6.1 Models de Desenvolupament i Sostenibilitat

Els objectius de la unitat són :

• Comprendre els models tradicionals de desenvolupament: Analitzar com els models de desenvolupament clàssics han impulsat el creixement econòmic, Identificar les limitacions d’aquests models en termes de sostenibilitat ambiental i equitat social.
• Explorar models de desenvolupament alternatius: Explicar els principis fonamentals de l’Economia del Dònut, l’Economia Circular i el Triple balanç, l`enfocament en les capacitats i el desenvolupament a escala humana. Comparar aquests models amb els enfocaments tradicionals per entendre com aborden millor els reptes de la sostenibilitat.
• Analitzar la relació entre desenvolupament i sostenibilitat: Avaluar com aquests models equilibrin el creixement econòmic amb la protecció del medi ambient i el benestar social. Reflexionar sobre la importància d’un enfocament integrat per assolir un desenvolupament sostenible.
• Aplicar coneixements a la realitat actual: Identificar exemples d’aplicació d’aquests models en polítiques públiques i estratègies empresarials. Debatre els desafiaments i oportunitats en la implementació d’aquests models a escala global i local.
• Fomentar una visió crítica i propositiva: Argumentar sobre la necessitat d’integrar diversos models per aconseguir un desenvolupament més equitatiu i resilient.

[Tornar a la part superior] 

2. Introducció 

Els models de desenvolupament configuren la manera en què les societats creixen, distribueixen recursos i afronten desafiaments com la pobresa, la desigualtat econòmica i la sostenibilitat ambiental. Al llarg de les dècades, han sorgit diferents models de desenvolupament, cadascun amb prioritats i implicacions únics per als objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Aquest capítol explora models tradicionals i contemporanis de desenvolupament, destacant les seves contribucions i limitacions per assolir els ODS. També examina el paper de les polítiques, les empreses i la participació comunitària en la promoció de la sostenibilitat.

[Tornar a la part superior] 

3. Model de desenvolupament clàssic de creixement econòmic

El model clàssic de creixement econòmic, arrelat en les teories d'Adam Smith (1776) i David Ricardo (1817), destaca l'acumulació de capital, la productivitat laboral i l'eficiència del mercat. El creixement econòmic es mesura principalment pel Producte Interior Brut (PIB), que continua sent un indicador clau del progrés nacional. Aquest model defensa que, a mesura que les economies creixen, es genera riquesa, que eventualment beneficia totes les capes de la societat a través de l'efecte “degoteig” (Krugman, 1994). La teoria del “degoteig” afirma que les exempcions fiscals i els beneficis per a les corporacions i els rics arribaran a tots els altres. L'economia de degoteig implica menys regulació i retallades d'impostos per a aquells que tenen ingressos elevats i per a les empreses.

Tanmateix, els crítics argumenten que aquest enfocament desatén les preocupacions ambientals i socials, provocant l'esgotament dels recursos, la pèrdua de biodiversitat i una major desigualtat (Daly, 1996). Tot i que aquest model ha impulsat importants avanços industrials i tecnològics, millorant els nivells de vida a moltes parts del món, un enfocament exclusiu en el creixement del PIB sovint condueix a pràctiques no sostenibles. Per abordar aquestes deficiències, s'han proposat indicadors alternatius de sostenibilitat, com l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) (UNDP, 1990) o l'Indicador de Progrés Genuí (GPI) (Daly, 1977).

Figura 6.1.1: Imatge de Adam Smith (esquerra) i David Ricardo (dreta), economistes que varen assentar les bases del model clàssic de creixement econòmic.

Principis Fonamentals del Model Clàssic

El model clàssic de creixement econòmic es basa en diversos principis fonamentals:

• Lliure mercat: La interacció entre l'oferta i la demanda condueix a una distribució eficient dels recursos.
• Divisió del treball: Com promoguda per Adam Smith, la divisió del treball augmenta la productivitat i l'eficiència.
• Avantatge comparatiu: Segons Ricardo, les economies haurien d'especialitzar-se en béns i serveis en què tinguin un avantatge productiu.
• Rendiments decreixents: L'augment de l'acumulació de capital té un efecte positiu però decreixent en el creixement econòmic.

Limitacions del Model Clàssic

Tot i els seus beneficis, aquest model té limitacions significatives:

• Explotació dels recursos naturals: L'excés de producció pot esgotar els recursos i degradar el medi ambient.
• Desigualtat econòmica: L'efecte "trickle-down" no sempre es materialitza, perpetuant la desigualtat.
• No consideració del benestar social: Se centra exclusivament en el PIB sense tenir en compte factors de qualitat de vida.

Walt Rostow, un economista i historiador de la política econòmica, va desenvolupar un model teòric conegut com les "etapes del creixement econòmic". Aquest model proposa que els països passen per cinc etapes de creixement econòmic, des de la tradició preindustrial fins a la societat de consum massiu.

Les cinc etapes del creixement econòmic de Rostow

1. La societat tradicional: En aquesta etapa, els països es caracteritzen per una economia predominantment agrícola, on els avenços tecnològics són molt limitats. Els productes es fabriquen de manera artesanal i el comerç és poc desenvolupat. La producció es fa a petita escala i les estructures socials són rígides, amb poc canvi econòmic.
2. L'etapa de les condicions prèvies per a l’enlairament: Aquesta etapa marca el començament del canvi econòmic. En aquest punt, els països experimenten un augment de la inversió i un interès en el comerç exterior. Això es tradueix en l'inici de les indústries modernes, una millor infraestructura (com el transport i les comunicacions) i una major educació i formació de la mà d'obra. Aquest període comença a trencar amb les velles tradicions econòmiques.
3. L’enlairament: En aquesta etapa, les economies comencen a créixer de manera accelerada. La producció industrial s'amplia, s'inverteixen més recursos en el desenvolupament de noves tecnologies i la societat es transforma. Els sectors productius, com la indústria, es diversifiquen, i l'economia es fa més dinàmica i competitiva. Es produeixen canvis socials importants, com l'augment del consum i l'urbanització.
4. La maduresa: En aquesta etapa, l'economia ja ha aconseguit un alt nivell de desenvolupament industrial. La producció és altament diversificada, la tecnologia ha millorat significativament i la societat experimenta una major distribució de la riquesa. La infraestructura econòmica es fa més eficient, i els països comencen a exportar més productes i serveis. La vida social és més complexa i les desigualtats socials comencen a reduir-se.
5. L'era del consum de masses: En l'última etapa, el país ha aconseguit un alt nivell de benestar econòmic. L'economia és altament industrialitzada i la producció està orientada al consum de masses. Els ciutadans poden accedir a una gran varietat de béns i serveis, i l'economia es fonamenta en una alta taxa de consum. Les estructures socials s'han transformat i els nivells de vida són molt elevats, amb un sistema de seguretat social i benestar que cobreix una part important de la població.

Figura 6.1.2: Etapes del model de creixement econòmic de Rostow.

Tot i que el model de Rostow proporciona un marc estructurat per al desenvolupament econòmic, ha estat criticat pel seu enfocament eurocèntric i determinista (Frank, 1967). A més, assumeix que el creixement econòmic condueix inherentment al progrés social, cosa que no sempre es compleix, especialment si es tenen en compte els costos ambientals de la industrialització (Meadows et al., 1972).

[Tornar a la part superior] 

4. Model de la Teoria de la Dependència  

La teoria de la dependència és un corrent de pensament que es va desenvolupar principalment en el context de les economies llatinoamericanes durant les dècades de 1950 i 1960, com a resposta a les desigualtats globals derivades del sistema capitalista mundial. Aquesta teoria explora com els països en desenvolupament (sovint anomenats perifèrics o subdesenvolupats) es troben atrapats en un cicle de dependència de les nacions industrialitzades (el nucli), el que limita el seu desenvolupament econòmic i social (Prebisch, 1950; Dos Santos, 1970).

Els estudiosos de la teoria de la dependència proposen que, en lloc d'un procés lineal de desenvolupament, com suggereix la teoria modernitzadora (per exemple, el model de creixement de Rostow), els països perifèrics es desenvolupen en una condició desigual i dependent de les potències econòmiques dominants. Aquest enfocament destaca la interrelació econòmica global i les estructures de poder que perpetuen les disparitats entre els països rics i els països pobres (Amin, 1974).

Figura 6.1.3. Mapa mundial de països segons el seu suposat estat comercial l'any 2000, utilitzant el sistema mundial de diferenciació en països centrals (blau), països semiperifèrics (groc) i països perifèrics (vermell). Basat en la llista de Chase-Dunn, Kawana i Brewer (2000)

Els orígens de la teoria de la dependència es poden situar a la segona meitat del segle XX, especialment en la conjuntura política i econòmica de Llatinoamèrica. Figures destacades com Raúl Prebisch, Theotonio Dos Santos, Samir Amin i Fernando Henrique Cardoso han estat fonamentals en el desenvolupament d'aquesta teoria (Prebisch, 1950; Cardoso, 1972).

- Raúl Prebisch: Va ser un dels primers a analitzar la desigualtat entre els països desenvolupats i els en desenvolupament, identificant un desajustament en els termes de comerç. Prebisch va argumentar que els països perifèrics exportaven matèries primeres i importaven béns industrialitzats, una relació que creava una dinàmica econòmica desigual (Prebisch, 1950).

- Theotonio Dos Santos: Va aprofundir en la noció de "dependència", afirmant que els països en desenvolupament no eren simplement pobres per les seves pròpies mancances, sinó que la seva situació era el resultat d'una relació de dominació econòmica entre el nucli i la perifèria (Dos Santos, 1970).

- Fernando Henrique Cardoso: Va contribuir amb el seu enfocament sobre la dependència associada, que reconeixia que, malgrat la dependència externa, els països perifèrics podrien adoptar formes de modernització, tot i les limitacions estructurals que imposava la dependència (Cardoso, 1972).

Les principals característiques de la Teoria de la Dependència són:

1. Desigualtat en les Relacions Econòmiques Globals: La teoria de la dependència sosté que l'economia global es fonamenta en una relació desigual entre els països industrialitzats (el "nucli") i els països perifèrics (la "perifèria"). Aquests últims estan lligats a l'economia global a través de l'exportació de matèries primeres i la importació de béns industrialitzats, la qual cosa perpetua la seva subordinació econòmica (Amin, 1974).

2. Relacions de Dependència: Les relacions econòmiques entre els països centrals i perifèrics no són simètriques. Els països desenvolupats exerceixen un control sobre els recursos naturals, el comerç, el capital i la tecnologia, mentre que els països en desenvolupament estan atrapats en un model econòmic que depèn de les decisions i interessos externs. Aquestes relacions impedeixen que els països perifèrics aconsegueixin un desenvolupament autònom i sostenible (Frank, 1969; Dos Santos, 1970).

3. Integració en el Sistema Capitalista Mundial: Els països perifèrics, a diferència dels països centrals, no estan integrats plenament en la producció i el comerç global de béns de valor afegit. En lloc d’això, estan destinats a proveir matèries primeres i treball barat, el que els impedeix generar una base econòmica diversificada i robusta (Frank, 1969).

4. Estructura de Classe i Explotació: Un altre element fonamental de la teoria de la dependència és la importància de les estructures de classe en els països en desenvolupament. El model de dependència implica que l'explotació no només es dona a nivell internacional, sinó també a nivell nacional, on una petita classe dominant beneficia d'aquestes relacions de dependència a través del control de recursos i la concentració de poder polític i econòmic (Galtung, 1971).

En el context del desenvolupament sostenible, la teoria de la dependència aporta una visió crítica de com els models econòmics globals poden obstaculitzar els esforços dels països en desenvolupament per aconseguir un creixement econòmic que sigui just, inclusiu i ambientalment sostenible. El desenvolupament sostenible implica un equilibri entre el creixement econòmic, la protecció del medi ambient i el benestar social. No obstant això, en el marc de la dependència, els països perifèrics sovint es veuen atrapats en un model de desenvolupament que prioritza el creixement econòmic per sobre dels objectius socials i ambientals (Amin, 1974; Santos, 2004).

Els grans desafiaments per al desenvolupament sostenible en el marc de la dependència són els següents:

• Desigualtat Global i Models de Creixement No Sostenibles: Els models de creixement que promouen les potències globals sovint es fonamenten en la sobreexplotació de recursos naturals i en pràctiques econòmiques que augmenten les desigualtats. Per als països perifèrics, això significa que el creixement econòmic es produeix a costa del medi ambient i la justícia social, ja que les decisions econòmiques i polítiques es prenen en funció d’interessos globals, no locals (Amin, 1974).
• Explotació de Recursos Naturals i Danys Ambientals: En molts casos, la dependència econòmica comporta una sobreexplotació dels recursos naturals dels països en desenvolupament, amb conseqüències negatives per al medi ambient. La necessitat d'exportar matèries primeres per generar ingressos econòmics sovint deixa poc espai per a models de desenvolupament que respectin la sostenibilitat ecològica (Frank, 1969).
• Dependència de les Tecnologies i el Coneixement Extern: Els països en desenvolupament sovint depenen de les tecnologies i el coneixement proporcionat pels països desenvolupats. Això fa que sigui difícil per ells dissenyar solucions locals i sostenibles als seus problemes econòmics i ambientals, ja que estan limitats per les condicions imposades per les potències globals (Santos, 2004).

[Tornar a la part superior] 

5. Model del Triple Balanç (Triple Bottom Line) 

El concepte de Triple Bottom Line (TBL) va ser introduït per John Elkington el 1994 com una manera de mesurar el rendiment d'una organització en tres dimensions: social, ambiental i econòmica. El TBL proposa que les empreses i les organitzacions no només han de tenir en compte els resultats econòmics en termes de beneficis financers, sinó també l'impacte social i ambiental de les seves operacions. Aquest enfocament holístic s'ha convertit en una eina clau en el desenvolupament sostenible, ja que reconeix que el progrés econòmic no ha d'anar a costa de les persones ni del planeta (Elkington, 1997).

En aquesta secció, analitzarem el concepte del Triple Balanç, les seves aplicacions en el context empresarial i els reptes que presenta per al desenvolupament sostenible. A través d'una comprensió crítica del TBL, veurem com pot ser utilitzat per aconseguir un creixement econòmic que sigui inclusiu i ambientalment responsable.

El Triple Balanç és un marc de rendiment que avalua les activitats empresarials o organitzatives en tres dimensions fonamentals i les seves interconnexions (figura 6.1.4):

1. Resultats Econòmics (Benefici): Aquesta dimensió mesura els rendiments financers i l'eficiència econòmica d'una organització. En el model del TBL, els beneficis econòmics inclouen no només les guanys immediats, sinó també la sostenibilitat financera a llarg termini. Això implica una gestió financera que no només busqui el benefici immediat, sinó també la viabilitat a llarg termini (Elkington, 1997).
2. Impacte Ambiental: Aquesta dimensió valora les implicacions ambientals de les operacions empresarials, incloent l'ús dels recursos naturals, les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la contaminació i la gestió dels residus. El TBL proposa que les organitzacions no només han de minimitzar el seu impacte ambiental, sinó també adoptar pràctiques que promoguin la regeneració ambiental, com l'ús d'energia renovable o la reducció de la petjada ecològica (Norman & MacDonald, 2004).
3. Impacte Social: Aquesta dimensió examina l'efecte de les operacions de l'organització sobre la comunitat, els treballadors i la societat en general. Inclou qüestions com les condicions laborals, els drets humans, la responsabilitat social corporativa i el benestar de les comunitats locals. El TBL suggereix que les organitzacions han de contribuir al desenvolupament social i al benestar de les persones afectades per les seves activitats (Elkington, 1997).

Figura 6.1. 4 El triple balanç i la seva interconnexió. (Font: Dalibozhko i Krakovestskaya, 2018 - llicència CC BY 4.0)

El Triple Balanç i el Desenvolupament Sostenible

El Triple Balanç es presenta com una resposta a la necessitat de desenvolupar models de negoci més sostenibles, els quals considerin tant el creixement econòmic com les implicacions socials i ambientals a llarg termini. El TBL és un instrument crucial per promoure el desenvolupament sostenible, ja que proporciona una mesura més completa de l'impacte d'una organització sobre el món en què opera (Norman & MacDonald, 2004).

Aquesta visió s'alinea directament amb els principis del desenvolupament sostenible, tal com es defineix en la Cimera de la Terra de 1992 (Agenda 21), que proposa la integració de la sostenibilitat en tots els aspectes del desenvolupament, incloent l'economia, la societat i el medi ambient (UN, 1992). El TBL, per tant, ofereix un marc pràctic perquè les organitzacions mesurin el seu compromís amb aquests tres pilars i treballin per equilibrar-los de manera efectiva.

Aplicacions del Triple Balanç en les Organitzacions

• Responsabilitat Social Corporativa (RSC): La responsabilitat social corporativa és un dels àmbits on el TBL s'ha aplicat de manera més significativa. Les empreses que adoptin el TBL poden demostrar el seu compromís amb el benestar social, l'equitat i la sostenibilitat ambiental. Això pot implicar, per exemple, l'implementació de programes de justícia social, la reducció de les emissions de carboni i la inversió en projectes comunitaris.
• Avaluació i Gestió del Rendiment: Les empreses i organitzacions que utilitzen el TBL han de mesurar el seu rendiment en els tres àmbits de manera transparent i rendible. Això pot implicar l'ús d'indicadors clau de rendiment (KPI) específics per a cada dimensió, com ara el nombre de treballadors formats, la reducció de les emissions de CO2 i l'augment de les inversions en la comunitat (Norman & MacDonald, 2004).
• Certificacions i Normes de Sostenibilitat: El TBL també està relacionat amb diverses certificacions internacionals que promouen la sostenibilitat, com ara les normatives ISO 14001 sobre gestió ambiental, o els estàndards de comerç just i productes orgànics. Les organitzacions poden utilitzar aquests estàndards per mesurar el seu compromís amb els principis del Triple Balanç i obtenir reconeixement en els mercats.

Desafiaments en la Implementació del Triple Balanç

Tot i que el Triple Balanç ofereix una eina valuosa per a l'avaluació del desenvolupament sostenible, la seva implementació presenta diversos desafiaments:

• Mesura de Resultats no Econòmics: Mentre que el benefici econòmic es mesura de manera més clara i directa, les dimensions social i ambiental poden ser més difícils de quantificar. Això pot dificultar l'avaluació precisa de l'impacte de les organitzacions en aquests àmbits, la qual cosa requereix mètodes d'avaluació més sofisticats i adaptats a les circumstàncies específiques (Norman & MacDonald, 2004).
• Equilibri entre les Tres Dimensions: Un dels grans reptes del TBL és aconseguir un equilibri adequat entre les tres dimensions. A mesura que les empreses busquen augmentar els seus beneficis econòmics, poden prioritzar el creixement a curt termini per sobre de les preocupacions socials i ambientals, el que pot comprometre la sostenibilitat a llarg termini. Això posa de manifest la necessitat de prendre decisions estratègiques que respectin tots els àmbits del TBL (Elkington, 1997).
• Pressió Competitiva: Les empreses poden enfrontar-se a la pressió competitiva d'altres organitzacions que no segueixen els mateixos estàndards de sostenibilitat. Això pot provocar una dificultat per aplicar models TBL, especialment per a petites i mitjanes empreses que no disposen de recursos per fer front als costos associats amb la sostenibilitat.

Tot i els desafiaments inherents a la mesura i l'equilibri entre les tres dimensions, el TBL proporciona una eina fonamental per als professionals del desenvolupament sostenible per crear models de negoci més responsables i resilients.

[Tornar a la part superior]

6. Model de L'Economia Circular

L’economia circular (per més informació sobre l’economia circular consultar la Unitat 14.1) és un model econòmic que busca tancar els cicles de producció i consum mitjançant la reutilització, reparació, renovació i reciclatge de materials i productes ja existents. A diferència del model econòmic lineal tradicional, que segueix el patró "prendre-fer-descartar", l’economia circular promou una gestió més eficient dels recursos, la reducció de residus i la minimització de l'impacte ambiental. Aquest model es considera una peça important per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), ja que proporciona una solució integral a les qüestions de sostenibilitat econòmica, social i ambiental (Geissdoerfer et al., 2017).

En aquesta secció, explorarem els principis fonamentals de l'economia circular, les seves aplicacions pràctiques en diferents sectors, els avantatges i desafiaments de la seva implementació i el seu paper en el desenvolupament sostenible.

Figura 6.1.5 Diagrama Papallona de l’economia circular (EMF, 2019)

L'economia circular és un enfocament alternatiu al model econòmic lineal, basat en la idea de "tancar el cercle" dels recursos. El concepte es fonamenta en tres principis bàsics:

1. Reducció de Residus i Consums de Recursos: L’objectiu principal de l’economia circular és reduir al màxim els residus generats per les activitats humanes i l'extracció de recursos naturals. Això implica dissenyar productes i processos de producció que permetin la seva reutilització i el reciclatge, evitant així la creació de residus que es descarten al final del seu cicle de vida (EMF, 2013).
2. Reutilització i Reparació: Els productes en un sistema d’economia circular són dissenyats de manera que puguin ser reutilitzats, reparats o renovats, allargant la seva vida útil. Això redueix la necessitat de produir nous béns i minimitza l'impacte ambiental associat a la fabricació de productes nous (EMF, 2013).
3. Reciclatge i Recuperació de Materials: Quan un producte ja no pot ser reutilitzat, es fomenta el reciclatge dels materials utilitzats en la seva fabricació. Aquests materials es poden tornar a incorporar en la cadena de subministrament per a la producció de nous productes, tancant així el cicle de vida del producte i reduint la necessitat de noves matèries primeres (Korhonen et al., 2018).

Les principals característiques de l'economia circular són les següents:

• Disseny per a la Circularitat: Els productes són dissenyats tenint en compte la seva durabilitat, reparabilitat i capacitat de ser reciclats al final del seu cicle de vida. Això implica una planificació i innovació a nivell de disseny, on les empreses han de pensar en el producte no només en el moment de la seva producció, sinó també en com serà utilitzat i com es gestionarà un cop arribi al final de la seva vida útil (Bocken et al., 2016).
• Model de Negoci Basat en Serveis: Un altre principi important de l’economia circular és la transició d’un model de propietat cap a un model basat en serveis. En lloc de vendre un producte físic, les empreses poden oferir els seus productes com a servei, el que permet mantenir el control sobre el producte al llarg del seu cicle de vida. Aquest model facilita la reparació, l'actualització i el reciclatge, contribuint a l'allargament de la vida útil dels productes (Mont, 2008).
• Simbiosis Industrial
  La simbiosis industrial és un concepte clau dins de l'economia circular. Es tracta d'una forma de col·laboració entre diferents empreses, on els residus o subproductes d’una empresa es poden utilitzar com a matèries primeres per a una altra. Això no només redueix els residus generats, sinó que també afavoreix una utilització més eficient dels recursos i millora la competitivitat econòmica (Chertow, 2000).

L'economia circular ofereix una solució a diversos desafiaments globals relacionats amb la sostenibilitat. Aquest model econòmic contribueix directament als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment en els àmbits de la producció i consum responsables (ODS 12), l'energia neta (ODS 7) i les accions pel clima (ODS 13). Les principals aportación es poden resumir en els següents punts.

• Reducció de l'Impacte Ambiental: L'economia circular contribueix a la reducció de l'impacte ambiental mitjançant la minimització de residus i la reducció de la dependència de recursos naturals no renovables. A més, la seva implementació pot ajudar a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, ja que la reutilització i el reciclatge d'energies i materials disminueixen la necessitat de producció nova, sovint associada a altes emissions de CO2 (Korhonen et al., 2018).
• Creació d'Oportunitats Econòmiques: La transició cap a una economia circular pot generar noves oportunitats econòmiques, ja sigui mitjançant la creació de nous models de negoci, la innovació tecnològica o el desenvolupament de noves indústries dedicades al reciclatge, la reparació i la renovació de productes. Això pot afavorir la creació d'ocupació verda i el desenvolupament de competències en sectors emergents relacionats amb la sostenibilitat (Geissdoerfer et al., 2017).
• Impacte Social i Beneficis Comunitaris: L’economia circular també pot tenir un impacte social positiu, en oferir solucions que promouen la inclusió social, especialment a través de models de negoci que fomenten la reparació, el reciclatge i la reutilització. Aquests models poden generar llocs de treball per a persones amb dificultats d'integració al mercat laboral i fomentar la creació d'economia local (Bocken et al., 2016).

Aplicacions Pràctiques de l'Economia Circular

• Sector de la Moda: El sector de la moda és un dels més contaminants del món. Moltes marques estan adoptant models d'economia circular mitjançant la producció de roba amb materials reciclats, el disseny per a la durabilitat i la possibilitat de recollir i reciclar productes usats. Empreses com Patagonia i H&M han implementat programes de recollida de roba per al reciclatge, reduint així la quantitat de residus tèxtils (Cohen et al., 2020).
• Indústria Electrònica: L’economia circular tambépot tenir un gran impacte en la indústria electrònica, on el reciclatge de dispositius com mòbils, ordinadors i electrodomèstics. Empreses com Fairphone han introduït el concepte de reparació i actualització de mòbils, fomentant la reutilització de components en lloc de la compra d'un nou dispositiu cada pocs anys (Bakker et al., 2014).
• Sector de l'Alimentació: La indústria alimentària també pot beneficiar-se de l'economia circular mitjançant la reducció del malbaratament alimentari i la reutilització de subproductes alimentaris. Algunes iniciatives treballen per recuperar aliments sobrants per a la seva redistribució o la creació de compostos utilitzats en l'agricultura.

Tot i els beneficis, la implementació de l'economia circular presenta diversos reptes:

• Canvi de Mentalitat: La transició d'un model lineal a un model circular requereix un canvi cultural significatiu, tant a nivell empresarial com en la societat en general. El desaprofitament de recursos i el consum desmesurat estan profundament arrelats en els nostres hàbits de consum i en els models de producció establerts.
• Inversions Inicials Elevades: La implementació d'economia circular sovint comporta inversions inicials elevades en tecnologia i disseny de productes. Això pot ser un obstacle per a petites i mitjanes empreses, tot i que es preveu que les economies d'escala ajudaran a reduir els costos a mesura que el model es difongui (Geissdoerfer et al., 2017).
• Normatives i Infraestructura: La manca d'infraestructura adequada i de normatives clares per al reciclatge i la reutilització pot dificultar la transició a un model d’economia circular. Els governs tenen un paper fonamental a l'hora de promoure polítiques públiques que facilitin aquesta transició (Korhonen et al., 2018).

[Tornar a la part superior]

7. Model de L'Economia del Dònut

L’economia del Dònut és un model innovador proposat per l’economista Kate Raworth, que es presenta com una alternativa als models econòmics tradicionals centrats únicament en el creixement econòmic. El model del Dònut proposa una visió més equilibrada i inclusiva del desenvolupament, amb l'objectiu de garantir que les necessitats bàsiques de totes les persones siguin cobertes, mentre que al mateix temps es respecten els límits ambientals del planeta. Aquest model visualitza l'economia com un "dònut", on el Dònut és l’espai delimitat per dos anells concèntrics: un d’exterior, que delimita el sostre ecològic; és a dir, aquells processos biofísics fonamentals que no poden superar-se si volem garantir l’estabilitat del planeta (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, etc.); i un d’interior, que delimita les necessitats essencials per a la vida que qualsevol ésser humà ha de tenir garantides (salut, educació, habitatge, etc.). Veure figura 6.1.6.

En aquesta secció, explorarem el concepte de l'economia del dònut, els seus principis fonamentals i com pot contribuir a la creació d'un model de desenvolupament sostenible que integri el benestar social i ambiental en la pràctica econòmica.

L’economia del dònut es fonamenta en una nova visió de la prosperitat i la sostenibilitat. En lloc de fixar-se exclusivament en l'augment del creixement econòmic, l’economia del dònut busca un equilibri entre els recursos humans, socials i ambientals.

1. La Capacitat Social (el "cercle inferior" del dònut): L’espai interior del dònut representa les condicions mínimes que són necessàries per garantir una vida digna per a totes les persones, com ara l'accés a l'aigua potable, l'educació, la sanitat, l'habitatge i l'energia. Raworth (2017) afirma que ningú no hauria de viure per sota d’aquests límits socials, ja que això significaria que no es cobrixen les necessitats bàsiques de les persones.
2. Els Límits Ambientals (el "cercle superior" del dònut): L'espai exterior del dònut representa els límits ecològics del planeta. Aquests límits es basen en conceptes científics com els límits planetaris, que identifiquen els nivells de pressió sobre l'ambient més enllà dels quals el sistema terrestre es torna insostenible. Aquests límits inclouen factors com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la sobreexplotació dels recursos naturals i la contaminació.
3. L’Espai Óptim (el "centre" del dònut): El centre del dònut representa l’espai on les societats haurien d’aspirar a estar: un espai en què les necessitats socials es cobreixin plenament sense sobrepassar els límits ambientals. Aquest és l'espai on el desenvolupament humà i la sostenibilitat ecològica es poden equilibrar, creant una societat justa i respectuosa amb el medi ambient. El repte, tal com afirma Raworth, és aconseguir aquest equilibri (Raworth, 2017).

Figura 6.1.6 Cercles concentris de l’economia del dònut. (Font: Generalitat de Catalunya, 2023 - Llicència CC.BY-NC-SA)

L’economia del dònut es fonamenta en diversos principis clau:

1. Redistribució de Recursos
   L’economia del dònut reconeix que la distribució desigual dels recursos entre països i individus és una de les causes principals de la desigualtat social. Per tant, el model busca reduir aquestes desigualtats i garantir que tots tinguin accés a les condicions bàsiques per a una vida digna (Raworth, 2017).
2. Descreixement i Reducció de l'Impacte Ambiental
   En lloc de continuar amb un creixement econòmic il·limitat, l’economia del dònut proposa un canvi cap a un model de "descreixement" en el qual es redueix el consum i la producció per disminuir l’impacte ambiental. Això no significa una disminució de la qualitat de vida, sinó una millor distribució dels recursos i una producció més eficient i menys destructiva per al medi ambient (Jackson, 2009).
3. Equilibri entre el Benestar Social i la Sostenibilitat Ambiental
   Un dels aspectes més innovadors de l’economia del dònut és que integra els límits socials i ecològics en un sol model. Aquesta visió vol aconseguir una societat en què les persones gaudeixin de benestar i prosperitat dins d’un sistema econòmic que no sobrecarregui els ecosistemes del planeta. Així, l’objectiu no és només reduir les emissions de carboni, sinó també garantir l’accés a recursos bàsics per a tots (Raworth, 2017).

El model de l’economia del dònut es presenta com una eina per a la implementació del desenvolupament sostenible, ja que aborda de manera directa tant les dimensions socials com les ambientals de la sostenibilitat. Aquest enfocament desafia el paradigma tradicional de creixement econòmic continu i proposa un enfocament de prosperitat compartida que respecti els límits del planeta:

• Lluita contra la Pobresa i Desigualtat: L’economia del dònut insisteix en la necessitat de garantir que tothom pugui viure dins del "cercle inferior" del dònut, que estableix els mínims socials necessaris per a una vida digna. Això implica, per exemple, la creació d’oportunitats econòmiques, l'accés universal a serveis bàsics i la reducció de la desigualtat econòmica (Raworth, 2017).
• Reducció de l'Impacte Ambiental: Per mantenir-se dins dels límits ambientals del dònut, les societats han d'adoptar pràctiques de producció i consum més sostenibles. Això inclou la transició cap a fonts d'energia renovables, la promoció de l’economia circular i la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. L’economia del dònut ofereix una nova manera d’entendre el creixement econòmic, una que no es basa en l’expansió il·limitada, sinó en la sostenibilitat dels ecosistemes del planeta (Steffen et al., 2015).
• Implementació de Polítiques Integrades: La implementació del model del dònut requereix un enfocament sistèmic que integri polítiques socials i ambientals en totes les àrees de la societat. Això inclou la creació de polítiques públiques que fomentin la redistribució de recursos, la protecció dels drets humans i la preservació dels recursos naturals (Jackson, 2009).

 [Tornar a la part superior]

8. Model de L'Enfocament en les Capacitats

L'enfocament en les capacitats (Capabilities Approach) és una teoria del benestar i de la justícia social desenvolupada per l'economista i filòsof Amartya Sen, i posteriorment ampliada per la seva col·laboradora Martha Nussbaum. Aquesta teoria ofereix una nova manera de veure el desenvolupament, centrant-se no tant en la producció econòmica o els recursos materials, sinó en les llibertats reals de les persones per viure la vida que consideren valuosa. En aquest capítol, explorarem com l'enfocament de les capacitats es vincula al desenvolupament sostenible, una concepció que no només busca un creixement econòmic continu, sinó també una millor qualitat de vida per a tots, respectant els límits ecològics del planeta.

L'enfocament en les capacitats es fonamenta en la idea que el benestar no hauria de mesurar-se únicament per la riquesa material o el creixement econòmic, sinó per les oportunitats que les persones tenen per desenvolupar-se i viure la vida que valoren. Segons Amartya Sen (1999), el desenvolupament ha de ser vist com un procés d'expansió de les capacitats humanes, és a dir, de les llibertats individuals per aconseguir allò que és important per a cada persona.

Les "capacitats" es defineixen com les llibertats que les persones tenen per aconseguir un conjunt d'objectius i funcions que valoren. Aquestes capacitats poden incloure aspectes tan diversos com la salut, l'educació, la participació política, la llibertat personal, el respecte per la dignitat humana i el benestar emocional. El concepte de "funcions" es refereix a les activitats o estats que les persones poden realitzar o aconseguir, com ara viure una vida llarga i sana, participar en la societat o tenir un entorn saludable (Sen, 1999).

El desenvolupament sostenible, en la seva definició més àmplia, és aquell que satisfà les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. En aquest context, l'enfocament de les capacitats ofereix una eina valuosa per mesurar i valorar el desenvolupament, ja que posa èmfasi en el benestar humà i les llibertats individuals, en lloc d'orientar-se només a l'economia. Les seves principals característiques són:

• El Benestar Humà com a Objectiu Central: Un dels elements clau de l'enfocament de les capacitats és que el benestar humà ha de ser el centre de qualsevol estratègia de desenvolupament. Això significa que les polítiques de desenvolupament no han de mesurar-se només per l'augment del PIB, sinó per l'augment de les oportunitats reals per a les persones. Això inclou no només accedir a béns materials, sinó també a la possibilitat de desenvolupar el potencial humà en tota la seva diversitat (Nussbaum, 2011).
• Capacitats i Justícia Social: L'enfocament de les capacitats posa un èmfasi particular en la justícia social, argumentant que la justícia no s'ha de mesurar pel repartiment equitatiu dels recursos, sinó per les oportunitats que les persones tenen de viure una vida que consideren digna. Això implica eliminar les barreres que impedeixen que algunes persones aconsegueixin el seu potencial, ja sigui per raons de classe social, gènere, raça o discapacitat (Sen, 1999). En el marc del desenvolupament sostenible, això es tradueix en polítiques que no només busquen reduir les desigualtats econòmiques, sinó també les desigualtats en termes de capacitats, ja que aquestes disparitats impacten de manera directa en la qualitat de vida de les persones.
• Sostenibilitat Ecològica i Capacitats Ambientals: Un altre aspecte essencial de l'enfocament de les capacitats és la connexió entre les capacitats individuals i la sostenibilitat ambiental. La teoria de les capacitats reconeix que un entorn natural saludable és fonamental per al benestar humà. Les persones necessiten un medi ambient saludable per poder exercir les seves capacitats, com la possibilitat de tenir una vida llarga i sana, accedir a aigua potable, gaudir de l'aire net i disposar d'aliments saludables. Per tant, les polítiques de desenvolupament sostenible han de garantir tant la millora de les capacitats humanes com la protecció dels ecosistemes globals (Banzhaf, 2008).

L'enfocament de les capacitats proporciona una manera de mesurar el desenvolupament que integra tant les dimensions socials com les ambientals. Alguns aspectes claus en què es poden aplicar les capacitats al desenvolupament sostenible inclouen:

• Educació i Accés al Coneixement: L'educació és una capacitat fonamental que permet a les persones desenvolupar-se i viure millor. Això no només inclou l'educació formal, sinó també l'accés a coneixements sobre sostenibilitat, salut i drets humans. A mesura que el món es torna més globalitzat, la capacitat d'accedir a aquesta educació esdevé un requisit per a la participació activa en el desenvolupament sostenible (Nussbaum, 2011).
• Salut i Benestar: La salut és una de les capacitats bàsiques per a qualsevol individu. Un desenvolupament sostenible ha de garantir que totes les persones tinguin accés a serveis de salut adequats, així com a un entorn saludable que minimitzi els riscos per a la salut derivats de la contaminació, la falta d'aliments nutritius o l'absència d'aigua potable. Així, les polítiques sanitàries i ambientals han d'anar de la mà per garantir la sostenibilitat del benestar humà.
• Participació i Democràcia: L'enfocament de les capacitats també posa èmfasi en la capacitat de les persones per participar activament en la presa de decisions que afecten les seves vides i el seu entorn. Això inclou la democràcia política, la justícia social i els drets civils, tots ells aspectes fonamentals per a un desenvolupament sostenible en què les persones no només visquin de manera digna, sinó que també puguin influir en el procés de desenvolupament (Sen, 2009).

Tot i que l'enfocament de les capacitats ofereix una perspectiva transformadora, la seva implementació presenta certs reptes. Alguns dels més destacats inclouen:

• Mesura del Benestar: Un dels principals desafiaments de l'enfocament de les capacitats és la mesura de les capacitats en comparació amb altres indicadors tradicionals de benestar, com el PIB. La mesura de les capacitats implica una anàlisi qualitativa més profunda, que pot ser difícil de quantificar a nivell global (Nussbaum, 2011).
• Desigualtats Globals: Les desigualtats globals, incloses les relacionades amb l'accés a recursos, educació i salut, poden dificultar la creació d'un context en què les persones puguin exercir plenament les seves capacitats. Les polítiques de desenvolupament sostenible han de tenir en compte aquestes disparitats i treballar per reduir-les.
• Globalització i Canvi Climàtic: Les crisis globals com el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat poden dificultar l'exercici de les capacitats, especialment en les comunitats més vulnerables. Això fa que la sostenibilitat ambiental sigui essencial per garantir la viabilitat de les capacitats humanes a llarg termini.

[Tornar a la part superior]

9. Model de Desenvolupament a Escala Humana

El Desenvolupament a Escala Humana és un enfocament del desenvolupament que posa les persones al centre, prioritzant la satisfacció de necessitats humanes fonamentals per sobre del creixement econòmic com a fi en si mateix. Aquest model va ser proposat per Manfred Max-Neef, Antonio Elizalde i Martín Hopenhayn (1986) com una alternativa a les teories tradicionals de desenvolupament que sovint han descuidat el benestar humà en favor de l'expansió econòmica.

Aquest model es basa en diversos principis clau:

• Centralitat de l'ésser humà: El desenvolupament ha de respondre directament a les necessitats humanes fonamentals, en comptes de subordinar-se a indicadors macroeconòmics.
• Interdependència de les necessitats: Les necessitats humanes no es poden jerarquitzar (com suggeria Maslow), sinó que coexisteixen i estan interrelacionades.
• Autonomia i participació: El desenvolupament ha de ser endogen, promovent la participació activa de les comunitats.
• Diversitat i adaptabilitat: No hi ha un model universal de desenvolupament; aquest ha de ser contextual i adaptat a la realitat cultural i econòmica de cada comunitat.

Max-Neef identifica un conjunt de necessitats humanes universals que es manifesten en diferents dimensions. Aquestes necessitats s’organitzen en nou categories:

1. Subsistència
2. Protecció
3. Afecte
4. Comprensió
5. Participació
6. Oci
7. Creació
8. Identitat
9. Llibertat
   

Cada necessitat pot ser satisfeta de diferents maneres segons el context cultural, social i econòmic, i es pot abordar en quatre àmbits diferents (figura 6.1.7):

• Ser (atributs personals)
• Tenir (instruments, institucions)
• Fer (accions)
• Estar (ubicació, entorn)

Figura 6.1.7. Matriu de necessitats i satisfactors de max Neef et al (1986)

Els satisfactors són els mecanismes mitjançant els quals les persones aconsegueixen satisfer les seves necessitats fonamentals. Aquests poden variar segons la cultura, l'entorn i el sistema econòmic en el qual es desenvolupen. Max-Neef classifica els satisfactors en cinc tipus:

• Satisfactors sinèrgics: Aquells que satisfan diverses necessitats alhora i reforcen el desenvolupament humà. Exemples: l'educació participativa que promou la comprensió, la participació i la identitat.
• Satisfactors destructius: Aquells que, mentre satisfan una necessitat, impedeixen la satisfacció d'altres. Exemples: la repressió pot satisfer la necessitat de protecció d'un grup, però alhora elimina la llibertat i la participació.
• Satisfactors inhibidors: Aquests satisfan parcialment una necessitat, però bloquegen la seva satisfacció plena o la d'altres necessitats. Exemples: l'assistencialisme excessiu pot cobrir la subsistència però inhibir l'autonomia i la participació.
• Satisfactors singulars: Aquests satisfan una sola necessitat sense afectar significativament les altres. Exemples: menjar per a la subsistència.
• Satisfactors pseudo-satisfactors: Aparenten satisfer una necessitat, però en realitat la distorsionen o debiliten. Exemples: la propaganda consumista que fa creure que la felicitat es troba en la compra de béns materials.

Figura 6.1.7. Matriu de necessitats i satisfactors de max Neef et al (1986)

Els satisfactors són els mecanismes mitjançant els quals les persones aconsegueixen satisfer les seves necessitats fonamentals. Aquests poden variar segons la cultura, l'entorn i el sistema econòmic en el qual es desenvolupen. Max-Neef classifica els satisfactors en cinc tipus:

1. Satisfactors sinèrgics: Aquells que satisfan diverses necessitats alhora i reforcen el desenvolupament humà. Exemples: l'educació participativa que promou la comprensió, la participació i la identitat.
2. Satisfactors destructius: Aquells que, mentre satisfan una necessitat, impedeixen la satisfacció d'altres. Exemples: la repressió pot satisfer la necessitat de protecció d'un grup, però alhora elimina la llibertat i la participació.
3. Satisfactors inhibidors: Aquests satisfan parcialment una necessitat, però bloquegen la seva satisfacció plena o la d'altres necessitats. Exemples: l'assistencialisme excessiu pot cobrir la subsistència però inhibir l'autonomia i la participació.
4. Satisfactors singulars: Aquests satisfan una sola necessitat sense afectar significativament les altres. Exemples: menjar per a la subsistència.
5. Satisfactors pseudo-satisfactors: Aparenten satisfer una necessitat, però en realitat la distorsionen o debiliten. Exemples: la propaganda consumista que fa creure que la felicitat es troba en la compra de béns materials.

[Tornar a la part superior]

10. Reflexions Finals

• El model capitalista neoliberal que ha prioritzat el creixement econòmic ha estat un dels models que ha portat a la humanitat a incrementar els impactes i el sobrepassament de la capacitat de càrrega.
• La teoria de la dependència aporta una visió fonamental per comprendre les dinàmiques globals que dificulten un desenvolupament sostenible i autònom en els països perifèrics. Tot i les crítiques que ha rebut, aquest enfocament continua oferint valuoses eines per a la comprensió de les relacions desiguales que regeixen l'economia mundial. Per aconseguir un desenvolupament realment sostenible, és essencial que els països en desenvolupament trobin camins alternatius que els permetin trencar amb els cicles de dependència i construir economies més justes i respectuoses amb el medi ambient.
• El Triple Balanç ofereix un marc valuós per a les organitzacions que volen integrar la sostenibilitat en les seves estratègies a llarg termini. La seva aplicació pot contribuir al desenvolupament sostenible mitjançant la consideració no només del benefici econòmic, sinó també de l'impacte social i ambiental.
• L'economia circular representa un canvi radical en la manera com produïm i consumim, oferint un camí cap a un desenvolupament més sostenible, econòmicament viable i socialment inclusiu. Tot i els desafiaments, aquest model s'està establint com una alternativa clau al sistema econòmic tradicional. Amb l'adopció generalitzada de l'economia circular, podríem aconseguir una gestió més eficient dels recursos i una reducció significativa de l'impacte ambiental, ajudant a garantir un futur més sostenible per a les generacions futures.
• L’economia del dònut ofereix una visió innovadora i transformadora del desenvolupament sostenible, proposant un equilibri entre el benestar social i la sostenibilitat ambiental. Si bé la seva implementació pot presentar reptes importants, el model ofereix una alternativa viable al creixement econòmic il·limitat, contribuint així a un futur més just i sostenible per a les generacions presents i futures.
• L'enfocament de les capacitats ofereix una nova visió del desenvolupament sostenible, centrant-se en les llibertats reals de les persones per viure una vida digna, saludable i plena. En lloc de veure el desenvolupament com un procés únicament econòmic, aquest enfocament convida a una visió més inclusiva i equitativa que integra les dimensions socials i ambientals del benestar humà. Tot i els reptes que implica la seva implementació, l'enfocament de les capacitats proporciona una base sòlida per al disseny de polítiques de desenvolupament sostenible que busquen un equilibri entre el benestar social i la sostenibilitat ecològica.
• El Desenvolupament a Escala Humana ofereix una alternativa als models tradicionals, centrant-se en les persones i les seves necessitats reals. Aquest enfocament busca crear societats més equitatives, participatives i sostenibles. La seva aplicació efectiva depèn de polítiques que integrin les necessitats humanes en els processos de desenvolupament i planificació.
• Cap model de desenvolupament basat en el creixement econòmic aborda perfectament els reptes de la sostenibilitat. Tot i que els models tradicionals han impulsat històricament el progrés econòmic, models més nous com l'Economia del Donut, l'Economia Circular, el Triple Balanç, l’enfocament en les capacitats i el desenvolupament a escala humana ofereixen enfocaments integrals que equilibren el creixement amb les consideracions ambientals i socials. El futur del desenvolupament sostenible rau en la integració d'aquests models per crear un món més equitatiu i resilient. 

[Tornar a la part superior] 

11. Per saber-ne més

• Economia del Dònut: Kate Raworth, creadora del concepte, ofereix una introducció detallada a l'Economia del Dònut, que proposa un equilibri entre les necessitats humanes i els límits planetaris.
  com
• Doughnut Economics Action Lab (DEAL): Aquest laboratori proporciona eines i recursos per aplicar els principis de l'Economia del Dònut en diferents contextos.
  org
• L'Economia Dònut a Barcelona: Aquest informe mostra com la ciutat de Barcelona està aplicant els principis de l'Economia del Dònut en les seves polítiques públiques, oferint un exemple pràctic d'implementació local.
  barcelona.cat
• Economia Circular: L'article "És possible un desenvolupament econòmic i social sostenible?" analitza la proposta de l'economia circular i el seu paper en el creixement econòmic sostenible.
  uoc.edu
• Triple Balanç: El llibre "Cannibals with Forks: The Triple Bottom Line of 21st Century Business" de John Elkington introdueix el concepte de triple balanç, que integra aspectes econòmics, socials i ambientals en la gestió empresarial. https://www.sdg.services/uploads/9/9/2/1/9921626/cannibalswithforks.pdf
• Enfocament en les Capacitats: Amartya Sen, en el seu llibre "Development as Freedom", presenta l'enfocament de les capacitats, que se centra en les oportunitats reals de les persones per portar la vida que valoren. Video que presenta una introducció al llibre de Amartya Sen “Development as Freedom”: https://www.youtube.com/watch?v=BunGwSCuksE

[Tornar a la part superior] 

12. Referències

• Amin, S. (1974). Unequal Development: An Essay on the Social Formations of Peripheral Capitalism. Monthly Review Press.
• Bakker, E., Wang, F., Huisman, J., & den Hollander, M. (2014). Products that go round: Exploring product life cycles and business models in the circular economy. Journal of Cleaner Production, 69, 10-16.
• Banzhaf, H. S. (2008). "The Capabilities Approach and the Environmentalist Agenda." Environmental Values, 17(4), 493-514.
• Blank, R. M., & Freeman, R. B. (1994). Evaluating the connection between social protection and economic flexibility. In Social protection versus economic flexibility: is there a trade-off? (pp. 21-42). University of Chicago Press.
• Bocken, N. M. P., Short, S. W., Rana, P., & Evans, S. (2016). A literature and practice review to develop sustainable business model archetypes. Journal of Cleaner Production, 65, 42-56.
• Cardoso, F. H. (1972). The Strategy of Dependency and the Role of the State. In Politics and Development in the Third World. (pp. 75-103). Cambridge University Press.
• Chase-Dunn, C., Kawano, Y., & Brewer, B. D. (2000). Trade globalization since 1795: Waves of integration in the world-system. American sociological review, 65(1), 77-95.
• Chertow, M. R. (2000). The IPAT equation and its variants: Changing views of technology and environmental impact. Journal of Industrial Ecology, 4(4), 13-29.
• Cohen, M. J., & Murphy, D. J. (2020). The role of circular economy in reducing the environmental footprint of the fashion industry. Environmental Science & Policy, 104, 25-35.
• Dalibozhko, A., & Krakovetskaya, I. (2018). Youth entrepreneurial projects for the sustainable development of global community: evidence from Enactus program. In SHS Web of Conferences (Vol. 57, p. 01009). EDP Sciences.
• Daly, H. E. (1996). Beyond growth: The economics of sustainable development. Beacon Press.
• Daly, H. (1977). Steady state economy. San Francisco, 545.
• Dos Santos, T. (1970). La dependencia y el desarrollo en América Latina. Siglo XXI Editores.
• Elkington, J. (1997). Cannibals with Forks: The Triple Bottom Line of 21st Century Business. Capstone Publishing.
• Ellen MacArthur Foundation (EMF). (2013). Towards the Circular Economy: Economic and business rationale for an accelerated transition. Ellen MacArthur Foundation.
• Frank, A. G. (1969). Capitalism and Underdevelopment in Latin America. Monthly Review Press.
• Frank, A. G. (1969). The underdevelopment policy of the United Nations in Latin America. Nacla Newsletter, 3(8), 1-9.
• Galtung, J. (1971). A Structural Theory of Imperialism. Journal of Peace Research, 8(2), 81-117.
• Geissdoerfer, M., Savaget, P., Bocken, N. M. P., & Hultink, E. J. (2017). The Circular Economy – A new sustainability paradigm? Journal of Cleaner Production, 143, 757-768.
• Generalitat de Catalunya. (2023). Barcelona City Dònut. Ajuntament de Barcelona. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/133978/3/20240229_dònut.pdf
• Korhonen, J., Honkasalo, A., & Seppälä, J. (2018). Circular economy: the concept and its limitations. Ecological economics, 143, 37-46.
• Max-Neef, M., Elizalde, A., & Hopenhayn, M. (1986). Desarrollo a Escala Humana: una opción para el futuro. CEPAUR.
• Meadows, D. H., Meadows, D. L., Randers, J., & Behrens III, W. W. (1972). The limits to growth. Universe Books.
• Mont, O. (2008). Innovative approaches to optimising design and use of durable consumer goods. International Journal of Product Development, 6(3-4), 227-250.
• Norman, W., & MacDonald, C. (2004). Getting to the Bottom of "Triple Bottom Line". Business Ethics Quarterly, 14(2), 243-262.
• Nussbaum, M. (2011). Creating Capabilities: The Human Development Approach. Harvard University Press.
• Prebisch, R. (1950). *The Economic Development of Latin America and Its Principal Problems*. Economic Commission for Latin America (ECLA).
• Raworth, K. (2017). Doughnut Economics: Seven Ways to Think Like a 21st-Century Economist. Chelsea Green Publishing.
• Santos, F. (2004). Globalization and the Transformation of the World-System. In The Globalization Reader. (pp. 137-150). Wiley-Blackwell.
• Sen, A. (1999). Development as Freedom. Alfred A. Knopf.
• Sen, A. (2009). "The Idea of Justice." Harvard University Press.
• Steffen, W., Rockström, J., & Richardson, K. (2015).
• United Nations (UN). (1992). Agenda 21: Programme of Action for Sustainable Development. United Nations Conference on Environment and Development (UNCED).
• UNDP. (1990). Concept and measurement of human development. Human Development Report 1990.

 [Tornar a la part superior]

13. Crèdits

Com s'ha de citar aquesta unitat?

Segalas, J.  Model de Desenvolupament i Sostenibilitat. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024. [Consulta: dia mes any].  ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/6_2-models_desenvolupament>.

El contingut d’aquesta unitat ha estat elaborat per:

 

 

Jordi Segalàs

Departament de Mecànica de Fluids

Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat

Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat - CITES

Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú

Universitat Politècnica de Catalunya

jordi.segalas@upc.edu

https://futur.upc.edu/179724

 [Tornar a la part superior]

.