Comparteix:

4.4 Impactes a escala global: el Canvi Climàtic

1. Objectius

Els objectius de la unitat són:

Entendre què és el canvi climàtic, les seves causes i les conseqüències que s'estan observant.
Saber explicar en què consisteix la intensificació de l'efecte hivernacle.
Identificar els principals gasos d'efecte hivernacle i els sectors on s'originen.
Conèixer les accions que caldria implementar per frenar l'escalfament global i per aconseguir societats més resilients al canvi climàtic.

2. Definició

Quan parlem de canvi climàtic ens referim a una variació de l’estat del clima que es pot identificar per canvis en la variabilitat de les seves propietats i que persisteix durant llargs períodes de temps (IPCC, 2018), atribuïble directa o indirectament a l’activitat humana que altera la composició de l’atmosfera global (UNFCC, 1992).

Figura 4.4.1. Exemples d’impactes deguts a variacions de l’estat del clima (Silberg, 2022), Image credits from left to right: Dave/Flickr Creative Commons/CC BY 2.0; Acropora at English Wikipedia; and Martin Haas/Shutterstock.com.]

3. Intensificació de l’efecte hivernacle

L’informe AR6 del WGI (grup de treball I) de l’IPCC (Panel Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic), publicat l’any 2021, reconeix que és inequívoc que la influencia humana ha escalfat l’atmosfera, l’oceà i la superfície terrestre, com a conseqüència de l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) (IPCC, 2021). Aquest augment d’emissions intensifica l’anomenat efecte hivernacle.

L’efecte hivernacle és un efecte natural que es dóna a l’atmosfera degut a la presència5 d’alguns gasos. El principal gas d’efecte hivernacle és el vapor d’aigua. En concentracions inferiors trobem el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄) i l’òxid nitrós (N₂O). Com veurem a continuació, la concentració d’aquests últims ha augmentat molt al llarg de l’últim segle degut a l’activitat humana.

Anem a comentar com l’efecte hivernacle contribueix a escalfar la superfície terrestre. El Sol irradia energia, sobretot en l’espectre del visible. Part d’aquesta energia arriba a la superfície de la Terra, és absorbida i convertida en calor. Pel fet de ser la Terra més freda que el Sol, aquesta irradia principalment energia tèrmica infraroja, una part de la qual és absorbida a l’atmosfera, pels anomenats gasos d’efecte hivernacle i remesa en totes direccions. La radiació infraroja remesa que arriba a la superfície de la Terra l’escalfa donant lloc a l’anomenat efecte hivernacle. Gràcies a l’efecte hivernacle natural tenim una temperatura mitjana de la superfície de la Terra d’aproximadament 15 °C, i sense aquest efecte la temperatura mitjana de la Terra seria d’uns 30 °C sota zero. Per tant, l’efecte hivernacle fa possible que a la Terra hi hagi aigua líquida i vida tal com avui dia la coneixem.

Figura 4.4.2. Efecte hivernacle natural. Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

Des de la revolució industrial i, sobretot, de des la segona meitat del segle XX, les activitats humanes, principalment la crema de combustibles fòssils i els canvis d’usos del sòl, han contribuït a augmentar la concentració de GEH a l’atmosfera. En augmentar la seva concentració la captació de radiació infraroja, és a dir, de calor que emet la Terra, és major. Per tant, també es produeix més reemissió de calor cap a la superfície de la Terra, intensificat l’efecte hivernacle i provocant l’anomenat escalfament global.

[Tornar a la part superior]

4. Gasos d’efecte hivernacle

Els principals gasos responsables de la intensificació de l’efecte hivernacle son el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH₄), l’òxid nitrós (N₂O) i els gasos fluorats.

Tal com s’observa a la figura A.3 el gas que contribueix més a la intensificació de l’efecte hivernacle és el diòxid de carboniamb un 74,1%, el segueix el metà amb un 17,3%, l’òxid nitrós amb un 6,2% i els gasos fluorats amb un 2,4%.

El principal sector responsable de l’emissió de diòxid de carboni és, sobretot, el sector energètic, a més dels processos industrials (producció de ciment) i dels canvis d’usos del sòl. En el cas del metà el principal sector responsable és la ramaderia (bestiar i fems), seguit de l’energètic (emissions fugitives) i del tractament de residus (abocadors i aigües residuals). L’òxid nitrós prové principalment del sector agrícola (de la utilització d’adobs i compostos nitrogenats). Finalment, els gasos fluorats provenen sobretot de processos industrials (utilitzats com a refrigerants, dissolvents i propulsors d’esprais).

Figura 4.4.3.Gasos d’efecte hivernacle i sectors responsables de les emissions. Font: (World Resources Institute, 2022)

Conceptes Clau

Emissions fugitives: emissions de gasos d’efecte hivernacle alliberats intencionadament o no durant l’extracció, processament, transformació i entrega dels combustibles fòssils fins el punt d’ús final.
Metà provinent del tractament de residus: el metà es genera en els abocadors com a resultat de la descomposició de la matèria orgànica en condicions anaeròbiques. Aquest metà es pot capturar, convertir i utilitzar-lo com a font d’energia. També es genera metà en alguns tractaments d’aigües residuals, com a resultat del tractament dels fang de depuració en digestors anaeròbics on es descompon la matèria orgànica present en el fang amb manca d’oxigen.

[Tornar a la part superior]

5. Evolució de la concentració de CO₂

És indubtable que el clima es un sistema extremadament complex amb molts factors implicats. Quan ens remuntem a analitzar-ne l’evolució històrica, les dades que tenim provenen dels testimonis de gel (National Science Foundation, 2022). Analitzant aquestes dades, es pot observar que la concentració de CO₂ ha anat variant al llarg dels segles. Ara bé, en els últims 400000 anys fins arribar a l’any 1950, aquesta concentració no havia superat les 300 ppm, tal com es pot observar al primer gràfic de la Figura 4.4.4.

Figura 4.4.4. Evolució de la temperatura i de la concentració de CO₂ a l’atmosfera en els últims 400000 anys fins arribar a l’any 1950. [GRID Arendal-UNEP]

Figura 4.4.5. Evolució de la concentració de CO₂ a l’atmosfera en els últims 800000 anys fins arribar a l’any 2022. [Our World in Data: https://ourworldindata.org/atmospheric-concentrations]

Al segon gràfic la Figura 4.4.4 es pot observar la correlació que hi ha entre la concentració de CO₂ i la variació de temperatura.

Des de l’any 1950 la concentració de CO₂ va començar a augmentar de forma considerable. A la Figura 6 es pot observar l’evolució de la concentració de CO₂ des de l’any 1960, mesurada a l’observatori de Mauna Loa de Hawai. Actualment estem per sobre de les 400 ppm de CO₂, concretament 416 ppm l’any 2022.

Conceptes Clau

Quan diem que l'any 2022 la concentració de CO2 era de 416 ppm indiquem que cada milió de molècules d’aire conté 416 molècules de CO2, per això parlem de 416 parts per milió.

Figura 4.4.6. Evolució de la concentració de CO₂ mesurada a l’observatori de Mauna Loa de Hawai. Font: Global Monitoring Laboratory, NOOA.

Al web del NOAA es poden observar també les concentracions de metà i d’òxid nitrós en ppb (parts per bilió).

[Tornar a la part superior]

6. Impactes del canvi climàtic

Tot i que els impactes del canvi climàtic són diversos, cal destacar l’augment de les temperatures, els canvis en els patrons de precipitació, la pèrdua de massa de gel i glaceres, l’augment de nivell del mar, l’acidificació dels oceans, entre altres fenòmens.

Anem a comentar amb més detall la magnitud d’aquests impactes.

Augment de les temperatures

L’any 2015 vam arribar a 1 °C d’escalfament de la temperatura mitjana global del planeta, respecte a l’era preindustrial [IPCC, 2018; WMO, 2015), i aquest escalfament continua en augment. L’any 2022 l’escalfament ja havia arribat a 1,1°C de mitjana (IPCC, 2021).

Figura 4.4.7. Canvis en la temperatura de la superfície terrestre, reconstruïdes i observades (a). Canvis de temperatura simulant factors humans i naturals (b). [4]

Observant la Figura 4.4.7 podem afirmar que la influència humana ha estat el principal factor que ha contribuït a l’escalfament de l’atmosfera (IPCC, 2021).

És destacable el fet que observant les temperatures des de 1850, cadascuna de les últimes quatre dècades ha estat successivament més càlida que qualsevol de les anteriors (IPCC, 2021).

Canvis en el règim de les precipitacions

A nivell mundial, la precipitació mitjana sobre la terra sembla ser que ha augmentat des del 1950, amb una taxa d'augment més ràpida des de la dècada de 1980 (IPCC, 2021). Ara bé, no plou per igual en totes les regions del món i sembla que les projeccions indiquen que plourà més on ara ja plou i menys on no ho fa. A més, aquestes pluges poden caure de forma més intensa, és a dir, quan plogui, amb molt poc temps poden caure molt litres per metre quadrat, provocant, en alguns casos, pèrdua de vides humanes i danys materials, a més d’afectacions a infraestructures (Carbon Brief, 2022).

Pèrdua de massa de gel i glaceres

Es constata un declivi de l’àrea gelada de l’oceà Àrtic

Figura 4.4.8. Declivi de l’àrea gelada de l’oceà Àrtic. (Nasa, 2022).

També es constata la disminució de massa de gel a l’Antàrtida i a Groenlàndia

Figura 4.4.9. Pèrdua de massa de gel a l’Antàrtida i a Groenlàndia. (NASA, 2022).

Augment del nivell del mar

La pujada del nivell del mar és deguda principalment a dos factors, en primer lloc el desglaç de les capes de gel i les glaceres, i en segon lloc a l'expansió de l'aigua del mar en escalfar-se.

El nivell mitjà global del mar va augmentar 0,20 m entre 1901 i 2018. La taxa mitjana d'augment del nivell del mar va ser de 1,3 mm anuals entre 1901 i 1971 i va augmentar a 3,7 mm anuals entre 2006 i 2018 (IPCC, 2021).

Figura 4.4.10. Augment del nivell del mar. (NASA, 2022)

Acidificació dels oceans

Els oceans absorbeixen aproximadament una tercera part de les emissions de diòxid de carboni. El CO₂absorbit reacciona amb l’aigua formant àcid carbònic, un àcid dèbil que es dissocia en ions d’hidrogen i ions de bicarbonat. Aquesta reacció fa augmentar la concentració d’ions d’hidrogen a l’aigua. L’escala del pH (7 és neutre, superior a 7 és bàsic i inferior a 7 és àcid) és inversa a la concentració d’ions d’hidrogen, per tant, a major absorció de CO₂, major acidesa i menor pH.

L’acidificació dels oceans provoca impactes i desequilibris importants sobre la biodiversitat oceànica.

Altres impactes

El canvi climàtic també comporta altres impactes:

Escalfament de l’oceà, que provoca l’expansió de l’aigua i per tant, l’augment del nivell del mar. Aquest escalfament té, a més, altres conseqüències importants com el blanquejament dels coralls, la intensificació dels huracans i la pèrdua de capes de gel (NASA, 2022).
Impactes en la biodiversitat, com poden ser alteracions d’ecosistemes que afecten a les espècies que hi viuen, risc d’invasió d’espècies no autòctones, canvis de patrons migratoris en el cas d’algunes aus i peixos, entre altres.
Evidència de fenòmens greus, com per exemple, incendis difícils de controlar, onades de calor, fortes precipitacions, sequeres, ciclons tropicals,...
Alteració dels recursos hídrics, que afecten ecosistemes i agricultura.
Afectació a sectors econòmics claus, per exemple el sector turístic.
Afectació a la salut de les persones, per exemple, per temperatures extremes durant les onades de calor.
Refugiats i desplaçats climàtics, ja hi ha hagut milions de persones desplaçades per desastres naturals intensificats pel canvi climàtic i per al 2050 es preveu que aquest nombre s’incrementi.
Alteració del rendiment dels conreus i de la producció agrícola posant en perill la seguretat alimentaria.
Danys significatius a infraestructures per fenòmens climàtics extrems.

Els països en desenvolupament i els sector més desfavorits de la població són més (o molt més) vulnerables al canvi climàtic.

[Tornar a la part superior]

7. Projeccions de futur

L’IPCC en el seu últim informe, l’AR6, planteja cinc possibles escenaris de futur (figura 4.4.11), dos d’ells (SSP3-7.0 i SSP5-8.5) amb emissions molt elevades que dupliquen aproximadament els nivells actuals per 2050 i 2100, un escenari entremig (SSP2-4.5) amb emissions que es mantenen en els nivells actuals fins al 2050 i dos escenaris amb baixes emissions (SSP1-2.6 i SSP1-1.9) les quals es redueixen a 0 cap l’any 2050 o posteriorment, per desprès assolir emissions netes negatives.

Conceptes Clau

Emissions netes zero o negatives: s’aconsegueixen quan el flux d’absorció de gasos d’efecte hivernacle és igual o superior al de la seva emissió.

Figura 4.4.11. Escenaris futurs d’emissions IPCC. (IPCC, 2021),

Aquests escenaris condueixen a augments de temperatura diversos, com s’observa a la següent taula.

Taula 4.4.1. Canvis en la temperatura de la superfície terrestre en els diferents escenaris futurs d’emissions. (IPCC, 2021)

Segons el IPCC (2021), per tal que les societats humanes puguin adaptar-se i gestionar els impactes del canvi climàtic, cal estabilitzar l’augment de la temperatura mitjana global per sota dels 2 °C, sent els impactes a 1,5 °C sensiblement inferiors als previstos amb 2 °C. Els únics escenaris de la taula A.1 compatibles amb aquest objectiu són el SSP1-1.9 i el SSP1-2.6. Tal i com mostra la figura A.9, ambdós escenaris comporten reduccions dràstiques i urgents de les emissions de CO₂_, així com arribar a emissions netes zero al llarg de la segona meitat d’aquest segle.

A la unitat sobre l’Acord de París presentem el marc d’acció multilateral actualment vigent per a redreçar el canvi climàtic.

[Tornar a la part superior]

8. Què hauríem de fer per a frenar l’escalfament global?

Per aturar l'escalfament global cal arribar a la neutralitat d'emissions de CO2 quan abans millor. Això implica fer una transició d’una economia basada en els combustibles fòssils a una economia centrada en el bé comú i baixa en carboni.

Sector energètic

Hauríem d’anar cap a un món molt més electrificat. Actualment el consum elèctric, respecte el consum energètic total, no arriba al 20%.
Hauríem de produir l’electricitat que utilitzem amb recursos energètics renovables. El 2050 el 77% de l’energia elèctrica hauria de tenir un origen renovable. Actualment només el 15% de l’energia elèctrica es produeix amb renovables.

Transport

Al 2050 caldria reduir en un 40% l’energia utilitzada en el transport.
Cal repensar el model de transport i apostar pel transport públic, flotes de vehicles d’ús compartit.
Cal electrificar el sector del transport: trens per al transport de mercaderies, cotxes elèctrics. Actualment, en el sector transport, el consum d’electricitat no arriba al 2%.

Gestió territorial

Afavorir models territorials equilibrats amb produccions agràries i industrials sostenibles que proveeixin a la població els recursos alimentaris, productes i serveis que necessita tot generant llocs de treball de qualitat.
Reduir les taxes de desforestació i restaurar els ecosistemes naturals amb un doble objectiu: augmentar la captació i emmagatzemament de carboni i augmentar la resiliència del territori als impactes del canvi climàtic.
Gestionar els recursos forestals i pesquers d’un territori de forma sostenible per tal d’assegurar-ne la seva conservació i consumir-los per sota de la seva taxa de renovació natural.
Apropar tant com sigui possible els punts de generació d’energia als punts de consum. Aprofitar els recursos energètics renovables d’un territori per, en primer lloc, donar servei als consums de la seva població.

Model urbà

Apostar per models de ciutats compactes amb serveis integrats, on s’hi pugui caminar, on les distàncies a recórrer siguin baixes.
Potenciar xarxes de transport públic integrades, usos de cotxes compartits, enllumenat de baix consum.
Millorar la resiliència urbana: sistemes de prevenció d’inundacions, zones verdes, cobertes vegetals, ...
Actualment els edificis són responsables d’un 32% del consum energètic. Al 2050 caldria reduir les emissions dels edificis en un 85%. Per això caldria construir edificis amb consums propers a zero com més aviat millor.
La calefacció en llars, oficines i serveis avui dia es fa bàsicament amb combustibles fòssils (gas natural i, en part, gasoil). Cal electrificar l’escalfament d’edificis, mitjançant bombes de calors, són més eficients i funcionen amb electricitat, que hauria de ser 100% renovable.

Indústria

La indústria és la responsable d’un terç del consum energètic. Cal reduir la seva demanda energètica en 1/3 tot augmentant l’eficiència en l’ús de l’energia.
La major part del consum industrial d’energia és per a escalfament i generació de vapor i es fa amb combustibles fòssils. La descarbonització de l’escalfament industrial és un repte a superar per a la reducció de les emissions industrials de CO2: bombes de calor d’alta temperatura i altres solucions, no totes resoltes, hi tindran un paper important en el futur.
Reducció al 2050 d’un 70% de les emissions de GEH del sector industrial respecte al 2010 i implementació de sistemes de captura i emmagatzemament de carboni (CCS). Cal tenir present, però, que tan la CCS com les tecnologies d’emissions negatives (aforestació, BECSS,...) tenen impactes negatius que si s’aplicaven massivament poden exacerbar-se.
Utilització de matèries primeres en base a la biomassa (industria química i petroquímica).
Augment del percentatge de materials reciclats i desenvolupament d’estratègies d’economia circular.
Hi importants emissions industrials de CO2 que no estan associades a l’energia (siderúrgia bàsica, producció d’hidrogen per a obtenció d’amoníac, producció de ciment): caldrà descarbonitzar aquestes emissions industrials no energètiques. Comença a haver-hi al mercat tecnologies per fer-ho.

Canvi d´hàbits

Dietes més saludables amb menys consum de carn i de làctics.
Comprar productes locals i de temporada.
Minimitzar els envasos, prescindir de llaunes d’alumini.
Reduir el menjar que llencem.
Utilitzar el transport públic, caminar més,...
Viatjar menys, potenciar el turisme local, el teletreball i l’ús de les videoconferències.
Comprar electrodomèstics eficients, amb una bona certificació energètica i de consum d’aigua.
Exigir habitatges amb una bona certificació energètica (bon aïllament, sistemes de calefacció i refrigeració eficients).
Estalviar en consum energètic (ex: prescindir d’assecadora de la roba, graduar bé els termòstats).
Augmentar molt el grau de reciclatge, la reutilització, la reparació,...
Fer un consum de productes i serveis responsable, evitar el comprar per comprar.
A l’hora d’exercir el teu dret a vot, decantar-te per aquelles opcions polítiques amb propostes programàtiques encaminades a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per tal de promoure el desenvolupament sostenible d’una societat resilient al canvi climàtic.

[Tornar a la part superior]

9. L’adaptació al canvi climàtic

El canvi climàtic està causant i causarà importants impactes, els quals, a hores d’ara, ja s’observen en molts sectors i regions, encara que afecten molt més a les persones i sistemes més vulnerables. L'adaptació exerceix un paper fonamental en la reducció de la vulnerabilitat al canvi climàtic (IPCC, 2022).

Hi ha opcions d’adaptació viables per a reduir els riscos per a les persones i els sistemes naturals, ara bé, aquestes opcions generalment s’apliquen en un horitzó a curt termini i difereixen molt entre sectors i regions, quan haurien de ser opcions d’adaptació transformadora, integrades i multisectorials que facin front a les desigualtat socials (IPCC, 2022).

Algunes de les estratègies d’adaptació que proposa l’IPCC (2022) són:

Enfortir les infraestructures socials, millorant l’accés a l’educació, la nutrició, la salut pública i l’habitatge segur. Reduir les desigualtats de gènere, alleujar la pobresa. Protegir els pobles indígenes i les comunitats marginades i vulnerables.
Enfortir les infraestructures urbanes, construint muralles costaneres, dics fluvials; millorant clavegueram; construint refugis per a ciclons, adaptant les normatives de construcció,... Millorar la retenció natural de l’aigua, per exemple mitjançant la restauració d’aiguamolls i rius, o la planificació d’ús del sòl, entre altres.
Mantenir les cadenes de subministrament periurbanes de bens i serveis.
Protegir i mantenir la biodiversitat i els ecosistemes, ja que mantenir la seva resiliència ajuda a la conservació efectiva d’aproximadament entre el 30 i el 50% de les àrees terrestres, d’aigua dolça i oceàniques de la Terra.
Fer una gestió forestal sostenible, diversificant i ajustant les espècies arbòries per augmentar la resiliència. Millorar la resiliència de les reserves i embornals de carboni.
Per tal de reduir el risc per als sistemes alimentaris s’haurien de millorar els conreus i potenciar noves varietats. Potenciar l’agrosilvicultura, l’agricultura urbana,... Potenciar dietes equilibrades. Reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments.
Potenciar la irrigació eficient dels conreus, l’emmagatzematge d’aigua,...
Diversificar la generació d’energia, gestionar la demanda (millorant per exemple l’eficiència energètica). Potenciar les energies renovables que puguin descentralitzar-se, entre altres mesures.

Un important problema de les estratègies d’adaptació és que han de superar una sèrie de limitacions, sobretot de finançament, però també de governament institucional i polític. És necessari un compromís polític ferm i un marc institucional a nivell mundial amb objectius i prioritats clares per portar a terme estratègies d’adaptació a curt, mitjà i llarg termini (IPCC, 2022).

[Tornar a la part superior]

10. Reflexions Finals

Tal com reconeix l’IPCC a l’AR6 (IPCC, 2021):

És inequívoc que la influencia humana ha escalfat l’atmosfera, els oceans i la terra en el seu conjunt.
L’escalfament es dóna a un ritme sense precedents en almenys, els últims 2000 anys.
Si no es fa un esforç important per a reduir les emissions, superarem els límits de temperatura de 1,5 °C i de 2 °C durant el present segle, fet que pot comportar importants conseqüències, com l’augment de les onades de calor, sequeres, precipitacions fortes, ciclons,....

És imprescindible fer un canvi dels models energètic i agroalimentari actuals, la qual cosa requereix qüestionar-se el model econòmic consumista que impera en moltes regions del món.

[Tornar a la part superior]

11. Per saber-ne mès

[NASA]: Increasing greenhouses gases are warming the planet
https://climate.nasa.gov/causes/
[NOOA]: Trends in Atmospheric Carbon Dioxide
https://gml.noaa.gov/ccgg/trends/
[GRID Arendal-UNEP]: Temperature and CO2 concentration in the atmosphere over the past 400 000 years
https://www.grida.no/resources/6443
[NASA]: Understanding our planet to benefit humankind
https://climate.nasa.gov/
Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. Disponible a: https://web.gencat.cat/ca/inici

[Tornar a la part superior]

12. Referències

Hausfather, Z (2018, Gen 19). What climate models tell us about future rainfall. Recuperat de: https://www.carbonbrief.org/explainer-what-climate-models-tell-us-about-future-rainfall/

IPCC (2007). Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Solomon, S., D. Qin, M. Manning, Z. Chen, M. Marquis, K.B. Averyt, M. Tignor and H.L. Miller (eds.), Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA, 2007. Recuperat de: https://archive.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg1/en/faq-1-3.html

IPCC (2018). Annex I: Glossary [Matthews, J.B.R. (ed.)]. In: Global Warming of 1.5°C. An IPCC Special Report on the impacts of global warming of 1.5°C above pre-industrial levels and related global greenhouse gas emission pathways, in the context of strengthening the global response to the threat of climate change, sustainable development, and efforts to eradicate poverty. [Masson-Delmotte, V., P. Zhai, H.-O. Pörtner, D. Roberts, J. Skea, P.R.Shukla, A. Pirani, W. Moufouma-Okia, C. Péan, R. Pidcock, S. Connors, J.B.R. Matthews, Y. Chen, X. Zhou, M.I. Gomis, E. Lonnoy, T. Maycock, M. Tignor, and T. Waterfield (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, NY, USA, p. 541-562, 2018, doi:10.1017/9781009157940.008.

IPCC (2021). Climate Change 2021: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. [Masson-Delmotte, V., P. Zhai, A. Pirani, S.L. Connors, C. Péan, S. Berger, N. Caud, Y. Chen, L. Goldfarb, M.I. Gomis, M. Huang, K. Leitzell, E. Lonnoy, J.B.R. Matthews, T.K. Maycock, T. Waterfield, O. Yelekçi, R. Yu, and B. Zhou (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA, In press, doi:10.1017/9781009157896.

IPCC (2022). Climate Change 2022: Impacts, Adaptation, and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [H.-O. Pörtner, D.C. Roberts, M. Tignor, E.S. Poloczanska, K. Mintenbeck, A. Alegría, M. Craig, S. Langsdorf, S. Löschke, V. Möller, A. Okem, B. Rama (eds.)]. Cambridge University Press. Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, NY, USA, p. 3056, doi:10.1017/9781009325844.

NASA Science Editorial Team (2024, Març 18). Why a half-degree temperature rise is a big deal. Recuperat de: https://climate.nasa.gov/news/2458/why-a-half-degree-temperature-rise-is-a-big-deal/

NASA (S.D). Climate change. Recuperat de: https://science.nasa.gov/climate-change/

National Science Foundation (S.D). About ice cores. Recuperat de: https://icecores.org/about-ice-cores

WMO (2016). Statement on the status of the global climate in 2015. World Meteorological Organization. Recuperat de: https://library.wmo.int/doc_num.php?explnum_id=7931

World Resources Institute (2019). World Greenhouse Gas Emissions: 2019. Recuperat de: https://www.wri.org/data/world-greenhouse-gas-emissions-2019

United Nations (1992). United Nations Framework Convention On Climate Change. Recuperat de: https://unfccc.int/resource/docs/convkp/conveng.pdf

[Tornar a la part superior]

13. Crèdits

Com s' ha de citar aquesta unitat?

Alcaraz, O.; Sureda, B.; Tejedor, G. Impactes a escala global: el Canvi Climàtic. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024 [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/4-4-impactes-a-escala-global-el-canvi-climatic>.

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per: