Comparteix:

2.3 Globalització

1. Objectius

Els objectius de la unitat són:

Disposar d’una perspectiva crítica sobre el concepte de globalització i la seva relació amb la sostenibilitat.
Conèixer les diverses aproximacions teòriques al concepte de globalització.
Analitzar els impactes del procés de globalització en els països del nord i sud geopolític.

2. Introducció

La globalització no és un concepte que es pugui definir d’una manera unívoca, ja que és un concepte polifacètic que integra diferents aspectes i pot tenir diverses interpretacions. En general, es pot definir com un fenomen complex que implica la interrelació d’aspectes tecnològics, socials i culturals, que contribueixen a la creixent interconnexió i interdependència entre els diferents països del món. Inicialment, es va desenvolupar en la seva vessant econòmica, amb la integració de les economies nacionals en una única economia de mercat mundial, impulsat principalment pel creixent desenvolupament de les tecnologies del transport i de la comunicació. Progressivament, afavorit per una sèrie de transformacions en les esferes socials, econòmiques i polítiques, aquest procés es va estendre als àmbits socials i culturals dels països (Scholte, 2005).

Des d’una perspectiva econòmica, la globalització es pot descriure principalment com un procés d’integració de les economies i els mercats nacionals, impulsats pels avenços en el transport i en la tecnologia de la comunicació. Els principals econòmica motors d’aquest procés inclouen la liberalització del comerç, l’eliminació de barreres al flux de béns, serveis i capital a través de les fronteres nacionals, així com la creixent integració dels mercats financers .

Des d’una perspectiva política, la globalització es pot entendre com un procés d’expansió de la influència política i el poder més enllà de les fronteres nacionals. Aquest fenomen pot prendre diverses formes, com ara la influència de les corporacions multinacionals en les polítiques governamentals, el paper d’organitzacions internacionals en la presa de decisions econòmiques i polítiques nacionals, o l’acció dels països més poderosos, que poden exercir globalment la seva influència sobre altres estats (Stiglitz, 2004).

Des d’una perspectiva cultural, la globalització es pot interpretar com un procés de creixent intercanvi i integració cultural, impulsat pel creixement de la informació en temps real, principalment a través de la difusió d’internet i del transport. Els principals impulsors de la globalització, des d’una perspectiva cultural, inclouen la difusió de la cultura popular gràcies als mitjans de comunicació i internet, fet que ha contribuït a una major consciència i comprensió entre persones de diferents països i cultures, així com a trencar barreres i fomentar l’intercanvi cultural. Tanmateix, aquest mateix procés també es pot interpretar en termes d’homogeneïtzació cultural al voltant de cultures dominants (Bauman, 2001).

[Tornar a la part superior]

3. Efectes de la globalització

Un dels aspectes clau del procés de globalització és el creixement del comerç i de la inversió internacionals, afavorit per la creixent integració de les economies nacionals en una única economia de mercat mundial i per la progressiva uniformització de les normes i les mesures que regulen les relacions econòmiques dins i entre els diversos països (Amin, 2004). En aquest context, es parla de processos globals de desregularització i liberalització dels mercats, impulsats principalment per institucions econòmiques i polítiques internacionals, com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, o els grups de països del G8 i el G20, amb l’objectiu d’eliminar les barreres a la lliure circulació de capitals, mercaderies i serveis (Stiglitz, 2004), però no pas de les persones.

Com a resultat d’aquest procés, les economies mundials s’han anat integrant, progressivament, amb països cada vegada més especialitzats en la producció de determinats béns i serveis. Això ha generat una interdependència creixent entre estats, que depenen cada vegada més els uns dels altres per al funcionament de les respectives economies.

En els seus inicis, la globalització es va considerar un procés inevitable i imparable, que donaria molts beneficis econòmics i socials per a tots els països, tant del nord com del sud geopolític, incloent-hi un major creixement econòmic, millors nivells de vida i increments de la productivitat. Aquesta visió es fonamenta en la doctrina neoliberal, que promou la creació de condicions econòmiques i institucionals perquè la competència entre els diferents agents econòmics que operen al mercat es pugui desenvolupar en la seva màxima expressió i beneficiï el conjunt dels consumidors (Stiglitz, 2004).

En permetre que els països s’especialitzin en l’oferta de béns i serveis en què disposen d’un avantatge comparatiu, i en fomentar el flux de capital i de mercaderies a través de les fronteres nacionals, la globalització es va promoure com un procés clau que beneficiaria els consumidors dels països desenvolupats i impulsaria el creixement de les economies dels països més pobres, contribuint, d’aquesta manera, a la reducció de la pobresa en moltes regions del món.

Figura 2.3.1. Mapa de rutes de les companyies aèries del món ( 2009). (Font: Jpatokal, obra pròpia, llicència CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=7127535).

Si, d’una banda, la globalització va contribuir a facilitar l’accés a productes més barats als països desenvolupats i a impulsar el creixement econòmic d’algunes economies dels països en desenvolupament, de l’altra, diversos estudis han posat de manifest els efectes devastadors que les polítiques de lliure comerç van tenir, especialment en aquests darrers països, on se suposava que la globalització havia de tenir un impacte més beneficiós (Stiglitz, 2004; Domènech, 2002).

També cal remarcar que la liberalització financera es va sumar a les polítiques d’ajustament estructural aplicades als governs dels països en desenvolupament, les quals han contribuït a incrementar l’endeutament i la pobresa. En aquest sentit, l’aplicació estricta dels programes d’ajustament estructural era una condició necessària requerida per organismes internacionals, com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, per concedir ajuts financers als països en desenvolupament.

Aquest programes, basats en una concepció neoliberal ortodoxa, s’aplicaven sovint de manera generalitzada, independentment de la situació econòmica i social específica de cada país (Ramos, 2003). Les polítiques d’austeritat econòmica es combinaven amb mesures extremes de liberalització dels mercats nacionals, presentades com la millor manera d’estimular el creixement econòmic d’un país.

Figura 2.3.2. Programes d’ajust estructural. Vinyeta còmica de l’efecte dels programes d’ajust estructural implementats pel Fons Monetari Internacional a partir de 1980. (Font: Polyp Cartoons:http://www.polyp.org.uk/).

En línies generals, els estudis destaquen diversos efectes negatius de la globalització, que inclouen:

Reducció del poder de negociació i pèrdua de llocs de treball: La competència entre treballadors dels països desenvolupats i en desenvolupament ha impulsat una progressiva reducció dels salaris, amb una consegüent debilitació del poder de negociació dels treballadors. La possibilitat de segmentar i deslocalitzar la producció de manera relativament fàcil i ràpida cap a països amb mà d’obra barata ha impulsat moltes empreses a traslladar-hi l’activitat productiva, fet que ha comportat la pèrdua de llocs de treball en les economies del nord geopolític.
Desigualtat econòmica: En línies generals, la globalització ha contribuït a la creació d’una bretxa creixent entre rics i pobres, tant dins del països com entre països. En aquest sentit, els beneficis del creixement econòmic no s’han distribuït de manera equitativa, ja que alguns sectors econòmics i alguns països se n’han beneficiat més que d’altres. A més, la globalització no ha afavorit el desenvolupament de mecanismes globals de redistribució de la riquesa. De manera que es pot afirmar que el creixement econòmic en algunes regions del món també ha contribuït a l’augment general de la desigualtat econòmica global.
Degradació/impacte ambiental: A través de l’augment generalitzat de l’activitat econòmica global, del transport internacional de mercaderies i de l’explotació de recursos naturals —sobretot als països en desenvolupament—, la globalització ha contribuït a la degradació ambiental a escala global. Les principals conseqüències d’aquest procés es poden resumir amb l’augment de la contaminació ambiental del medi natural, tant terrestre com marí, la desforestació i l’esgotament progressiu dels recursos naturals.
Riscos per les economies locals: Les inversions corporatives es duen a terme en un mercat global seguint principalment criteris de maximització del benefici, buscant el mateix producte al millor preu a qualsevol lloc del món, sovint on la legislació ambiental i laboral és més laxa o favorable. L’automatització de la producció i la rapidesa del transport de mercaderies permeten a les empreses desplaçar la producció d’un país a un altre, fet que pot situar els productors locals en una espiral de baixada constant dels preus i contribuir, en general, a l’augment de la desigualtat d’ingressos i a l’empobriment dels sectors econòmics locals.
Explotació del treball: La recerca de beneficis i la necessitat d’optimitzar els costos de producció de les grans corporacions en una economia globalitzada porten, en molts casos, a descuidar les condicions laborals. Sovint, desplaçant la producció on la legislació laboral és més favorable, i el preu de la mà d’obra, més barat. Aquesta dinàmica es tradueix, en alguns casos, en la desatenció dels criteris mínims de seguretat , la imposició de terminis i ritmes de treballs impossibles i l’oferta de salaris molt baixos.
Homogeneïtzació cultural: La globalització ha donat lloc a preocupacions sobre l’homogeneïtzació cultural, sobretot als països en desenvolupament. D’una banda, les corporacions i els mitjans de comunicació globals dominen el paisatge cultural; de l’altra, l’accés immediat a la informació global pot influir en les cultures locals. Això ha provocat el temor que les cultures locals puguin ser erosionades i perdudes a mesura que la cultura global es fa més dominant.
Limitació de la sobirania dels països: L’augment de la importància del capital financer en el funcionament econòmic global —fenomen conegut com la financiarització de l’economia— ha creat les condicions per a una creixent limitació de sobirania, que afecta especialment alguns països del sud geopolític. A mesura que les corporacions globals i les organitzacions internacionals esdevenen més influents i poden desplaçar la producció i les inversions d’un país a un altre de manera relativament ràpida, poden exercir pressions sobre els governs nacionals i influir en les polítiques nacionals en benefici propi.
Inestabilitat financera: El creixement extraordinari del capital financer i la seva expansió a escala global poden afectar també l’estabilitat financera de països i sectors econòmics sencers. Cal remarcar que els mercats financers globals són cada vegada més interconnectats i interdependents, fet que afavoreix les condicions per a una possible propagació de crisis financeres d’un país a un altre i incrementa el risc d’una crisi financera mundial.

Figura 2.3.3. Seu de l’Organització Mundial del Comerç, entitat impulsora del desplegament de la globalització arreu del món. (Font: https://www.wto.org/english/res_e/photo_gallery_e/photo_gallery_e.htm).

La globalització continua sent una força poderosa que configura el món de manera profunda. Encara conviuen en el debat acadèmic i social perspectives molt diverses sobre els seus impactes negatius —econòmics, polítics i culturals—, cadascuna de les quals se centra en diferents aspectes del fenomen. És destacable com, des de la visió neoliberal, els efectes negatius descrits abans serien el resultat d’una llibertat de mercat insuficient. En altres paraules, el procés de globalització, tal com es va impulsar, no va permetre maximitzar la competència en el mercat global i, per tant, no es van donar les condicions inicials necessàries per a un desenvolupament positiu d’aquest procés (United Nations Development Programme, 1999).

En canvi, des d’una visió crítica, impulsada pels moviments socials, l’augment de la desigualtat global és el producte d’un biaix dels acords internacionals a favor dels interessos dels països i les corporacions occidentals. Aquests acords han permès la generalització de pràctiques d’explotació ambiental i social d’empreses i organitzacions transnacionals, afavorint la concentració dels beneficis del mercat lliure en mans dels actors més poderosos.

Conceptes clau

Desregularització: És el procés mitjançant el qual les institucions financeres i polítiques internacionals promouen normes específiques amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència del mercat i la lliure competència, eliminant totes aquelles normes i mesures que ordenen les relacions econòmiques dins i entre els estats.
Financiarització de l’economia: Fa referència a l’augment de la importància del capital financer en el funcionament econòmic global, en el sentit que l’activitat financera s’expandeix vertiginosament i altera els incentius i les pràctiques inversores, fins a incidir en les relacions entre els actors econòmics i polítics internacionals.
Mercat únic global: És un mercat en què les relacions econòmiques i financeres entre estats i organitzacions es caracteritzen per la lliure circulació de béns, serveis i capital financer. En línies generals, el comerç en un mercat global es caracteritza per l’especialització dels països en la producció de béns o serveis a preus més competitius. Això és coneix com avantatge comparatiu.
Polítiques d’ajustament estructural: Es tracta d’un conjunt de mesures de política econòmica impulsades per organismes internacionals (FMI, Banc Mundial, etc.), orientades a l’estabilització i la reducció del deute exterior principalment dels països en desenvolupament, així com a la liberalització de l’economia per tal d’impulsar un creixement econòmic futur.
Tecnologies de la comunicació i del transport: El procés de globalització va ser possible gràcies al desenvolupament de les tecnologies de la comunicació i del transport a partir dels anys noranta, un factor determinant en la transformació de l’economia d’una escala regional o nacional a una escala planetària.

[Tornar a la part superior]

4. Reflexions finals

La globalització és un procés complex a gran escala que implica una creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món, i que tendeix a unificar mercats, societats i cultures.
La globalització es impulsada per la progressiva desregularització i liberalització dels mercats mundial, així com per la uniformització de les normes i de les mesures que regulen les relacions econòmiques dins i entre països.
Els suposats beneficis de la globalització s’han qüestionat des del món acadèmic i pels moviments socials, ja que els efectes positius no es distribueixen per igual i els efectes negatius comporten riscos importants per a les economies, les societats i el medi natural dels països del nord i sud geopolític.

[Tornar a la part superior]

5. Per saber-ne més

United Nations Development Programme. Human Development Report 1999: Globalization with a Human Face
https://hdr.undp.org/reports-and-publications
Institute for New Economic Thinking. Vídeo breuGlobalisation’s Discontents, de Joseph Stiglitz
https://www.youtube.com/watch?v=wM8ZFnHSOyw
Institute for New Economic Thinking. VídeoWhat Is Wrong with Globalization?, de Ha-Joon Chang
https://www.youtube.com/watch?v=HVGJDwEWIrI

[Tornar a la part superior]

6. Referències

Scholte, J.A. (2005). Globalization: A Critical Introduction. Palgrave.
Stiglitz, J.E. (2004). El malestar en la globalización. Taurus.
Bauman, Z. (2001). La globalización: consecuencias humanas. Fondo de Cultura Económica.
Amin, S. (2004). Regulating economic globalization.Transactions of the Institute of British Geographers.
Ramos, J. (2003). El fracaso del consenso de Washington. Icaria.
Domènech, N., Chomsky, N., García-Albea, J., & Gómez Mompart, J.L. (2022). Los límites de la globalización. Editorial Ariel.
United Nations Development Programme. (1999). Human Development Report 1999: Globalization with a Human Face. Disponible a: https://hdr.undp.org/content/human-development-report-1999

[Tornar a la part superior]

7. Crèdits

Com es cita aquesta unitat?

Lazzarini, B. Globalització. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/2-3-globalitzacio>.

El contingut d’aquest Unitat ha estat elaborat per: