Comparteix:

14.3 Residus. Introducció, tipus i propietats

1. Objectius de la unitat

Els objectius de la unitat són:

Reconèixer la tipologia i quantitats de residus que es generen en la UE.
Identificar els principis i la jerarquia a seguir per la gestió de residus a la UE.
Reconèixer quins són els principals objectius de la UE per una economia baixa en residus i circular.

2. Residus. Tipus i generació

La Unió europea, en la directiva marc sobre residus, defineix residu com (European Parliament, 2008, 2018):

Qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor es desprengui o tingui la intenció o l'obligació de desprendre's

Així doncs, una substància esdevé un residu en el moment en que el posseïdor te intenció (o obligació) de desfer-se’n. La definició no fa referència al final de vida o a la no utilitat de la substància o objecte, si no a la intencionalitat o obligatorietat de desprendre-se’n per part de posseïdor.

El total de residus generats a la Unió Europea (UE) l’any 2020, per totes les activitats econòmiques i les llars va ascendir a 2151 milions de tones, el que significa que es generen al voltant d’unes 5 tones anuals de residus per càpita (EUROSTAT, 2020a).

Els residus que es generen en la UE es classifiquen segons el seu origen (segons l’activitat que els genera) i també segons la seva perillositat.

Atenent al seu origen, els sectors que més contribueixen a la generació de residus a la UE són la construcció i l’extracció en mines i canteres (gaire bé 2/3 del total de residus generats, unes 3 tones de residus per habitant). Els residus domèstics, igual que els industrials, representen al voltant d’un 10% del total de residus generats a la UE. (veure Figura 1)

Figura 14.3.1. Residus generats a la UE segons activitat econòmica i residus domèstics. Font: EUROSTAT, (2020a)

Si s’exclouen els residus que provenen del sector miner i de la construcció, en la UE es van generar unes 1.7 tones de residus per habitant. Destacant els residus generats pels serveis de residus i aigua (211 milions de tones), per les llars (196 milions de tones de residus domèstics) i per a les activitats manufactureres (171 milions de tones).

L’evolució d’aquests tres fluxos de residus ha seguit diferents pautes al llarg del temps: entre el 2004 i el 2020, la generació de residus procedents dels serveis de residus i aigua i de les llars va augmentar un 180.4 % i un 12.5 %, respectivament, mentre que la generació per activitats manufactureres va disminuir força considerablement, 28.8 %.

A banda de l’activitat que genera els residus (diferents sectors econòmics o llars), la UE classifica els residus en dues grans categories en base a la seva perillositat. Residus perillosos i els que no ho són.

Es consideren residus perillosos aquells que presenten una o varies característiques de perillositat, es a dir que siguin o presentin caràcter Explosiu, Comburent, Inflamable, Irritant (irritació cutània i lesions oculars), presentin una Toxicitat específica en determinats òrgans (STOT en la sigla anglesa)/Toxicitat per aspiració, Toxicitat aguda, Carcinogen, Corrosiu, Infecciós, Tòxics per a la reproducció, Mutagen, alliberin gasos de toxicitat aguda, Sensibilitzant, i/o Ecotòxic.

El llistat europeu de residus (European Comission, 2014) facilita la classificació en aquests termes (perillós i no perillós). Aquest llistat codifica tots els residus amb 6 xifres numèriques i identifica amb un asterisc aquells que presenten característiques de perillositat. (Veure Unitat 14.4 per a més informació).

Entre els residus generats a la UE l'any 2020, 95.5 milions de tones (el 4.4% del total) es van classificar com a residus perillosos. En comparació amb el 2010, el 2020 es van generar uns 5.1 % més de residus perillosos a la UE.

Una gestió deficient dels residus suposa un risc per la salut humana i el medi ambient sobretot en el cas de residus classificats com a perillosos. A la Figura 2 es pot veure la contribució dels diferents països de la UE a la generació de residus perillosos.

Figura 14.3.2. Residus perillosos generats a la UE . Anys 2010 i 2020. Font: EUROSTAT, (2020a)

[Tornar a la part superior]

3. Principis de gestió

La UE estableix uns principis bàsics que han de seguir els estats membres per a la gestió dels residus, requerint que els residus es gestionin (European Parliament, 2008, 2018):

De forma que no es posi en perill la salut humana ni malmeti al medi ambient.
Sense risc pe a l’aigua, l’aire, el sòl, les plantes o els animals.
Sense causar molèsties per sorolls o olors.
Sense afectar negativament el paisatge o els llocs d’interès.

Tot i que la definició de residu per part de la UE no fa referència al final de vida o no utilitat de la substància o objecte, si no a la intencionalitat de desprendre-se’n per part de posseïdor, la UE, en aquesta mateixa directiva, introdueix un ordre de preferència o jerarquia a seguir pels diferents estats membres per tal que estableixin prioritats en la legislació i la política de prevenció i gestió de residus . (veure Figura 3)

Figura 14.3.3 Jerarquia per a la gestió de residus. Font: European Commission , (s.d.a)

S’entén per prevenció les mesures adoptades abans que una substància, material o producte esdevingui residu, per reduir:

la quantitat de residu, fins i tot mitjançant la reutilització dels productes o l'allargament de la vida útil dels productes
els impactes adversos sobre el medi ambient i la salut humana de la generació de residus, o
el contingut de substancies perilloses en materials i productes

S’entén com preparació per la reutilització l'operació de valorització consistent en la comprovació, la neteja o la reparació, mitjançant la qual productes o components de productes que s'hagin convertit en residus es preparen perquè es puguin reutilitzar sense cap altra transformació prèvia.

Reutilització és qualsevol operació mitjançant la qual productes o components que no siguin residus s'utilitzen novament amb la mateixa finalitat per a la qual van ser concebuts

Es defineix reciclatge a tota operació de valorització mitjançant la qual els materials de residus són transformats novament en productes, materials o substàncies, tant si és amb la finalitat original com amb qualsevol altra finalitat. Inclou la transformació del material orgànic, però no la valorització energètica ni la transformació en materials que s'usaran com a combustibles o per operacions de rebliment*.

Una operació de rebliment* és tota operació de valorització en què s'utilitzen residus no perillosos aptes per a fins de regeneració en zones excavades o per a obres d'enginyeria paisatgística.

Figura 14.3.4. Evolució de la generació de residus i del producte interior brut EU-27(GDP). Font: European Environment Agency (2022)

Les actuals polítiques de prevenció i reutilització han demostrat ser insuficients per produir un canvi en la tendència de generació de residus.

Reciclatge: El reciclatge és una de les principals maneres de reduir el consum de recursos primaris, substituint-los per materials secundaris fets a partir de residus reciclats.

La Figura 5 mostra l’evolució de les taxes de reciclatge dels residus municipals, els residus d'envasos i els RAEE tots ells fonts importants de materials secundaris i matèries primeres crítiques.

Figura 14.3.5. Evolució de diferents taxes de reciclatge a la UE. Font: European environament agency European Environment Agency (2022)

Per aquests tipus de residus, les taxes de reciclatge augmenten lentament al llarg del temps, cosa que indica certs avenços cap a l'ús de més residus com a recurs i la consecució d'una economia circular.

La taxa de reciclatge global (la relació entre el total de residus generats sense incloure els minerals i les quantitats que es van gestionar mitjançant el reciclatge) es va mantenir per sota del 50% durant el període de dades disponibles, mostrant una taxa de reciclatge del 48% el 2016.

Els objectius de reciclatge que marca la UE són factors clau per augmentar les taxes de reciclatge (veure apartat C).

A títol d’exemple, la Directiva sobre residus d'equips elèctrics i electrònics (RAEE) [7] estableix objectius per a la recollida selectiva i el reciclatge de residus elèctrics i electrònics, la Directiva marc de residus [1] [2] inclou objectius per al reciclatge i la preparació per a la reutilització dels residus municipals, i la Directiva d'envasos i residus d'envasos defineix objectius per al reciclatge de residus d'envasos [8] [9]. En total, la legislació de la UE en matèria de residus inclou més de 30 objectius vinculants per al període 2015-2030. (veure apartat C).

Segons Eurostat, al 2020 a la UE sols un 10% de la demanda de materials processats va ser coberta per materials reciclats. (veure Figura 6)

Figura 14.3.6. Flux de materials a la UE l’any 2020 (Gt/any). Font: EUROSTAT, 2020b.

Disposició en abocadors: Segons la jerarquia per a la gestió de residus (Figura 3), la disposició dels residus en abocadors és l’opció menys desitjable.

Tot i que en la UE la generació de residus ha augmentat, entre el 2010 i el 2018 la quantitat total de residus enviats a abocadors va disminuir un 7,6%, passant de 173 milions de tones a 160 milions de tones. Això equival a una disminució d'uns 30 kg de residus a l'any per ciutadà de la UE.

Figura 14.3.7. Quantitats i proporció de residus dipositats en abocadors, per tipus de residus, UE-27. Font: European Environment Agency, (s.d).

La taxa global (els residus enviats a l'abocador com a proporció dels residus generats) va disminuir del 23% al 20% entre el 2010 i el 2018. (Figura 7)

Així i tot, les taxes varien segons la categoria de residus, així per exemple, pel període 2010-2018:

En el cas de residus domèstics i similars (residus municipals barrejats, residus de mercats, residus voluminosos i residus produïts per petites empreses, edificis d'oficines i institucions assimilables a municipals) la proporció de residus disposats en abocadors ha disminuït un 51% (36.5 milions de tones de disminució).
Pels residus classificats com “altres” (residus químics i mèdics, residus reciclables, residus d'equips, residus animals i vegetals, materials mixtes i indiferenciats i llots comuns) la taxa va disminuir un 14% (4.6 milions de tones de disminució).
Per als residus de combustió (per exemple, residus de la depuració de gasos de combustió i escòries i cendres de la incineració de residus) la taxa va augmentar un 16% (8.5 milions de tones d’augment). Bàsicament degut a l’augment de la capacitat de combustió a la UE en aquest període.
Per als residus procedents d’operacions de classificació/selecció (principalment residus secundaris de les instal·lacions de tractament de residus) la taxa va augmentar un 111% (19.5 milions de tones d’augment). Aquest increment és degut al creixement del sector de la classificació/selecció de residus cosa que afavoreix el canvi de l'abocador a la recuperació materials dels residus

[Tornar a la part superior]

4. Principals objectius de la UE per una economia baixa en residus i circular

La UE a través d’una sèrie de directives ha establert un seguit d’objectius de recuperació i reciclatge d’obligat compliment pels països estats membres. Així mateix ha limitat la quantitat de residus municipals que poden anar a abocador.

A la Taula 1 es mostra un resum d’algun d’aquests objectius i les directives a on estan recollits.

Tipus residu	Objectius	Font
Residus municipals (abocador)	El 1 de gener de 2035 la quantitat en pes de residus municipals abocats es reduirà al 10% o menys del total de residus generats d'aquest tipus amb els objectius intermedis següents: 1 de gener del 2030 la quantitat en pes de residus municipals abocats es reduirà al 20% o menys del total de residus generats d'aquest tipus. 1 de gener del 2025 la quantitat en pes de residus municipals abocats es reduirà al 40% o menys del total de residus generats d'aquest tipus.	European Parliament, (2018)
Residus municipals (abocador)	La quantitat total (en pes) de residus municipals biodegradables destinats a abocador no superarà el 35 per 100 de la quantitat total de residus municipals biodegradables generats el 1995. La UE estableix que aquest objectiu s’ha d’assolir al 2020	European Council, (1999)
Residus municipals (reutilització i reciclatge)	Per a l'any 2025, la preparació per a la reutilització i el reciclatge dels residus municipals s'ha d'augmentar fins a un mínim del 55 %, 60 % i 65 % en pes l'any 2025, 2030 i 2035 respectivament.	European Parliament, (2018)
Residus municipals (reutilització i reciclatge)	Per a l'any 2020, la preparació per a la reutilització i el reciclatge de materials de rebuig (com ara paper, metall, plàstic i vidre) procedent de les llars s'ha d'augmentar fins a un mínim del 50 % en pes global.	European Parliament, (2018)
Bateries i acumuladors (recollida i reciclatge)	Els objectius respecte la taxa de recollida per a bateries i acumuladors és de: 45 % per setembre de 2016. Els processos de reciclatge han d'assolir les eficiències mínimes de reciclatge següents: Bateries i acumuladors de plom-àcid: eficiència de reciclatge del 65 % en pes mitjà Bateries i acumuladors de níquel-cadmi: eficiència de reciclatge del 75% en pes mitjà; Altres bateries i acumuladors: reciclatge del 50 % en pes mitjà	European Parliament, (2006)
Vehicles (reutilització, recuperació i reciclatge)	Com a molt tard l'1 de gener de 2006, per a tots els vehicles al final de la seva vida útil, la reutilització i la recuperació s'han d'augmentar fins a un mínim del 85 % en pes mitjà per vehicle i any. En el mateix termini, la reutilització i el reciclatge s'ha d'augmentar fins a un mínim del 80 % en pes mitjà per vehicle i any. Com a molt tard l'1 de gener de 2015, per a tots els vehicles al final de la seva vida útil, la reutilització i la recuperació s'han d'augmentar fins a un mínim del 95 % en un pes mitjà per vehicle i any. Dins del mateix termini, la reutilització i el reciclatge s'han d'augmentar fins a un mínim del 85 % en un pes mitjà per vehicle i any	European Parliament, (2000)
Embalatges i residus d’embalatges (reciclatge)	Com a molt tard el 31 de desembre de 2025, es reciclarà un mínim del 65 % en pes de tots els residus d'envasos. (70% al 2030) Com a molt tard el 31 de desembre de 2025, s'assoliran els següents objectius mínims en pes de reciclatge pel que fa als materials específics següents continguts en els residus d'envasos: 50 % de plàstic.( 55% al 2030) 25 % de fusta. .( 30% al 2030) 70 % de metalls ferrosos. .( 80% al 2030) 50 % d'alumini. .( 60% al 2030) 70 % de vidre. .( 75% al 2030) 75 % de paper i cartró. .( 85% al 2030)	European Parliament, (2018)
Residus de la construcció i demolició (reutilització, reciclatge i recuperació)	Per a l'any 2020, la preparació per a la reutilització, el reciclatge i la recuperació d'altres materials, incloses les operacions de rebliment amb residus per substituir altres materials, de residus de construcció i demolició no perillosos, excloent el material natural definit a la categoria 17 05 04 de la llista de Els residus s'han d'augmentar com a mínim al 70 % en pes.	European Parliament, (2000)

Taula 14.3.1 Objectius de la UE per una economia baixa en residus i circular.

Els països europeus han d’informar a la comissió europea sobre l’aplicació de la legislació en matèria de residus i la consecució dels objectius establerts. En base a aquesta informació, el 2018 la comissió europea publica els darrers informes sobre els avenços aconseguits per cada país membre i els reptes als que s’enfronten per acomplir amb allò establert per la comissió, suggerint àrees de millora, tant pels residus municipals com per fluxos de residus específics. Pel que fa als residus Municipals, Espanya (juntament amb 13 països més) és un dels països que la unió europea va assenyalar al 2018 com a país en risc de no acomplir amb l’objectiu d’augmentar fins un mínim del 50% els residus procedents de les llars que es reutilitzen/reciclen (European Comission, s.d. b).

Per abordar aquesta qüestió entre d’altres, a la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular s’estableixen una sèrie d’objectius referents a la generació i gestió de residus (Jefatura del Estado, 2022). A la taula es mostren algun dels objectius quantitatius que recull la llei.

Jerarquia	Objectiu
Prevenció	Amb la finalitat de trencar el vincle entre el creixement econòmic i els impactes sobre la salut humana i el medi ambient associats a la generació de residus, les polítiques de prevenció de residus s'encaminaran a assolir un objectiu de reducció en pes dels residus generats, conforme al següent calendari: El 2025, un 13 % respecte als generats el 2010. El 2030, un 15 % respecte als generats el 2010.
	Reduir la generació de residus alimentaris en la producció primària, en la transformació i la fabricació, en la venda al detall i altres tipus de distribució d'aliments, en restaurants i serveis de menjars, així com a les llars, de manera que s'aconsegueixi, per al 2030, respecte al 2020: una reducció del 50% dels residus alimentaris per càpita en el pla de la venda al detall i dels consumidors. i una reducció del 20% de les pèrdues d'aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament.
	Per tal de promoure la prevenció d'envasos d'un sol ús, com a molt tard l'1 de gener de 2023, els comerços detallistes d'alimentació la superfície dels quals sigui igual o més gran a 400 metres quadrats destinaran almenys el 20% de la seva àrea de vendes a l'oferta de productes presentats sense embalatge primari, inclosa la venda a granel o mitjançant envasos reutilitzables
	Per als productes de plàstic d'un sol ús inclosos a la part A de l'annex IV, s'estableix el calendari de reducció de la comercialització següent: El 2026, s'ha d'aconseguir una reducció del 50 % en pes respecte del 2022. El 2030, s'ha d'aconseguir una reducció del 70% en pes respecte del 2022
Preparació per la reutilització	La quantitat de residus domèstics i comercials destinats a la preparació per a la reutilització i el reciclatge per a les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, bioresidus o altres fraccions reciclables ha d'assolir, en conjunt, com a mínim el 50% en pes.
	La quantitat de residus no perillosos de construcció i demolició destinats a la preparació per a la reutilització, el reciclatge i una altra valorització de materials, incloses les operacions de rebliment, amb exclusió dels materials en estat natural definits a la categoria 17 05 04 de la llista de residus haurà d'assolir com a mínim el 70% en pes dels produïts.
	Per al 2025, s'augmentarà la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus municipals fins a un mínim del 55% en pes; almenys un 5% en pes respecte al total correspondrà a la preparació per a la reutilització, fonamentalment de residus tèxtils, residus d'aparells elèctrics i electrònics, mobles i altres residus susceptibles de ser preparats per reutilitzar-los.
	Per al 2030, s'augmentarà la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus municipals fins a un mínim del 60% en pes; almenys un 10% en pes respecte al total correspondrà a la preparació per a la reutilització, fonamentalment de residus tèxtils, residus d'aparells elèctrics i electrònics, mobles i altres residus susceptibles de ser preparats per reutilitzar-los.
	Per al 2035, s'augmentarà la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus municipals fins a un mínim del 65% en pes; almenys un 15% en pes respecte al total correspondrà a la preparació per a la reutilització, fonamentalment de residus tèxtils, residus d'aparells elèctrics i electrònics, mobles i altres residus susceptibles de ser preparats per reutilitzar-los.
Reciclatge	A partir de l'1 de gener de 2025, només es poden introduir al mercat les ampolles de tereftalat de polietilè (d'ara endavant «ampolles PET») esmentades a l'apartat E de l'annex IV, que continguin almenys un 25% de plàstic reciclat, calculat com a una mitjana de totes les ampolles PET introduïdes al mercat.
Reciclatge	A partir de l'1 de gener de 2030, només es poden introduir al mercat les ampolles esmentades a l'apartat E de l'annex IV que continguin almenys un 30% de plàstic reciclat, calculat com una mitjana de totes aquestes ampolles introduïdes al mercat.
Recuperació	S'estableixen els següents objectius de recollida separada dels productes de plàstic esmentats a l'apartat E de l'annex IV a fi de destinar-los al reciclatge: Com a molt tard el 2023, el 70 % en pes respecte a l'introduït al mercat; Com a molt tard el 2025, el 77 % en pes respecte a l'introduït al mercat; Com a molt tard el 2027, el 85 % en pes respecte a l'introduït al mercat; Com a molt tard el 2029, el 90 % en pes respecte a l'introduït al mercat
	El percentatge màxim d’impropis permès en la fracció bioresidus recollida separadament, serà del 20% des del 2022 i del 15% des del 2027.
	Per al 2035, el percentatge de residus municipals recollits separadament serà com a mínim del 50% en pes del total de residus municipals generats.

Taula 14.3.2 Objectius España per una economia baixa en residus i circular

Un informe elaborat per la comissió de Canvi Climàtic i Economia Circular dels Enginyers Industrials de Catalunya (Associació Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 2022) conclou que a Catalunya:

Les actuals polítiques de prevenció, reutilització i preparació per a la reutilització segueixen essent insuficients i no han demostrat un canvi en la tendència de generació de residus. Calen objectius vinculants i polítiques més exigents.
És imprescindible augmentar els nivells de reciclatge i la seva qualitat per incentivar un reciclatge d’alta eficiència que faciliti la transició cap a l’economia circular dels materials. Es detecta un estancament en aquest procés de transformació de l’economia.
Cal un canvi de paradigma significatiu i a curt termini en els models de recollida de residus per tal de complir les directives europees

[Tornar a la part superior]

5. Reflexions Finals

Els residus que es generen en la UE es classifiquen segons el seu origen (segons l’activitat que els genera) i també segons la seva perillositat.
Una gestió deficient dels residus suposa un risc per la salut humana i el medi ambient sobretot en el cas de residus classificats com a perillosos.
La UE estableix uns principis bàsics que han de seguir els estats membres per a la gestió dels residus, requerint que els residus es gestionin:

De forma que no es posi en perill la salut humana ni malmeti al medi ambient.
Sense risc pe a l’aigua, l’aire, el sòl, les plantes o els animals
Sense causar molèsties per sorolls o olors
Sense afectar negativament el paisatge o els llocs d’interès

La UE estableix un ordre de preferència o jerarquia a seguir pels diferents estats membres per tal que estableixin prioritats en la legislació i la política de prevenció i gestió de residus. De més a menys desitjable: Prevenció, preparació per la reutilització, reciclatge, recuperació i disposició.
La UE a través d’una sèrie de directives ha establert un seguit d’objectius de recuperació i reciclatge d’obligat compliment pels països estats membres. Així mateix ha limitat la quantitat de residus municipals que poden anar a abocador.
Cal un canvi de paradigma significatiu i a curt termini per tal de complir amb els objectius de recuperació i reciclatge establerts per la UE.

[Tornar a la part superior]

6. Per saber-ne més

[Tornar a la part superior]

7. Referències

Associació Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (2022). Aplicació de les directives europees en matèria de residus municipals a Catalunya, Informe dels Enginyers Industrials de Cataluny. Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Recuperat de: https://www.eic.cat/sites/default/files/Aplicacio_Directives_europees_RSU_Catalunya_V8_1.pdf

European Comission, (2014). Decisión de la Comisión, de 18 de diciembre de 2014, por la que se modifica la Decisión 2000/532/CE, sobre la lista de residuos, de conformidad con la Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europeo y del Consejo Texto pertinente a efectos del EEA.

European Commission, (s.d.)(a). Environment. Waste framework directive. Recuperat de: https://environment.ec.europa.eu/topics/waste-and-recycling/waste-framework-directive_en (últim accés: 18/09/2024).

European Comission, (s.d.)(b). Implementation waste framework directive. Recuperat de: https://environment.ec.europa.eu/topics/waste-and-recycling/implementation-waste-framework-directive_en?etrans=es.

European Council, (1999). Council Directive 1999/31/EC of 26 April 1999 on the landfill of waste. Recuperat de: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:31999L0031.

European Environment Agency (2022). Waste generation and decoupling per capita in the EU-27. Recuperat de: https://www.eea.europa.eu/ims/waste-generation-and-decoupling-in-europe.

European Environment Agency, (s.d). Diversion of waste from landfill in Europe. Recuperat de: https://www.eea.europa.eu/ims/diversion-of-waste-from-landfill.

European Parliament, (1994). Directiva 94/62/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 20 de diciembre de 1994, relativa a los envases y residuos de envases. Recuperat de: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/ALL/?uri=celex:31994L0062.

European Parliament, (2000). Directive 2000/53/EC of the European Parliament and of the Council of 18 September 2000 on end-of life vehicles. Recuperat de: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX%3A02000L0053-20200306&qid=1665390912283.

European Parliament, (2006). Directive 2006/66/EC of the European Parliament and of the Council of 6 September 2006 on batteries and accumulators and waste batteries and accumulators and repealing Directive 91/157/EEC (Text with EEA relevance). Recuperat de: https://eur-lex.europa.eu/eli/dir/2006/66/2018-07-04.

European Parliament, (2008). Directive 2008/98/EC of the European Parliament and of the Council of 19 November 2008 on waste and repealing certain Directives, OJ L 312, 22.11.2008, p. 3-30.

European Parliament, (2012). Directiva 2012/19/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 4 de julio de 2012, sobre residuos de aparatos eléctricos y electrónicos (RAEE) (versión refundida) Texto pertinente a efectos del EEE. Recuperat de: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX%3A32012L0019.

European Parliament, (2018). Directive (EU) 2018/851 of the European Parliament and of the Council of 30 May 2018 amending Directive 2008/98/EC on waste, OJ L 150, 14.6.2018, p. 109-140.

European Parliament, (2018). Directiva (UE) 2018/852 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 30 de mayo de 2018, por la que se modifica la Directiva 94/62/CE relativa a los envases y residuos de envases (Texto pertinente a efectos del EEE).

EUROSTAT, (2020a). Waste Statistics. Eurostat Statistics Explained. Recuperat de: https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=Waste_statistics#Total_waste_generation (últim accés: 18/09/2024)

EUROSTAT, (2020b). Sankey Material flow diagram. Recuperat de: https://ec.europa.eu/eurostat.

Jefatura del Estado (2022). Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular. BOE num 85. 09/04/2022. Recuperat de: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2022-5809.

[Tornar a la part superior]

8. Crèdits

Com s’ha de citar aquesta unitat?

Álvarez , D. Residus. Introducció, tipus i propietats. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/14-3-residus-introduccio-tipus-i-propietats >.

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per: