16.1 Sostenibilitat de les TIC

Els objectius de la unitat són:

• Identificar quins són els impactes que tenen les TIC en la sostenibilitat del nostre planeta.
• Reflexionar sobre com les TIC poden contribuir a la consecució dels ODS.
• Conèixer els principis bàsics que permeten reduir l'impacte negatiu de les TIC en la sostenibilitat del nostre planeta; repensar, reduir, reutilitzar i reciclar.

2. Introducció

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) inclouen qualsevol dispositiu de comunicació, com ara la ràdio, la televisió, els telèfons mòbils, el maquinari informàtic i de xarxa, els sistemes de satèl·lit, etc., així com el programari, emmagatzematge i audiovisuals que permeten als usuaris accedir, emmagatzemar, transmetre, comprendre i manipular informació. Considerem també sota el terme TIC els diversos serveis que inclouen el maquinari i programari abans enumerat com ara la videoconferència, l'aprenentatge a distància, la reproducció de vídeo i so en línia, la intel·ligència artificial, el big data, i aquells termes que normalment s’anomenen serveis intel·ligents (e-services o smart services en anglès). 

Avui en dia tots els sectors de l’economia depenen de les TIC. La nostra comunicació, el nostre aprenentatge, la nostra salut, la mobilitat, l'entreteniment, la cultura, etc. És difícil imaginar un sector en què les TIC no formin part d’una manera que se’ns ha tornat tant natural que ni ens adonem.

Ens despertem consultant en el nostre mòbil les darreres notícies i els missatges que ens han enviat les nostres amistats. Ens desplacem per la ciutat seguint les indicacions d’una aplicació i respectant els semàfors que són controlats a distància per un programari. Ens comuniquem a través de missatges de text, trucades, videotrucades o petits vídeos. Consultem els resultats de la darrera radiografia en una pàgina web, en la que també tenim l’oportunitat de consultar a un professional de la medicina com minvar el dolor de cervicals que ens ha provocat estar tantes hores mirant una pantalla. Els nostres diners no són més que anotacions en un programa informàtic i és també una aplicació la que ens recomana una sèrie per mirar a casa mentre esperem que ens portin el sopar que hem encarregat des del mòbil. Cadascuna d'aquestes activitats té un petit cost: s'emeten uns quants grams de CO₂ al medi ambient. Si tenim en compte que 4.660 milions de persones són usuàries actives d'Internet, un 60 % de la població mundial, resulta que la nostra addicció col·lectiva en línia està deixant una empremta de carboni més gran del que ens pensem, i això és perquè absolutament qualsevol cosa que requereixi tràfic digital fa ús d’un centre de dades.

 Figura 16.1.1. Photo by Marvin Meyer on Unsplash

Les TIC són a tot arreu: parlem de smart-cities, e-health, e-learning i de programes d’intel·ligència artificial escrivint articles, fent música, programant i sent imbatibles als escacs.

Les TIC són absolutament necessàries per aconseguir un futur millor. El secretari General de Nacions Unides, Antonio Guterres, ha declarat que un futur digital obert, lliure i segur per a tothom sustenta el full de ruta per l’aconseguiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. 

Però, com explica la investigadora Kate Crawford (2021) en el seu llibre “Atlas of AI: Power, Politics, and the Planetary Costs of Artificial Intelligence", la intel·ligència artificial (IA) ni és intel·ligent, ni és artificial. I diu això perquè la IA, i de fet totes les eines TIC, necessiten recursos naturals per funcionar, i són les persones les que estan executant tasques perquè els sistemes semblin autònoms.

Figura 16.1.2. Imatge de un servidor. Photo by Massimo Botturi on Unsplash

[tornar a la part superior]

3. Les TIC i els ODS

Les TIC han estat declarades per Nacions Unides com totalment necessàries per aconseguir els ODS (Sacht et al., 2016). De fet, les TIC apareixen directament en set indicadors de set metes dels ODS 4, 5, 9 i 17:

• Objectiu 4a: Proporció d'escoles amb accés a Internet amb finalitats pedagògiques. 
• Objectiu 4a: Proporció d'escoles amb accés a ordinadors amb finalitats pedagògiques. 
• Objectiu 4.4: Proporció de joves/adults amb habilitats TIC, per tipus d'habilitats.
• Objectiu 5b: Proporció de persones que posseeixen un telèfon mòbil, per sexe.
• Objectiu 9c: Percentatge de la població coberta per a xarxa mòbil, per tecnologia.
• Objectiu 17.6: Subscripcions a Internet de banda ampla fixa, desglossat per velocitat.
• Objectiu 17.8: Proporció de persones que utilitzen Internet.

Nombrosos són els exemples (Global e-Sustainability Initiative, 2016) de com les TIC poden contribuir a assolir diverses metes dels ODS. Per exemple: 

• Sensors del sòl, satèl·lits i informació meteorològica integrada en temps real poden contribuir a l’ODS 2 - Fam Zero, 
• Videoconferència de diagnòstic remot, emmagatzematge electrònic de dades i biosensors poden contribuir a l’ODS 3 - Salut i benestar,
• Impressió 3D, Internet de les coses, drons, robòtica, anàlisis de dades i computació en el núvol poden contribuir a l’ODS 9 - Indústria, innovació i infraestructures,
• Xarxa intel·ligent i electrodomèstics intel·ligents, emmagatzematge d'energia, analítica predictiva, sensors, tecnologia de resposta a la demanda poden contribuir a l’ODS- 7 – Energia neta i assequible,
• Mobilitat electrònica, transport sense conductor, intermodalitat, infraestructura connectada/IoTpoden contribuir a l’ODS-11 - Ciutats i comunitats sostenibles,
• Cartografia avançada i anàlisi de dades, sensors intel·ligents submarins costaners i interiors, drons, imatges per satèl·lit en temps real, monitoratge intel·ligent, previsió meteorològica en temps real poden contribuir a l’ODS-14 - Vida submarina.

I s’esperen més de 2.100 milions de dòlars d’ingressos anuals al sector a partir del desplegament de solucions TIC que ajudin a aconseguir els ODS.

En el cas de la intel·ligència artificial (Vinuesa et al., w020), per exemple, podem trobar que contribueix a l'assoliment de 134 metes de tots els objectius, però també pot inhibir 59.

[tornar a la part superior] 

4. Concebre, Dissenyar, Implementar i Operar

En una entrevista en 2009, Mark Zuckerberg (fundador de Facebook, l’actual Meta) va declarar que la directiva principal que havia donat al seu equip de desenvolupadors era "Moveu-vos ràpidament i trenqueu coses". En certa manera, aquesta frase exemplifica com s’ha mogut la indústria TIC (i les altres també): desenvolupar ràpidament una idea, que inicialment responia a una bona intenció, però sense pensar gaire quines podrien ser les conseqüències. 

Probablement, quan el block chain es va posar en pràctica en aplicacions com Bitcoin, no es va pensar en l'impacte ambiental, de la mateixa forma que els i les professionals de l’enginyeria electrònica utilitzen en els seus dissenys condensadors de Tàntal sense pensar que l’extracció de coltan (columbita i tàntal) manté una guerra al Congo. Pocs professionals de les TIC pensen en el final de la vida útil dels seus productes i en la contaminació d’espais naturals i pulmons de molts nens que la mala gestió dels residus generaran. Els professionals que entrenen programes d’IA no afegeixen biaixos expressament, ni els creadors de les primeres xarxes socials pretenien manipular els usuaris. Però no tenir en compte, a més a més de la viabilitat econòmica del projecte, els impactes ambientals i socials del cicle de vida complet dels productes i serveis, té les seves conseqüències.

Podríem afirmar que les TIC tenen més de 4.500 anys de vida perquè necessiten materials que es van formar amb el naixement del planeta Terra. Per fabricar un telèfon mòbil es necessiten més de 60 elements (Jardim, 2017). Tàntal, Estany, Tungstè i Or, necessaris en la fabricació de circuits electrònics, són els anomenats elements de conflicte, causa de morts violentes i condicions de vida properes a l’esclavitud en algunes parts del món. A més dels reconeguts elements de conflicte (Or, Estany, Tungstè i Tàntal), es necessiten elements com el Gal·li, el Níquel, el Coure i l’Antimoni, de disponibilitat limitada i risc futur de subministrament, i elements tòxics (Sustainability Drive, Responsible Minerals Initiative, & Dragonfly Initiative, 2018) com el Selenium, el Berilium, el Mercuri i l’Arsènic, o molt relacionats amb problemes ambientals, socials i de governança com la Plata, el Cobalt, el Zinc i el Níquel, per citar només uns quants. Existeixen, a més, problemàtiques geopolítiques i geoestratègiques derivades del fet que, per exemple, més del 80 % de les mines de terres rares estan en territori xinès, sent precisament Xina el consumidor més gran d’aquests elements.

Figura 16.1.3. Mugisha, un nen de 12 anys treballant en un mina de coltan, Numbi, DR Congo - Copy rights: Carlos Villalon / villalonsantamaria.com 

També es consumeixen grans quantitats de carbó i gas per a la fabricació de circuits integrats. Per exemple, Taiwan, un dels grans productors de circuits integrats, genera el 90 % de la seva electricitat a partir de la crema d’aquests elements amb una emissió de més de 500 g de CO₂e per cada kWh (a Espanya, en el mateix moment de la consulta, era de 200 g). Precisament per la seva naturalesa, els dispositius que es basen en materials extremadament purs, dissenyats a nivells microscòpics de detall, requereixen molta energia per ser creats i tenen una gran energia grisa (embodied energy). No hi ha una "solució tecnològica" per a aquest problema: és un principi físic fonamental. Per exemple, un portàtil de 13 polsades i 256 GB s’estima (Apple, 2022) que produirà 167 kg de CO₂e en tota la seva vida útil, sent un 70 % corresponent a la seva manufactura i un 20 % a l’ús (la resta corresponent al transport, 8 %, i al processament al final de la seva vida, < 1 %). És fàcil identificar el gran cost ambiental de la fabricació de circuits integrats si ens fixem en el mateix model, però amb memòria de 512 GB, i com la seva empremta puja a 182 kg de CO₂e.

Evidentment, els especialistes en electrònica treballen per fer productes més eficients any rere any i l’anomenada llei de Koomey’s (Koomey, 2010) s’ha complert durant molts anys: L'eficiència energètica de les TIC s'ha duplicat aproximadament cada 1,6 anys des de la dècada de 1940, i cada 2,7 anys des de l'any 2000. A les xarxes de transmissió de dades, la intensitat energètica s'ha reduït a la meitat cada dos anys des de l'any 2000.

Els informes de control d'Electronics Watch mostren que els productes electrònics solen ser produïts per treballadors en entorns insegurs que treballen moltes hores amb una protecció inadequada dels productes químics que poden ser explosius, tòxics o corrosius i afecten la pell, el sistema respiratori, el sistema reproductor i el sistema nerviós central. A més, els treballadors migrants en aquests entorns tenen alt risc de patir treballs forçats (a la Xina, per exemple). Una investigació d'Electronics Watch i l’Economic Rights Institute suggereix també que els suïcidis dels treballadors estan relacionats amb condicions de treball dures i amb contractes precaris.

Figura 16.1.4. Obrer ensamblant compenents en un circuit impress. Font:  Imatge de Pixabay 

Però normalment no utilitzem aquests productes de forma aïllada. Per enviar un missatge d’un mòbil a un altre no només necessitem l’energia emmagatzemada a la bateria del telèfon, necessitem també energia per a que el senyal que rep el punt d’accés al qual s’ha connectat el mòbil arribi fins als servidors de l’empresa propietària del servei de missatgeria que estem fent servir, i des d’allà al receptor del nostre missatge. I és que el núvol no està fet de vapor d’aigua, el núvol són milers de cables, encaminadors i ordinadors que requereixen energia per a la seva fabricació i per al seu funcionament. Un telèfon mòbil genera de mitjana 8.5 kg CO₂e durant la seva vida útil; si li afegim la part proporcional d'ús de servidors que farà servir, la xifra puja a 18,0 kg CO₂e, i a 24,7 kg CO₂e si afegim la xarxa (Suckling i Lee, 2015). 

Per a fer-nos una idea de l’impacte ambiental que genera l’ús de la xarxa d’internet, podem comparar les emissions de CO₂e de totes les hores vistes a Netflix al món, amb tots els vols que surten de la UE: la diferència és de tot just un 10 %, i estem parlant d’una sola de les plataformes de vídeo a demanda que existeixen actualment.

En quan a la intel·ligència artificial, entrenar un únic model d'IA pot emetre tant de carboni com cinc cotxes al llarg de la seva vida (Hao, 2019). Entrenar la Open-AI-API, GPT-3, base del generador d’imatges Dall-E, i més de 300 aplicacions addicionals, ha requerit 175.000 milions de paràmetres i al voltant 190.000 kWh, que utilitzant la intensitat mitjana de consum de carboni d’Estats Units hauria produït 85.000 kg de CO₂e: com conduir un cotxe a la Lluna i tornar (Quach, 2020).

Només el 2019, el món va generar 53,6 milions de tones de residus electrònics. Això és uns 7,3 quilograms per persona i equivalent en pes a 350 creuers. De mitjana, el pes total del consum global d'EEE (equips elèctrics i electrònics) augmenta anualment en 2,5 milions de tones mètriques (Mt).

Aquest mateix any 2022, la recollida i el reciclatge formalment documentats va ser de 9,3 Mt, un 17,4% en comparació amb els residus electrònics generats. La resta es troba dispersa als camps i grans abocadors, com els d'alguns països del golf de Guinea, especialment a Nigèria, Ghana i Costa d'Ivori, tot i que el conveni de Basilea prohibeix l’exportació d’aparells electrònics que no funcionen. Si aquests tipus de residus no es descarten correctament, poden causar greus danys a la salut humana i al medi ambient. A més, si no es recicla l'Or, la Plata, el Coure, el Platí i altres materials recuperables d'alt valor, valorats de manera conservadora en 57.000 milions de dòlars EUA, es perd una suma més gran que el producte interior brut de la majoria dels països del món.

L’informe també preveu que els residus electrònics globals arribaran a 74 Mt el 2030, gairebé el doble en només 16 anys. 

El reciclatge i les activitats informals de residus electrònics alliberen fins a 1.000 substàncies nocives, com ara Plom, Mercuri, Níquel, retardants de flama bromats i hidrocarburs aromàtics policíclics (World Health Organization, 2021). A escala mundial, més de 18 milions d'infants i adolescents d'entre 5 i 17 anys es dediquen a indústries en les que el processament de residus és un subsector (Zeng et al., 2016). El treball de reciclatge de residus electrònics és perjudicial per al desenvolupament físic i mental dels nens (World Health Organization, 2021).

Figura 16.1.5. Persones desmantellant residus de les ICTs en condicions insalubres. Foto feta per l’organització aucoop.upc.edu  

[tornar a la part superior]

5. I què podem fer?

Tothom té la seva part de responsabilitat: els que prenen les decisions, els dissenyadors, els treballadors i els usuaris. Les empreses i les lleis haurien de seguir el principi de precaució, que estableix que és necessari que la persona que ha de prendre la decisió anticipi el dany que pot causar una acció abans que aquesta es produeixi, que qui proposa l'acció ha de demostrar que no causarà danys o que és molt poc probable que els provoqui. De fet, el primer punt del codi d’ètica de l’IEEE (l’associació més gran del món d’enginyeria elèctrica i electrònica, telecomunicacions, informàtica i altres disciplines afins) diu: “mantenir la seguretat, la salut i el benestar del públic en primer lloc, esforçar-se per complir amb el disseny ètic i les pràctiques de desenvolupament sostenible, protegir la privadesa dels altres i revelar ràpidament els factors que puguin posar en perill el públic o el medi ambient”. Els col·legis oficials d’enginyers de telecomunicació i d’enginyeria informàtica tenen codis d’ètica amb aquesta mateixa línia. 

Fabricants i dissenyadors, en primer lloc, han de repensar què ofereixen al públic i fer una anàlisi del cicle de vida ambiental i social dels productes i processos dels quals són responsables (veure unitat 15.3). Aquesta responsabilitat ha d’incloure l’anomenada deguda diligència de la directiva 2014/95/EU del Parlament Europeu sobre informe no-financer (d’impactes ambientals i socials) de les empreses. Aquesta deguda diligència refereix al coneixement que una empresa ha de tenir també sobre impactes ambientals i socials dels seus proveïdors. Encara més enllà, l’economia circular hauria de ser la base que permetés continuar amb el progrés tecnològic sense fer malbé el planeta. El vídeo “Economía circular: descubre lo que es antes de que reviente el planeta” mostra molt bé com és possible aplicar l’economia circular a la fabricació de telèfons mòbils.

Si un bé abarateix el seu preu o redueix qualsevol esforç necessari per obtenir-lo, la demanda d'aquest bé sol augmentar; és l’anomenat efecte rebot. I això clarament ha passat amb les TIC (Hilty et al., 2006). L'any 2022, 7.260 milions de persones tenen telèfon mòbil, un 91% de la població mundial, generant un tràfic de dades d'uns 51 exabytes (51· 10¹⁸). Uns telèfons mòbils que, per exemple, aquest mateix any als Estat Units tenen una vida mitjana de dos anys i mig (O’Dea, 2021). 

Repensar la compra perquè no només la denominada obsolescència programada del programari i el maquinari, sino també l’obsolescència estètica, ens porten a comprar nous dispositius. Els smartphones s’han convertit en objectes que segueixen una moda. En el cas que ens toqui comprar un nou dispositiu, és recomanable visitar primer una de les diferents pàgines que llista quina empresa i/o aparell és millor des del punt de vista de la sostenibilitat, incloent-hi la important possibilitat de reparació (per exemple, techevaluate.com). França va ser el primer país a reconèixer l'existència d’obsolescència programada i establir una multa de fins a 300.000 euros i penes de presó de fins a dos anys per als fabricants que la implementessin. Tècniques d’obsolescència programada poden incloure una introducció deliberada d'un defecte o debilitat, una parada programada, una limitació tècnica, incompatibilitat o altres obstacles per a la reparació. La Unió Europea, en el moment d’escriure aquest text (novembre 2022), encara no ha aprovat cap directiva per prohibir aquesta obsolescència tot i que fa anys que en debat. El que sí ha fet el Comitè Econòmic i Social Europeu és definir un document, anomenat “Nova Agenda del Consumidor”, on demana una major durabilitat dels béns, l'accés a productes sostenibles, una economia neta, circular i més respectuosa amb el clima i un ús eficient dels productes, així com lluitar contra l'obsolescència programada i garantir el dret a reparar béns i productes.

És necessari allargar la vida al màxim dels nostres dispositius reparant-los i donant-los quan ja no ens siguin útils a nosaltres, però encara funcionin (per exemple a Tecnologia per Tothom, Programa UPC-Reutilitza, Labdoo, NascoICT o Ereuse). I si no és possible reutilitzar, s’ha de portar el producte a un dels llocs que la llei marca (Real Decreto 110/2015, de 20 de febrero, sobre residuos de aparatos eléctricos y electrónicos) i exigir el seu correcte reciclatge. 

Figura 16.1.6. Persona reparant un telèfon mòbil. Photo by Kilian Seiler on Unsplash 

És necessari reduir l’ús innecessari d’internet, perquè enviar i guardar dades al núvol té un cost mediambiental elevadíssim. Hauríem de vigilar el que guardem, fotos que mai més tornarem a visionar, arxius antics, duplicats, etc. Gaudir d’una bona sèrie en streaming pot ser bo per passar una bona estona i millorar la nostra salut mental, però tenir una pantalla enorme encesa reproduint-la sense fer-li cas és prescindible.

Les TIC com a sector suposen un percentatge important del CO₂e que la humanitat emet a l'atmosfera. Aquest percentatge no ha deixat de créixer en els darrers anys, i és previsible que continuï creixent. Però cal tenir en compte el cost d'oportunitat que suposen aquestes tecnologies. Gràcies a les TIC, la majoria d'indústries i serveis del planeta poden reduir les emissions de CO₂e, i aquesta reducció compensa àmpliament les emissions de les TIC. Per tant, les TIC són una eina crucial per avançar cap a la neutralitat de les emissions, però cal que tots els agents involucrats hi posin de la seva part per aconseguir que les TIC siguin el més sostenibles possible.

 [tornar a la part superior]

6. Reflexions Finals

• Les TIC han estat declarades per Nacions Unides com totalment necessàries per aconseguir els ODS.
• No tots els impactes de les TIC són positius per als ODS. Es pot classificar l'efecte de les TIC de la següent manera: efectes directes, efectes habilitants i efectes sistèmics.
• Per fabricar un telèfon mòbil es necessiten més de 60 elements. A més dels reconeguts elements de conflicte (Or, Estany, Tungstè i Tàntal), es necessiten elements com el Gal·li, el Níquel, el Coure i l’Antimoni, de disponibilitat limitada i risc futur de subministrament. I elements tòxics com el Selenium, el Berilium, el Mercuri i l’Arsènic, o molt relacionats amb problemes ambientals, socials i de governança com la Plata, el Cobalt, el Zinc i el Níquel, per citar només uns quants.
• Es consumeixen grans quantitats de carbó i gas per a la fabricació de circuits integrats. Els dispositius que es basen en materials extremadament purs, dissenyats a nivells microscòpics de detall, requereixen molta energia per ser creats i tenen una gran energia grisa.
• L'eficiència energètica de les TIC s'ha duplicat aproximadament cada 1,6 anys des de la dècada de 1940, i cada 2,7 anys des de l'any 2000.
• Els productes electrònics solen ser produïts per treballadors en entorns insegurs que treballen llargues hores amb una protecció inadequada dels productes químics que poden ser explosius, tòxics o corrosius i afecten la pell, el sistema respiratori, el sistema reproductor i el sistema nerviós central.
• Només el 2019, el món va generar 53,6 milions de tones de residus electrònics. Això és uns 7,3 quilograms per persona i equivalent en pes a 350 creuers. De mitjana, el pes total del consum global d'EEE (equips elèctrics i electrònics) augmenta anualment en 2,5 milions de Mt. Aquest mateix any, la recollida i el reciclatge formalment documentats va ser de 9,3 Mt, un 17,4 % en comparació amb els residus electrònics generats. La resta es troba dispersa als camps i grans abocadors. Els residus electrònics globals arribaran a 74 Mt el 2030, gairebé el doble en només 16 anys.
• Les empreses i les lleis haurien de seguir el principi de precaució, que estableix que és necessari que la persona que ha de prendre la decisió anticipi el dany que pot causar una acció abans que es produeixi, que qui proposa l'acció ha de demostrar que no causarà danys o que és molt poc probable que els provoqui.
• En el camí cap a la sostenibilitat ressonen els principis de reduir, reutilitzar i reciclar, que hauríem d’encapçalar amb el principi de repensar.
• Cal tenir en compte el cost d'oportunitat que suposen les TIC. Gràcies a les TIC, la majoria d'indústries i serveis del planeta poden reduir les emissions de CO₂e, i aquesta reducció compensa àmpliament les emissions de les TIC.

 [tornar a la part superior]

7. Per saber-ne més

• https://upc-ict4d.blogspot.com/

• https://reciclatgeelectronic.blogspot.com/

• https://ict-ethics-upc.blogspot.com/

 [tornar a la part superior]

8. Referències

• Apple. (2022). Product Environmental Report.13-inch MacBook Pro
• Bender, E. M., Gebru, T., McMillan-Major, A., & Shmitchell, S. (2021). On the dangers of stochastic parrots: Can language models be too big? In Proceedings of the 2021 ACM conference on fairness, accountability, and transparency (pp. 610-623).
• Crawford, K. (2021). The Atlas of AI: Power, Politics, and the Planetary Costs of Artificial Intelligence.
• Global e-Sustainability Initiative. (2016). SystemTransformation: how digital solutions will drive progress towards the Sustainable Development Goals.
• Hao, K. (2019). Training a single AI model can emit as much carbon as five cars in their lifetimes. MIT technology Review, 75, 103.
• Hilty, L. M., Köhler, A., Von Schéele, F., Zah, R., & Ruddy, T. (2006). Rebound effects of progress in information technology. Poiesis & Praxis, 4(1), 19-38.
• Hilty, L. M., & Aebischer, B. (2015). ICT for sustainability: An emerging research field. ICT innovations for Sustainability, 3-36.
• Jardim, E. (2017). From smart to senseless: The global impact of 10 years of smartphones. Greenpeace Inc.: Washington, DC, USA.
• Koomey, J., Berard, S., Sanchez, M., & Wong, H. (2010). Implications of historical trends in the electrical efficiency of computing. IEEE Annals of the History of Computing, 33(3), 46-54.
• O’Dea, S. (2021). Average lifespan (replacement cycle length) of smartphones in the United States from 2014 to 2025. Technical Report. Daniel Research Group. 49 pages. https://www. statista. com/statistics/619788/average-smartphone-life.
• Quach, K. (2020). AI me to the Moon… Carbon footprint for ‘training GPT-3’same as driving to our natural satellite and back. The Register.
• Sachs, D., Modi, V., Figuero, H., Fantacchiotti, M., Sanyal, K., & Khatun, F. (2016). How Information and Communication Technology Can Achieve the Sustainable Development Goals. Columbia University.
• Suckling, J., & Lee, J. (2015). Redefining scope: the true environmental impact of smartphones?. The International Journal of Life Cycle Assessment, 20, 1181-1196.
• Sustainability Drive, Responsible Minerals Initiative, & Dragonfly Initiative. (2018). Material Change: A Study of Risks and Opportunities for Collective Action in the Materials Supply Chains of the Automotive and Electronics Industries. TDi Sustainability: Cheltenhem, UK.
• Vinuesa, R., Azizpour, H., Leite, I., Balaam, M., Dignum, V., Domisch, S., ... & Fuso Nerini, F. (2020). The role of artificial intelligence in achieving the Sustainable Development Goals. Nature communications, 11(1), 1-10.
• World Health Organization. (2021). WHO Initiative on E-waste and Child Health (No. WHO/HEP/ECH/CHE/21.01). World Health Organization.
• Zeng, X., Xu, X., Boezen, H. M., & Huo, X. (2016). Children with health impairments by heavy metals in an e-waste recycling area. Chemosphere, 148, 408-415.
  
  

 [tornar a la part superior]

9. Crèdits

Com es cita aquesta unitat?

Vidal, E.; Sánchez, F.,  Sostenibilitat de les TIC. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any].  ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/16-1-tecnologies-de-la-informacio-i-comunicacio>.

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

[tornar a la part superior]