10.2 Acord de Paríshttps://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/10-2-acord-de-parishttps://is.upc.edu/++resource++plone-logo.svg
Comparteix:
10.2 Acord de París
1. Objectius de la unitat
Els objectius de la unitat són:
Reconèixer la importància de la política multilateral per abordar l’emergència climàtica
Conèixer l’estructura de l’Acord de París, els seus objectius i el marc de funcionament.
Entendre el significat de responsabilitats comunes però diferenciades en relació a la crisi climàtica.
2. La política multilateral contra el Canvi Climàtic
Figura 10.2.1 - Seu de la UNFCCC a la cuitat alemana de Bonn.
Photo by IISD/ENB | Kiara Worth
Per abordar una problemàtica global com el canvi climàtic, és imprescindible comptar amb un marc d’acció global on hi siguin representats i hi participin tots els països del món.
La Convenció Marc per al Canvi Climàtic de Nacions Unides (UNFCCC), aprovada l’any 1992 a la Cimera de Rio per al Desenvolupament, és un tractat internacional que articula un espai de trobada multilateral per afrontar l’emergència climàtica.
De la UNFCCC n’han sortit dos tractats internacionals: el Protocol de Kyoto, vigent entre 2008-2020, i l’Acord de París que està vigent des de 2020 endavant.
Si feu un cop d’ull a la web de la UNFCCC veureu tot el que s’hi cou: https://unfccc.int/
Figura 10.2.2 - Debat entre els representants dels diversos països del món.
Photo by IISD/ENB | Kiara Worth
Figura 10.2.3 - Sessió de la UNFCCC
Photo by IISD/ENB | Kiara Worth
3. L'Acord de París
Figura 10.2.4 - Laurence Tubiana, COP 21/CMP 11 Presidency; UNFCCC Executive Secretary Christiana Figueres; UN Secretary-General Ban Ki-moon;
COP 21/CMP 11 President Laurent Fabius, Foreign Minister, France; and President François Hollande, France, celebrate the adoption of the Paris Agreement. Font: Photo by IISD/ENB | Kiara Worth
Tractat internacional jurídicament vinculantaprovat el 2015 a la 21ª conferència de la Convenció Marc per al Canvi Climàtic (UNFCCC) o COP21.
L’Acord de París és el tractat sota el qual es desenvoluparà l’acció climàtica multilateral del 2020 endavant.
Gairebé tots els estats del món han ratificat l’Acord de París i per tant són Parts de l’Acord.
Al lloc web on hi ha el recull de tots els tractats de Nacions Unides podeu veure la llista de països que han signat i/o ratificat l’Acord.
El text de l’Acord
L’Acord és un text legal, us animem a fer-hi un cop d’ull!!!
La versió oficial en espanyol la podeu consultar a:
L’Acord de París comença amb un preàmbul i la definició dels seus objectius.
Insta als països desenvolupats a liderar l’acció climàtica i a proveir de tecnologia i finançament als països en desenvolupament.
Estableix una metodologia per assolir els objectius i sistemes per tal de fer seguiment del progrés en el compliment dels objectius.
A més, recull i promou marcs de cooperació en la preservació de les masses forestals, transferència de tecnologia, construcció de capacitats en els països en desenvolupament per tal que puguin fer front al canvi climàtic, mecanismes de mercat i de no-mercat per a facilitar la mitigació, etc.
Mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial molt per sota de 2 °C respecte als nivells preindustrials, i prosseguir els esforços per limitar aquest augment de la temperatura a 1.5 °C respecte als nivells preindustrials, reconeixent que això reduiria considerablement els riscos i els efectes del canvi climàtic;
Adaptació
Augmentar la capacitat d’adaptació als efectes adversos del canvi climàtic i promoure la resiliència al clima i un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, d’una manera que no comprometi la producció d’aliments;
Finançament
Situar els fluxos financers en un nivell compatible amb una trajectòria que condueixi a un desenvolupament resilient al clima i amb baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Conceptes clau
Mitigació: Intervenció humana encaminada a reduir les fonts o a potenciar els embornals de gasos d’efecte d'hivernacle.
Embornal: Tot procés, activitat o mecanisme que sostreu de l'atmosfera un gas d'efecte hivernacle, un aerosol o un precursor de qualsevol d'ells.
Adaptació: Capacitat dels sistemes, les institucions, els éssers humans i altres organismes per adaptar-se davant de possibles danys, aprofitar les oportunitats o afrontar-ne les conseqüències.
Estableix una metodologia estrictament bottom-up. És a dir, no dicta als Estats membres quines accions han d’emprendre ni cap percentatge de reducció d’emissions, sinó que deixa en mans dels Estats que ells estableixin els seus compromisos.
El cor de la metodologia està en les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDCs). Cada 5 anys (començant el 2020) els països elaboren i presenten a la Convenció Climàtica les seves NDC. En aquest document han de reflectir els seus objectius de reducció dels gasos d’efecte hivernacle i també les accions que emprendran per a adaptar-se als impactes adversos del canvi climàtic.
Les NDCs presentades pels països són públiques i les podeu consultar en aquest link: https://unfccc.int/NDCREG
L’Acord també demana als Estats que formulin i comuniquin Estratègies a llarg termini per a un desenvolupament amb baixes emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
En aquestes estratègies cada país hauria de definir com farà la transició cap a una economia completament descarbonitzada en l’horitzó 2050.
També estableix dos mecanismes diferents de seguiment i avaluació del progrés que es va fent en la consecució dels objectius.
Marc de Transparència Reforçat. Per fer seguiment i avaluar el compliment de cada país en allò que ha compromès a la seva NDC. Bianualment, i a partir de 2024, els països presenten els seus informes de transparència on s’informa dels seus inventaris d’emissions i del progrés en la consecució de les seves NDCs.
Balanç Mundial. Per avaluar el progrés global en la consecució dels objectius de l’Acord. Cada cinc anys, començant el 2023.
L’acord de París neix al 2015, entra en vigor el 2016 i comença a funcionar a partir de 2020.
Per tal d’aconseguir estabilitzar l’escalfament global en 1,5 ºC, a nivell global hauríem d’assolir la neutralitat d’emissions cap al 2050. També a mitjans de segle hauríem d’aconseguir estar preparats per afrontar els efectes adversos del canvi climàtic.
Al 2020 ja hi va haver sobre la taula el primer conjunt de NDCs, i cada 5 anys els països han de definir i presentar les següents NDCs.
L’any 2023 es finalitzarà el primer inventari global, i a partir d’aquell moment es realitzaran cada 5 anys.
Al text de l’acord de París s’esmenta un principi que és clau en tots els debats i la política multilateral per fer front al canvi climàtic. Es tracta del principi de Responsabilitats Comunes però Diferenciades.
Aquest principi posa de relleu que tots els habitants del món, en menor o major mesura, hem contribuït a generar el canvi climàtic (i per tant en som tots responsables), però aquesta responsabilitat és molt diferent en funció del nostre estil de vida.
La següent gràfica il·lustra molt bé les grans diferències que hi ha en les emissions lligades a l’estil de vida de les persones en funció del seu nivell d'ingressos.
Els estudis indiquen que si endrecem la població mundial per nivells d’ingressos, el 10% de la població amb un nivell d’ingressos més elevat és responsable del 52% de les emissions, mentre que el 50% més pobre, tan sols és responsable d’un 7% de les emissions mundials.
Figura 10.2.7 - Percentatge de les emissions acumulades de GEI en relació amb el percentatge de població mundial en termes de riquesa, entre 1990 i 2015
Font: Future Earth, The Earth League, WCRP (2021). 10 New Insights in Climate Science 2021. Stockholm. https://doi.org/10.5281/zenodo.5639539
Molt sovint es critica la lentitud i manca d’eficàcia en l’acció que es porta a terme dins de la Convenció Marc del Canvi Climàtic.
L’avenç és certament lent, entre d’altres factors perquè les decisions s’hi han de prendre per consens. Assolir consensos obliga a fer un exercici constant d’entesa entre visions i realitats molt diferents de tots els països del món.
Cal també reconèixer que des de l’any 1992 s’ha fet moltíssima feina i és molt bo que al món hi hagi un espai de trobada i posada en comú de l’acció i els problemes derivats del canvi climàtic.
Tampoc no hem d’oblidar que l’acció per fer front a l’actual emergència climàtica ha de ser una acció multinivell (internacional, estatal, subestatal, local i individual) i multisectorial (energètic, agroalimentari, industrial, residus, usos del sòl...).
Figura 10.2.8- Family photo of young climate activists attending COP 25. Font: Photo by IISD/END | Kiara Worth
Figura 10.2.9 - Manifestacions demanant accions urgents per combatre el canvi climàtic.
Font: Photo by IISD/ENB | Kiara Worth
Figura 10.2.10 - Manifestacions demanant accions urgents per combatre el canvi climàtic.
Font: Photo by IISD/ENB | Kiara Worth
Figura 10.2.11 - Manifestacions demanant accions urgents per combatre el canvi climàtic.
Comparteix: