7.4. Mesura de la sostenibilitat: indicadors i índexs

Aquesta unitat té com a objectiu oferir una visió global, crítica i aplicada sobre els sistemes de mesura de la sostenibilitat en l’àmbit de l’enginyeria. Es desenvolupa al voltant de les següents finalitats:: 

• Presentar i analitzar els diferents tipus d’indicadors i índexs de sostenibilitat, així com els criteris metodològics per construir i seleccionar bones mètriques.
• Explorar metodologies d’avaluació integrades, com l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV), l’Anàlisi Multicriteri (AMC) i l’Anàlisi Cost-Benefici Ambiental (ACBA), per prendre decisions informades i contextualitzades.
• Conèixer els marcs institucionals i normatius existents, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), els estàndards ISO o la Global Reporting Initiative, per entendre el paper dels indicadors en la governança de la sostenibilitat.
• Fomentar una mirada crítica i transformadora sobre els límits de la mesura, els biaixos normatius, els riscos de reduccionisme i l’ús polític de les mètriques.
• Obrir-se a enfocaments emergents com els indicadors regeneratius, participatius, de qualitat de vida o inspirats en l’ecojustícia i l’ètica del cuidar.Analitzar el creixement de la població mundial i les variacions regionals.

[Tornar a la part superior] 

2. Introducció

Perquè la sostenibilitat pugui ser integrada en els processos d'enginyeria, cal mesurar-la de manera rigorosa i comprensible. Aquesta mesura ha de servir per prendre decisions informades, comunicar els impactes dels projectes i garantir la transparència dels processos.

Aquest capítol examina en profunditat com es poden identificar, desenvolupar i aplicar indicadors i índexs per avaluar la sostenibilitat en diversos contextos, amb especial atenció als projectes i processos d’enginyeria. També es proposen exemples pràctics, marcs conceptuals i eines metodològiques que permetin als estudiants universitarios entendre i aplicar aquest coneixement en la seva futura pràctica professional.

La mesura de la sostenibilitat en l’enginyeria és crucial per:

• Integrar criteris ambientals, socials i econòmics en totes les fases dels projectes: planificació, disseny, execució, manteniment i desmantellament.
• Garantir el compliment normatiu: moltes normatives europees i internacionals exigeixen avaluacions d’impacte ambiental (EIA) i declaracions ambientals de producte (DAP).
• Millorar la presa de decisions: les alternatives de disseny es poden comparar objectivament amb indicadors com el consum d’energia o l’impacte sobre la biodiversitat.
• Augmentar la transparència i la rendició de comptes: els indicadors fan visibles els resultats i permeten als ciutadans i als gestors seguir l’evolució dels projectes.

Exemple: En la rehabilitació energètica d’un edifici, es poden usar indicadors com el consum d’energia per metre quadrat abans i després de la intervenció, les emissions anuals de CO₂, i el confort tèrmic dels habitants mesurat per enquestes.

[Tornar a la part superior] 

3. Indicadors de sostenibilitat

Un indicador de sostenibilitat és una mesura que proporciona informació rellevant sobre aspectes relacionats amb el desenvolupament sostenible. Actua com a pont entre dades complexes i la presa de decisions, sintetitzant informació tècnica per fer-la accessible i operativa.

Per exemple, un valor com el consum d’energia per metre quadrat d’un edifici és un indicador que permet comparar l’eficiència energètica entre edificis.

Funcions principals dels indicadors:

1. Funció diagnòstica: Permeten conèixer l’estat actual d’un sistema o problema (p. ex. nivells de contaminació atmosfèrica).
2. Funció predictiva: Ajuden a anticipar tendències o riscos futurs, útils per a planificació estratègica.
3. Funció normativa: Faciliten l’establiment d’objectius o estàndards. Per exemple, la Directiva Marc de l’Aigua de la UE estableix indicadors de qualitat que els rius han d’assolir.

[Tornar a la part superior]

3.1. Tipologies d’indicadors

Els indicadors de sostenibilitat es poden classificar segons diversos criteris. Aquesta classificació ajuda a entendre la seva funció i a escollir-ne els més adequats per a cada context.

a) Segons la dimensió de sostenibilitat:

• Ambientals: Emissions, qualitat de l’aire, ús del sòl, biodiversitat.
• Socials: Equitat, salut, educació, participació comunitària.
• Econòmics: PIB verd, ocupació verda, eficiència de recursos.

Exemple: L’índex de pobresa energètica mesura tant aspectes econòmics (capacitat de pagar l’energia) com socials (nivell de confort domèstic).

b) Segons la funció en el sistema d’avaluació:

• Indicadors d’entrada (inputs): Mesuren recursos utilitzats (energia, aigua, matèries primeres).
• Indicadors de procés: Reflecteixen l’eficiència i el funcionament del sistema (temps de producció, emissions durant el procés).
• Indicadors de sortida (outputs): Resultats directes (productes, residus, emissions).
• Indicadors d’impacte: Conseqüències finals sobre el medi o la societat (canvi climàtic, salut pública).

Exemple pràctic: En una planta de tractament d’aigües residuals:

Entrada: m³ d’aigua bruta per dia

Procés: eficiència de filtratge

Sortida: m³ d’aigua neta

Impacte: qualitat de l’aigua al riu receptor

c) Indicadors quantitatius vs. qualitatius

• Quantitatius: Numèrics, permeten comparacions objectives (tones de CO₂/any).
• Qualitatius: Basats en percepcions o valoracions (nivell de satisfacció ciutadana, qualitat paisatgística).

Els indicadors qualitatius, sovint obtinguts mitjançant enquestes o mètodes participatius, són especialment útils per captar dimensions socials i culturals de la sostenibilitat.

[Tornar a la part superior]

3.2. Criteris de qualitat dels indicadors

Perquè un indicador sigui útil i fiable, ha de complir certs requisits metodològics i pràctics. Els criteris següents són comunament acceptats (Taula 7.4.1):

1. Rellevància

Ha de respondre als objectius de sostenibilitat i a les necessitats d’informació del projecte o política. Per exemple en un projecte de mobilitat urbana, seria irrellevant mesurar el consum d’aigua potable, però molt rellevant mesurar les emissions de NO₂.

2. Fiabilitat i precisió

Ha de basar-se en dades robustes, repetibles i amb fonts verificables.

3. Comparabilitat

Ha de permetre comparacions entre territoris, períodes o escenaris.Necessita unitats normalitzades i definicions consistents.

4. Comprensibilitat

Ha de ser fàcil d’interpretar per usuaris no especialistes (com polítics o ciutadania). Es pot millorar mitjançant visualització gràfica (semàfors, gràfics radials, etc.)

5. Actualitzabilitat i disponibilitat

Dades accessibles i actualitzables regularment. Alguns indicadors no es poden usar si depenen de dades que no es recullen amb freqüència o no són públiques.

Taula 7.4.1  resum de criteris de qualitat d’un indicador

[Tornar a la part superior]

4. Índexs compostos

Un índex compost és una eina estadística que combina diversos indicadors individuals en un sol valor agregat. L’objectiu és sintetitzar informació complexa i multidimensional per facilitar-ne la comprensió i l’anàlisi comparativa entre territoris, sectors o períodes.

Els índexs compostos són útils quan:

• Es vol representar fenòmens complexos (com la sostenibilitat)
• Es necessita comunicar a públics no especialitzats
• Cal prioritzar accions o polítiques

Selecció d’indicadors

Cada indicador ha de ser rellevant, fiable i no redundant. És fonamental que cobreixin diferents dimensions (ambiental, social, econòmica, etc.).

Normalització

Ponderació

Agregació

Validació i sensibilitat

[Tornar a la part superior]

4.1. Exemples destacats d’índexs compostos

Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

L'índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador, elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que s'utilitza per classificar els països en tres nivells de desenvolupament humà. L'índex està compost per l'esperança de vida, l'educació (taxa d'alfabetització, taxa bruta de matriculació a diferents nivells i assistència neta) i indicadors d'ingrés per càpita. Un país obté un IDH més alt quan l'esperança de vida és més gran, el nivell d'educació és més gran i l'ingrés nacional brut INB (PPA, o paritats de poder adquisitiu) per càpita és més gran. Utilitza una escala de 0 a 1 i és considera útil per mostrar desigualtats entre països.

Figura 7.4.1. Dimensions i indicadors del IDH

Figura 7.4.2 IDH per països al 2022

L'índex de progrés genuí, IPG (en anglès Genuine progress indicator, GPI), és un indicador per mesurar el benestar econòmic i el progrés social d'un país. S'aplica des del 1950. L'IPR amplia el marc de la comptabilitat tradicional incloent a l'alça les inversions netes de capital i les inversions en treball per tal de reflectir activitats no remunerades pel mercat, com ara el treball domèstic no remunerat, el voluntariat i la cura de familiars. Comptabilitza a la baixa els costos derivats de la degradació ambiental i la pèrdua de recursos naturals, les desigualtats de renda, el deute extern i la delinqüència. Es considera un índex que té en compte valors ecològics i el desenvolupament sostenible com a necessaris per al benestar social. L'IPR està dissenyat per substituir el Producte intern brut (PIB) com indicador de progrés econòmic.

Figura 7.4.3 Exemple de aplicació del GPI i els indicadors que te en compte versus el PIB. (font Berik, G. and E. Gaddis. 2011. The Utah Genuine Progress Indicator (GPI), 1990 to 2007: A Report to the People of Utah, Utah Population and Environment Council, Available at: http://utahpopulation.org/wp-content/uploads/2014/11/Utah_GPI__Report_v74_withabstract.pdf)

Happy Planet Index (HPI)

L'índex del planeta feliç és un índex alternatiu de desenvolupament, de benestar humà i ambiental. La primera publicació va ser l'any 2006 i es publica periòdicament cada tres anys. És publicat per New Economics Foundation (NEF). L'índex està dissenyat per mesurar el desenvolupament dels països basats en l'esperança de vida, la percepció subjectiva de felicitat i la petjada ecològica.

Figura 7.4.4 comparació de el benestar envers la petjada ecologica per països el 2024 (Font: Abdallah, S., Hoffman, A., and Akenji, L. (2024). The 2024 Happy Planet Index

Figura 7.4.5 Mapa de la distribució Happy Planet Index per paisos el 2024 (font: Abdallah, S., Hoffman, A., and Akenji, L. (2024). The 2024 Happy Planet Index. Hot or Cool Institute, Berlin)

Índex de Rendiment Ambiental (EPI – Yale University)

L'índex de rendiment ambiental (EPI) 2024 proporciona un resum basat en dades de l'estat de la sostenibilitat a tot el món. Utilitzant 58 indicadors de rendiment en 11 categories de problemes, l'EPI classifica 180 països en el rendiment del canvi climàtic, la salut ambiental i la vitalitat dels ecosistemes. S’utilitza com a referència internacional en diplomàcia ambiental.

Figura 7.4.6 Dimensions i indicadors del EPI ( Font: Block, S., Emerson, J. W., Esty, D. C., de Sherbinin, A., Wendling, Z.A., et al. (2024). 2024 Environmental Performance Index. New Haven, CT: Yale Center for Environmental Law & Policy. epi.yale.edu. Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License.)

[Tornar a la part superior]

4.2. Crítiques i limitacions dels índexs compostos

Els índexs compostos són relevant, però també comporten riscos i limitacions. Cal usar-los amb precaució i mirada crítica. Els principals reptes del índexs compostos són:

1. Simplificació excessiva

Pot amagar desequilibris interns: un bon valor global pot ocultar problemes greus en una dimensió específica. Exemple: un país amb bon IDH pot tenir alts nivells de desigualtat o contaminació.

2. Supòsits normatius

L’assignació de pesos i la selecció d’indicadors sovint reflecteixen visions del món o valors ideològics. Exemple: considerar el creixement econòmic com a valor positiu pot no ser universalment acceptat.

3. Dificultat d’interpretació

Agregats complexos poden ser opaços: com s’ha arribat al valor final? Pot conduir a lectures errònies o manipulables.

4. Dependència de dades

Si les dades no són fiables, l’índex pot perdre validesa. Especialment problemàtic en països amb dèficits estadístics.

[Tornar a la part superior]

5. Marc conceptual i institucional de la mesura de la sostenibilitat

5.1. El model Pressió – Estat – Resposta (PSR)

• Pressió: activitats humanes que generen impactes (emissions, ús de recursos, contaminació).
• Estat: condició del medi ambient (qualitat de l'aire, biodiversitat, etc.).
• Resposta: polítiques, accions i canvis socials per mitigar o revertir els impactes.

Exemple: Pressió: augment del trànsit rodat; Estat: degradació de la qualitat de l’aire; Resposta: implementació de zones de baixes emissions.

Adoptat per l’Agència Europea de Medi Ambient (EEA), aquest marc inclou:

• Forces impulsadores (Driving Forces): tendències socioeconòmiques com el creixement econòmic o l’urbanització
• Impactes: efectes finals sobre la salut, els ecosistemes, o el benestar

Aquest enfocament és més dinàmic i permet fer una anàlisi de causalitat més profunda. És àmpliament usat en estudis de sostenibilitat territorial i en la gestió integrada de recursos naturals. La figura 7.4.7 com a exemple. mostra el DPSIR per analitar l’estat dels ocenas.

Figura 7.4.7 Example dels nivells DPSIR aplicat a lavaluació dels oceans. ( Font: Evans, K., Chiba, S., Bebianno, M. J., Garcia-Soto, C., Ojaveer, H., Park, C., ... & Zielinski, T. (2019). The global integrated world ocean assessment: linking observations to science and policy across multiple scales. Frontiers in Marine Science, 6, 298..)

b) Variants locals i participatives

[Tornar a la part superior]

5.2. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Aplicació a escala local i universitària. Molts municipis i universitats (com la UPC) han adoptat els ODS com a marc per orientar els seus plans estratègics. Aquests indicadors serveixen per: Definir metes concretes, Monitorar avenços i Comunicar compromisos i responsabilitats.

[Tornar a la part superior]

5.3. Normatives i estàndards internacionals

Els estàndards proporcionen marcs tècnics i procedimentals que guien com es recullen dades, es construeixen indicadors i s’elaboren informes de sostenibilitat. En enginyeria, són fonamentals per garantir comparabilitat i legitimitat. Per més informació consultar unitat 15.2.

a) ISO 14001: Sistemes de gestió ambiental

Estàndard internacional per implementar sistemes de gestió ambiental en organitzacions. Inclou requisits per establir indicadors de seguiment i millora contínua. Aplica a empreses, universitats, governs locals, etc.

b) ISO 26000: Responsabilitat social

Guia (no certificable) sobre com incorporar la sostenibilitat i l’ètica en les operacions empresarials. Promou indicadors socials i ambientals en àmbits com el treball digne, els drets humans i el govern corporatiu.

c) Global Reporting Initiative (GRI)

Marc per a la comunicació de la sostenibilitat a través de memòries no financeres. Utilitzat per milers d’empreses arreu del món. Inclou indicadors en: Canvi climàtic, Drets laborals, Economia circular i Cadena de subministrament

d) Altres estàndards rellevants

LEED, BREEAM: certificacions per edificis sostenibles

EMAS: sistema europeu de gestió ambiental

IFRS S1 i IFRS S2 (estàndards de sostenibilitat per al sector financer)

[Tornar a la part superior]

6. Metodologies d’avaluació integrades

Les metodologies d’avaluació integrades permeten avaluar la sostenibilitat tenint en compte múltiples impactes i criteris, sovint en contextos complexos. Aquestes eines s’utilitzen tant en enginyeria com en polítiques públiques, i ajuden a fer comparacions rigoroses entre alternatives.

[Tornar a la part superior]

6.1. Anàlisi del Cicle de Vida (ACV)

[Tornar a la part superior]

6.2. Anàlisi multicriteri (AMC)

L’Anàlisi Multicriteri (AMC) és una metodologia per avaluar i comparar alternatives tenint en compte múltiples criteris, sovint no comparables directament entre si (ambientals, socials, econòmics, tècnics, etc.).

És especialment útil quan hi ha incertesa o valors subjectius o els resultats no poden reduir-se a una única unitat (com toxicitat o emissions)

Els pasos per fer un AMC són:

1. Definir opcions i criteris: Ex: comparar 3 sistemes energètics segons emissions, costos, acceptació social

2. Assignar pesos als criteris: Pot ser per consulta d’experts o participació ciutadana

3. Normalitzar i puntuar alternatives: Escales de valoració, anàlisi de sensibilitat

4. Agregació i classificació: Mètodes: Analytic Hierarchy Process (AHP), Preference Ranking Organization Method for Enrichment Evaluation (PROMETHEE), Elimination and Choice Translating Reality (ELECTRE), etc.

Taula 7.4.2 Exemple de AMC per a l’elecció d’un sistema de calefacció per a un edifici

[Tornar a la part superior]

6.3. Anàlisi cost-benefici ambiental (ACBA)

L’Anàlisi Cost-Benefici Ambiental (ACBA) és una extensió de l’anàlisi econòmica clàssica, que incorpora externalitats ambientals i socialscom a costos o beneficis monetaritzats. Veure unitat 8.2

Permet justificar projectes d’inversió pública o privada des d’una perspectiva ampliada que inclogui sostenibilitat.

Els Tipus de valors considerats són: Costos directes: construcció, manteniment, Externalitats negatives: contaminació, pèrdua d’ecosistemes, Beneficis intangibles: paisatge, salut pública, benestar i les tècniques de monetarització són:  Valoració contingent (disposició a pagar), Cost de substitució i Cost evitat.

El ACBA és complex donat que és Difícil assignar valors monetaris a la biodiversitat, equitat o identitat cultural. Pot invisibilitzar elements que no tenen mercat i té el risc d’economicisme reduccionista.

Taula 7.4.3 Comparació entre metodologies integrades

En molts casos, s’utilitzen metodologies híbrides, on:

• L’ACV proporciona dades ambientals
• L’AMC ajuda a prioritzar opcions
• L’ACBA justifica econòmicament les decisions

Aquestes metodologies permeten a l’enginyeria incorporar la complexitat de la sostenibilitat en la presa de decisions. La seva aplicació no és només tècnica, sinó també ètica i política. Cal saber escollir l’eina adequada segons el context, els actors implicats i els valors que es volen preservar.

[Tornar a la part superior]

7. Indicadors participatius i qualitat de vida

7.1. La dimensió social i emocional de la sostenibilitat

• Salut física i mental
• Relacions socials
• Sentit de seguretat i pertinença
• Connexió amb la natura
• Temps disponible per a activitats significatives

Taula 7.4.4 Exemple de indicadors de qualitat de vida.

Exemple: “Salut verda” en context urbà

Diversos estudis mostren que tenir accés a espais verds (parcs, horts urbans, boscos periurbans) està associat a:

• Millor salut cardiovascular
• Reducció de l’ansietat
• Major activitat física
• Millor convivència entre veïns

Aquests efectes es poden capturar amb indicadors biofísics (m² verd/habitant) i subjectius (nivell de benestar declarat).

 [Tornar a la part superior]

7.2. Participació ciutadana en la definició d’indicadors

Per què cocrear indicadors? Els indicadors no són neutres: reflecteixen què considerem important. Per això, és fonamental que els grups socials implicats participin en la seva definició, especialment en comunitats diverses i afectades per desigualtats.

Beneficis de la cocreació d’indicadors es poden resumir en una major legitimitat i acceptació social, una millor adaptació al context local, l’empoderament ciutadà i generació de coneixement col·lectiu i la captura de dimensions invisibles o silenciades.

 [Tornar a la part superior]

7.3. Indicadors alternatius.

La sostenibilitat implica també justícia ambiental, és a dir, la distribució equitativa dels beneficis i riscos ambientals entre la població.

Alguns indicadors útils:

• Exposició diferencial a la contaminació atmosfèrica per barris o grups socials.
• Accés desigual als serveis ecosistèmics (espais verds, ombra, aigua).
• Indicadors d'inseguretat climàtica: percepció de vulnerabilitat a fenòmens extrems.

Aquest enfocament és clau per aplicar principis d’ecojustícia, especialment en entorns urbans amb altes desigualtats socials.

També s’han creat índexs específics que posen el benestar al centre, com:

• OECD Better Life Index: inclou habitatge, treball, educació, comunitat, medi ambient, governança i salut.
• Gross National Happiness: incorpora espiritualitat, equilibri emocional i connexió amb la natura.
• Barcelona Green Deal Metrics: combina indicadors de justícia social i transformació ecològica.

 [Tornar a la part superior]

8. Casos pràctics i eines digitals

8.1. Cas d’estudi: Avaluació de la sostenibilitat d’un projecte de mobilitat urbana

• Els recursos d’aigua dolça son vulnerables al canvi climàtic. L’augment de la temperatura té un efecte no només en el cicle hidrològic sinó també afecta la composició de l’aigua.
• La conca Mediterrània i en particular Catalunya té períodes recurrents de sequera, el que fa necessari una bona gestió dels recursos hídrics.
• L’escassetat de recursos hídrics fa necessari el que s’anomena “una nova cultura de l’aigua”.
• Aquesta nova cultura no només ha de tenir en compte la necessitat d’un ús racional del recurs i del seu estalvi, sinó també d’acceptar com a societat l’ús d’aigua regenerada.

Context

L’Ajuntament d’una ciutat mitjana vol implementar un sistema de bicicleta pública elèctrica per reduir la contaminació, promoure la salut i millorar la mobilitat urbana. L’objectiu és avaluar-ne la sostenibilitat abans, durant i després de la implementació.

Metodologia utilitzada

• Anàlisi multicriteri participatiu per seleccionar ubicacions de les estacions
• Indicadors de sostenibilitat definits per grups d’interès (administració, veïns, universitat)
• Seguiment a través de dades obertes i sensors geolocalitzats

Taula 7.4.5 Indicadors clau seleccionats:

Resultats obtinguts

• Disminució del 15% de trajectes curts en cotxe
• Augment de 40% d’ús de bicicletes en barris amb bones connexions
• Alguns barris perifèrics sense cobertura: proposta d’ampliació

Aquest cas mostra com l’avaluació contínua i participada pot ajudar a ajustar la implementació, millorar l’equitat territorial i generar acceptació social.

[Tornar a la part superior]

8.2. Cas d’estudi: Avaluació de sostenibilitat d’un edifici d’ús públic

Projecte

Construcció d’un nou centre cívic amb criteris d’edificació sostenible i integració paisatgística.

Metodologia

• Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) de materials i sistemes energètics
• Certificació ambiental (LEED/BREEAM)
• Indicadors socials post-ocupació: enquestes de confort, accessibilitat i ús

Resultats

• El projecte va reduir un 35% les emissions respecte a un edifici convencional.
• Les persones usuàries van declarar un nivell alt de confort i satisfacció (8,2/10).
• Es va incorporar una coberta verda oberta al barri.

[Tornar a la part superior] 

8.3. Eines digitals per a la mesura i el seguiment

Les següent taula mostra plataformes digitals de bases de dades obertes i programari especialitzat.

Taula 7.4.7 Plataformes de dades obertes

Aquestes plataformes permeten crear gràfics, descarregar dades i fer seguiment de polítiques.

Aplicacions mòbils i IoT

En projectes comunitaris o educatius, les apps poden recollir dades participatives com per exemple:

• Qualitat de l’aire (AirVisual, Plume)
• Observació de fauna/flora (iNaturalist)
• Mapes col·laboratius (Maptionnaire)

[Tornar a la part superior]

9. Limitacions i controvèrsies

9.1. El risc de reduccionisme

Els indicadors sovint es presenten com una representació objectiva de la realitat. No obstant això, tota mesura implica selecció, exclusió i simplificació. Això pot portar a reduir la complexitat de la sostenibilitat a un conjunt limitat de xifres. per exemple un indicador com el PIB verd pot ocultar desequilibris ecològics greus si només es basa en taxes de creixement net sense tenir en compte la degradació dels ecosistemes.

Es poden produir efectes no dessitjats:

• Indicadors perversos: Quan es persegueix millorar un indicador sense millorar realment la realitat que representa. Ex: Augmentar el nombre d’arbres plantats sense garantir-ne la supervivència o la funcionalitat ecològica.
• Desplaçament d’impactes: Millorar un indicador localment pot provocar un empitjorament global (efecte rebot). Ex: Exportar contaminació a través de cadenes de subministrament globals.

“El que es mesura importa. Però no tot el que importa es pot mesurar". Atribuït a William Bruce Cameron. Aquesta màxima ens recorda que les eines de mesura, si bé són necessàries, no poden substituir el judici, la deliberació ni els valors.

[Tornar a la part superior] 

9.2. Política i poder en la definició d’indicadors

Qui defineix què és sostenible? Els indicadors no són neutrals: incorporen visions del món, prioritats i valors polítics. Els actors que participen en la seva definició tenen poder per establir què es considera desitjable i què no.

Per exemple: Indicadors de creixement econòmic continuat poden entrar en conflicte amb la sostenibilitat ecològica; o l’absència d’indicadors sobre drets culturals pot invisibilitzar pobles indígenes o minories.

Molts indicadors internacionals (com els ODS) s’han creat des del Nord Global i poden no reflectir realitats, coneixements o valors del Sud Global. Aquest desequilibri genera el risc de “colonialisme de dades”:

• Universalització de criteris de sostenibilitat eurocèntrics
• Infrarepresentació de sabers locals, comunitaris o espirituals

Per fer-hi front estan emergint algunes solucions com són els indicadors contextualitzats i cocreats amb comunitats locals; l’ús de mètodes mixtos (quantitatius i qualitatius) i la promoció de pluriversalitat epistemològica que reconèixer la validesa de múltiples formes de coneixement.

[Tornar a la part superior] 

9.3. Dilemes ètics de la monitorització tecnològica

L’ús d’IoT, big data i sensors per mesurar sostenibilitat pot derivar en pràctiques de control social i vulneració de drets si no s’aplica amb garanties ètiques i democràtiques. com per exemple el seguiment de mobilitat urbana: Pot millorar la gestió del trànsit però pot vulnerar la privadesa i les dades biomètriques per monitorar benestar: útils en salut pública però sensibles i subjectes a abusos.

Cal desenvolupar eines de governança de les dades ètica, transparent i participativa, com ara protocols d’obertura de dades amb supervisió ciutadana.

[Tornar a la part superior] 

9.4. El perill d’una sostenibilitat instrumental

Una altra crítica és que la sostenibilitat es pot tornar un instrument tecnocràtic, utilitzat per legitimar projectes sense transformació real Com són el exemples de greenwashing mètric:

• Empreses que publiquen memòries GRI amb dades parcials i escasses millores.
• Projectes urbanístics “verds” que desplacen població vulnerable (gentrificació verda).

Una mesura autèntica de la sostenibilitat ha d’anar més enllà de l’eficiència tècnica i incorporar:

• Justícia social i ambiental
• Participació democràtica
• Regeneració ecològica
• Cura i relacions comunitàries

[Tornar a la part superior]

10. Tendències emergents

10.1. Indicadors regeneratius i ecofeministes

Mentre que la sostenibilitat busca minimitzar el dany, l’enfocament regeneratiu planteja anar més enllà del “no fer mal” per contribuir activament a la salut dels ecosistemes i de les comunitats. Exemples de pràctiques regeneratives:

• Agricultura regenerativa: increment de la fertilitat del sòl i la biodiversitat
• Arquitectura viva: edificis que netegen l’aire, generen energia i promouen la salut
• Economia regenerativa: enfocada en el valor col·lectiu, la circularitat i la resiliència

Els indicadors regeneratius no només mesuren impactes negatius evitats, sinó contribucions positives:

Aquests indicadors solen requerir observació prolongada, dades qualitatives i coneixement situat, sovint en col·laboració amb comunitats locals.

Els indicadors ecofeministes posen l’accent en la cura, la interdependència i la redistribució dels impactes i beneficis ambientals. (Veure unitat 7.6). Els seus principis clau són:

• Tots els éssers vius són interdependents
• Les activitats de cura (humana i ecològica) són essencials per a la vida
• La justícia ha d’incorporar les emocions, els cossos i la vulnerabilitat

Aquests enfocaments ajuden a visibilitzar dimensions invisibles i a generar polítiques més justes i empàtiques.

[Tornar a la part superior]

10.2 Mesura de la sostenibilitat i intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial (IA) i l’anàlisi massiva de dades estan transformant la manera com mesurem i interpretem la sostenibilitat. Tanmateix, també obren interrogants sobre control, ètica i desigualtat. Les potencialitats de la IA en la mesura de la sostenibilitat són:

• Predicció ambiental: modelització de riscos climàtics, sequera, incendis
• Eficiència energètica: optimització en temps real de sistemes elèctrics i d’edificis
• Anàlisi d’impacte territorial: combinació de dades GIS, satèl·lits i sensors
• Automatització de seguiment ODS: extracció de dades de textos, informes i xarxes socials

No obstant l’ús de la IA presenta riscos i dilemes com els mostrat en la següent taula:

Per tal que la IA contribueixi a la sostenibilitat real, cal: desenvolupar algoritmes transparents, justos i audibles, aplicar principis de sobirania digital i dades obertes, promoure la inclusió de coneixements locals i no digitals i reduir la petjada ecològica dels sistemes digitals.

[Tornar a la part superior] 

10.3. Plurivers de mesura: cap a una ecologia d’indicadors

Molts pensadors i activistes proposen que no hi ha una sola manera de mesurar la sostenibilitat. En lloc d’imposar un únic sistema, es proposa crear un plurivers de mètriques, és a dir, una constel·lació de marcs diversos, complementaris i contextuals amb le següents característiques:

• Multiescalar: local, regional, global
• Transdisciplinària: integra ciència, arts, emocions i sabers populars
• Culturalment situada: respecta la diversitat epistemològica
• Transformadora: orientada a l’acció, no només a l’anàlisi

Això implica descentrar l’expert únic i obrir processos col·lectius de definició, seguiment i ús de les dades.

[Tornar a la part superior] 

11. Reflexions Finals

• Els indicadors i índexs de sostenibilitat són eines essencials, però no infal·libles. Cal fer-ne un ús crític, reflexiu i contextualitzat, reconeixent els límits del que es pot quantificar i integrant dimensions qualitatives, narratives i ètiques.
• Els índexs compostos són eines útils per comunicar i analitzar sostenibilitat, però cal entendre les seves bases metodològiques i limitacions. Aquests índexs no són valors absoluts ni infal·libles: són interpretacions agregades de fenòmens complexos. Usats amb cura, poden guiar el disseny i l’avaluació de polítiques, projectes i sistemes tècnics.
• Els marcs conceptuals i institucionals proporcionen estructura, coherència i legitimitat a la mesura de la sostenibilitat. Tanmateix, també impliquen riscos: uniformitzar realitats diverses, imposar visions eurocèntriques o invisibilitzar coneixements locals. Per això, és fonamental combinar aquests marcs amb adaptació contextual, participació plural i capacitat crítica, especialment en processos de disseny i avaluació d’enginyeria sostenible.
• La sostenibilitat no pot ser plena si no té en compte el benestar emocional, la salut mental, la qualitat de vida i la veu de les persones. Els indicadors participatius i subjectius no substitueixen els tècnics, sinó que els complementen, oferint una visió més rica, situada i humana. Com a enginyers i tècnics, incorporar aquests indicadors vol dir dissenyar amb i per les persones, reconeixent la importància del que és invisible però fonamental: les emocions, els vincles, el sentit de pertinença i la justícia.
• Mesurar la sostenibilitat no és només una tasca tècnica, sinó una acció política: cal decidir què mesurar, per què, per a qui i amb quines conseqüències.
• Les tendències emergents en mesura de la sostenibilitat ens conviden a imaginar i construir sistemes més vius, sensibles i justos. L’enginyeria i la ciència no poden ser neutres: han d’alinear-se amb valors de cura, justícia, col·lectivitat i regeneració.
• Mesurar, en el segle XXI, vol dir també escoltar, dialogar i transformar.És necessària l’aplicació de polítiques demogràfiques per tal d’estabilitzar la població en algunes regions del món. Cal tenir en compte que això planteja reptes ètics que cal considerar i valorar en profunditat.
• La sostenibilitat no es mesura només amb números, sinó amb preguntes com: Què volem preservar? Quin futur volem construir? Amb qui i per a qui mesurem?

[Tornar a la part superior]

12. Per saber-ne més

Plataformes i eines útils

• SDG Tracker:
  https://sdg-tracker.org/
• Eurostat Indicators:
  https://ec.europa.eu/eurostat
• Global Reporting Initiative:
  https://www.globalreporting.org/
• OpenLCA
  https://www.openlca.org/
• QGIS
  https://qgis.org/

[Tornar a la part superior]

13. Referències

• Agència Catalana de l'Aigua, (2022) «aca.gencat.cat,» Noviembre 2022. [En línea]. Available: https://aca.gencat.cat/ca/inici. [Darrer accés: Novembre 2023]
• Àrea Metropolitana de Barcelona, «Àrea Metropolitana de Barcelona,» Noviembre 2022. [En línea]. Available: https://www.amb.cat/s/home.html. [Darrer accés: Novembre 2023]
• Departamento de Asuntos Económicos y Sociales de Naciones Unidas, (2014), Decenio Internacional para la Acción "El agua fuente de vida" 2005-2015. [En línea]. Available: https://www.un.org/spanish/waterforlifedecade/water_and_sustainable_development.shtml. [Darrer accés: Novembre 2023].
• FAO - AQUASTAT, (2022), AQUASTAT - Sistema mundial de información de la FAO sobre el agua en la agricultura, Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura, [En línea]. Available: https://www.fao.org/aquastat/es/. [Darrer accés: Novembre 2023]
• Galvín, R.M. (1995) Análisis de aguas y ensayos de tratamiento, Cordoba: Gestió i Promoció Editorial S.A.
• Mujeriego, R.  (1990), Riego con agua residual municipal regenerada, Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. 
• Pascual, R.M. (2014), El Agua y sus Oficios a través de la Historia de España, Barcelona.  
• UNESCO, (2020), ONU-Agua, Informe Mundial de las Naciones Unidas sobre el Desarrollo de los Recursos Hídricos, París.
• UNESCO, (2022), El Ciclo natural del agua Biblioteca Digital. [En línea]. Available: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000062512_spa. [Darrer accés: Novembre 2023]

 [Tornar a la part superior]

14. Crèdits

Com es cita aquesta unitat?

Segalàs, J. Mesura de la Sostenibilitat. Indicadors i índex. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any].  ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/7-4-mesura de la sostenibilitat>.

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

Jordi Segalàs

Departament de Mecànica de Fluids

Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat

Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat - CITES

Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú

Universitat Politècnica de Catalunya

jordi.segalas@upc.edu

https://futur.upc.edu/179724

 [Tornar a la part superior]

.