Comparteix:

10.1 L'Agenda 2030: Marc Global per al Desenvolupament Sostenible

1. Objectius de la unitat

Els objectius de la unitat són :

Aprofundir en el context històric, polític i social de l'Agenda 2030.
Analitzar els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) les seves fites i indicadors amb un enfocament crític i multidisciplinari.
Explorar els mecanismes i les polítiques internacionals necessàries per implementar els ODS.
Reflexionar sobre les oportunitats i els reptes per a les economies desenvolupades i en desenvolupament.

2. Introducció

El segle XXI ha estat marcat per un seguit de crisis globals que van des de l'agreujament del canvi climàtic, les desigualtats socials i econòmiques, fins a la pressió sobre els recursos naturals. En resposta a aquests reptes, el setembre de 2015, les Nacions Unides van aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un full de ruta global orientat a construir un futur sostenible, inclusiu i just. Aquesta agenda inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que busquen abordar problemàtiques interconnectades de naturalesa econòmica, social i mediambiental.

En aquesta unitat, s’exploraran els orígens i l'evolució de l'Agenda 2030, es revisaran els seus objectius clau, les fites i indicadors, i s’analitzaran els reptes i oportunitats que planteja per a la comunitat internacional.

[Tornar a la part superior]

3. Orígens i antecedents de l'Agenda 2030

L'Agenda 2030 no és un projecte aïllat, sinó que s'inscriu en un llarg historial de debats internacionals sobre el desenvolupament sostenible. Els seus precedents més immediats són els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), adoptats l’any 2000, que establien una sèrie de fites per a l'any 2015:

Erradicar la pobresa extrema i la fam
Assolir l'educació primària universal
Promoure la igualtat de gènere
Reduir la mortalitat infantil
Millorar la salut materna
Combatre la sida, la malària i altres malalties
Incentivar el desenvolupament sostenible
Desenvolupar una aliança global per al desenvolupament

Figura 10.1.1 Objectius de desenvolupament del Mileni. Font: https://www.mdgmonitor.org/millennium-development-goals/

Tot i els avenços aconseguits amb els ODM, aquests van ser criticats per ser massa limitats i per ignorar aspectes clau com el canvi climàtic, la desigualtat, i la sostenibilitat a llarg termini. D'aquí la necessitat de crear un nou conjunt d'objectius més integrals i ambiciosos, adaptats a les noves realitats del món globalitzat i interdependent. El procés que va portar a la formulació de l'Agenda 2030 va ser complex i va implicar la participació de múltiples actors: governs, organitzacions internacionals, societat civil, sector privat i acadèmia. La seva redacció es va basar en un enfocament participatiu amb l'objectiu de reflectir tant les aspiracions dels països desenvolupats com els reptes dels països en desenvolupament. La cimera de les Nacions Unides celebrada al setembre de 2015 va culminar amb l'adopció per unanimitat de l'Agenda 2030 (ONU, 2015), marcant el començament d'un nou capítol en la història del desenvolupament sostenible a nivell global.

[Tornar a la part superior]

4. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Els ODS cobreixen una àmplia gamma de temes i sectors, amb l'objectiu de transformar el món d'aquí al 2030. A diferència dels ODM, que es centraven en les necessitats més urgents dels països en desenvolupament, els ODS són universals i s'apliquen a totes les nacions, independentment del seu nivell de desenvolupament. A continuació, es llisten els 17 Objectius de desenvolupament sostenible:

Erradicar la pobresa: Erradicar la pobresa a tot el món i en totes les seves formes.
Fam zero: Posar fi a la fam, millorar la seguretat alimentària i promoure una agricultura sostenible.
Salut i benestar: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats.
Educació de qualitat: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom.
Igualtat de gènere: Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes.
Aigua neta i sanejament: Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones.
Energia assequible i neta: Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tothom.
Treball digne i creixement econòmic: Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.
Indústria, innovació i infraestructura: Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
Reduir les desigualtats: Reduir les desigualtats socials, econòmiques i polítiques en i entre països.
Ciutats i comunitats sostenibles: Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
Consum i producció responsables: Assegurar patrons de consum i producció sostenibles.
Acció pel clima: Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
Vida submarina: Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins.
Vida terrestre: Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat.
Pau, justícia i institucions sòlides: Promoure societats pacífiques, justes i inclusives.
Aliances per als objectius: Reforçar la cooperació internacional i les aliances globals.

Figura 10.1.2 Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030. Font: https://www.un.org/es/teach/SDGs

Els 17 ODS és concreten amb 169 fites i 248 seus indicadors d’evolució (ONU, 2017), establerts per la Comissió d’Estadística de les Nacions Unides l’any 2017. A mode d'exemple la taula 10.1.1 mostra les fites i indicadors per al objectiu 4. Educació de qualitat.

Taula 10.1.1. Exemple de fites i indicadors per a l’ODS 4. Educació de qualitat.

Objectius i fites (de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible)	Indicadors	Codis Indicadors UNSD
Objectiu 4. Garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge permanent per a tothom
4.1 D'aquí al 2030, assegurar que totes les nenes i tots els nens acabin l'ensenyament primari i secundari, que ha de ser gratuït, equitatiu i de qualitat i produir resultats d'aprenentatge pertinents i efectius	4.1.1 Proporció de nens i adolescents que, a) als graus 2 o 3, b) al final de l'educació primària i c) al final de l'educació secundària inferior, han assolit almenys un nivell mínim de competència en i) lectura i ii) matemàtiques, desglossada per sexe	C040101
	4.1.2 Taxa de finalització (educació primària, educació secundària inferior i educació secundària superior)	C040102
4.2 D'aquí al 2030, assegurar que totes les nenes i tots els nens tinguin accés a serveis d'atenció i desenvolupament a la primera infància i educació preescolar de qualitat, per tal que estiguin preparats per a l'ensenyament primari	4.2.1 Proporció de nens de 24 a 59 mesos el desenvolupament dels quals és adequat per a la salut, l'aprenentatge i el benestar psicosocial, desglossada per sexe	C040201
	4.2.2 Taxa de participació a l'aprenentatge organitzat (un any abans de l'edat oficial d'ingrés a l'educació primària), desglossada per sexe	C040202
4.3 D'aquí al 2030, assegurar l'accés igualitari de tots els homes i dones a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, inclòs l'ensenyament universitari	4.3.1 Taxa de participació de joves i adults en l'educació i la formació acadèmica i no acadèmica en els darrers 12 mesos, desglossada per sexe	C040301
4.4 D'aquí al 2030, augmentar considerablement el nombre de joves i adults que tenen les competències necessàries, en particular tècniques i professionals, per accedir a l'ocupació, el treball decent i l'emprenedoria	4.4.1 Proporció de joves i adults amb competències en tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC), desglossada per tipus de competència	C040401
4.5 D'aquí al 2030, eliminar les disparitats de gènere a l'educació i assegurar l'accés igualitari a tots els nivells de l'ensenyament i la formació professional per a les persones vulnerables, incloses les persones amb discapacitat, els pobles indígenes i els nens en situacions de vulnerabilitat	4.5.1 Índexs de paritat (entre dones i homes, zones rurals i urbanes, quintils de riquesa superior i inferior i grups com els discapacitats, els pobles indígenes i els afectats pels conflictes, a mesura que es disposi de dades) per a tots els indicadors d'educació d'aquesta llista que es puguin desglossar	C040501
4.6 D'aquí al 2030, assegurar que tots els joves i una proporció considerable dels adults, tant homes com dones, estiguin alfabetitzats i tinguin nocions elementals d'aritmètica	4.6.1 Proporció de la població en un grup d'edat determinat que ha assolit almenys un nivell fix de competència funcional en a) alfabetització i b) aritmètica, desglossada per sexe	C040601
4.7 D'aquí al 2030, assegurar que tots els alumnes adquireixin els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l'educació per al desenvolupament sostenible i els estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d'una cultura de pau i no-violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible	4.7.1 Grau en què i) l'educació per a la ciutadania mundial i ii) l'educació per al desenvolupament sostenible s'incorporen a: a) les polítiques nacionals d'educació, b) els plans d'estudi, c) la formació de docents i d) l'avaluació dels estudiants	C200306
4a Construir i adequar instal·lacions educatives que tinguin en compte les necessitats dels infants i les persones amb discapacitat i les diferències de gènere, i que ofereixin entorns d'aprenentatge segurs, no violents, inclusius i eficaços per a tothom	4.a.1 Proporció d'escoles que ofereixen serveis bàsics, desglossada per tipus de servei	C040a01
4.b D'aquí al 2020, augmentar considerablement a nivell mundial el nombre de beques disponibles per als països en desenvolupament, en particular els països menys avançats, els petits Estats insulars en desenvolupament i els països africans, per tal que els estudiants es puguin matricular en programes d'ensenyament superior, inclosos programes de formació professional i programes tècnics, científics, d'enginyeria i tecnologia de la informació i les comunicacions, de països desenvolupats i altres països en desenvolupament	4.b.1 Volum de l'assistència oficial per al desenvolupament destinada a beques, desglossat per sector i tipus d'estudi	C040b01
4.c D'aquí al 2030, augmentar considerablement l'oferta de docents qualificats, fins i tot mitjançant la cooperació internacional per a la formació de docents als països en desenvolupament, especialment els països menys avançats i els petits estats insulars en desenvolupament	4.c.1 Proporció de docents amb les qualificacions mínimes requerides, desglossada per nivell educatiu	C040c01

L'Agenda 2030 es fonamenta en una sèrie de principis que defineixen el seu enfocament global i integral:

Universalitat: Els ODS són aplicables a tots els països. Això significa que tant els països desenvolupats com els en vies de desenvolupament han d’assumir responsabilitats compartides per assolir els objectius.
No deixar ningú enrere: Aquest principi busca garantir que totes les persones, especialment les més vulnerables, se’n beneficiïn del desenvolupament sostenible.
Sostenibilitat ambiental, econòmica i social: Els ODS pretenen equilibrar els tres pilars del desenvolupament sostenible, assegurant que el progrés econòmic no comprometi la justícia social ni la protecció del medi ambient.
Enfocament integrat: Els objectius estan interrelacionats, i els avanços en un poden tenir impacte en d’altres. Per exemple, una millor educació pot contribuir a una reducció de la pobresa, mentre que l’acció pel clima pot tenir efectes sobre la seguretat alimentària.

[Tornar a la part superior]

5. Avaluació del progrés de l’aplicació de l’Agenda 2030.

D'acord amb la resolució 70/1 de l'Assemblea General de les Nacions unides, cada any es publica un informe que presenta una visió general dels progressos realitzats des de 2015 per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, utilitzant la informació proporcionada per més de 50 organitzacions internacionals i regionals. Les dades que es presenten es basen en els indicadors del marc d'indicadors mundials elaborat pel Grup Interinstitucional i d'Experts sobre els Indicadors dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ONU, 2017).

El darrer informe del 2024 revela que el món està greument desalineat per aconseguir l'Agenda 2030. Dels 169 objectius, 135 es poden avaluar utilitzant dades de tendències globals disponibles des de la línia de base de 2015 fins a l'any més recent, juntament amb les anàlisis de les agències responsables, mentre que 34 objectius no tenen suficients dades de tendència o anàlisi addicional.

Entre els objectius avaluables, només el 17% mostren un progrés suficient per assolir-se abans de 2030. Gairebé la meitat (48%) presenten desviacions moderades o severes de la trajectòria desitjada, amb un 30% que mostra un progrés marginal i un 18% un progrés moderat. Alarmantment, un 18 per cent indiquen estancament i un 17% retrocés per sota dels nivells de la línia de base de 2015. Aquesta avaluació integral subratlla la necessitat urgent d'intensificar els esforços per posar els ODS en el bon camí (UN, 2024). Veure figures 10.1.3 i 10.1.4.

Figura 10.1.3 Progrés general dels objectius basat en dades globals agregades de 2015-2024. Font: UN (2024).

Figura 10.1.4 Avaluació del progrés dels 17 Objectius basat en les fites avaluades i els seus indicadors, per Objectiu (percentatge). Font: UN (2024).

Figura 10.1.5 Avaluació del progrés de les 169 fites de l’Agenda 2030. Font: UN (2024).

A nivell nacional els països també avaluen el seu compliment amb l’agenda 2030. Per exemple el Instituto Nacional de Estadística de l’Estat Espanyol publica els “Indicadores de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible” (INE, 2024). A mode d'exemple de les dades dels informes d'Indicadors, la Figura 10.1.5 mostra resultats per la fita 1.2 del ODS 1.

Figura 10.1.6 Evolució de indicadors vinculats a la fita 1.2 del ODS -1 a l’Estat Espanyol.. Font: INE (2024).

El Govern de Catalunya va aprovar El Pla nacional per a l’Agenda 2030 el 2019 que té com a objectiu la implementació de l'Agenda 2030 a Catalunya, vetllant per l’assoliment dels 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) mitjançant les polítiques públiques impulsades per la Generalitat de Catalunya..

Així mateix eI Consell Assessor per aI Desenvolupament Sostenible de Catalunya ha elaborat l’informe “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar eI món” (2016), on identifica els principals reptes que cal abordar per a aplicar l’Agenda 2030 al nostre país.

A nivell local molts municipis han desenvolupat les seves Agendes 2030, com per exemple la Ciutat de Barcelona amb el disseny de la Agenda 2030 per a la ciutat (Ajuntament de Barceona, 2020) i una espai web destinat a fer-ne el seguiment: https://sdgdata.barcelona.cat/. A títol d’exemple la figura 10.1.6 mostra l’evolució i els objectius per a l’indicador 111 de l’agenda vinculat al ODS 1.

Figura 10.1.7 Evolució i fites per al 2030 de indicadors vinculats a la fita 1.1 del ODS -1 a la ciutat de Barcelona. Font: (Ajuntament de Barcelona, 2020)

La propia UPC també avalua com la seva activitat aporta a l'assoliment de les fites dels ODS amb diverses eines, com per exemple el Mapa de la recerca a la UPC i la relació amb ODS. Des de l'any 2020, els i les investigadores de la UPC tenen la possibilitat d'assenyalar a quins ODS contribueix la seva recerca quan la incorporen a les bases de dades de la Universitat. (Figura 10.1.6)

Figura 10.1.8 Personal docent i investigador de la UPC que treballa en projectes relacionats amb els ODS. Font: https://canviaelmon.upc.edu/ca/ods.

[Tornar a la part superior]

6. Reptes globals i nacionals en la implementació de l'Agenda 2030

Implementar els ODS requereix un compromís massiu per part de tots els sectors de la societat. Tanmateix, això no està exempt de reptes. A continuació, es descriuen alguns dels principals reptes a nivell global i nacional.

Reptes globals

- Finançament insuficient: Molts països, especialment els en vies de desenvolupament, manquen dels recursos financers necessaris per implementar les mesures necessàries per assolir els ODS. Això ha portat a una crida per augmentar la cooperació internacional i el finançament per al desenvolupament.

- Canvi climàtic: El canvi climàtic és una amenaça existent que posa en risc el progrés en molts dels ODS. Les seves conseqüències, com l’augment de fenòmens meteorològics extrems, afecten negativament la seguretat alimentària, la salut i els ecosistemes.

- Desigualtats creixents: Malgrat els avenços tecnològics i econòmics, la desigualtat entre i dins dels països continua sent un gran repte. Aquesta desigualtat pot debilitar la cohesió social i impedir un desenvolupament inclusiu.

Reptes nacionals

- Integració de polítiques: Un dels majors reptes és la capacitat dels governs per integrar els ODS en les seves agendes polítiques nacionals. Aconseguir un enfocament holístic que abordi els objectius de manera conjunta és complicat, ja que sovint les polítiques econòmiques poden entrar en conflicte amb els objectius mediambientals.

- Governança i institucions febles: Molts països, especialment aquells amb problemes de corrupció o institucions febles, tenen dificultats per implementar polítiques eficaces. Això subratlla la necessitat de construir institucions sòlides i transparents.

[Tornar a la part superior]

7. Crítiques a l’Agenda 2030

L'Agenda 2030 ha rebut diverses crítiques des de la seva adopció per part de les Nacions Unides, malgrat ser considerada un full de ruta ambiciós per a un futur sostenible. Les principals crítiques es poden agrupar en els següents punts:

Incompatibilitat amb els models de desenvolupament actuals: Diversos investigadors han qüestionat si l'actual model econòmic global, basat en el creixement econòmic constant, és compatible amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es destaca que l'explotació intensiva de recursos naturals i la pressió sobre els ecosistemes són insostenibles en un model capitalista global. Investigacions publicades per Hickel (2019) destaquen que, mentre que l'Agenda 2030 proposa una transformació cap a la sostenibilitat, continua promovent el creixement econòmic com a objectiu, fet que pot conduir a una contradicció en la seva pròpia aplicació

Desigualtats Nord-Sud: Un altre aspecte crític és la desigualtat entre el Nord Global (països desenvolupats) i el Sud Global (països en vies de desenvolupament). Molts acadèmics apunten que l'Agenda 2030 no aborda de manera adequada les desigualtats estructurals i històriques que impedeixen als països del Sud assolir els ODS. Segons Pogge i Sengupta (2016), el desequilibri en la distribució dels recursos i la falta de suport financer fan que molts països en desenvolupament tinguin poques possibilitats d'assolir els objectius, especialment sense reformes profundes en les estructures internacionals d'ajuda i comerç.

Seguiment i responsabilitat: Un dels principals punts de crítica és la manca de mecanismes efectius per fer el seguiment i assegurar el compliment dels ODS. Articles publicats per Sachs et al. (2020) mencionen que, tot i que l'ONU ha establert indicadors per mesurar els progressos, els mecanismes per fer responsable als països són febles, i molts governs poden ignorar les seves obligacions sense conseqüències reals.

Falta de concreció en alguns objectius: Alguns ODS, com la reducció de la pobresa i el creixement econòmic, han estat criticats per ser massa generals o ambigus. Per exemple, Costanza et al. (2016) argumenten que la falta de claredat en la definició dels objectius fa difícil la seva aplicació efectiva a nivell nacional i local. Això pot portar a una adopció retòrica sense compromisos reals per part dels governs.

Compromís del sector privat: El sector privat és vist com un actor clau per assolir els ODS, però algunes empreses utilitzen els ODS com a estratègia de màrqueting per millorar la seva imatge sense fer canvis reals en les seves pràctiques. Estudis com els de Pimonenko et al. (2020) han advertit sobre el "greenwashing", on les empreses promouen iniciatives aparentment sostenibles que no tenen un impacte significatiu en el medi ambient o la societat.

Falta de finançament: L'Informe de Progrés de l'Agenda 2030 de l'ONU de 2020 assenyala que el finançament és un dels principals obstacles per assolir els ODS, especialment en països de baixos ingressos. Diversos economistes, com Stiglitz (2019), han criticat la manca de compromisos financers ferms i sostenibles per part dels països rics, així com el sistema fiscal internacional, que no fa suficient per redistribuir els recursos necessaris per implementar les reformes estructurals exigides pels ODS.

[Tornar a la part superior]

8. Reflexions Finals

L'Agenda 2030 és un pla global ambiciós que aborda els principals reptes del nostre temps. Amb els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, ofereix una visió integradora que engloba tant les necessitats humanes bàsiques com la protecció del medi ambient. Tanmateix, el camí cap a la seva implementació està ple de reptes significatius. Per superar-los, serà fonamental la implicació de tots els sectors de la societat, la innovació tecnològica i el compromís polític ferm. Així doncs, l'Agenda 2030 no només és una guia per a governs i institucions internacionals, sinó que constitueix una crida a l'acció per a tota la humanitat. No obstant, tot i que l'Agenda 2030 ofereix una visió ambiciosa i necessària per al desenvolupament sostenible, també hi han crítiques que apunten a problemes estructurals, desigualtats econòmiques i la manca de mecanismes eficients per garantir la seva implementació a escala global. Aquestes crítiques són essencials per guiar una revisió i millora contínua de les estratègies a seguir en la seva aplicació.

[Tornar a la part superior]

9. Per saber-ne més

Pàgina oficial de les Nacions Unides de l’Agenda 2030: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/
Informació sobre el progrés de l’Agenda 2030:
A Barcelona: https://sdgdata.barcelona.cat/
A Catalunya. Instituto de Estadística de Cataluña: https://www.idescat.cat/dades/ods/
A Espanya. Instituto Nacional de Estadística: https://www.ine.es/dyngs/ODS/es/index.htm
A Europa. Pacto Mundial – Europa con los ODS: https://www.pactomundial.org/noticia/europa-con-los-ods-avances-y-retrocesos/
Al món. UN:https://agenda2030lac.org/estadisticas/monitoreo-estadistico-nacional.html i https://unstats.un.org/sdgs/report/2023/

[Tornar a la part superior]

10. Referències

Ajuntament de Barcelona. (2020). Agenda 2030 de Barcelona. Fites ODS i indicadors clau, Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Costanza, R., Erickson, J. D., Farley, J., & Kubiszewski, I. (Eds.). (2020). Sustainable wellbeing futures: A research and action agenda for ecological economics. Edward Elgar Publishing.
GENERALITAT, D. C. (2016). Agenda 2030: Transformar Catalunya, millorar el món. Disponible a: https://ods.cat/wp-content/uploads/2017/07/20160923_InformeAgenda2030_lliurat_vf.pdf
Hickel, J. (2019). The contradiction of the sustainable development goals: Growth versus ecology on a finite planet. Sustainable Development, 27(5), 873-884.
INE (2024). Indicadores de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. Disponible a https://www.ine.es/ods/publicacion_ods_2024.pdf
ONU. (2015). Transformar nuestro mundo: la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. Resolución aprobada por la Asamblea General el 25 de septiembre de 2015, 42809, 1-13.
ONU. (2017). Marco de indicadores mundiales para los Objetivos de Desarrollo Sostenible y metas de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. Disponible a https://unstats.un.org/sdgs/indicators/indicators-list/
Pimonenko, T., Bilan, Y., Horák, J., Starchenko, L., & Gajda, W. (2020). Green brand of companies and greenwashing under sustainable development goals. Sustainability, 12(4), 1679.
Pogge, T., & Sengupta, M. (2015). The Sustainable Development Goals: a plan for building a better world?. Journal of Global ethics, 11(1), 56-64.
Sachs, J., Kroll, C., Lafortune, G., Fuller, G., & Woelm, F. (2022). Sustainable development report 2022. Cambridge University Press.
Stiglitz, J. E. (2019). People, power, and profits: Progressive capitalism for an age of discontent. Penguin UK.
United Nations Department of Economic and Social Affairs. (2016). The sustainable development goals report 2024. UN.

[Tornar a la part superior]

11. Crèdits

Com citar aquesta unitat?

Segalàs, J. Agenda 2030: Marc Global per al Desenvolupament Sostenible. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/10-1-l-agenda-2030-marc-global-per-al-desenvolupament-sostenible >.