L’ISST reuneix a Barcelona la xarxa MaritiMedSeaties per abordar els reptes del litoral mediterrani
05/11/2026
Barcelona ha acollit, del 19 al 22 d’octubre de 2026, el seminari internacional de la xarxa MaritiMedSeaties, amb l’organització local de l’Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (ISST-UPC).
La trobada ha reunit personal investigador de Barcelona, Marsella, Gènova, Nàpols i Tunis per compartir coneixements sobre la relació entre les grans ciutats mediterrànies i el mar, amb una atenció especial a l’adaptació als riscos costaners.
Una xarxa per entendre les ciutats i el mar
MaritiMedSeaties —Maritimity and Habitability of Large Mediterranean Coastal Cities— és una xarxa internacional de recerca coordinada pel Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) francès, a través del laboratori ESPACE. Amb un horitzó de treball de cinc anys, del 2025 al 2029, connecta equips de França, Espanya, Itàlia i Tunísia al voltant de quatre àmbits:
Maritimitat: la manera com el mar configura la identitat de les ciutats, l’economia, els espais urbans i les formes de vida dels seus habitants.
Des d’aquesta perspectiva, estudiar el litoral implica també preguntar-se qui pot accedir-hi, com es distribueixen els beneficis i els impactes de les activitats marítimes i com les decisions sobre la costa afecten la vida quotidiana.
Tres dies de seminari
Planificació i adaptació del litoral català
La jornada es va desenvolupar a la Facultat de Nàutica de Barcelona. Elisabet Roca, directora, investigadora de l’ISST i organitzadora local, i Samuel Robert, coordinador de la xarxa i investigador del CNRS, van presentar els objectius de la trobada i van donar pas a la primera sessió dedicada a la planificació i l’adaptació del litoral català.
Va presentar aquest nou pla, concebut per ordenar i gestionar conjuntament els espais terrestres i marins de la costa catalana. El Pla aborda l’adaptació al canvi climàtic, la protecció del patrimoni natural i la millora de la governança del litoral. També busca coordinar les decisions de les administracions i els usos d’un espai sotmès a pressions diverses.
Va exposar projectes urbans i estratègies d’adaptació del front marítim barceloní. Les intervencions van acostar al seminari la perspectiva de les administracions que treballen sobre aquests espais.
A la tarda, al litoral
Al Port Olímpic, Roger Rocasalbas va acompanyar els participants en una visita a la remodelació del recinte. Des del 2020, el Port Olímpic és de gestió pública municipal, a través de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM). La transformació aposta per un espai més obert i accessible a la ciutadania, amb activitats nàutiques i un pol d’empreses i iniciatives vinculades a l’economia blava, que busca compatibilitzar l’activitat econòmica amb la conservació dels ecosistemes marins.
El recorregut va continuar amb una visita a les obres de la Mar Bella, amb Oriol Giol, de la Direcció de Serveis d’Estratègia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, per conèixer una altra de les intervencions en curs al front marítim barceloní.
Sessió interna a l’EEBE
L’activitat va continuar a l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est, al Campus Diagonal-Besòs. La jornada va començar amb una sessió interna dedicada a la preparació d’un llibre col·lectiu, un blog la discussió d’articles científics i l’exploració de col·laboracions entre els equips de la xarxa.
Matí: la dimensió social de l’adaptació
Va abordar les vulnerabilitats i l'aigua al territori del Besòs.
Van centrar la seva intervenció en l’anàlisi de la percepció del risc, en concret, van exposar un cas de percepció sobre les inundacions a dos pobles del litoral català.
Va presentar HARCCA, un projecte finançat pel programa Horitzó Europa, amb participació de la UPC, que busca reforçar l’adaptació de les comunitats costaneres més vulnerables al canvi climàtic. La iniciativa combina l’avaluació dels riscos amb solucions basades en la natura, dissenyades conjuntament amb les administracions i la població local. El projecte preveu treballar en vuit laboratoris vius europeus, entre els quals hi ha el delta del Llobregat.
Va presentar una recerca del seu equip sobre la identitat vinculada al lloc i l’adaptació als espais costaners.
Tarda: percepció social i mètodes de recerca
Va presentar una recerca del projecte COASTSPACE basada en una enquesta a 1.612 residents a Catalunya. L’estudi compara l’acceptació de la restauració d’ecosistemes, l’aportació de sorra, les infraestructures rígides i la retirada o reubicació d’infraestructures del front marítim.
Va presentar les entrevistes fetes durant recorreguts pels fronts marítims com a eina de recerca.
Les intervencions van donar pas a un espai de discussió i intercanvi entre els participants.
Visita al Besòs
La jornada es va completar amb una visita al Consorci del Besòs, on els seus representants van explicar les propostes de futur per al front litoral del Besòs i l’àmbit de les Tres Xemeneies. Tot seguit, es va concloure el dia amb una passejada pel parc fluvial i el front marítim del Besòs.
Tancament
La trobada es va tancar amb una reunió interna al Campus Nord de la UPC, dedicada a les properes activitats de MaritiMedSeaties.
Un mar compartit, respostes compartides
La trobada ha posat en diàleg ciutats de diferents ribes del Mediterrani, amb maneres diverses de viure i transformar el litoral. Comparar aquestes experiències ajuda a entendre com la relació amb el mar condiciona l’habitabilitat urbana i quines respostes poden ser útils en cada context.
MaritiMedSeaties promou aquesta cooperació entre equips de recerca i agents locals per generar coneixement compartit que ajudi a orientar el futur de les ciutats mediterrànies.
Comparteix: