3.4 Biodiversitat i sostenibilitat
1. Objectius de la unitat
Els objectius de la unitat són :
- Comprensió del Concepte de Biodiversitat: Definir la biodiversitat i identificar els seus components clau, incloent la diversitat d’espècies, d’ecosistemes i genètica, i reconèixer la interconnexió i interdependència de les diferents formes de vida dins de la biosfera.
- Importància de la Biodiversitat: Explicar la importància de la biodiversitat per a la salut dels ecosistemes i el benestar humà. Identificar els serveis ecosistèmics proporcionats per la biodiversitat, incloent serveis de subministrament, regulació, suport i culturals.
- Factors de Pèrdua de Biodiversitat: Analitzar els factors que contribueixen a la pèrdua de biodiversitat, incloent la destrucció d’hàbitats, la sobreexplotació, la contaminació, el canvi climàtic i la introducció d’espècies invasores. Avaluar com les pràctiques insostenibles de la societat moderna impacten negativament la biodiversitat.
- Mesura de la Biodiversitat: Diferenciar entre les mètriques d'indicadors d'estat i les mètriques de petjada en l'avaluació de la biodiversitat. Explicar com es calculen i utilitzen mètriques com l'Índex del Planetari Viu (LPI) i l'Abundància Mitjana d'Espècies (MSA) per monitorar la biodiversitat.
2. Introducció
La biodiversitat fa referència a la varietat i variabilitat de la vida a la Terra, incloent-hi la diversitat d’espècies, d’ecosistemes i de gens. Aquest concepte s’ha anat desenvolupant a mesura que la ciència de l’ecologia ha avançat, reconeixent la interconnexió i interdependència de totes les formes de vida en la biosfera. Les espècies no existeixen de manera aïllada, sinó que formen part d’una intricada xarxa d’interaccions ecològiques que mantenen l'equilibri de l’entorn natural. La biodiversitat juga un paper fonamental en la regulació d'aquests processos, contribuint tant al funcionament dels ecosistemes com a la resiliència davant dels canvis ambientals (Cardinale et al., 2012).
Figura 3.4.1 Definició gràfica de biodiversitat i els serveis que proporciona. Nota: Les espècies es classifiquen com a plantes, animals vertebrats (marcats amb "V"), animals invertebrats (marcats amb "I"), fongs i protists. Font: NABU (2020).
La biodiversitat és un dels actius més importants del planeta. Assegura la resiliència dels ecosistemes, dona suport a serveis essencials com la pol·linització, la purificació de l’aigua i la captura de carboni, i contribueix a la salut humana, la seguretat alimentària i els mitjans de subsistència. No obstant això, les pràctiques insostenibles de la societat moderna han provocat un declivi sense precedents de la biodiversitat, amenaçant els ecosistemes i, per extensió, el benestar humà. En aquest capítol, explorarem els diversos factors que condueixen a la pèrdua de biodiversitat, com les pràctiques insostenibles contribueixen a aquesta pressió, i discutirem les solucions potencials necessàries per mitigar aquests impactes negatius.
3. La importància de la biodiversitat
La importància de la biodiversitat es pot analitzar des de diferents àmbits:
Serveis ecosistèmics
La biodiversitat és crucial per al manteniment dels serveis ecosistèmics, definits per la plataforma Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES) (Diaz, 2019) com els beneficis directes i indirectes que els ecosistemes proporcionen a la humanitat. Aquests serveis es classifiquen en quatre categories principals:
- Serveis de subministrament: Són els productes materials que la biodiversitat proporciona, com els aliments, l’aigua, els recursos farmacèutics, la fusta i les fibres naturals (Reid et al., 2005).
- Serveis de regulació: Comprenen els processos que la biodiversitat ajuda a controlar, com la purificació de l’aigua, la regulació climàtica, la pol·linització de cultius i el control de plagues.
- Serveis de suport: Inclouen els processos que permeten que els altres serveis ecosistèmics funcionin, com la formació de sòl fèrtil, la ciclicitat dels nutrients o la creació d’hàbitats. Aquests serveis són essencials per a la sostenibilitat dels ecosistemes i per garantir que continuïn proporcionant beneficis en el futur (Costanza et al., 1997).
- Serveis culturals: La biodiversitat té un valor cultural i espiritual en moltes societats. També proporciona espais per al lleure i el turisme, amb un impacte econòmic important a nivell global.
Figura 3.4.2 Serveis ecosistèmics de la biodiversitat. Font: Generalitat de Catalunya.
Valor econòmic i social
El valor econòmic de la biodiversitat és incalculable, ja que serveix com a base per a sectors clau com l'agricultura, la pesca, la silvicultura i la farmàcia. El Banc Mundial (Blarel et al., 2023) estima que les pèrdues de serveis ecosistèmics podrien suposar fins a un 7% del PIB global per a mitjans del segle XXI, a causa de la sobreexplotació dels recursos naturals i la degradació ambiental. La biodiversitat també està estretament lligada al benestar social, ja que ecosistemes degradats incrementen la vulnerabilitat de les poblacions davant desastres naturals i crisis ambientals.
Figura 3.4.3 Beneficis que l'ésser humà obté dels ecosistemes. Font: (Pons, 2018).
Resiliència i estabilitat ecològica
Els ecosistemes rics en biodiversitat solen ser més resistents als canvis, com per exemple a les alteracions climàtiques o a les espècies invasores. Diverses investigacions han demostrat que la biodiversitat millora l’estabilitat dels ecosistemes i la seva capacitat d'adaptació (Tilman et al., 2014). Quan la biodiversitat es redueix, també disminueix la capacitat d'un ecosistema per resistir o recuperar-se de pertorbacions, cosa que posa en perill tant les espècies com les societats que depenen d'ells.
4. Factors que impulsen la pèrdua de biodiversitat
La biodiversitat es troba sota una pressió immensa a causa de diversos factors induïts per l'ésser humà (veure unitat 1.1 Antropocè i la Sostenibilitat), sovint anomenats els "factors impulsors" de la pèrdua de biodiversitat (Hald-Mortensen, 2023). Aquests inclouen (Figures 3.4.4 i 3.4.5):
Destrucció i fragmentació de l’hàbitat
La conversió de boscos, aiguamolls, praderies i altres ecosistemes en terres agrícoles, zones urbanes i infraestructures és la principal causa de la pèrdua de biodiversitat. L'agricultura a gran escala i la desforestació, impulsades per la demanda d'aliments, biocombustibles i matèries primeres, han resultat en la destrucció d'hàbitats per a innombrables espècies.
Sobreexplotació dels recursos naturals
La sobreexplotació dels recursos naturals, com la tala, la caça, la pesca i la caça furtiva, ha contribuït significativament a la pèrdua de biodiversitat. Per exemple, la sobrepesca ha provocat la desaparició de moltes poblacions de peixos, mentre que la tala excessiva ha destruït vastes extensions de bosc, reduint la biodiversitat en aquestes àrees.
Contaminació
La contaminació en diverses formes, incloent-hi contaminants químics, residus plàstics i l'excés de nutrients, suposa greus riscos per a la biodiversitat. La contaminació química de processos industrials i agrícoles contamina els cossos d'aigua i els sòls, afectant espècies terrestres i aquàtiques. Els plàstics, especialment en entorns marins, causen l’emmallament i la ingesta per part dels animals marins, sovint provocant la seva mort. A més, el drenatge d’adobs als ecosistemes aquàtics pot causar flors d'algues nocives i zones mortes, on els nivells d'oxigen són massa baixos per sostenir la vida.
Canvi climàtic
El canvi climàtic contribueix significativament a la pèrdua de biodiversitat. Tres aspectes principals del canvi climàtic impacten els ecosistemes marins: l'augment de les temperatures oceàniques, l'increment de l'acidesa de l'oceà i les alteracions en les corrents oceàniques.
- Augment de les Temperatures Oceàniques: A mesura que les temperatures atmosfèriques augmenten a causa de l'increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les temperatures oceàniques també augmenten. Les aigües oceàniques més càlides poden provocar el blanqueig dels esculls de corall, un esdeveniment en el qual les algues simbiòtiques que proporcionen aliments als coralls són expulsades, la qual cosa condueix a la mort dels coralls si el blanqueig es prolonga. A més, moltes espècies marines són sensibles als canvis de temperatura i poden tenir dificultats per sobreviure si els seus hàbitats es tornen massa càlids. Un efecte pronunciat de l'escalfament oceànic és el desplaçament d'espècies i ecosistemes cap als pols. Com que la superfície marítima i terrestre disponible disminueix cap als pols, això significa que les envoltures d'hàbitat es redueixen, culminant amb l'estrenyiment àrtic prop del Pol Nord. A ambdós pols, l'important reducció del gruix i extensió del gel marí és una amenaça per a diversos mamífers marins, aus marines i altres biotes.
- Augment de l'Acidesa Oceànica: A mesura que el nivell de diòxid de carboni a l'atmosfera augmenta, més és absorbit pels oceans del món. Això provoca l'acidificació de l'oceà, un procés que pot tenir efectes perjudicials sobre la vida marina, particularment sobre les espècies amb closques o esquelets de carbonat de calci, com els mol·luscs i els coralls. L'augment de l'acidesa pot reduir la capacitat d'aquests organismes per construir i mantenir les seves estructures, provocant declivells poblacionals i alteracions en l'ecosistema més ampli.
- Corrents Oceàniques Alterades: El canvi climàtic també pot alterar les corrents oceàniques, que són essencials per distribuir la calor, mantenir els climes regionals i sostenir les xarxes alimentàries marines. Un exemple preocupant és el potencial debilitament o col·lapse de la Circulació Meridional de Tornada de l'Atlàntic (AMOC). El col·lapse de l'AMOC ha estat un tema d'interès particular per als investigadors a causa d'una tendència de debilitament, cosa que ha portat els científics a advertir sobre una possible desaceleració i col·lapse a mitjans de segle, anteriorment a les prediccions de l'IPCC. Un col·lapse de l'AMOC seria un esdeveniment d'alt impacte sobre la biodiversitat per diverses raons: els canvis influirien en els sistemes meteorològics, les precipitacions i la disponibilitat de nutrients, la qual cosa, al seu torn, afecta la producció primària i la xarxa alimentària marina més àmplia, potencialment provocant canvis significatius en la biodiversitat en un curt període de temps, fent difícil que les espècies s'adaptin al canvi climàtic local.
- Desertificació: L'augment de les temperatures i els patrons de precipitació alterats poden provocar la degradació de terres fèrtils, convertint-les en regions àrides i no productives, i propagant la desertificació. Aquesta transformació resulta en la pèrdua d'espècies vegetals adaptades a condicions més temperades. Conseqüentment, els animals que depenen d'aquestes plantes poden extingir-se, provocant la pèrdua de biodiversitat. La desertificació també redueix la capacitat del sòl per sostenir l'agricultura, augmentant encara més l'estrès sobre l'ecosistema.
- Escassetat d'Aigua: El canvi climàtic també afecta la disponibilitat d'aigua, provocant escassetats d'aigua en moltes regions. La reducció de les precipitacions i l'augment de les taxes d'evaporació poden fer que rius, llacs i altres humitats s'assequin, impactant les nombroses espècies que depenen d'aquests hàbitats d'aigua dolça. L'alteració o pèrdua d'aquests ecosistemes pot tenir efectes en cascada sobre les xarxes alimentàries i provocar declivells tant en la biodiversitat aquàtica com en la terrestre.
Espècies invasores
Les espècies invasores, definides com a organismes no indígenes o no natius introduïts en nous ecosistemes, són un dels principals motors de la pèrdua de biodiversitat. Aquestes espècies són sovint transportades a nous entorns pels humans a través de la introducció deliberada, el comerç internacional, el turisme i, notablement, transportades en l’aigua de balast utilitzada pels vaixells de contenidors. L’aigua de balast, que s’utilitza per estabilitzar els vaixells durant el transport, sovint conté inadvertidament diverses espècies que poden ser alliberades en ecosistemes estrangers a la destinació del vaixell. Aquesta forma de transport no intencionat ha estat un factor significatiu en la propagació d'espècies invasores a través de diferents regions marines, causant preocupacions ambientals i econòmiques.
En els seus nous hàbitats, les espècies invasores poden amenaçar els ecosistemes locals i la biodiversitat a través de la competència amb les espècies natives, la depredació, l'alteració ambiental i la transmissió de malalties. Aquests intrusos també poden imposar costos econòmics, afectant indústries com l’agricultura, la silvicultura i la pesca. Poden alterar la química del sòl, alterar els cicles de nutrients o modificar els patrons de flux d’aigua, així com provocar la transmissió de malalties, tot això pot afectar negativament les espècies natives i els ecosistemes.
Les complexitats de les espècies invasores i els seus mecanismes de transport, particularment a través d'activitats humanes com el transport marítim, requereixen una comprensió profunda per dissenyar estratègies de prevenció i gestió efectives. A mesura que la globalització augmenta, també ho fa el risc d'invasions, fent que aquest problema sigui cada vegada més urgent.
Quan les espècies no natives superen les espècies locals en la competència pels recursos, les espècies natives poden disminuir o fins i tot afrontar l'extinció. L'alteració de la dinàmica de la xarxa alimentària local a través de la depredació per part de les espècies invasores pot conduir a més desequilibris en l'ecosistema. Fins i tot canvis en la química del sòl o en els patrons de flux d’aigua poden crear condicions que afavoreixin les espècies invasores, amplificant el seu impacte.
Les conseqüències econòmiques d’aquestes invasions també són destacables, ja que poden portar a una disminució dels rendiments de cultius o a un augment dels costos en la gestió de boscos i pesqueries.
Figura 3.4.4 Les 5 amenaces més grans per a la Biodiversitat. Font: Visual Capitalist
Figura 3.4.5 Valor de les amenaces més grans per a la Biodiversitat en les regions del planeta. Font: Visual Capitalist
5. La insostenibilitat de la societat moderna
La causa subjacent d’aquestes pressions sobre la biodiversitat són les pràctiques insostenibles incrustades en la societat moderna (Veure unitat 5.1 Causes de la Insostenibilitat) . El model econòmic actual prioritza el creixement i el consum a curt termini per sobre de la sostenibilitat a llarg termini.
Agricultura industrial
El sistema de producció alimentària mundial és un dels majors impulsors de la pèrdua de biodiversitat. L’agricultura industrial, caracteritzada per monocultius, l’ús intensiu de pesticides i la ramaderia intensiva, ha portat a la destrucció d’hàbitats, la degradació del sòl i la contaminació.
Urbanització
L'expansió ràpida de les zones urbanes contribueix a la fragmentació i pèrdua d’hàbitat. Les ciutats sovint s’expandeixen cap a ecosistemes naturals, destruint hàbitats en el procés.
Sobreconsum i residus
La cultura del sobreconsum està exercint una pressió immensa sobre els recursos naturals. L'extracció de matèries primeres per a béns de consum, juntament amb la generació de grans quantitats de residus, agreuja la degradació dels ecosistemes.
6. Mesura de la Biodiversitat
Les mètriques de biodiversitat, els indicadors utilitzats per quantificar la biodiversitat, es desenvolupen amb diversos objectius en ment. La societat està interessada a entendre l'estat general de la biodiversitat, especialment la taxa alarmantament alta d'extinció d'espècies. Les indústries i el sector financer estan interessats en avaluar l'impacte que les seves activitats tenen sobre la biodiversitat, conegut com a petjada de biodiversitat, i les seves dependències dels serveis naturals relacionats amb la biodiversitat. A diferència del carboni i el canvi climàtic, actualment no hi ha consens sobre quines mètriques comunes s'han d'utilitzar per avaluar els impactes sobre la biodiversitat. Pot ser confús veure diferents mètriques que busquen mesurar el mateix. Per saber com es calculen, s’utilitzen i com es relacionen entre si consultar el treball de Goedkoop et al. (2022).
Es Distingeixen dues perspectives sobre la biodiversitat:
- Mètriques d'Indicadors d'Estat, que són utilitzades pels governs i ONG per donar suport a polítiques i establir objectius.
- Mètriques de Petjada, que són utilitzades per les empreses per avaluar els seus impactes.
Mètriques d'Indicadors d'Estat
La biodiversitat té diversos components. Com a mínim, es distingeix entre la diversitat genètica, la diversitat d'espècies i la integritat dels ecosistemes que els permeten funcionar en benefici de la societat. Mentre que existeix una clara relació empírica entre la diversitat d'espècies local i el funcionament local de l'ecosistema, la relació entre el component de diversitat d'espècies i el component de funció de l'ecosistema de la biodiversitat és molt més feble a escales espacials més grans. Tenint això en compte, és important recordar que protegim la diversitat d'espècies no només per donar suport al funcionament i serveis de l'ecosistema, sinó també per motius morals: en benefici de les generacions futures o simplement perquè cada espècie té un valor intrínsec. De fet, el suport públic per protegir la biodiversitat perquè "tenim la responsabilitat de cuidar la natura" és més fort que la protecció de la biodiversitat per benefici de la nostra salut i benestar, la producció de béns com ara aliments, materials i medicines, el nostre desenvolupament econòmic a llarg termini, o pel seu paper en la lluita contra el canvi climàtic. Això no nega la importància de la protecció de la biodiversitat per a totes les altres raons, la majoria de les quals requereixen ecosistemes intactes. El que demostra és, tanmateix, que una sola mètrica no pot ser suficient per guiar els esforços i mesurar els èxits en la protecció de la biodiversitat global.
La protecció d'espècies és qualsevol cosa menys un problema teòric. En molts grups taxonòmics, més d'un 1% d'espècies ja s'han perdut per sempre, amb taxes d'extinció que s'acceleren (Figura 3.4.6).
Figura 3.4.6 Proporcions d'espècies extingides: (A) Estimació molt conservadora. (B) Estimació conservadora. Font: (Ceballos et al., 2015)
El nombre d'espècies extingides es coneix només amb un cert retard perquè la majoria d'extincions ocorren lentament, poden implicar grans fluctuacions aleatòries de les mides de població en la fase final, i els darrers representants d'una espècie poden viure en alguna àrea remota i ser, per tant, difícils d'observar. Algunes espècies fins i tot s'extingeixen abans de ser científicament descrites. El que podem mesurar molt millor són els canvis en el risc d'extinció d'espècies conegudes. L'Índex de la Llista Vermella de la IUCN i l'Índex del Planetari Viu (LPI) publicat per WWF són índexs destacats per a aquest risc a nivell global, informant a les polítiques i al públic en general sobre les tendències globals.
Explicarem dos tipus de Mètriques d'Indicadors d'Estat, que es basen en comparar les mides de població d'espècies en un any base amb les mides de població actuals.
- L'Índex del Planetari Viu (LPI) tal com es publica per WWF. Aquesta mètrica és molt sensible a ràpides disminucions de la densitat de població, fins i tot si aquestes es produeixen entre un nombre relativament reduït d'espècies. El seu objectiu principal és monitorar els canvis en el risc d'extinció.
- L'Abundància Mitjana d'Espècies (MSA), que se centra en la integritat dels ecosistemes. No és massa sensible als riscos d'extinció.
L'Índex del Planetari Viu (LPI)
La mètrica LPI és de lluny la mètrica més àmpliament informada per comunicar la disminució d'espècies que es produeix a nivell mundial. Per entendre l'LPI, hem de distingir què pretén mesurar i com es fa això davant de la limitació de dades disponibles.
Conceptualment, l'Índex del Planetari Viu és la mitjana geomètrica de les abundàncies globals (normalment mesurades com a mides de població) de totes les espècies en un grup taxonòmic o funcional definit d'espècies (per exemple, tots els vertebrats), normalitzada a un any base que es considera 1970.
La WWF publica cada any un informe de l’evolució del LPI, el darrer és del 2022 Living planet report 2022. La figura 3.4.7 mostra el l’evolució des del 1970 fins al 2018 (WWF,2022) on es destaca la disminució en l'abundància relativa de les poblacions de fauna salvatge monitorades entre 1970 i 2018 del 69% de promig.
Figura 3.4.7 Evolució del Living Planet Index (LPI) des del 1970 fins al 2018. Font: WWF (2022)
L'Abundància Mitjana d'Espècies (MSA)
La mètrica MSA ha estat dissenyada com la mesura de la integritat dels ecosistemes locals. L'MSA d'una cel·la de gra espacial es calcula com la mitjana aritmètica de les abundàncies de totes les poblacions d'espècies, cadascuna normalitzada a una línia de base local. Promediant globalment aquest valor sobre les cel·les de gra espacial s'obté el valor de l'MSA com a Mètrica d'Indicadors d'Estat. La mètrica es pot calcular a partir d'observacions passades i actuals, però també és possible avaluar com diversos factors influiran en l'MSA en el futur.
Figura 3.4.8 Valors del MSA per regions al mon. Font: Globio.
Mètriques de petjada
Són necessàries mètriques que avaluïn la biodiversitat a escala global, però, com a tal, poden no ajudar a millorar l'estat de la biodiversitat. Els canvis en l'estat de la biodiversitat només poden produir-se si diversos interessats, com ara empreses i institucions financeres, canvien la manera com operen. Aquests interessats generalment utilitzen un tipus diferent de mètrica, sovint anomenada petjades, per entendre i quantificar els impactes que les seves activitats causen, i utilitzen això com a entrada als seus cicles de gestió "Planificar, Fer, Actuar, Comprovar". Per fer-ho, una organització podria, per exemple, determinar la seva petjada de carboni, la seva petjada d'aigua i, des de fa alguns anys, la seva petjada de biodiversitat.
Les eines de càlcul de la petjada de biodiversitat estan dissenyades per entendre i informar sobre el nivell d'impacte que una organització té sobre el declivi o la restauració de la biodiversitat i les principals causes que porten a aquest impacte. Amb aquesta informació, poden prioritzar les accions de mitigació.
Ara es drecriurà una mètrica de petjada àmpliament utilitzada basada en el concepte de PDF, que significa Fracció Potencialment Perduda d'Espècies.
La Fracció Potencialment Perduda d’Espècies (PDF)
La noció de Fracció Potencialment Perduda (PDF) de l'anglès Potentially Disappeared Fraction, d'espècies es va introduir en el context de les avaluacions del cicle de vida (LCA) al voltant de 1999 com a mesura del "dany als ecosistemes" locals causat per pressions antropogèniques específiques. Conceptualment, és la probabilitat que una espècie escollida a l'atzar entre totes les espècies presents en un lloc es perdi (és a dir, desaparegui localment) a causa d'aquesta pressió. Una PDF de 1 significa que totes les espècies es perden localment, una PDF de 0 que no es perd cap espècie sota una determinada pressió. L'ús del PDF per al càlcul de la petjada de biodiversitat requereix que calculem els impactes locals combinats de diversos tipus de pressió en termes de PDF i després sumem aquests impactes sobre la superfície de la Terra. Una metodologia detallada, disponible públicament, per fer-ho és ReCiPe.
La metodologia de càlcul de la petjada utilitzada en ReCiPe considera que qualsevol emissió es dispersarà per l'espai i eventualment, si bé de manera gradual, disminuirà. L'impacte, per tant, no es quantifica simplement com a PDF, sinó com a PDF multiplicat per la mida efectiva de l'àrea afectada i la durada efectiva d'aquest efecte. La metodologia té en compte el fet que els efectes es distribueixen de manera desigual tant en l'espai com en el temps, modelant les seves distribucions mitjançant "models de destí" específics per al tipus d'emissió considerada. Això implica que la mida de l'efecte es dóna en dimensions de PDF × Àrea × Temps i es mesura en unitats de PDF/m². any. Per als ecosistemes aquàtics, on es veu afectat un volum d'aigua, la mesura corresponent és en PDF/m³. any.
Per a l'ocupació del sòl, es pot utilitzar un enfocament diferent. Si un agricultor ocupa una certa àrea, el paràmetre d'entrada ja té unitats de m². any; la manera en què es gestiona la terra determina el PDF, resultant en un efecte amb unitats PDF/m². any.
Si l'avaluació dóna un resultat de 100 PDF/m². any, significa que totes les espècies han desaparegut de 100 m² durant un any, o que el 10% de les espècies han desaparegut de 1000 m² durant un any, o que el 10% han desaparegut en 100 m² durant 10 anys.
Per a una empresa que avalua els impactes de les seves emissions anuals, el valor de l'any esdevé 1. Si assumeix que totes les espècies desapareixen (PDF=1), l'empresa pot comunicar un nombre d'equivalents de m² en què s'han perdut totes les espècies.
El diagrama de la Figura 3.4.9 il·lustra com un mètode com ReCiPe connecta les emissions i l'ús del sòl amb la pèrdua de biodiversitat: calcula els impactes sobre la terra i l'aigua a través de diverses categories d'impacte en un enfocament de dues etapes.
Figura 3.4.9 Diagrama que mostra con la metodologia RECIPE connecta les emissions amb la pèrdua de diversitat. Font: Goedkoop et al. (2022).
És important tenir en compte que aquesta mètrica no quantifica l'impacte instantani de l'activitat empresarial durant un any. Alguns impactes de l'activitat empresarial es noten molts anys després. Això és comparable als equivalents de CO₂, que es reporten com un impacte anual, mentre que, de fet, les conseqüències de les emissions de CO₂ es produiran en el futur. L'impacte anual quantifica l'impacte a llarg termini sobre la biodiversitat que tindria l'empresa si continués indefinidament amb la mateixa activitat al mateix ritme d'emissions.
7. Reflexions finals
La biodiversitat està sota una immensa pressió a causa de les activitats humanes, i la seva pèrdua representa una amenaça directa per a l'estabilitat dels ecosistemes i les societats humanes. No obstant això, mitjançant la transició cap a models més sostenibles de producció, consum i governança, podem reduir les pressions sobre la biodiversitat i assegurar un planeta més saludable i resilient per a les generacions futures.
Figura 3.4.10 Resum del beneficis de la biodiversitat, les amenaces a que s’enfornta i dels seus causants. Font: Tanja Folnovic, June 23, 2015 “Loss of Biodiversity”. http://blog.agrivi.com/post/loss-of-biodiversity
8. Per saber-ne més
- Plataforma Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (IPBES)
- Banc Mundial: Relevancia economica de la biodiversitatWorld Bank https://www.worldbank.org/en/topic/biodiversity
- Video “Ecosystem services and biodiversity-Science for environment Policy”: https://www.youtube.com/watch?v=D6luBEJfi3s&feature=youtu.be
- Video: Living Planet report 2022: https://youtu.be/lKny-qERI-E
9. Referències
- Blarel, B. P., Ruta, G., Gavryliuk, O., Poisson, P. E., Stewart, F. E., Power, S. E., ... & Choux, L. M. (2023). Mobilizing Private Finance for Nature: A World Bank Group Paper on Private Finance for Biodiversity and Ecosystem Services.
- Cardinale, B. J., Duffy, J. E., Gonzalez, A., Hooper, D. U., Perrings, C., Venail, P., ... & Naeem, S. (2012). Biodiversity loss and its impact on humanity. Nature, 486(7401), 59-67.
- Ceballos, G. Ehrlich, P.R., Barnosky, A.D., García, A.,Pringle, R.M. and Todd M. Palmer, T.M. (2015). Accelerated modern human–induced species losses: Entering the sixth mass extinction. Science Advances. DOI: 10.1126/sciadv.1400253
- Díaz, S.M., Settele, J., Brondízio, E., Ngo, H., Guèze, M., Agard, J., Arneth, A., Balvanera, P., Brauman, K., Butchart, S. and Chan, K. (2019). The global assessment report on biodiversity and ecosystem services: Summary for policy makers.
- Goedkoop, M., Rossberg, A. G., & Dumont, M. (2022). Bridging the gap between biodiversity footprint metrics and biodiversity state indicator metrics. PRé Sustainability BV.
- Hald-Mortensen, C. (2023). The Main Drivers of Biodiversity Loss: A Brief Overview. Journal of Ecology and Natural Resources, 7(3), 000346.
- Nature and Biodiversity Conservation Union NABU. (2020). The Biodiversity Imperative for Business. Disponible a: https://web-assets.bcg.com/2a/f5/e95293214c29877c11251290ebca/2020-09-the-biodiversity-imperative-for-business-final2-002.pdf
- Pons, J. (2018). Informe sobre l’anàlisi metodològic dels beneficis econòmics del desplegament de l’estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de catalunya. Generalitat de Catalunya.
- Reid, W. V., Mooney, H. A., Cropper, A., Capistrano, D., Carpenter, S. R., Chopra, K., ... & Zurek, M. B. (2005). Ecosystems and human well-being-Synthesis: A report of the Millennium Ecosystem Assessment. Island Press.
- Tilman, D., Reich, P. B., & Knops, J. M. (2006). Biodiversity and ecosystem stability in a decade-long grassland experiment. Nature, 441(7093), 629-632.
- WWF (2022) Living Planet Report 2022 – Building a nature-positive society. Almond, R.E.A., Grooten, M., Juffe Bignoli, D. & Petersen, T. (Eds). WWF, Gland, Switzerland.
10. Crèdits
Com es cita aquesta unitat?
Segalàs, J. Biodiversitat i Sostenibilitat. A: Segalàs J. (ed.). Sostenibilitat i Enginyeria [en línia]. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Institut de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat, 2024 [Consulta: dia mes any]. ISBN 978-84-10008-82-3. Disponible a: <https://is.upc.edu/ca/publicacions/llibres/sostenibilitat-i-enginyeria/unitats/3-4-biodiversitat-i-sostenibilitat>.
El contingut d’aquest Unitat ha estat elaborada per:
Jordi Segalàs
Departament de Mecànica de Fluids
Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat
Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat - CITES
Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
Universitat Politècnica de Catalunya
.
Comparteix: