de la mobilitat són d'àmbit municipal. Per això, els governs locals també actuen als seus territoris per reduir impactes ambientals i la seva empremta ecològica. Actualment, hi ha diverses iniciatives a nivell local molt rellevants per a l'impuls de l'economia circular, com la mateixa Estratègia Local d’EC de la FEMP, que poden ajudar a definir bones experiències per desenvolupar les competències i capacitats a escala local, que a més accelerin el disseny i la implantació de polítiques de circularitat sostenible als sectors productius clau i les pautes de comportament dels ciutadans.

[Tornar a la part superior]

 

3El procés d’urbanització i els seus impactes

    La urbanització, tot i els avantatges que ofereix en termes d'accessibilitat als serveis, desenvolupament econòmic i innovació, també comporta impactes negatius considerables. Els efectes adversos de la urbanització es fan evidents a escala local, presentant reptes significatius per als entorns urbans i les seves comunitats. A continuació, destaquem els principals efectes negatius del procés d’urbanització.

     

    • Pèrdua d’hàbitats. Un dels aspectes crítics és la pèrdua d'hàbitats naturals. El procés d'expansió urbana implica la conversió d'espais naturals i rurals en àrees urbanes, desencadenant la fragmentació dels hàbitats i la desaparició d'espècies locals. Molts articles demostren com la pèrdua d'hàbitats naturals a causa de la urbanització afecta la biodiversitat i els ecosistemes locals (Brown et al., 2020).La pèrdua d'hàbitats naturals i la desforestació local són factors claus en la disminució de la biodiversitat i l'equilibri ecològic. Sens dubte, la desforestació té un impacte devastador en la fauna i flora locals, amb conseqüències directes en l'equilibri dels ecosistemes. De fet, els canvis en l'ús del sòl poden provocar pèrdua de terres agrícoles, fragmentació de hàbitats i canvis en els cicles naturals, afectant de forma especial la sostenibilitat a nivell local (Dale et al., 2011).
    • Contaminació de l’aire. L’increment d'indústries, vehicles i activitats humanes en entorns urbans produeix emissions contaminants que afecten la salut pública i la qualitat de l'aigua. Els efectes d'aquesta contaminació estan ben documentats a diferents estudis, destacant els efectes negatius sobre la salut humana, especialment provocant problemes respiratoris i malalties cròniques i la biodiversitat. Això suposa una càrrega addicional per als sistemes de salut i la qualitat de vida dels residents en aquestes àrees.

       

      La congestió del trànsit és un altre aspecte crucial que afecta la vida quotidiana en àrees urbanes. Aquesta congestió genera problemes de mobilitat, augmenta els temps de viatge i produeix emissions addicionals, contribuint a l'empitjorament de la qualitat de l'aire i, de retruc, afecta negativament la salut dels habitants de les grans ciutats (Kumar, 2019). 

       

      Un estudi liderat per l´Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha determinat per primera vegada la càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació de l'aire a més de 1.000 ciutats europees, a partir de l’estudi de les partícules fines (PM2,5) i el diòxid de nitrogen (NO2) (Khomenko et al., 2021). Els resultats globals indiquen que si totes les ciutats analitzades fossin capaces de complir els nivells de PM2,5 i NO2 recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament. Les pitjors dades de mortalitat associada a NO2, un gas tòxic associat fonamentalment al trànsit rodat, es troben a ciutats grans de països com Espanya, Bèlgica, Itàlia o França. De fet, el percentatge màxim es troba a l'àrea metropolitana de Madrid, amb fins a un 7% de la mortalitat natural. Pel que fa a PM2,5, les ciutats amb més càrrega de mortalitat es troben a la regió italiana de la Plana Padana, al sud de Polònia i a l'est de la República Txeca. Això s'explica perquè aquestes partícules fines són matèria en suspensió producte de la combustió, no només dels vehicles motoritzats, sinó també d'altres fonts, com ara la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta.

    • Seguretat Hídrica. La escassetat d'aigua és un altre desafiament inherent a la urbanització accelerada. Amb l'augment de la població urbana, l'ús excessiu d'aigua pot provocar tensions en la gestió d'aquest recurs. De fet, les àrees urbanes en ràpid creixement poden esgotar les fonts d'aigua disponibles, generant situacions d'escassetat (Weifeng et al., 2020). 

       

      L'escassetat d'aigua és un repte cada vegada més pronunciat, especialment a la Mediterrània. L'augment de la demanda d'aigua i la seva gestió ineficient condueixen a la deterioració de la disponibilitat d'aquest recurs essencial, fet que ja està afectant de forma greu, moltes de les ciutats, especialment a l’àrea mediterrània. Segons l’informe MedECC (MedECC, 2020), el mediterrani està experimentant una disminució de la disponibilitat d’aigua, degut a la disminució de les pluges, però al mateix temps un augment de la demanda que per irrigació s’estima entre el 4 i el 18% pel 2100, degut al canvi climàtic (Figura 4.2.1). Les previsions per al 2100 preveuen una disminució generalitzada de les pluges a tot el mediterrani per l’estiu, i una disminució entre el 20 i el 50% a l’hivern al sud del Mediterrani (Figura 4.2.2).

     

    Figura 4.2.1. Increment de la demanda d’aigua i aliments i disminució dels recursos hídrics al Mediterrani. Font: MedECC, 2020

     

    Figura 4.2.2. Principals forces motrius que afecten els canvis ambientals a la Mediterrània. Font: MedECC, 2020

     

    •  Gestió inadequada dels residus.  És un altre aspecte que influeix directament en la qualitat de vida. Cal destacar com les pràctiques de gestió sostenible, implementant l’economia circular poden minimitzar els impactes dels residus en els ecosistemes locals (COTEC, 2021). L'evolució dels processos d'economia circular en entorns urbans és molt significativa en els darrers anys. Independentment de la seva grandària i població, nombroses ciutats, tant a Espanya com a altres països europeus, destaquen pels seus plans i programes de circularitat urbana partint inicialment de la gestió dels residus de béns de consum (en tot el cicle de vida), però incorporant progressivament també altres aspectes claus de circularitat com el malbaratament alimentari, la regeneració de l'espai públic i la mobilitat, l'ús de materials de proximitat, aigua, reducció d'emissions, etc. Tant és així, que l'economia circular és molt present en fulls de rutes urbanes claus, com les Agendes Urbanes (tant l'europea com l'espanyola i les de comunitats autònomes), els ODS (en aquest cas l'11), el pla de reducció d'emissions 2030 de la UE entre d'altres.
    • La desigualtat econòmica i social és una altra conseqüència de la urbanització sense una gestió adequada. El procés d'urbanització sovint porta a l'aparició de comunitats marginals sense accés a serveis bàsics o oportunitats iguals (Adger et al., 2020).  Les desigualtats socioeconòmiques poden influir en l'accés als serveis de salut, educació i altres recursos fonamentals, afectant de manera desproporcionada certs grups socials, augmentant la seva vulnerabilitat.
    • Patrimoni cultural i identitat local. La preservació de la cultura local és rellevant per al benestar de la comunitat. Conservar les pràctiques culturals és de vital importància per a mantenir un sentit d’identitat fort. Tanmateix, la UNESCO reconeix la importància de conservar, mantenir i aprendre del patrimoni cultural ancestral. En aquest sentit, cal destacar el valor i el potencial de les hidrotecnologies ancestrals per respondre a les emergències globals actuals (clima, biodiversitat, escassetat d'aigua, salut i alimentació). Les hidrotecnologies ancestrals tenen una baixa petjada energètica, de recursos i de carboni, i poden ser instrumentals per preservar i restaurar la biodiversitat i enfortir la prestació de serveis ecosistèmics. A més, les hidrotecnologies ancestrals poden servir per adaptar-se al canvi climàtic i a la reducció del risc de desastres. Les hidrotecnologies ancestrals es basen i s'inspiren en la natura, combinant el coneixement tradicional i la gestió dels ecosistemes, per tant les hidrotecnologies ancestrals es poden considerar plenament com a solucions basades en la natura. En aquest sentit, s'han de considerar no només com a infraestructures històriques i patrimoni cultural, sinó com a models de gestió sostenible de l'aigua per al present i el futur, i es poden millorar encara més utilitzant les últimes innovacions i tecnologies de disciplines socials, ecològica i d'enginyeria.

    4Reflexions Finals

    Els impactes humans a escala local i els efectes del procés d'urbanització són processos complexos que requereixen una abordatge integral. En general, els impactes humans a escala local són multidimensionals i tenen repercussions en àmbits tant mediambientals com socials. Els governs, les comunitats i les empreses han de treballar de manera conjunta per a abordar aquests desafiaments i optimitzar els beneficis de la urbanització sense comprometre la salut del medi ambient i la qualitat de vida dels habitants. Cal insistir en trobar models i patrons de planificació urbana sostenible que vagin de la ma d’una gestió ambiental adient per mitigar i limitar els impactes negatius sobre els ecosistemes i sobre els propis habitants de les ciutats. 

    La comprensió dels impactes negatius de la urbanització a escala local és crucial per a la implementació d'estratègies i polítiques que promoguin un desenvolupament urbà sostenible, prioritzant la conservació dels recursos naturals, la reducció de la contaminació i la inclusió social i assegurant una millora en la qualitat de vida.

    La transició cap a una economia circular representa un gran desafiament i una enorme oportunitat per als municipis que apostin per la transformació dels processos urbans socioeconòmics i ambientals. Davant d'aquest escenari, diversos marcs de referència són útils per implementar estratègies que permetin tancar els fluxos que fan funcionar les ciutats i portar-les cap al model de ciutat circular. 

    Tal com s’ha comentat en l’apartat anterior, dos marcs lligats al medi urbà estan ajudant a enfortir i impulsar la transició cap a l'economia circular (EC): el metabolisme urbà i la ciutat sensible a l'aigua o el seu equivalent a la ciutat esponja.

    El metabolisme urbà proporciona un enfocament útil per integrar els aspectes socioambientals i econòmics als processos d'urbanització. Es defineix com una eina per descriure i analitzar el flux de recursos (aigua, materials, energia, informació) cap a i des de les ciutats, considerant la ciutat com si fos un ecosistema o un organisme (Pincetl et al.,). El seu objectiu principal és ajudar en la gestió  sostenible del territori i les seves necessitats, així com la gestió dels riscos creixents en relació amb el canvi climàtic.

    El concepte de Ciutat Sensible a l'Aigua (CSA) cerca implementar un nou enfocament en la gestió de l'aigua, en què s'integren el capital social i institucional amb les tecnologies sostenibles per a la gestió de l'aigua a escala urbana. Amb això, es pretén aconseguir una resiliència social i tècnica, que sigui capaç de mitigar els riscos i les incerteses del canvi climàtic i adaptar-se sota la pressió d'esdeveniments externs, combinant la governança humana amb les infraestructures complexes. L'objectiu és guiar les ciutats a gestionar l'aigua de manera més sostenible.

    Cal continuar investigant i establir polítiques i estratègies per a una urbanització més sostenible, tenint en compte els impactes socials, econòmics i ambientals. A través de la integració de polítiques d'ús del sòl, gestió de recursos i promoció de tecnologies sostenibles, podem mitigar els impactes negatius i fomentar un desenvolupament urbà equitatiu i sostenible. La col·laboració entre investigadors, polítics i la societat en general és clau per abordar aquest desafiament complex i garantir un futur més sostenible per a les comunitats locals i l'entorn en què habiten.

    5Per saber-ne mès

    • ONU-Habitat: L'Agència de les Nacions Unides especialitzada en desenvolupament urbà sostenible publica informes detallats sobre l'impacte de la urbanització i ofereix estratègies per crear ciutats més sostenibles i equitatives.
    • Informe: World Cities Report (https://unhabitat.org/world-cities-report-2022)
    • OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): Proporciona informes sobre urbanització, economia circular i sostenibilitat urbana. L'OCDE també treballa en àrees com l'eficiència energètica i la gestió de recursos en entorns urbans.
    • Informe: Cities and Climate Change (https://www.oecd.org/en/publications/cities-and-climate-change_9789264091375-en.html)
    • ISGlobal (Institut de Salut Global de Barcelona): Líders en la investigació sobre la qualitat de l'aire i la salut a les ciutats. ISGlobal ha publicat diversos estudis sobre la mortalitat atribuïble a la contaminació de l'aire en àrees urbanes. (https://www.isglobal.org/)
    • MedECC (Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change): Proporciona informació sobre els impactes del canvi climàtic i els recursos hídrics al Mediterrani, amb un focus en les ciutats mediterrànies. (https://www.medecc.org/)

    [Tornar a la part superior]

     

    6. Referències

    • Adger, W., Crépin, A., Folke, C., Ospina, D., Chapin, F., Sergeson, K., Seto, K., Anderies, J., Barrett, S., Bennett, E., Daily, G., Elmqvist, T., Fischer, J., Kautsky, N., Levin, S., Shogre, L., Van den Bergh, J., Walker, B., Wilen, J. (2020). Urbanization, Migration, and Adaptation to Climate. One Earth, 3(4), 396, 399.   https://doi.org/10.1016/j.oneear.2020.09.016 
    • Kennedy C., Pincetl S, Bunje P., (2011). The study of urban metabolism and its applications to urban planning and design. Environmental Pollution, 159 (8–9), 1965–1973. https://doi.org/10.1016/j.envpol.2010.10.022.
    • Khomenko, S., Cirach, M., Pereira-Barboza, E., Mueller, N., Barrera-Gómez, J., Rojas-Rueda, D., de Hoogh, K., Hoek, G., Nieuwenhuijsen, M., (2021). Premature mortality due to air pollution in European cities: an Urban Burden of Disease Assessment. The Lancet Planetary Health, 5 (3), e121-e134. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(20)30272-2  
    • Kumar, S., (2019). Air Pollution and Traffic Congestion in Urban India. In Guanghua Wan, and Ming Lu (eds)Cities of Dragons and Elephants: Urbanization and Urban Development in China and India. Oxfordonline edn, Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oso/9780198829225.003.0019.
    • MedECC (2020). Climate and Environmental Change in the Mediterranean Basin – Current Situation and Risks for the Future. First Mediterranean Assessment Report [Cramer, W., Guiot, J., Marini, K. (eds.)]. Union for the Mediterranean, Plan Bleu, UNEP/MAP, Marseille, France, 632 pp., ISBN: 978-2-9577416-0-1, doi:10.5281/zenodo.4768833. 
    • Pincetl, S., Bunje, P., Holmes, T. (2012). An expanded urban metabolism method: towards a systems approach for assessing the urban energy processes and causes. Landscape and Urban Planning,107(3), 193–202. https://doi.org/10.1016/j.landurbplan.2012.06.006 
    • Weifeng L., Xia H., Lijian H., Jingqiao M., Mingming T., (2020) Does urbanization intensify regional water scarcity? Evidence and implications from a megaregion of China. Journal of Cleaner Production, 244, 118592, ISSN 0959-6526, https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2019.118592 
     

    6. Crèdits

    Com es cita aquesta unitat?

    Morató, J.; Villanueva, B. Impactes a escala local. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024 [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/4-2-impactes-a-escala-local>.

     El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

     

     

    Jordi Morató i Farreras

    Director

    Càtedra UNESCO de Sostenibilitat

    Universitat Politècnica de Catalunya

    jordi.morato@upc.edu

    https://futur.upc.edu/JordiMoratoFarreras

     

     

    Brent Villanueva

    Secretari Tècnic

    Càtedra UNESCO de Sostenibilitat

    Universitat Politècnica de Catalunya

    brent.villanueva@upc.edu

    https://futur.upc.edu/BrentVillanuevaEscobedo

    [Tornar a la part superior]