14.1 Economía circular

Els objectius de la unitat són:

• Ser conscient del sobre consum de recursos de l'actual model econòmic lineal.
• Saber en què consisteix l'economia circular, els seus principis i les principals estratègies.
• Entendre com funcionen el cicle biològic i el cicle tecnològic de l'economia circular.
• Conèixer els reptes i limitacions de l'economia circular en un model sostenible.

2. Introducció

3. ¿Qué es la economía Circular?

El Parlament Europeu defineix l’Economia circular com: L'economia circular és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents tantes vegades com sigui possible per crear un valor afegit. D'aquesta manera, s'estén el cicle de vida dels productes. En la pràctica, implica reduir al mínim els residus. Quan un producte arriba al final de la seva vida, els seus materials es mantenen dins de l'economia sempre que sigui possible gràcies al reciclatge. Aquests poden ser utilitzats productivament una vegada i una altra, creant així un valor afegit. (Parlament Europeu, 2023)

L’Ellen MacArthur fundation (2013)  defineix l'economia circular com una alternativa atractiva que busca redefinir què és el creixement, amb èmfasi en els beneficis per a tota la societat. Això implica desvincular l'activitat econòmica del consum de recursos finits i eliminar els residus del sistema des del disseny. Recolzada per una transició a fonts renovables d'energia, el model circular crea capital econòmic, natural i social i es basa en tres principis:

• Eliminar residus i contaminació des del disseny
• Mantenir productes i materials en ús
• Regenerar sistemes naturals

 [Tornar a la part superior]

4. Principis de l' economía circular

L'economia circular es fonamenta en diversos principis destinats a transformar el sistema econòmic actual cap a un model més sostenible i regeneratiu. Els principis més rellevants de l'economia circular són:

1. Dissenyar sense residus: Els residus no existeixen quan els components biològics i tècnics (o "nutrients") d'un producte estan dissenyats amb la intenció de s'ajustin a un cicle biològic o tècnic de materials, dissenyat per al desmuntatge i la renovació. Els nutrients biològics són no tòxics i poden ser compostats simplement. Els nutrients tècnics —polímers, aliatges i altres materials fabricats per l'home— estan dissenyats per ser utilitzats de nou amb una energia mínima i la màxima retenció de qualitat (mentre que el reciclatge, tal com es comprèn comúment, resulta en una reducció de la qualitat i alimenta el procés com una matèria primera bruta) (Murray et al., 2017).
2. Construir resiliència a través de la diversitat: La modularitat, la versatilitat i l'adaptabilitat són característiques preuades que s'han de prioritzar en un món incert i en ràpida evolució. Els sistemes diversos amb moltes connexions i escales són més resistents davant els xocs externs que els sistemes construïts simplement per a l'eficiència.
3. Dependre de l'energia de fonts renovables: Els sistemes haurien d'aspirar a funcionar en última instància amb fonts renovables. Walter Stahel (2016) ha argumentat que el treball humà hauria d'entrar en aquesta mateixa categoria: "Canviar la fiscalitat del treball cap a l'energia i el consum de materials acceleraria l'adopció de models de negoci més circulars.
4. Pensar en "sistemes": La capacitat de comprendre com les parts es influeixen mútuament dins d'un conjunt, i la relació del conjunt amb les parts, és crucial. El pensament en sistemes enfatitza el flux i la connexió al llarg del temps i té el potencial d'incloure condicions regeneratives en lloc de limitar el seu focus a una o més parts i al curt termini.
5. Els residus són recursos: En el costat dels nutrients biològics, la capacitat de reintroduir productes i materials de nou a la biosfera a través de bucles restauradors no tòxics és al cor de la idea. En el costat dels nutrients tècnics, també són possibles millores en la qualitat; això s'anomena "upcycling".

Aquests principis serveixen com a fonament per a la implementació de l'economia circular, proporcionant una guia per al disseny de polítiques, estratègies empresarials i pràctiques individuals orientades a una utilització més eficient dels recursos i una menor generació de residus.

[Tornar a la part superior] 

5. Estrategies de l'economía circular

Les estrategies clau en economia circular es poden classificar de diverses maneres. L’European environmental Agency (EEA, 2023) les classifica de la següent manera Figura 14.1.8:

• Disseny segur i sostenible amb els següents elements clau:
  • Productes duradors
  • Materials no tòxics
  • Materies primeres renovables
  • Disseny per al reciclatge
• Producció eficient amb els següents elements clau:
  • Eficiència en els recursos
  • Utilització dels subproductes
  • Normatives i etiquetes ecològiques
  • Remanufactura de productes
• Consum sostenible amb els següents elements clau:
  • Compra pública verda
  • Models d'economia compartida
  • Sistemes de producte-servei
  • Estils de vida sostenibles
• Ús més llarg i millor dels productes amb els següents elements clau:
  • Ús repetit i intensiu
  • Vides útils dels productes esteses
  • Manteniment i reparació
  • Reústilització i reutilització
• Residu com a recurs amb els següents elements clau:
  • Corrents de materials separats selectivament
  • Eliminació de substàncies perilloses
  • Reciclatge d'alta qualitat
  • Criteris de fi de vida

Figura 14.1.8 Estrategies i factors clau per assolir una economia circular a Europa (Font:  EEA, 2023) 

Per la seva banda, l’Ellen MacArthurt Fundation va acunyar el conegut com diagrama papallona de l’Economia Circular. (figura 14.1.9) on es diferencies dos cicles: el Cicle Biològic i el Cicle Tècnic. En els següents sub-apartats s’expliquen les caracteristique d’aquest dos cicles.

Figura 1.4.9 Diagrama Papallona de l’economia circular (MacArthur, 2013).

 [Tornar a la part superior]

5.1 El cicle biologic

A l'esquerra del diagrama de la papallona es troba el cicle biològic, que és per a materials que poden biodegradar-se i tornar de manera segura a la terra. Aquest cicle es refereix principalment a productes que són consumits, com ara els aliments. No obstant això, alguns altres materials biodegradables, com el cotó o la fusta, poden acabar passant del cicle tècnic al cicle biològic una vegada han degradat fins a un punt en què ja no es poden utilitzar per fer nous productes.

El cicle biològic descriu els processos que retornen nutrients al sòl i ajuden a regenerar la natura. tot seguit s’expliquen alguns dels conceptes descrits en el cicle biològic del diagrama de la papallona.

Regeneració

Al cor del cicle biològic es troba el concepte de regeneració. És el tercer principi de l'economia circular. En lloc de degradar contínuament la natura, com fem en l'economia lineal, en l'economia circular construïm capital natural. Emprarem pràctiques agrícoles que permetin a la natura reconstruir els sòls i augmentar la biodiversitat. El nostre sistema alimentari més ampli retorna materials biològics a la terra en lloc de malgastar-los. Ja no hauria de ser el nostre focus simplement fer menys mal al medi ambient, sinó com podem millorar-lo activament.

Agricultura

Podem gestionar les explotacions agrícoles i altres fonts de recursos biològics, com ara boscos i pesqueres, de maneres que creïn resultats positius per a la natura. Aquests resultats inclouen, però no es limiten a, sòls sans i estables, millora de la biodiversitat local, millora de la qualitat de l'aire i de l'aigua, i emmagatzemament de més carboni en el sòl. Es poden aconseguir mitjançant una varietat de pràctiques i, en conjunt, poden ajudar a regenerar ecosistemes degradats i construir biodiversitat i resiliència a les explotacions agrícoles i en els paisatges circumdants.

Una vegada collita i consumida l'alimentació, els nutrients dels corrents de residus orgànics es poden recollir i retornar al sòl mitjançant processos com el compostatge i la digestió anaeròbica. Si els nutrients no es tornen, el sòl s'esgota, la qual cosa fa que els agricultors hagin de recórrer cada vegada més als fertilitzants químics per mantenir la productivitat de les terres de cultiu.

Compostatge i digestió anaeròbica

El compostatge és la descomposició microbiana de matèria orgànica en presència d'oxigen. Es pot utilitzar per convertir subproductes alimentaris i altres materials biodegradables en compost, que es pot utilitzar com a millora del sòl, retornant materials valuosos a les terres de cultiu en lloc de fertilitzants artificials. El procés és biològic i involucra microorganismes que es troben de manera natural, com ara bacteris i fongs.

La digestió anaeròbica és una altra manera de recuperar els materials incrustats en els residus orgànics. Com en el cas del compostatge, el procés involucra microorganismes, però en aquest cas en absència d'oxigen. La digestió anaeròbica produeix biogàs i un residu sòlid o 'digestat'. Aquest digestat es pot aplicar directament al terreny o compostar-se i utilitzar-se com a enmienda del sòl.

El biogàs, format principalment per metà i diòxid de carboni, es pot produir tant a partir del compostatge com de la digestió anaeròbica i s'utilitza com a font d'energia similar al gas natural. Aquest tipus de recuperació d'energia forma part de l'economia circular ja que és un subproducte del procés de retorn de material orgànic al sòl.

Cascades

Aquestes llaços del cicle biològic fan ús de productes i materials ja presents a l'economia. Això podria significar, per exemple, utilitzar subproductes alimentaris per fer altres materials, com ara tèxtils fets de pell de taronja, o dissenyar nous productes alimentaris utilitzant ingredients considerats habitualment com a residus, com ara el ketchup fet de pell de plàtan. També podria significar utilitzar el material per a aplicacions com l'alimentació animal. Quan els productes o materials ja no es poden utilitzar, passen als llaços externs del cicle biològic on es tornen a la terra.

Extracció de matèries primeres bioquímiques

Agafant tant materials biològics postcollita com postconsum com a matèria primera, aquest pas implica l'ús de biorrefineries per produir productes químics de baix volum però de gran valor. A més d'això, les biorrefineries poden produir una sèrie d'altres productes valuosos a partir de materials orgànics mitjançant una sèrie de passos. Aquests processos podrien produir consecutivament, per exemple, productes bioquímics d'alt valor i nutracèutics seguits de productes bioquímics a granel.

[Tornar a la part superior]

5.2 El cicle tecnològic

A la part dreta del diagrama de la papallona es troba el cicle tècnic, rellevant per a productes que s'utilitzen en lloc de ser consumits. En aquesta secció ens centrarem en les diferents etapes del cicle tècnic i s’examinarà com cada pas permet que els materials romanin en ús en lloc de convertir-se en residus.

El diagrama mostra que els bucles més petits de l'interior estan envoltats pels bucles més grans de l'exterior. Aquests bucles interiors són on es pot capturar més valor perquè conserven més del valor inherent d'un producte mantenint-lo sencer. Pren un telèfon intel·ligent, per exemple: un telèfon en funcionament val més que la suma de les seves parts perquè el temps i l'energia invertits en fer-lo no es perden. Per tant, els bucles interns com compartir, mantenir i reutilitzar haurien de ser prioritzats per sobre dels bucles externs que veuen el producte desmuntat i reformat. Aquests bucles també representen un estalvi de costos per als clients i empreses ja que fan ús de productes i materials que ja estan en circulació, en lloc d'invertir en fabricar-los de nou.

El bucle més exterior, el reciclatge, és, per tant, l'etapa de darrera instància en una economia circular, perquè significa perdre el valor inherent d'un producte reduint-lo als seus materials bàsics.

Treballant des del bucle més intern, aquesta secció passa pels conceptes bàsics de cada pas. És important tenir en compte des del principi que cada un d'aquests passos funcionarà millor si els productes estan dissenyats per a aquest pas. Això pot significar fer que els articles destinats a compartir o reutilitzar siguin més duradors perquè resisteixin un ús intensiu, pot significar dissenyar productes de manera que es puguin reparar fàcilment, dissenyar-los per ser modulars de manera que es puguin substituir i remanufacturar components, o dissenyar productes amb materials que es puguin separar fàcilment per al reciclatge. També és important dissenyar per a múltiples bucles, per exemple, fer un producte reparable amb materials reciclables.

Bucle Compartir

Compartir és el primer pas en el cicle tècnic encara que no sigui apropiat per a tots els productes de l'economia, té el poder d'augmentar dràsticament la utilització de molts productes.

Un gran exemple d'això són les eines. Potser hagis sentit l'estadística: el taladrejador mitjà s'utilitza només 13 minuts en tota la seva vida. Això és una sotsutilització xocant - i encara molts de nosaltres en tenim un. Per què no compartir? Les biblioteques d'eines comunitàries, com la Biblioteca UPC de les coses, són una excel·lent manera de facilitar-ho. Els usuaris paguen una subscripció i tenen accés a eines de millor qualitat del que comprarien ells mateixos.

El compartir es pot aplicar a una varietat de tipus de productes. Hi ha un nombre creixent de plataformes que permeten als usuaris utilitzar roba de vestidors compartits. Hi ha sistemes de cotxe compartit a ciutats de tot el món. Hi ha plataformes com Airbnb que permeten a les persones compartir espais. I hi ha companyies d'assegurances que proporcionen micro-assegurances per a aquells que busquen guanyar diners extra llistant els seus articles en plataformes peer-to-peer però estan preocupats per possibles danys.

Bucle Manteniment

Una manera de maximitzar el valor d'un producte és allargar la seva vida útil. El manteniment és una manera important de mantenir els productes en una alta qualitat i evitar fallades o declivi.

Quan penses en el manteniment, pots pensar en portar un cotxe al taller, o protegir la teva llar contra els elements, però el manteniment es pot aplicar a la majoria dels productes que pateixen un desgast.

Buble Reutilització 

El següent bucle en el cicle tècnic del diagrama de la papallona és la reutilització. Com el compartir i el manteniment, aquest pas manté els productes en ús en la seva forma original i per al seu propòsit original. Els models de negoci de reutilització estan sorgint per tota l'economia, especialment en l'embalatge. L'embalatge reutilitzable és una de les maneres més efectives de lluitar contra els residus d'embalatge, especialment el plàstic, i està sent adoptat per empreses de tots els sectors, des de l'alimentació i la beguda fins als cosmètics i la neteja del llar.

Una altra indústria de reutilització en auge és la de la roba. Cada vegada més gent està venent la roba no desitjada i comprant roba de plataformes de reventa, sovint a una fracció del cost de comprar-ne de nova. Això desplaça la necessitat de fabricar un nou article i impedeix que un article no desitjat es converteixi en residus.

Bucle Redistribució

La redistribució és una altra manera de mantenir els productes en ús desviant-los del seu mercat previst a un altre client, el producte es posa a un ús valuós. Per exemple, una marca de moda podria redistribuir la roba no venuda d'una botiga a una altra.

Remodelació

Tornar els productes a un bon estat de funcionament és una manera de restaurar el seu valor. Això podria incloure reparar o reemplaçar components, actualitzar especificacions i millorar l'aparença estètica.

La remodelació es pot realitzar per usuaris als seus propis productes o per especialistes. El moviment del Dret a reparar pretén fer canvis en la normativa perquè els productes estiguin dissenyats d'una manera que permeti als usuaris reparar-los ells mateixos.

Hi ha innombrables exemples d'empreses que treballen per mantenir els productes en ús a través de la remodelació. Un bon exemple és a la indústria TIC, on hi ha moltes empreses que compren articles usats com ara telèfons mòbils, els remodelen i els venen a una fracció del seu preu original.

Buble Remanufactura

La següent etapa del cicle tècnic és la remanufactura. Això es fa quan els productes no poden romandre en circulació en el seu estat actual i necessiten un treball més intensiu per ser utilitzats de nou. La remanufactura implica reenginyer productes i components fins a deixar-los en condicions com a nous amb el mateix, o millor, nivell de rendiment que un de nou fabricat. Els productes o components remanufacturats són típicament proporcionats amb una garantia que és equivalent o millor que la del producte nou fabricat.

Pot requerir més inversió en maquinària que els bucles interns del cicle tècnic, però significa que els productes i components no es converteixen en residus i poden romandre en l'economia, representant un estalvi de costos per a les empreses i els clients.

Bucle Reciclatge

El pas final en el cicle tècnic és el reciclatge. Això és quan un producte ja no es pot utilitzar i està més enllà de la remodelació o la remanufactura, o no és adequat per a aquests passos. 

És l'última manera de mantenir en ús els materials dels quals està fet el producte perquè no es converteixin en residus.

Amb el reciclatge, es perd el valor inherent d'un producte - el temps i l'energia invertits en fer-lo - però es conserva el valor dels materials. El reciclatge significa transformar un producte o component en els seus materials bàsics o substàncies i reproces- sar-los en nous materials.

Dissenyar per al reciclatge és important per a tots els productes en el cicle tècnic, però especialment per als articles que no són adequats per als altres passos del cicle.

 [Tornar a la part superior]

6. Reptes i limitacions de l’economia circular per a la Sostenibilitat

Per a una veritable transformació econòmica sostenible, els models de negoci, institucionals i de governança han de canviar a nivell de companyia, país i global, i això significa pensar en el decreixment.

Recentment, diversos articles acadèmics (Wiedmann, 2023) han qüestionat l'economia circular argumentant que no serà capaç de reduir de manera decisiva els impactes ambientals ja que opera dins i suporta el creixement econòmic. Aquestes "crítiques des del decreixement de l'economia circular" afirmen que cal canviar la manera com utilitzem l'energia i els materials de manera més fonamental per aconseguir transformacions necessàries.

Quin és el problema?

En resum: no és possible "circular" una economia fora del creixement. Tant el consum d'energia com el de materials estan tan estretament lligats a l'activitat econòmica que l'economia circular en la seva forma actual no és probable que pugui desvincular aquesta relació.

Els esforços per augmentar l'eficiència dels recursos en el passat no han portat a la reducció desitjada. Això és així perquè els guanys en eficiència tendeixen a conduir a una situació paradòxica en la qual augmenten el consum. Això ha estat cert durant més de 150 anys i es coneix com el Paradox Jeavons. L'economia circular principalment falla en prevenir o mitigar aquest efecte (Corvellec et al., 2022).

Un anàlisi de dades de panel de l'economia circular en 28 països europeus va confirmar que el creixement econòmic en aquests països va ser responsable de l'augment de l'extracció de recursos quatre vegades més que les pràctiques de l'EC ajudaven a reduir-ho (Bianchi and Cordella, 2023). Mentre el stock de materials en edificis i infraestructures creixi, l'extracció de recursos primaris seguirà sent necessària, ja que l'oferta de material reciclat no serà suficient. I fins i tot si es pogués assolir un equilibri, és a dir, una situació de zero addició neta al stock on tota la nova demanda de material de construcció es satisfà amb materials secundaris, els materials no reciclables com els combustibles fòssils i algunes biomasses encara haurien de ser extrets. Això és cert també per a la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables, ja que això requereix una quantitat major de metalls i altres materials, els quals també hauran de ser extrets primer (veure figura 14.1.6)

Degut a les lleis de la termodinàmica, els bucles de materials completament tancats mai seran possibles. Les matèries primeres verges sempre seran necessàries, fins i tot només per mantenir l'estat actual, per no parlar de fer créixer les economies. Una substitució completa de productes lineals convencionals no només és improbable, sinó que és impossible en principi.

Per tant, el que es necessita és una reducció deliberada de l'economia lineal i un redisseny de l'economia circular per centrar-se en la prevenció de l'ús de material des del principi.

Perseguir una economia circular és inútil?

Els models de negoci circulars actuals encara estan principalment impulsats per una visió de creixement econòmic continu, amb l'esperança que la desvinculació absoluta arribi. Inclusives les iniciatives polítiques més ambicioses de la UE fins ara han estat tecnocèntriques i centrades en promoure el creixement, en lloc de reduir l'economia lineal (Corvellec et al., 2022) (malgrat que algunes iniciatives recents sobre la prohibició de l'obsolescència programada a França i sobre els carregadors de telèfon proporcionen alguns raigs d'esperança). En conseqüència, els models de negoci lineals encara predominegen molt per sobre de les innovacions circulars. I, donats els problemes amb la qualitat inferior, la contaminació, les limitacions d'oferta i la incertesa de preus dels recursos secundaris, això seguirà sent el cas si no s'introdueix legislació i regulació més estricta.

L'única manera creïble demostrada en estudis per reduir l'empremta ambiental de la humanitat dins dels límits planetaris és la disminució de l'ús d'energia i de materials, principalment als països desenvolupats (Washington, 2021). Per aconseguir això, l'economia circular serà un requisit indispensable, no un fi en si mateix.

Perseguir una economia circular no és inútil. Però perseguir-la dins d'una economia impulsada pel creixement està destinat a fallar. L'economia circular ha de créixer per aconseguir els seus objectius, per la qual cosa la disminució de l'economia lineal al mateix temps és absolutament essencial. L'única solució viable a llarg termini pot ser un enfocament de post-creixement o d'estat estacionari per a les nostres economies (Bauwens, 2021).

Serà necessària una reorientació dels valors i objectius, des de la maximització dels beneficis de les empreses privades fins a la maximització del benestar societal i planetari. Això ha de ser implementat en empreses i governs a tots els nivells. És crucial considerar el consum i el comportament dels consumidors en el disseny de les economies circulars. L'economia circular només funcionarà si el paper dels consumidors es transforma radicalment en un d'usuaris informats, conscients i disposats a utilitzar els productes que reprimeixen el desig d'adquirir l'últim producte amb un desig de preocupar-se pels impactes del cicle de vida del producte (Corvellec et al., 2022). Un canvi en aquesta cultura de consum no emergirà sense abordar qüestions fonamentals de propietat, publicitat i poder. (per mes informació consultes la secció de les causes culturals de la insostenibilitat de la unitat 5.1)

Malgrat les seves bones intencions, l'economia circular en la seva concepció actual com a mitjà de creixement està destinada a jugar simplement amb el model actual de consumisme, extractivisme i capitalisme de creixement, sense canviar-lo profundament. Per a una transformació econòmica veritablement sostenible, els models de negoci, institucionals i de governança han de canviar a nivell de companyia, país i globalment.

Un camí a seguir

No hem de caure de nou en la trampa de l'eficiència dels recursos. El concepte i la pràctica de l'economia circular han de centrar-se en substituir els processos de l'economia lineal, protegir la biodiversitat i els ecosistemes i redistribuir justament els recursos, així com el benestar per a les persones i el planeta.

Les empreses han demostrat que es pot generar valor i benestar tant per als humans com per a la natura amb models de negoci, propietat i governança adequats. Això ha de ser encoratjat i recolzat per polítiques fortes que prioritzen la sostenibilitat ambiental i el benestar societal (Hofmann, 2022). Concedir un "dret a reparació", prohibir l'obsolescència programada, fer que els productors siguin responsables dels cicles de vida dels productes, fixar correctament els preus de les externalitats, redirigir les subvencions, etc. són exemples de polítiques que poden i haurien d'haver-se implementat en el sistema actual fa molt de temps.

Però es necessita més. Els models de negoci circular han de crear valor al reduir i disminuir de veritat els fluxos de recursos i al controlar el pas de materials a les societats. L'economia circular té el potencial de ser disruptiva, però només si es combina i opera dins d'un sistema econòmic transformador.

 [Tornar a la part superior]

7. Reflexions Finals

• Creciment exponencial del consum de recursos: Es relevant l'increment massiu en el consum de recursos materials al llarg del temps, passant de 30.000 milions de tones el 1970 a més de 100.000 milions de tones el 2023. Aquest creixement està estretament relacionat amb l'increment del PIB i les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
• Ineficiència en la gestió de residus i el reciclatge: S'observa una baixa taxa de reciclatge, ja que només es va reciclar el 10% dels 96,2 bilions de tones de materials consumides el 2019. A Europa, només el 11,5% dels materials consumits es recupera. A més, es preveu un augment significatiu en la generació de residus, fins i tot en sectors com les infraestructures d'energia neta.
• Economia circular com a model de producció i consum: L'economia circular implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes per crear valor afegit i estendre el cicle de vida dels productes. Això busca reduir al mínim els residus i mantenir els materials dins de l'economia mitjançant el reciclatge, creant així un valor afegit.
• Principis de l'economia circular: Els principis fonamentals de l'economia circular inclouen el disseny sense residus, construir resiliència a través de la diversitat, dependre de fonts d'energia renovable i pensar en sistemes en lloc de parts individuals. Aquests principis estan destinats a transformar el sistema econòmic cap a la sostenibilitat i la regeneració, proporcionant una guia per al disseny de polítiques i estratègies empresarials.
• Crítiques al model actual d'economia circular: La crítica principal és que l'economia circular, no és capaç de reduir de manera significativa els impactes ambientals ja que està intrínsecament lligada al creixement econòmic. Els esforços per augmentar l'eficiència dels recursos poden conduir paradòxicament a un augment del consum, com s'ha observat amb la Paradoxa de Jeavons i l’efecte rebot. A més, les iniciatives de l'economia circular han demostrat ser menys efectives en la reducció de l'extracció de recursos que el creixement econòmic mateix.
• Necessitat de redisseny de l'economia circular: Davant d'aquesta crítica, és necessari un canvi en la concepció de l'economia circular, centrant-se en una reducció deliberada de l'economia lineal i en la prevenció de l'ús excessiu de materials des del principi. Això implica un canvi en els models de negoci, institucionals i de governança per tal de promoure un enfocament més sostenible i regeneratiu de l'economia.

8. Per saber-ne més

9. Referències

• Andersen, I. (2024). Global Resources Outlook press statement by UNEP Executive Director
• Bauwens, T. (2021) Are the circular economy and economic growth compatible? A case for post-growth circularity. Resources, Conservation and Recycling, 175, 105852. https://doi.org/10.1016/j.resconrec.2021.105852
• Bianchi, M. and Cordella, M. (2023) Does circular economy mitigate the extraction of natural resources? Empirical evidence based on analysis of 28 European economies over the past decade. Ecological Economics, 203, 107607. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0921800922002683
• Bruyninckx, H., Hatfield-Dodds, S., Hellweg, S., Schandl, H., Vidal, B., Razian, H., ... & Pfister, S. (2024). Global Resources Outlook 2024: Bend the trend-Pathways to a liveable planet as resource use spikes.
• Corvellec, H., Stowell, A. F. and Johansson, N. (2022) Critiques of the circular economy. Journal of Industrial Ecology, 26(2), 421-432. https://doi.org/10.1111/jiec.13187
• European Environmental Agency, 2023. Accelerating the circular economy in Europe. State and outlook 2024.MacArthur, E. (2013). Towards the circular economy. Journal of Industrial Ecology, 2(1), 23-44.
• MacArthur, E. (2013). Towards the circular economy. Journal of Industrial Ecology, 2(1), 23-44.
• Murray, A., Skene, K., & Haynes, K. (2017). The circular economy: an interdisciplinary exploration of the concept and application in a global context. Journal of business ethics, 140, 369-380.
• Parlament Europeu – Economía Circular: definición, importancia y beneficios
  https://www.europarl.europa.eu/news/es/headlines/economy/20151201STO05603/economia-circular-definicion-importancia-y-beneficios
• Stahel, W. R. (2016). The circular economy. Nature, 531(7595), 435-438.
• Washington, H. (2021) Questioning the Assumptions, Sustainability and Ethics of Endless Economic Growth. Journal of Risk and Financial Management, 14(10), 497. https://www.mdpi.com/1911-8074/14/10/497
• Weidmann, T. (2023). Degrowth critiques of the circular economy. Australian Circular Economy Hub.

10. Crèdits

Com es cita aquesta unitat?

Segalàs, J. Economía circular. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any].  ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/14-1-economia-circular>.

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

 [Tornar a la part superior]