Projecte CoastSpace: desenvolupament d’estratègies d'adaptació del litoral català als impactes del canvi climàtic

Context: Un litoral català molt vulnerable al canvi climàtic

A causa de la concentració de riscos naturals, com els temporals i l’erosió de les platges, i l'acumulació d'infraestructures i poblacions exposades a aquests riscos, les zones costaneres destaquen com una de les més vulnerables del nostre planeta. Amb el canvi climàtic, s'espera que aquests riscos augmentin significativament. En aquest context, la costa mediterrània apareix com una zona d'alt risc per causa de l'important desenvolupament urbà que suporta i per una economia centrada en el turisme de sol i platja, a més de la tendència històrica a assentar-se i construir prop del litoral.

El litoral de Catalunya s'estén al llarg de 650 km en 70 municipis al costat del mar Mediterrani. Aquest litoral té una alta densitat urbana: el 59% del total està urbanitzat en els seus primers 100 metres arran de mar. Així, el 45% de la població catalana resideix als 70 municipis que conformen el litoral català, la densitat de població dels quals oscil·la entre els 10.000 i els 17.000 habitants/km².

S’ha observat que la combinació de la urbanització excessiva del litoral en determinades zones, les barreres artificials –com els dics, espigons, esculleres o molls dels nous ports marítims– i els embassaments als rius –que bloquegen l’arribada al mar de tones i tones de sediments–, contribueixen la desaparició de les platges. Aquesta progressiva erosió costanera redueix la barrera natural protectora com són les mateixes platges, les dunes i els aiguamolls.

En les últimes dècades, s’ha demostrat que l’augment d’aquesta erosió del litoral és un dels factors que accentua els danys col·laterals associats als temporals, inundacions i pujada del nivell del mar de la costa catalana (per exemple, més avall a Badalona, ​​​​i aquí a Calonge i Sant Antoni, aquí a s'Antiga de Begur). És per aquest motiu que les poblacions costaneres es troben, cada vegada més, en una situació vulnerable que cal afrontar.

Una solució a llarg termini: desartificialització de costes i restauració d'ecosistemes litorals/naturals protectors 

Al llarg dels anys, s’ha anat observant diferents impactes negatius associats a l'ús d'infraestructures dures (dics, espigons), així com la degradació del funcionament natural dels ecosistemes costaners, accentuant d’aquesta manera el fenomen d'erosió aigües amunt o aigües avall. Per tant, això posa en dubte l'ús d'aquestes solucions costoses per adaptar-se als futurs riscos costaners creixents en un context climàtic canviant.

En aquest sentit, les anomenades Solucions Basades en la Natura (SBN) apareixen com un enfocament prometedor per abordar l'emergència climàtica. Aquestes solucions proposen estratègies per reduir els riscos d'inundació, combatre l'erosió costanera i fer front als reptes que planteja la pujada del nivell del mar. Es tracta d'alternatives més sostenibles, rendibles a llarg termini i més respectuoses amb el medi ambient en comparació a les mesures d'enginyeria costanera convencionals, més dures com espigons i esculleres. Aquestes estratègies de SBN inclouen la restauració de zones humides costaneres, maresmes, sistemes de dunes i vegetació de platja.

Tot i això, bona part de la ciutadania i els responsables polítics pensen que les SBN no són tan efectives com la infraestructura grisa tradicional per mitigar l'impacte dels perills naturals, tot i que s’ha demostrat en diferents contextos litorals proporcionar beneficis significatius per al benestar humà i natural que compensen de llarg el seu cost.

Per tal de dur a terme la implementació d’aquest tipus de mesures, cal un espai suficient per tal que es produeixi un correcte desenvolupament dels hàbitats naturals que es vol restaurar. S’ha vist, però, que en molts trams urbanitzats del litoral, aquest espai és insuficient. Això impedeix el desenvolupament d'aquests ecosistemes –com les dunes– que es troben "encaixonades" entre un mar creixent i una estructura artificial estàtica - efecte "coastal squeeze".

Per tant, la incorporació de les SBN en les estratègies d'adaptació costanera requereix que hi hagi un espai de desenvolupament suficient, que es pot proporcionar mitjançant mesures estratègiques de reubicació d'infraestructures (per exemple, passeigs marítims o aparcaments) presents als trams litorals de risc.

No obstant això, aquesta acció preventiva és força controvertida i s'enfronta a una important resistència per part de les parts interessades rellevants, creant una barrera social que dificulta el desenvolupament d'estratègies basades en la retirada d’infraestructures i la restauració d’ecosistemes costaners. Una estratègia d’adaptació costanera exitosa i ben acollida per la societat requereix comprendre i entendre bé quina és la percepció social que té la població d’aquestes mesures i dels seus beneficis.

El projecte CoastSpace: un model de planificació regional per a les SBN com a estratègia d'adaptació costanera

Dins d’aquesta perspectiva, el projecte de finançament europeu CoastSpace, “cerca d’espais per adaptar-se als riscos presents i futurs en les zones costaneres”, pretén abordar qüestions relacionades amb l'adaptació al canvi climàtic, la protecció i restauració de la biodiversitat i l'ecosistema costaner, donant suport al desenvolupament i implementació de polítiques ambientals. En el marc del govern espanyol, pretén contribuir als objectius de transició ecològica en l'àmbit nacional.

Aquest projecte està desenvolupat pels equips de recerca del Laboratori d’Estudis Socials de L’Enginyeria Civil (LESEC) –els membres del qual formen part de L’Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat  (ISST) i el Laboratori d’Enginyeria Marítima (LIM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) així com la Universitat de Girona (UdG). L'objectiu principal del projecte CoastSpace és desenvolupar un model a escala regional (utilitzant la costa catalana com a representativa de la zona litoral mediterrània espanyola) per a la planificació de la reubicació d’infraestructures de manera planificada i fer ús de les SBN –com les dunes– com a estratègies d'adaptació.

En el marc d'aquest projecte, investigadores de l'ISST estan treballant per analitzar la percepció social d'aquestes mesures per tal de proposar recomanacions en termes de governança participativa, centrant-se en la comunicació i l'intercanvi amb els agents locals. Aquesta anàlisi es basa en un sondeig de percepció social a escala regional i diversos tallers d'estudi qualitatiu en profunditat en determinats municipis més exposats als riscos costaners.