2.1 Població

Quan parlem de pressions sobre els sistemes terrestres, el creixement de la població n’és una de molt important, no només pel nombre de persones en si mateix, sinó també pels impactes derivats del model de desenvolupament d’aquestes persones.

La població mundial ha crescut de manera exponencial al llarg del temps, sobretot des de la revolució industrial. Cap a l’any 1800, la població mundial era d’uns 1.000 milions de persones, i l’any 2022 el planeta sostenia gairebé 8.000 milions de persones. El creixement més important va tenir lloc durant la segona meitat del segle xx, quan es va passar d’una població que no arribava als 3.000 milions de persones l’any 1950 als 6.000 milions de persones l’any 2000.

Figura 2.1.1. Creixement de la població mundial. S’observa el creixement de la població mundial en bilions (milers de milions) al llarg dels darrers 12.000 anys. A més, s’hi poden observar els anys transcorreguts necessaris per augmentar cada bilió de persones, fins a arribar als prop de 8 bilions actuals. (Font: Our World in Data, llicència CC-BY-SA, autor Max Roser).

Per analitzar el ritme de creixement de la població, cal conèixer la taxa de variació anual, que s’expressa per cada 100 habitants, és a dir, en percentatge (%). Les dades de la taxa de variació de la població mundial i per països es poden consultar a https://datos.bancomundial.org/indicator/SP.POP.GROW.

A fi de poder preveure l’evolució futura de la població, les Nacions Unides (UN) han desenvolupat diversos escenaris de futur. Els principals es poden observar a les figures 2.1.2 i 2.1.3.

Figura 2.1.2. Escenaris de futur de la població mundial segons les Nacions Unides (UN). S’observa el ventall de possibles escenaris futurs de la població mundial. Els tres principal són el High Variant, el Medium Variant i el Low Variant. (Font: Our World in Data).

Figura 2.1.3. Taxes de variació de la població mundial. Escenari Medium Variant. Es preveu que la taxa de variació anual de la població mundial vagi disminuint, tot i que es mantindrà superior a zero. (Font: Our World in Data, llicència CC-BY-SA autor Max Roser).

[Tornar a la part superior]

4. Migració

Els fenòmens migratoris ens ajuden a entendre els canvis socials que tenen lloc en un món canviant com el que vivim. Malgrat que les migracions no afecten el conjunt de la població mundial, són un factor important a l’hora d’analitzar la població d’alguns països.

Segons l’OIM (Organització Internacional per les Migracions), es defineix una persona migrant com qualsevol persona que es desplaça o s’ha desplaçat a través d’una frontera internacional o dins d’un país, fora del seu lloc habitual de residència. L’any 2020, al món hi havia 281 milions de migrants, una xifra equivalent al 3,6% de la població mundial. A més, 89,4 milions de persones vivien desplaçades; es consideren desplaçats els refugiats, els sol·licitants d’asil i els desplaçats interns per conflictes i violència o per desastres (McAuliffe i Triandafyllidou, 2021).

A la figura 2.1.5 es poden observar els principals països de destinació de persones migrades i els països d’origen l’any 2020, així com el nombre de migrants que viuen en cadascun dels països considerats, en milions.

Figura 2.1.5. Principals països de destinació i d’origen dels migrants internacionals l’any 2020, i nombre de migrants per país, en milions de persones. (Font: McAuliffe i Triandafyllidou, 2021).

[Tornar a la part superior]

5. Factors que influeixen en la variació de la població. Diagrama de transició demogràfica. Piràmides d’edat

Els principals factors que influeixen en la variació de la població d’un país o d’una regió són la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat, a més de la migració. La taxa de natalitat fa referència al nombre de naixements per cada mil habitants en un període determinat, normalment un any, i la taxa de mortalitat, al nombre de defuncions per cada mil habitants en el mateix període.

El model que explica com es produeix el creixement de la població s’anomena diagrama de transició demogràfica (figura 2.1.6). Aquest diagrama descriu el patró d’evolució de la població que s’observa als diferents països del món.

Figura 2.1.6. Diagrama de transició demogràfica i piràmides de població. (Font: Our World in Data, llicència CC-BY-SA, autor Max Roser).

El diagrama de transició demogràfica consta de cinc etapes:

• Etapa 1: és una etapa amb una taxa de mortalitat i de natalitat elevades. En aquesta fase no s’observa una variació important de la població.
• Etapa 2:comença a disminuir la taxa de mortalitat, ja que milloren les condicions de salubritat de la població (accés a aliments, aigua potable, antibiòtics, vacunes, ), però la taxa de natalitat es manté elevada. En aquesta fase, la població comença a créixer de manera important.
• Etapa 3:la taxa de mortalitat continua disminuint i la taxa de natalitat també comença a disminuir (sovint en relació amb una millor de l’educació, especialment de les nenes i les dones). La població continua creixent, tot i que a un ritme inferior al de la fase 2.
• Etapa 4: és una fase amb una baixa taxa de mortalitat i una baixa taxa de Quan ambdues taxes s’aproximen, la població es manté relativament estable.
• Etapa 5:presenta una baixa mortalitat i una natalitat estabilitzada. En alguns països, la natalitat pot disminuir o augmentar lleugerament. La població varia en funció de la diferència entre les taxes de natalitat i de mortalitat.

Per analitzar l’estructura de la població d’una regió, s’utilitzen les piràmides de població. Es tracta de representacions gràfiques de la distribució per edat i sexe de les persones d’una regió o d’un país (part inferior de la figura 2.1.6 i figura 2.1.7). Cada franja d’edat de la piràmide de població representa una cohort de persones. Generalment, la població total de la regió es divideix en franges de cinc anys. La piràmide de població permet observar el percentatge de població o el valor absolut de població que hi ha en les diferents cohorts, separades per sexe.

Figura 2.1.7. Tipus de piràmides de població. (Font: UN Population Division; WHO/UNICEF Join Monitoring Programme; International Energy Agency).

Hi ha tres formes característiques de les piràmides de població. A continuació es mostra un exemple de cadascuna:

• La piràmide de població en expansió, com, per exemple la de Tanzània (figura 2.1.7, esquerra), és una piràmide amb una base molt ampla, ja que hi ha molta població a les edats més primerenques. Aquesta és una característica dels països amb una alta taxa de natalitat i, en alguns casos, amb una baixa esperança de vida. La població d’aquests països tendirà a créixer ràpidament.
• La piràmide de població estable, com la de Perú (figura 2.1.7, centre), és una piràmide en què els percentatges de població (per edat i gènere) romanen aproximadament constants al llarg del temps, i les taxes de natalitat i de mortalitat tendeixen a igualar-se.
• La piràmide de població en declivi, com la de Noruega (figura 2.1.7, dreta), és una piràmide de població que s’estreny a la part inferior. En general, correspon a una població envellida, amb una esperança de vida elevada i una baixa taxa de mortalitat, però també una baixa taxa de natalitat. És la típica piràmide dels països més desenvolupats.

Generalment, les piràmides de població estan força equilibrades pel que fa al sexe masculí i femení. Ara bé, hi ha alguns casos en què això no passa, com, per exemple, la piràmide de Qatar (figura 2.1.8). Qatar atrau molta població immigrant com a mà d’obra, generalment homes, fet que provoca un important desequilibri entre ambdós sexes.

Figura 2.1.8. Piràmide de població de Qatar. (Font: PopulationPyramid.net.).

[Tornar a la part superior]

6. Reflexions finals

• És necessària l’aplicació de polítiques demogràfiques per tal d’estabilitzar la població en algunes regions del món. Cal tenir en compte que això planteja reptes ètics que cal considerar i valorar en profunditat.
• És essencial millorar l’accés a l’educació en alguns països, sobretot en el cas de les nenes, ja que hi ha una relació directa entre el grau d’educació rebut i la taxa de fecunditat (Kebede et al., 2022).
• Als països del sud geopolític més empobrits, la població i la pobresa són variables molt relacionades. Una població nombrosa acostuma a comportar un percentatge més elevat de població que viu per sota del llindar de la pobresa. Alhora, la pobresa i la manca de desenvolupament són sovint la causa d’un creixement de la població. Per tant, és essencial garantir el desenvolupament dels països més pobres per tal de poder estabilitzar la població.
• És important estabilitzar la població mundial, ja que la capacitat de càrrega del planeta és limitada.

[Tornar a la part superior]

7. Per saber-ne més

• Population Division United Nations
  https://www.un.org/development/desa/pd/
• U.S. Census Bureau
  https://www.census.gov/data-tools/demo/idb/#/country?COUNTRY_YEAR=2022&COUNTRY_YR_ANIM=2022
• World Bank
  https://data.worldbank.org/indicator/SP.POP.TOTL
• Eurostat
  https://ec.europa.eu/eurostat/web/population-demography

[Tornar a la part superior]

8. Referències

• Kebede, E., Striessnig, E., & Goujon, A. (2022). The relative importance of women’s education on fertility desires in sub-Saharan Africa: A multilevel analysis. Population Studies. https://doi.org/10.1080/00324728.2021.1892170

• McAuliffe, M., & Triandafyllidou, A. (2021). Informe sobre las migraciones en el mundo 2022. Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

• United Nations, Department of Economic and Social Affairs, Population Division. (2022). World Population Prospects 2022: Summary of Results. 

[Tornar a la part superior]

9. Crèdits

Com se cita aquesta unitat?

Alcaraz, O.; Sureda, B.; Tejedor, G. Població. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/2-1-poblacio>.

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

Gemma Tejedor Papell

Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny

Institut universitari de recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (ISST.UPC)

Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat-CITES

Subgrup de Recerca en Sostenibilitat, Educació i Tecnologia-GR7

Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

Universitat Politècnica de Catalunya

https://futur.upc.edu/GemmaTejedorPapell

gemma.tejedor@upc.edu